TRESORS a BARCELONA: Obra Caminar en cercles

"El dia de sant Jordi de l’any 1997, pel matí, un grup de persones despertaven la curiositat dels veïns del carrer de Tenerife en aplegar-se entorn d’un triangle de gespa al peu dels penya-segats que baixen des del cim del Turó de la Rovira. El lloc era al davant d’on des de feia molts anys hi havia el camp de futbol del Baronense, l’equip del barri (Can Baró) i l’ajuntament hi havia fet un mínim arranjament en fer-hi una pista poliesportiva descoberta amb paviment de ciment i tres pistes de petanca.

Però aquelles persones aplegades cerimoniosament no inauguraven cap instal·lació esportiva sinó una mena d’escossell: un gran anell de panots corrents de vorera aparentment preparat per a que s’hi plantés un arbre al mig, però no hi havia cap arbre. En una placa al seu costat s’hi llegia “Circular en circular, Thaïs Rovira Pérez, Ajuntament de Barcelona, districte d’Horta Guinardó”. No tots s’adonaven que a partir d’aquell moment comptaven al barri amb una nova peça d’art públic.

L’anell de panots segueix allà mateix, ben conservat. Fa molt anys (ben bé des del 2003) que la placa explicativa ha desaparegut, potser per una bretolada o perquè se la va endur un traficant de metalls usats. Està construït amb panots de la casa Escofet dels que es fan servir habitualment per a pavimentar les voreres, d’un model que va escollir personalment l’autora. Una rajola de 15 x15 dividida en quatre pastilles. El dibuix és una mica diferent del que hi ha als panots de les voreres properes del carrer Tenerife, ja que dintre de cada pastilla no hi ha el cercle que sí tenen aquestes. Originalment el color era més beig, però amb els anys ha anat agrisant-se.

El diàmetre del cercle exterior fa quatre metres, i l’interior un i mig. En el cercle interior hi ha gespa, com n’hi ha tot al voltant del cercle exterior. S’emmarca en un gran triangle de gespa en el que hi ha plantada també una olivera, ben separada de la peça d’art públic. Cal dir que, quan es va inaugurar, la meitat d’aquest triangle, en el tros on hi havia l’obra, es va deixar sense gespa, que hi ha anat creixent amb posterioritat, abrigant l’escultura.

A la resta de la plaça sense nom on es troben les pistes de petanca i el poliesportiu hi ha un parell d’espais més amb gespa, i força arbres. El terreny que queda lliure serveix d’aparcament per als usuaris de les instal·lacions esportives i els veïns de les cases del voltant. Entre la pista poliesportiva i les pistes de petanca hi ha un pas d’accés als gratacels que als anys seixanta va construir allà la Cooperativa Graciense de Viviendas. A la part de dalt, les parets verticals, ara plenes de vegetació gràcies a la cura del servei de Parcs i jardins, i més amunt encara, on acaba el carrer de Tenerife, més parets verticals en les que es veu el característic pont de Muhlberg i, al cim , el que des de la primavera del 2011 és el parc temàtic dels canons antiaeris del Turó de la Rovira.

L’autora d’aquesta peça d’art públic és Thaïs Rovira Pérez, actualment professora d’art a l’Escola del Treball i l’any 1997, quan va fer aquesta peça, una jove artista que començava a obrir-se camí. Havia passat els primers trenta anys de la seva vida en els blocs de la Cooperativa Graciense situats precisament al costat de la plaça on s’ha posat la seva obra. La tenia pensada durant els seus estudis a l’escola de Belles Arts i va oferir-la al districte d’Horta Guinardó, que va acollir bé la idea i en va portar a terme l’execució. Ella la descriu com una obra conceptual que vol representar la vida dels humans, sempre donant voltes allà mateix, caminant per tornar al mateix lloc. Per això va triar panots de vorera. De fet, el significat de l’obra s’entén molt més amb el títol en català “Caminar en cercles” que no pas amb l’original castellà (“Circular en circular”). Assegura que l’obra, malgrat el seu caràcter conceptual, ha estat ben acceptada pel veïnat. “Hi ha qui l'ha batejat com el Donut", explica, “i els nens petits hi donen voltes amb la bicicleta. Mai ha estat pintada de grafits ni trencada, l'han respectada”. L’únic dany que ha sofert és la desaparició de la placa explicativa. En el moment de la inauguració es va repartir un fulletó pel barri en el que s’explicava l’obra amb aquestes paraules: “Els panots de les voreres no són res per separat, només funcionen si s’ajunten l’un al costat de l’altre creant llargues vies que arribarien a l’infinit. No es solapen ni tampoc es multipliquen, senzillament es repeteixen formant un gran entramat harmònic”.

A l’acte d’inauguració, el 23 d’abril del 1997, hi va assistir, a més de l’autora, Desideri Díaz, historiador d’Horta i en aquells moments vocal de Cultura del consell de districte."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

"La intervenció de Thaïs Rovira en una zona enjardinada d’Horta, proposa una connexió amb la ciutat, l’espai urbà del trànsit, de l’anar i venir, per suggerir una aturada en aquest tràfec quotidià i convidar a la reflexió, a l’aturada, a la calma.

Circular en circular està feta amb panots de color gris –els mateixos que es poden trobar en altres zones urbanitzades-, peces quadrades de 0,15m de costat.

Es tracta d’una única tira circular de panots d'1,5 metres d’ample, amb un espai interior d’un metre diàmetre amb gespa, de manera que el conjunt arriba als 4m de diàmetre.

Els panots són unes plaques pensades per composar les voreres de la ciutat, són de materials resistents a les fractures i amb gran adherència, estan pensats per suportar el tràfic de persones diari d’una gran ciutat. En l’àmbit de la ciutat, els panots estan disposats en les voreres rectilínies dels carrers que connecten amb altres carrers i que configuren múltiples interseccions i direccions amb diferents segments i ziga-zagues.

Thaïs Rovira fa servir precisament aquests elements pensats i dissenyats per delimitar el nostre entorn quotidià, aquestes guies a l’estructura humana de l’espai, que defineixen i segons la decoració també categoritzen els llocs de la ciutat o en separen les zones per usos i les conceptualitzen, per una funció diametralment oposada: Posa la invariabilitat del cercle en tensió amb el moviment normatiu de la ciutat.

Rovira dissenya una petita via circular que està pensada per no anar enlloc en l’espai físic, sinó que concentra tot el potencial en un moviment circumferencial que empeny cap a l’interior.

En un triangle de gespa i prop d’una olivera, l’anell de panots planteja un exercici d’ordre espiritual, un respir de la voràgine urbana de la gran ciutat. És una obra de dimensions no gaire grans, que no s’imposa com un monument sinó més aviat gairebé com un joc, un joc de carrer, com podria ser una xarranca, una tradició popular que en diferents cultures pren diferents formes: circular, quadrada, en espiral o en forma de creu. Només que no és pintada ni provisional sinó construïda i permanent.

El cercle de Thaïs Rovira ens proposa un caminar per tornar al mateix lloc però havent produït un canvi interior. És un trajecte mental, introspectiu, més que no pas una via per anar a un lloc determinat en l’espai geogràfic. Se’n deriva una lectura crítica a la veritat única de la norma.

Aquesta referència al caminar la conserva el títol de la peça en català, Caminar en cercles, mentre que no és al·ludida tan clarament en la versió castellana Circular en circular.

Caminar en cercles és el que fem quan pensem, però és també el que fem quan ens desorientem. La consciència també progressa en cercles, així com el pensament místic.

Precisament un dels pensadors místics més reivindicats en l’actualitat, Pierre Teilhard de Chardin, va desenvolupar un dels enfocaments més creatius de la mística en els temps moderns. Aquest enfocament deriva d’una trobada entre el coneixement científic i la fe, entre el desig de coneixement de la Terra i de Déu. Reuneix tres aspectes, el psicològic, el científic i el de la tradició religiosa. El procés per penetrar en aquest coneixement, que queda perfectament descrit en un assaig que titula “El nucli místic”, descriu les cinc etapes del seu viatge místic al cor de Déu com a cinc cercles en forma d’espiral: el cercle de presència, el cercle de la coherència, el cercle d'energia, el cercle d'esperit i el cercle de la persona (Duffy 2014). L’espiral en aquest cas aporta la idea d’un desplaçament, perquè el moviment en cercles pot derivar en moviments en espirals quan es produeixen petites translacions.

La investigació del professor Nico Israel, expert en literatura, també parteix de Teilhard de Chardin per interpretar aquestes figures místiques en relació amb les situacions geopolítiques en moments específics, com els vincles, exposats per Smithson, entre la retòrica de l’exploració americana i els atacs amb napalm al Vietnam (Israel 2015). De fet, Israel interpreta la proliferació d’espirals que es produeix en obres d’art dels anys 1990 del segle XX, quan el post-modernisme comença a declinar, com un posicionament crític dels artistes respecte de la cultura dominant. Ho veu com una actitud de resistència, tant a nivell formal com conceptual.

En el cas de Circular en circular de Thaïs Rovira, el cercle roman perfecte i tancat, però alhora té la voluntat de fugir de les limitacions i constriccions de la norma i de les funcions establertes. Convida a un espai de reflexió, i aquest és sempre un espai potencial per a la crítica."