"Situada a prop dels "Mistos" de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, a l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron, forma part del mateix lot d'encàrrecs municipals fets amb motiu dels Jocs de 1992. Amb els "Mistos", va servir per donar un toc d'art a un espai força inhòspit en el moment que acabava de ser urbanitzat. Tanmateix, la popularitat se la va endur l'obra d'Oldenburg, molt més acolorida i lluminosa que aquesta tan austera de Susana Solano. Un dels trets més atractius de l'escultura és la diversitat de formes que ofereix als ulls del vianant segons l'angle d'observació que adopti. L'obra va costar 14 milions de pessetes incloent-hi l'execució i els honoraris de l'artista.
Es va concebre inicialment per a la plaça Llucmajor per al lloc que havia de ser el vestíbul d'entrada al parc de la Guineueta, però finalment va anar a parar a un dels espais olímpics, el de la Vall d'Hebron."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Una complexa trama d'aspectes conflueix en aquesta obra de Susana Solano, una de les primeres que concep per a l'espai públic l'any 1986 i que no va poder ser duta a terme fins sis anys després. Un poderós recipient arquitectònic elevat entra en fricció amb una inquietant modulació d'aigua que cau vertiginosament en picat des de dalt, dominat tot aquest sistema de relacions per una fosca memòria sensorial femenina.
L'obra empra, com és habitual en la seva escultura, el doble joc alhora de construcció tancada i oberta com a metàfora de la idea de trànsit i d'irrevocable flux que marca l'existència humana. I recolza particularment en l'efecte aquós, orgànic i en cascada, com moltes obres seves de finals dels anys vuitanta, amb què tendia a manifestar la imatge brutalista del nostre esdevenir.
L'artista connecta amb una memòria col·lectiva de l'ésser que fa emergir plaers i conflictes, exaltacions i col·lisions emmagatzemats en el nostre interior. Aquesta obra, acollidora en el seu espai baix, al mateix temps que impenetrable en la seva part alta, hermètica i a la vegada comunicant, que d'un costat es replega sobre si mateixa i de l'altra s'obre generosa al camí on està ubicada, expressa amb rotunditat i des de la seva total dissimetria de plans i significats estructurals, els desequilibris i desassossecs, les plenituds i les carències, de la condició humana de tots els temps."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Blanch
Materials:Acer corten
Autor
Escultora:Susana Solano
Més informació:Viquipèdia Susana Solano
Susana Solano, font:Viquipèdia Veure més Art Públic Horta Guinardó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada