dilluns, 30 de gener del 2023

Escultura a Galceran Marquet

 

"A la plaça del Duc de Medinaceli s'aixeca una columna de ferro colat enmig d'una font monumental. Al cim de la columna, hi ha l'estàtua d'un personatge que va ser decidit a última hora, quan la resta del monument ja era fet, i sobre la personalitat del qual han existit alguns dubtes.

Aquest monument va ser clarament concebut com a font, per decorar l'antiga plaça de Sant Francesc quan aquesta fou eixamplada en desaparèixer el convent veí dels franciscans a causa dels incendis de 1835. La donació d'uns terrenys del duc de Medinaceli va permetre completar-la i, per això, la plaça porta el seu nom. A l'hora d'urbanitzar-la, l'any 1849, es va pensar tot seguit d'emplaçar-hi una font monumental, seguint la moda que aquells anys imperava a la ciutat. Per la proximitat al port, tothom va coincidir que tingués una dedicació simbòlica a algun episodi de la història marítima de Barcelona. Seguint aquesta idea, Lluís Rigalt va dibuixar un projecte on apareixien diversos elements relacionats amb el mar. L'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina va desenvolupar tècnicament aquell projecte com una columna monumental de 18 metres d'alçada; l'escultor Josep Anicet Santigosa i Vestraten va començar a treballar en les figures de la base i en la decoració de la columna, i el fonedor Valentí Esparó ho va executar tot plegat en ferro colat, sense que ningú, ni remotament, pensés en Galceran Marquet. Més que la dedicació en si, la columna volia ser una demostració de les noves possibilitats dels materials sorgits de la revolució industrial. Per això va ser la primera gran peça ornamental de ferro colat que es va posar a Barcelona.

Un cop tot en marxa, però, es va considerar que dalt de la columna no estaria malament que hi hagués algun personatge històric. Uns suggerien Colom, d'altres Blasco de Garay, que es deia que el 17 de juny de 1543 havia assajat per primer cop al port de Barcelona l'aplicació del vapor a la navegació. Però Rubió i Ors va negar aquesta pretesa primícia inventiva de Blasco de Garay en una conferència llegida el 26 de juny de 1849 a l'Acadèmia de Bones Lletres.

Davant de la polèmica, va caldre trobar una solució eclèctica i, com tan sovint ha passat, es va recórrer a la història medieval de Catalunya i es va trobar un Galceran Marquet, la personalitat del qual era discutida a l'època, però de qui ara se sap que va ser vicealmirall de la flota catalana que el 1331 havia estat preparada per a la guerra contra la República de Gènova, sota el comandament de Guillem de Cervelló. Era un dels catorze membres de la família de naviliers Marquet i va jugar un paper d'una certa rellevància durant l'enfrontament comercial i bèl·lic entre Barcelona i Gènova en els anys 1330-1335.

No s'ha pogut establir encara amb precisió absoluta qui en fou l'autor. Es té constància documental que l'Ajuntament va fer l'encàrrec a Damià Campeny el 30 d'agost de 1850, i que el 20 de setembre següent es va aprovar el model a petita escala presentat per l'escultor, però no hi ha cap certesa que fos ell qui efectivament realitzés l'encàrrec en fang i a mida natural, ja que aleshores era a punt de complir vuitanta anys i l'estàtua fa dos metres i mig, una alçada que no havia assolit cap obra seva. Hi ha qui suposa que, qui finalment l'executà, comissionat i dirigit per Campeny, fou un terrissaire anomenat Tarrés, mentre que d'altres l'atribueixen al mateix Santigosa, que havia decorat la columna.

La font monumental completa va ser inaugurada el diumenge 29 de juny de 1851, amb l'assistència de totes les autoritats però en absència de Damià Campeny i de Santigosa. Quan l'alcalde va estirar la corda per deixar l'estàtua de Marquet al descobert, el drap es va enganxar i la cerimònia es va haver d'interrompre fins que el fill d'un fuster del carrer Serra, que era entre el públic, es va oferir a enfilar-se per la columna. Ho va fer, i va poder desenganxar el drap i la corda, amb què deixà el monument al descobert. L'aplaudiment més fort fou per a l'eixerit vailet.

L'any 1929, en el marc de les reformes urbanes amb vista a l'Exposició Internacional, s’hi va efectuar una restauració que va incloure la substitució dels fanals originals de gas per uns altres d’elèctrics. En vigílies del Congrés Eucarístic de 1952 s’hi van tornar a realitzar obres, en les que es van eliminar els braços que sostenen els fanals. El manteniment posterior hi va introduir altres greus modificacions, per exemple uns grans forats a la gropa dels tritons per poder accedir a les conduccions d’aigua.

El 2007 s’hi va portar a terme una restauració a fons que va corregir barbaritats anteriors, tot i que l’estàtua no es va tocar, només la columna. L’escultora Marta Polo va refer els braços suprimits dels fanals, que es van tornar a fer nous a partir del disseny original, es van eliminar els aplacats afegits a la base, que torna a ser de pedra de Montjuïc, es van restaurar les figures dels tritons i es van fer noves instal·lacions d’aigua i llum deixant-les totalment invisibles."

 

"La plaça de Medinaceli és un indret acollidor per les proporcions de l'espai i dels edificis, per la decoració vegetal amb plàtans i palmeres i també per la columna rostral que va ser erigida al centre.

No sols es tracta del primer monument públic barceloní que adoptà l'estructura de columna, sinó que també va ser el primer monument fet en ferro colat, material constructiu la utilització del qual significava una clara mostra de progrés.

Per bé que la columna coronada amb estàtua és un esquema clàssic romà, en aquest cas el personatge ja no és un heroi antic, sinó que, d'acord amb els ideals romàntics, és un heroi nacional català amb indumentària medieval. Representa Galceran Marquet, vicealmirall de Catalunya i conseller de la Barcelona baix medieval. Si bé es tracta d'un retrat idealitzat d'un personatge del passat, els trets humans són tan verídics que l'allunyen de l'idealisme per inserir-lo en el realisme.

El basament del conjunt és format per un estany circular de pedra de Montjuïc, al centre del qual un bloc paral·lelepipèdic sosté quatre tritons tocant corns marins. Damunt del bloc s'alça la columna, decorada amb relleus al·lusius a motius marins a la part baixa i amb fulles aquàtiques a la resta. A l'alçada d'un terç, el fust és travessat per la representació d'una nau amb un fanal a cada extrem i l'escut d'armes de la ciutat de Barcelona a cada banda. Damunt del capitell corinti, decorat amb cavalls marins, hi ha el sòcol que sosté l'estàtua de l'homenatjat, de cos sencer i dret, amb el capell de conseller, però amb indumentària de guerrer i cobert amb un mantell, repenjant la mà esquerra en una espasa i sostenint amb la dreta un pergamí enrotllat. Cal destacar la perfecta conjuminació d'arquitectura i escultura. Aquesta darrera, a més d'una factura excel·lent, respon a un càlcul de les proporcions perfecte i difícil, si tenim en compte que les mides de la plaça obliguen a mirar-la des de bastant a prop de la base."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Judit Subirachs i Burgaya

Materials:Ferro colat pintat sobre base de pedra de Montjuïc








Més informació:Viquipèdia Galceran Marquet

Escultura a Galceran Marquet, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Damià Campeny i Estrany, Josep Anicet Santigosa

Més informació:Viquipèdia Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Més informació:Viquipèdia Francesc Daniel Molina i Casamajor

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest

 

dimarts, 24 de gener del 2023

Escultura als Mariners USS Guam - USS Trenton

A la memòria dels membres de la Marina dels EUA, morts el 17 de gener de 1977

Memorial al Portal de la Pau

"El 17 de gener de 1977, una barcassa tornava 130 mariners nord-americans als vaixells Guam i Trenton que estaven ancorats al port de Barcelona. Hi havia boira i un vaixell mercant, l'Urbea, els va envestir. El xoc va ser tan notable que 49 dels 130 mariners van morir a les aigües del port. Un any i un dia després de la tragèdia, el consolat dels Estats Units inaugurava al port, al passeig que portava a l'Estació Marítima, un monòlit, obra de l'escultor Gabriel Alabert, dedicat a la memòria de les víctimes i també com a testimoni de gratitud per als qui havien ajudat en les tasques de rescat. El 30 de gener de 1998, vint anys després, es va fer una cerimònia davant del monòlit, com a recordatori, però ja al Portal de la Pau, nou destí del monòlit com a conseqüència de les obres del World Trade Center al Moll de Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Escultor que treballà gairebé sempre per encàrrec, tant d'entitats públiques com privades. Gabriel Alabert sempre procurà que les seves obres reflectissin la temàtica que les motivava. Aconseguí una gran expressivitat en els seus volums, sempre vigorosos i sense mai sortir-se d'una concepció tradicional de l'escultura, i es manifestà amb una notable sobrietat. En aquest cas, la seva obra serveix d'homenatge a la marina nord-americana i es troba convenientment situada al Portal de la Pau del port de Barcelona, lloc en què acostumaven a desembarcar els mariners de la VI Flota quan feien periòdiques visites de descans a la ciutat. Resulta, si més no, un petit monument a l'amistat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro forjat sobre base de marbre blanc amb medalló de bronze 




EN MEMÒRIA DELS MEMBRES DE LA MARINA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA I DELS COSSOS DE MARINES NORDAMERICANS EN SERVEI ALS VAIXELLS U.S.S. GUAMAND I U.S.S. TRENTON QUE MORIREN EN AQUEST PORT EL 17 DE GENER DE 1977, I EN GRATITUD ALS CIUTADANS, AUTORITATS I EQUIP DE RESCAT DE BARCELONA PER LA SEVA COOPERACIÓ AMB LES FORCES NORDAMERICANES

MARINA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA


 


CHARLES B. ALLEN - USMC / RAUL L. ASPLUND - USMC / CHARLES BALDWIN - USN / JUNIOR L.BALKCOM - USMC / MILTON BALLARD - USMC / PAUL R. BEUILL - USMC / DWIGHT BOLT - USN / LAWRENCE A. BOOKER - USMC / EDGAR E. BRETON - USN / RAUL CANTU - USMC / DAVID M. CHAPMAN - USN / WILLIE S. CRAYTON - USMC / GARY L. DUNLAP - USMC / RANDY P. FALLS - USN / DANNY-G. FANCHER - USN / CALVIN K. FREEMAN - USMC / DEXTR B. GILLIARD - USMC / PABLO GONZALEZ - USN / MICHAEL T. GURNEY - USMC / WAYNE HAGWOOD - USMC / MICHAEL HEMPHILL - USMC / MICHAEL W. JOHNSON - USMC / LOREN E. KING - USN / JAMES R. LABOURR - USN / ROBERT C. LEWIS - USN

 

HENRY LLOYD JR.- USMC/ BILLY J. LOTT - USN/ JAMES W. McCALL JR - USNR/ CHARLES M. McCAULEY - USN/ JULIAN A. MILLENA - USN/ CHARLES L.MINNICK - USN/ STEVEN P. MITCHELL - USMC / DAVID E. MORRIS - USMC/ JOHN T. MULLIN - USN/ LEROY V. PEAKE - USMC/ JOE F. PERDUE - USMC/ RICHARD D. REYNOLDS - USN/ BRIAN K. ROYAL - USN/ MICHAEL R.SHIMFESSEL - USN/ CHARLES E. SIMON - USN/ MICHAEL A. SIMS - USN/ LLOYD L. SPITLER - USN/ ALFONSO STALLWORTH - USMC/ CLARENCE R. STATEN - USMC/ REDFORD SWAIN - USMC/ IGNATIUS D. THOMAS - USMC/ DENNIS A. WILLIAMSON - USN/ JAMES O. WINES - USN/ RODNEY L. WOLFE - USN

Més informació:Abc.es/espana/tragedia-navy-barcelona

Labors de rescat dels mariners i marins al port de Barcelona, font:abc.es

 



Més informació:USSguamtrenton1977.wordpress.com/

font:facebook.com/ussguamtrenton1977/

Autor

Escultor:Gabriel Alabert

Gabriel Alabert i Bosque (Barcelona, 1916 - Sant Esteve de Palautordera, 2003). Estudis a l'Escola de Llotja. Exposà per primer cop a la X Exposició d'Artistes Graciencs, amb un Crist en boix. El 1941 obtingué un primer premi de figures de pessebre a Sant Sebastià. Hàbil en la talla de pedra i fusta, va treballar en nombrosos encàrrecs d'imatgeria religiosa, d'estatuària pública i numismàtica. Va conrear també altres tècniques, com el pirogravat, el dibuix i l'aquarel·la. És autor de la reconstrucció de la galera de Joan d'Àustria que hi ha al Museu Marítim de Barcelona. El 1979 va fer una exposició antològica a Barcelona.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic 

Gabriel Alabert

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest

 


dijous, 19 de gener del 2023

Miraestels

 

Saltamartins aquàtics

"Flotant en l'aigua del port de Barcelona es veu des de la zona popularment coneguda com el Maremàgnum i oficialment batejada com Rambla del Mar, continuació natural de la Rambla més avall de Colom, hi ha dues grans figures humanes de color blanc posades sobre unes semiesferes, allò que els castellans coneixen com un “tentetieso” i que en català hauríem d'anomenar, i pocs ho fan, saltamartí. Les dues figures, que evoquen una mica la d'El més petit de tots de Miquel Paredes, són idèntiques: un jove que mira cap al cel amb un estel vermell a les mans, enllaçades a la seva esquena. Va ser batejat pel seu autor, Robert Llimós, com Miraestels.

L'origen d'aquestes dues escultures en resina de polièster i fibra de vidre es troba a l'any del canvi de segle, quan la Fundació Llorens Artigas va demanar a diversos artistes que fessin una escultura en honor a Joan Brossa, que havia mort el penúltim dia de l'any 1998. L'escultura havia de tenir com a motiu el poema de Brossa Saltamartí. Robert Llimós, un dels participants, va crear aleshores en petit format la figura del Miraestels, que es va passar després a mida grossa per exposar-lo per primera vegada durant el Saló Nàutic 2006 en el port de Barcelona. Després, l'escultura es va portar a Sitges, on va quedar col·locada prop de la platja de la Fragata. Per a l'edició del Saló Nàutic 2007 es van posar de nou el Miraestels al port de Barcelona, aquest cop amb tres còpies. El mateix any es va fer servir el Miraestels de Sitges com a balisa per a la Barcelona World Race 2007. De les tres figures de Barcelona, dues s'hi van quedar definitivament, i segueix també al seu lloc la de Sitges. Llimós voldria que una tercera còpia es posés fora del port de Barcelona, en mar obert, davant de les platges de la Barceloneta, per a que hi poguessin arribar els bons nadadors i servís per delimitar la zona de motos nàutiques d'una manera més agradable que les asèptiques boies habituals.La figura del Miraestels fa 2,40 m d'alt i està posada sobre una semiesfera amb un radi de 1,20 m. Per a que el saltamartí es mantingui dret, però oscil·lant amb el moviment de l'aigua, com una barca, de la part inferior, no visible, en penja una quilla de dos metres de llarg. La realització tècnica va estar a càrrec de l'empresa barcelonina Marina 92, hereva dels antics Astilleros Vulcano.L'obra va ser realitzada per Llimós just abans del seu cèlebre viatge al Brasil, on assegura que l'any 2009 se li va aparèixer un OVNI a la ciutat de Fortaleza, amb dos extraterrestres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

 

"Els Miraestels són dues escultures situades a la Rambla del Mar, al port de Barcelona. Es tracta d’unes figures fetes de resina de polièster amb una alçada aproximada de 4 metres que floten dins l’aigua del port. Les figures apareixen amb les cames obertes, els braços al darrere i el cap amb un gest de mirar el cel (o els estels). Si es contempla l’escultura per darrere, es pot apreciar com cada personatge amaga darrere seu un estel, en cada escultura és d’un color diferent. Aquesta característica vol representar un símbol de les diferents cultures que caracteritzen la ciutat de Barcelona i, al mateix temps, atorga una propietat distintiva a cada personatge.

L’autor del conjunt de peces, Robert Llimós, és un pintor i escultor que ha viscut diferents fases de creació artística. Tot i haver tingut etapes d’abstracció i radicalisme, el seu treball s’ha caracteritzat per la seva obra figurativa. Partint d’un procés d’investigació lineal i de recerca harmònica entre color i forma, evoluciona cap a la màxima síntesis formal. Un clar exemple és l’escultura que va presentar a Atlanta el 1996, amb motiu de la celebració dels XXVI Jocs Olímpics, entesa com el resultat simbiòtic de la temàtica postmoderna i del mitjà plàstic com a eina de reflexió i alliberament. En el cas que ens ocupa, l’artista sorprèn l’espectador amb unes obres quasi monocromes ben properes a la figuració sintètica a la qual fèiem referència. El conjunt Miraestels també es pot comparar amb altres obres del mateix artista fetes de bronze i amb una dimensió més petita. Entre elles trobem, El caminant (2000), es tracta de la representació d’un personatge de bronze fent el gest de caminar, atorgant un cert dinamisme a l'obra. Amb una forma de saltamartí bastant similar, el Miraestels apareix amb un posat estàtic però compensat pel dinamisme que ofereix el moviment del mar.

El conjunt Miraestels mostra com l’art és capaç d’integrar-se en gairebé qualsevol espai o medi natural. En aquest cas parlem de la integració d’una peça estàtica, com és una escultura, en un entorn tan dinàmic com són les aigües marítimes. També podem apreciar com la interacció entre l’escultura i l’espectador passa a un segon pla, tenint en compte que aquest contempla l’escultura des de terra ferma, o si més no, des d’una embarcació, canviant totalment la manera convencional de mirar una escultura. Cal destacar com l’artista no aprofita l’espai pròpiament urbà de Barcelona, sinó que se serveix d’un altre entorn d’igual importància per a situar el seu conjunt escultòric, el mar. Podríem dir que amb aquesta intervenció Robert Llimós aconsegueix, a més d’una imatge plàstica i poètica, crear una nova imatge del recinte marítim de la nova façana marítima i la modificació del perfil costaner."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Clara Guixer

Materials:Resina de poliester i fibre de vidre












Més informació:ca.miraestels.com/

 

Miraestels

Autor

Escultor:Robert Llimós

Més informació:Viquipèdia Robert Llimós i Oriol

 

Robert Llimós, font:gelonchviladegut.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest   

 


Escultura La Parella

 

"La reforma del Moll de la Fusta, inaugurada el 10 de juliol del 2002, obra de Robert i Esteve Terrades, incloia la presència d'un nou monument a la vora del mar, Parella, obra del xilè Lautaro Díaz, que va ser oferta per l'autor a Port de Barcelona el 1998, en saber que s'anaven a fer obres de remodelació a l'indret. El seu títol respon a la intenció de mostrar una parella d'enamorats al costat de l'aigua. Port de Barcelona va acceptar la proposta i la va incloure en la reforma."

"En passejar pel Moll de Bosch i Alsina, popularment anomenat Moll de la Fusta, de la zona comercial del port de Barcelona, el vianant troba, a la part superior d'unes escales que voregen la mar, un home i una dona de bronze asseguts plàcidament. Es tracta de La parella, escultura pensada i imaginada expressament per a aquest indret per l'artista xilenoespanyol Lautaro Díaz Silva. Aquest inicià la seva carrera artística amb el dibuix, la pintura i l'escenografia, però des de 1995 i a Barcelona s'ha introduït en el món de l'escultura. Si bé la seva pintura és expressionista i colorista, les seves obres tridimensionals són sintètiques, també expressionistes, però exageradament estilitzades. Fins a la realització d'aquesta obra, ha escollit prioritàriament la figura humana com a tema per a les seves escultures, utilitza formes distorsionades, selecciona, però, solament els elements del cos que li semblen més adients per al lloc o més representatius del personatge i les mostra sense pedestal, ja que considera que aquest destorba la contemplació de l'escultura. La seva admiració per les escultures amputades, trobades en els centres arqueològics, i el seu afany de síntesi el porten a eliminar braços o altres elements del cos humà a les seves obres.

Per això, en el bust de Salvador Allende que es troba a Lleida l'element definidor del personatge seran les ulleres. A La parella el que li interessa és transmetre una sensació de tranquil·litat que inciti el passejant a contemplar el paisatge. Lautaro Díaz, coneixedor d'aquest indret, ja que hi va viure i tingué el seu taller prop de la basílica de la Mercè, estava fascinat per l'entorn que s'observava des de la vorera del moll, evocador de la història comercial i activa de Barcelona. Per això suggereixo al vianant que s'assegui a prop de La parella i vagi identificant els llocs que l'envolten i imagini l'actual i passat comercial de la ciutat: l'estació de França, les Torres del Port Olímpic, els antics coberts del port reconvertits en museu o restaurants, el barri marítim de la Barceloneta, el rellotge del port de Pescadors, els velers dels clubs nàutics, el centre d'esbarjo Maremagnum, l'estació marítima, el telefèric que connecta les platges amb Montjuïc..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Rosa Maria Subirana Torrent

Materials:Bronze






Autor

Escultor:Lautaro Díaz

Més informació:Wikipedia Lautaro Díaz

Lautaro Díaz, font:Aniversalia.com

 

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest  


dimecres, 18 de gener del 2023

Escultura a Ròmul Bosch i Alsina

 

"Té la columna vertebral enfonsada, les espatlles tirades enrere i una caixa toràcica voluminosa. La testa fèrria amb prou feines emergeix d'aquest tors. Els ulls miren més enlaire que l'horitzontal del mar. L'home està mig recolzat sobre una peanya, en un gest de repòs contingut. Robert Krier ha donat a la figura, de dimensions més grosses que les d'un simple mortal, una energia furiosa. No sé bé la història de Bosch i Alsina, però deuria ser, segons Krier, un home colossal, a la mesura de les obres del port, de magnitud enorme, que va propugnar.

L'escultura amb figures és arriscada, i la deformació de les imatges que considerem reals encara ho és més. Robert Krier se n'ha sortit, amb una actitud que té poc a veure amb el naturalisme figuratiu anacrònic que donava valors absoluts a l'aparença de les coses mentre la consciència contemporània propiciava un art fundat en la inestabilitat radical de l'home actual. Com escriu Antoni Marí, els artistes que avui s'arrisquen a la figuració "no és per ingenuïtat que s'hi arrisquen; ni per un confiat optimisme. També són seus el temor, el dubte i la perplexitat; i per això el sentit de la seva figuració no és el mateix que la figuració que es féu en el passat; com tampoc no és la mateixa la seva voluntat formalitzadora i l'exigència de la seva expressió". Krier ha modelat una peça que ens parla amb veu estentòria. Poques estàtues hi ha a Barcelona que exhibeixin tant de poder."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joaquim Español

Materials:Bronze sobre pedestal de basalt





Més informació:Viquipèdia Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Robert Krier, pedestal Léon Krier

Més informació:Viquipèdia Robert Krier

Rob Krier, font:archxde.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest