divendres, 24 de març del 2023

Escultura Els Mistos

 

Match Cover

"Una de les escultures olímpiques més populars, tot i la seva col·locació en un paratge desolat de la Vall d'Hebron, al davant de la reconstrucció del Pavelló de la República Espanyola a l'Exposició de París del 1937, que és la seu del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i acull, des de l'any 2000 una reproducció del Gernika de Picasso en el mateix lloc on estigué l'original.

És una obra molt característica de l'estil de l'autor, el nord-americà d'origen nòrdic Claes Oldenburg, que signa aquesta obra conjuntament amb la seva esposa, Coosje van Bruggen. L'estil de l'autor es basa en el sobredimensionament d'objectes quotidians i en aquesta ocasió es tracta d'una cartereta de mistos, el més alt dels quals, de 20 metres d'alçada, representa estar encès, mentre que els altres quatre es troben doblegats.

Forma part del lot d'encàrrecs municipals a escultors de prestigi internacional. En aquests encàrrecs realitzats en vigílies dels Jocs Olímpics van tenir un paper important el català Xavier Corberó i el galerista de Nova York Joseph Helman. L'escultura d'Oldenburg i van Bruggen és una de les tres que van anar a parar a l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron, juntament amb les de Susana Solano i Eudald Serra. Va costar 57 milions de pessetes. La seva popularitat ha arribat a l'extrem que ja figura, fins i tot en guies i fulletons impresos, com a "Monument al misto".

El matrimoni Oldenburg va enviar una maqueta del projecte per participar en un simposi sobre projectes de Barcelona que va tenir lloc a l'Institut Espanyol de Nova York l'abril de 1987, i dos mesos després arribaven a un acord per a la seva realització. Van triar els colors groc i vermell perquè lligaven amb els mistos i també perquè, com expliquen ells mateixos, "són els colors que es troben a la bandera catalana". Amb l'arquitecte Xavier Nieto, que treballava per a Corberó, van pensar a posar un restaurant sota el monument, però després la idea va ser desestimada. L'escultura es va començar a fer el 1991 al taller Tamansa, situat fora de Barcelona. Va ser inaugurada, conjuntament amb altres dues de la zona olímpica de la Vall d'Hebron, les de Susana Solano i Eudald Serra, el 2 d'abril de 1992."

 

"Les escultures Mistos s'han convertit en un símbol del districte d'Horta-Guinardó. Són obra de Claes Oldenburg i de Coosje van Bruggen, col·laboradora seva des de 1976. Els seus materials preferits són la fibra de vidre, l'epoxi, el plàstic, el poliuretà i l'alumini.

L'any 1956, Oldenburg, després d'haver estudiat a Yale, s'instal·là a Nova York i entrà en contacte amb Jim Dine i Allan Kaprow, uns dels pares dels happennings i les performances, i en aquest moment comença a interessar-se per objectes trobats iniciant una sèrie d'objectes en cartró, guix i paper maixé. A aquests objectes els seguiran les escultures toves, per realitzar posteriorment objectes durs (aliments, cigarrets, llapis de llavis, etc.) de grans dimensions, fets a escala gegantina, als quals presenta com els nous herois de la civilització contemporània.

Es poden admirar obres monumentals al Morese College de la Universitat de Yale (Lipsctick, 1969-1974), als jardins de la PepsiCo a Purchase, Nova York (Trowel I, 1971-1976), al centre Square de Filadelfia (Clothespin, 1976), i des del 1982 podem citar entre d'altres les situades als Central Gardens de Middlesbrough, Anglaterra (Bottle of Notes, 1993), a la Bethlehemkirch-Platz, Berlín (Houseball, 1996), a la plaça Cadorna de Milà, (Needle, thread and Knot, 2000), sense mencionar les realitzades per a la Fundació Solomon R. Guggenheim i altres institucions privades.

Les cinc peces que formen la sèrie Mistos són un clar exponent de les seves idees sobre la renovació del concepte d'escultura pública. Hem de posar en relleu que Oldenburg i Van Bruggen es basen en la inèrcia de la institució in situ, en els seus referents culturals i socials i que l'adherència de les seves peces a l'ambient no és mimètica sinó que estimula la lliure interpretació. Què ens volen dir amb aquests mistos? Un d'ells està encès i al seu davant es troba el Pavelló de la República. Ens vol dir que hem de mantenir la flama?, o senzillament fa una crítica a les prohibicions de fumar que s'estén com el foc per tot arreu?. També, tenint present la seva adscripció al Pop Art podríem fer referència a una crítica a la societat de consum, ja que no hi ha res més efímer que un llumí. Podem ser més benvolents i pensar senzillament en la flama olímpica.

És evident que el discurs de la parella gira entorn dels binomis escultura/arquitectura, tradició/innovació, i la relació de les obres amb la ciutat i el seu entorn urbà. És evident la intenció de transformar el paisatge urbà per mitjà d'objectes d'ús quotidià que formen part de la cultura popular. Oldenburg és un dels grans representants del Pop Art i segons les seves pròpies paraules és partidari d'un art lligat directament a la vida; un art que pot ser pesat, tosc, dolç, agre, i estúpid com ho és la vida mateixa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:acer, alumini, resina amb fibre de vidre pintada amb esmalt de poliuretà










 


Autor

Escultor:Claes Oldenburg, Coosje Van Bruggen

Més informació:Viquipèdia Claes Oldenburg

Claes Oldenburg, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Coosje van Bruggen

Cooje Van Bruggen, font:dsmpublicartfoundation.org

 

Veure més Art Públic Horta Guinardó

 


Escultura Forma i Espai

 

"També anomenada "Construcció", forma, amb el "Dime, dime querido" de Susana Solano i els "Mistos" de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, un trio d'escultures olímpiques a l'àrea de la Vall d'Hebron posades el 1992. Aquesta d'Eudald Serra, al peu de les instal·lacions esportives, en la unió dels carrers Coll i Alentorn i Martí Codolar, davant el camí de Sant Genís a Horta, està formada per dos arcs d'acer que volien ser un pòrtic que donés la benvinguda als atletes i visitants olímpics. Tot i que ja era posada al seu lloc el febrer del 1992, no es va inaugurar oficialment fins al 2 d'abril següent. L'obra va costar quasi nou milions de pessetes incloent-hi l'execució i els honoraris de l'artista."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Aquesta obra monumental d'Eudald Serra (Barcelona, 1911-2002) fou construïda especialment el 1992 per emplaçar-la a l'àmbit esportiu de Montbau, un dels àmbits de la Seu Olímpica. És el desenvolupament d'un precedent del 1966, designat aleshores Projecte de monument que, en unes dimensions més reduïdes, potser era una al·lusió a la força i elasticitat del brau.

En la versió del 1992 l'obra, ara designada molt apropiadament Forma i Espai, adquireix un impressionant impacte que s'aferma a l'indret i com un tòtem dóna sentit a aquell paisatge urbà d'àmplies avingudes i de grans turons i valls, tot plegat resultat de la planificació olímpica de l'indret. El conjunt, d'acer corten, s'obre en un ample semicercle determinat per tres puntals i definint tres nivells, el de base, amb arc i llinda, el paral·lepípede corbat, rigorós i ben escairat a la part superior, i el cim o testa, que s'aixeca vigorós enfondint el cel, tot desplegant les seves antenes. Però en cap moment no és una simple estructura metàl·lica. D'aquest entaulament central es desprenen signes de conjunció i disjunció de formes i funcions, tant vers les parts inferiors -o potes- com vers la superior -o testa-, amb indicacions, a més, incisives i al·lusives a les tensions de les que el conjunt escultòric en vol donar la impressió, i ho aconsegueix. Sengles forats circulars en els extrems proclamen el crit de l'estructura i invitenque cadascú procedeixi a la lectura que li sigui més adient, perquè l'obra, malgrat la seva monumentalitat i la lleugeresa fèrria de les bases, tanmateix ofereix al visitant l'aixopluc de l'ombra quan aquesta esdevé intensa a causa dels forts raigs solars. Hi és present, doncs, un fet humà càlid.

Sabem que Eudald Serra fou deixeble d'Àngel Ferrant, escultor de pregona profunditat creativa que, tanmateix no s'amagava de proclamar que "per damunt del que es vol fer hi ha el que es fa sense voler". És, doncs, tot plegat, una escultura gens convencional, amb buits i plens, pensada geomètricament i sentida per donar satisfacció a la sensibilitat humana, perquè vagi més enllà de la forma."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Arnau Puig

Materials:Acer corten






Autor

Escultor:

Més informació:Viquipèdia Eudald Serra i Güell

Eudald Serra i Güell, font:eudaldserra.com

 

 Veure més Art Públic Horta Guinardó

 


dijous, 23 de març del 2023

Escultura Dime, dime, querido

 

"Situada a prop dels "Mistos" de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, a l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron, forma part del mateix lot d'encàrrecs municipals fets amb motiu dels Jocs de 1992. Amb els "Mistos", va servir per donar un toc d'art a un espai força inhòspit en el moment que acabava de ser urbanitzat. Tanmateix, la popularitat se la va endur l'obra d'Oldenburg, molt més acolorida i lluminosa que aquesta tan austera de Susana Solano. Un dels trets més atractius de l'escultura és la diversitat de formes que ofereix als ulls del vianant segons l'angle d'observació que adopti. L'obra va costar 14 milions de pessetes incloent-hi l'execució i els honoraris de l'artista.

Es va concebre inicialment per a la plaça Llucmajor per al lloc que havia de ser el vestíbul d'entrada al parc de la Guineueta, però finalment va anar a parar a un dels espais olímpics, el de la Vall d'Hebron."

 

"Una complexa trama d'aspectes conflueix en aquesta obra de Susana Solano, una de les primeres que concep per a l'espai públic l'any 1986 i que no va poder ser duta a terme fins sis anys després. Un poderós recipient arquitectònic elevat entra en fricció amb una inquietant modulació d'aigua que cau vertiginosament en picat des de dalt, dominat tot aquest sistema de relacions per una fosca memòria sensorial femenina.

L'obra empra, com és habitual en la seva escultura, el doble joc alhora de construcció tancada i oberta com a metàfora de la idea de trànsit i d'irrevocable flux que marca l'existència humana. I recolza particularment en l'efecte aquós, orgànic i en cascada, com moltes obres seves de finals dels anys vuitanta, amb què tendia a manifestar la imatge brutalista del nostre esdevenir.

L'artista connecta amb una memòria col·lectiva de l'ésser que fa emergir plaers i conflictes, exaltacions i col·lisions emmagatzemats en el nostre interior. Aquesta obra, acollidora en el seu espai baix, al mateix temps que impenetrable en la seva part alta, hermètica i a la vegada comunicant, que d'un costat es replega sobre si mateixa i de l'altra s'obre generosa al camí on està ubicada, expressa amb rotunditat i des de la seva total dissimetria de plans i significats estructurals, els desequilibris i desassossecs, les plenituds i les carències, de la condició humana de tots els temps."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Blanch

Materials:Acer corten






Autor

Escultora:Susana Solano

Més informació:Viquipèdia Susana Solano

Susana Solano, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó


dilluns, 13 de març del 2023

Font del World Trade Center

 

"Una de les primeres fonts de caire cibernètic instal·lada a Barcelona. Va ser encarregada per l'empresa Pei, Cobb, Freed and Partners, que construïa el World Trade Center per encàrrec de Port de Barcelona a l'empresa californiana Wet Design, creada per Mark Fuller, que va excel·lir en unir els jocs d'aigua amb la tecnologia més avançada. La font funciona simplement quan es trepitja el seu territori, creant així una complicitat entre el visitant del recinte i els inspiradors de la idea. Va ser inaugurada amb el World Trade Center el 22 de juliol de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Font del WTC, font:Oldbcn.com

"Font situada a l'interior de l'edifici Trade Center del Moll d'Espanya al Port de Barcelona. L'esmentada font va ser dissenyada per la firma nord-americana Wet Design. Representa el perfecte equilibri entre bellesa i tecnologia, en què la visió del joc aquàtic es complementa amb el so, produït tant pels dispositius del sistema hidràulic com per l'aigua mateixa en rajar cap al terra, cosa que provoca una sensació de plaer en l'espectador i reclama la seva atenció pels diferents canvis en el registre sonor.

La font té forma de creu, està formada per dues fileres de deu orificis per braç alineats al terra, combina una coreografia d'aigua il·luminada que canvia contínuament, que va d'una sensible caiguda a un esclat de fluids, sempre verticals, com si es tractés d'una competició entre ells per saber quin és el que arriba més alt, per desembocar en una simfonia de moviments i sons i oferir, en definitiva, un espectacle que pot contemplar-se en un magnífic espai circular alhora que permet gaudir d'un refresc en qualsevol terrassa adjacent de la plaça. La bellesa d'aquesta obra consisteix en el fet que convida l'espectador a interrelacionar-se amb ella en tots els sentits quan està activa, mentre que perd tot el seu caràcter de font per convertir-se en una zona de pas quan està apagada."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - José Antonio Asensio Fernández

Materials:Aigua

 


 

Més informació:Oldbcn.com/ca/turisme/art-public/fuente-del-wtc

Més informació:Viquipèdia World Trade Center Barcelona

Més informació:WTCBarcelona.com/ca/benvinguda/

 

World Trade Center Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Disseny:Wet Design

Més informació:Hmong.es/wiki/WET_(Water_Entertainment_Technologies)

Logotip Wet, font:Hmong.es

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest   

 


dilluns, 27 de febrer del 2023

Escultura al Pare Benito Menni

 

"Única obra pública a Barcelona de l'escultor gironí Domènec Fita, especialitzat durant una bona etapa de la seva vida en imatgeria religiosa. Fou posat en el nou edifici de l'Hospital de Sant Rafael a la Vall d'Hebron l'any en què aquest s'inaugurà, 1967. En aquest mateix any es complia el centenari de l'obertura a Barcelona del primer centre hospitalari de l'orde de Sant Joan de Déu, fundat al segle XVI per Juan Cidade Duarte per a l'atenció dels infants. Aquest orde va ser restaurat, al segle XIX, després de la quasi extinció arran de les exclaustracions de 1835, pel religiós milanès Angelo Ercole Menni Figini, conegut com el pare Benito Menni. Aquest centenari (1867-1967) és recordat en la inscripció que figura en el monument.

L'hospital infantil de Sant Joan de Déu estigué des del 1867 fins al 1877 a Muntaner-Rosselló i després a Les Corts on va funcionar fins al seu trasllat a Finestrelles, on és ara, l'any 1971. A l'espai que ocupà aquell hospital a Les Corts hi ha ara la zona comercial Illa Diagonal i l'edifici de Muntaner-Rosselló és l'actual col·legi de Sant Miquel, on es conserven tres ales del claustre gòtic del convent de clarisses del carrer Jerusalem enderrocat durant la revolució de 1868 i reconstruït sota la direcció de Francesc de Paula Villar per iniciativa dels germans de Sant Joan de Déu durant els anys que van ser-hi.

El pare Menni fundà també, el 1881, l'orde hospitalari femení del Sagrat Cor, al qual encomanà la gestió de l'Asil de Sant Rafael per a noies escrofuloses i cegues que creà el 1889 a Les Corts. Posteriorment aquest asil es traslladà a Sant Genís dels Agudells i finalment, dintre del mateix barri, va anar al seu actual emplaçament de la Vall d'Hebron. Va ser aleshores quan s'hi va posar l'escultura de Domènec Fita, en acer retallat.

El pare Menni impulsà també a Catalunya la creació del manicomi de Sant Boi i diversos centres hospitalaris per la resta de l'Estat. Va morir el 1914 a la ciutat francesa de Dinan, desterrat i oblidat, després d'uns últims anys de la seva vida envoltats per la polèmica. El 1985 el papa Joan Pau II el va beatificar."

 

"A l'entrada de l'Hospital de Sant Rafael, gairebé tocant la cruïlla del passeig de la Vall d'Hebron i l'avinguda del Jordà, la imatge del pare Benito Menni sembla guaitar qui s'endinsa en el recinte, per mostrar-li una rebuda entre seriosa i mística. Aquesta peculiar hospitalitat també remet a d'altres possibles interpretacions en la qüestió de traspassar llindars. I és que a partir de la composició del conjunt de l'obra s'hi podria veure una barreja entre el recordatori de qui fou el pare Menni en vida i el seu pas a una altra "existència", a més d'altres significats religiosos.

En aquesta possible interpretació, la mena de trànsit de cos a ànima, sembla reforçar-se quan s'observa la imatge des de la base fins a capdamunt. En la base de l'obra es veu el perfil del pare Benito Menni, per sobre d'una llosa de marbre, talment una làpida en un cementiri, completada amb unes flors plantades just al davant. Damunt d'aquesta, i suportada per una estructura metàl·lica fosca, hi ha una figura més etèria que sembla voler-se escapar i fugir cap amunt, d'aquí allò de l'ascens de l'ànima, insinuat a partir de les prolongacions que surten del darrere d'aquesta figura més elevada.

Però ben segur que qui passi pel davant d'aquest record al pare Menni i l'observi, pot trobar altres interpretacions d'aquesta obra situada dintre del recinte de l'hospital, entremig de dos camins, un que porta a l'entrada principal i l'altre a l'església, un aparcament i el tanatori, com indiquen els rètols de la vora. L'escultura es troba situada dintre d'un parterre de gespa amb plantes de flor, arbustos i més enrere, arbres, a més d'un petit estanc.

Com els visitants o residents de l'hospital que guaiten des d'una de les terrasses de l'edifici, situat al seu darrere, la imatge també "mira" cap a la ciutat, enmig d'alguna palmera i tres magnòlies que en l'horabaixa d'estiu deixen el seu aroma escampat. D'esquenes ens queda un tros del perfil de la serra de Collserola, on es pot veure la parròquia del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo, com si confirmés de forma visual el vincle amb l'orde hospitalari femení del mateix nom, a qui s'encomanà la gestió de l'Hospital, en la seva fundació."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Bertomeu Vidal

Materials:Bronze sobre placa de marbre i plaxa d'acer retallada





PADRE / BENITO / MENNI / 1867 / 1967


Més informació:Viquipèdia Benedetto Menni

Pare Benedetto Menni, fundador de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Domènec Fita

Més informació:Viquipèdia Domènec Fita i Molat

Domènec Fita, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó