Fris als europeístes

 

"Sis anys després dels Jocs Olímpics es va considerar que la plaça d'Europa, situada dins de l'Anella Olímpica i de la plaça, havia de tenir un significat més concret i es va encarregar als arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, coautors del projecte de l'anella, i al dissenyador gràfic Enric Satué la realització d'un fris de 110 metres de llarg, situat al damunt de la cascada de la plaça, on figuressin els noms de 21 personalitats decididament implicades en la idea política i social d'Europa. Cinc de les triades n'eren catalanes: Enric Adroher "Gironella", veterà militant del POUM i després del PSC; el músic Pau Casals; el polític republicà Carles Pi Sunyer; el que va ser president de la Generalitat restablerta amb la democràcia Josep Tarradellas i el doctor Josep Trueta. La resta eren: els cancellers alemanys Konrad Adenauer i Willy Brandt; l'anglès Winston Churchill; l'excap del govern italià Alcide de Gasperi; la reina Guillermina d'Holanda; l'economista John Maynard Keynes; la dirigent comunista assassinada el 1919 Rosa Luxemburg; els pensadors espanyols Salvador de Madariaga, Gregorio Marañón i José Ortega y Gasset; l'expresident francès François Mitterrand; el suís Denis de Rougemont, fundador de la revista humanista Esprit; els pares de la idea europea Jean Monnet i Robert Schuman; el polític belga Paul-Henri Spaak i Altiero Spinelli. El monument en forma de fris va ser inaugurat el 9 de maig de 1998, Dia d'Europa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra artificial

 

INSCRIPCIÓ

- una Unió cada vegada més estreta entre els pobles d'Europa, / en la qual les decisions seran preses de la manera / més propera posible als ciutadans. / TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA Títol I Article A. Konrad ADENAUER 1876 - 1967 / Enric ADROHER GIRONELLA 1908 - 1987 / Willy BRANDT 1913 - 1992 / Pau CASALS 1876 - 1973 / Winston CHURCHILL 1874 - 1965 / Alcide de GASPERI 1881 - 1954 / Guillermina d'HOLANDA 1880 - 1962 / John Maynard KEYNES 1883 - 1946 / Rosa LUXEMBURG 1871 - 1919 / Salvador de MADARIAGA 1886 - 1978 / Gregorio MARAÑON 1887 - 1960 / François MITERRAND 1916 - 1996 / Jean MONNET 1888 - 1979 / José ORTEGA Y GASSET 1888 - 1955 / Carles PI I SUNYER 1888 - 1971 / Denis de ROUGEMONT 1906 - 1985 / Robert SCHUMAN 1886 - 1963 / Paul-Henri SPAAK 1899 - 1972 / Altiero SPINELLI 1907 - 1986 / Josep TARRADELLAS 1899 - 1988 / Josep TRUETA 1897 - 1977 / Joan REVENTÓS 1927 - 2004 / Umberto SERAFINI 1916 - 2005 / Anton CAÑELLAS 1923 - 2006 / Antoni GUTIÉRREZ DÍAZ 1929 - 2007

 

Plaça d'Europa

Autor

Disseny:Federico Correa, Alfonso Milà, Enric Satué

Més informació:Viquipèdia Frederic de Correa i Ruiz

Frederic de Correa, font:arquitecturaydiseno.es

Més informació:Viquipèdia Alfons Milà i Sagnier

Alfons Milà, font:arquitecturaviva.com

Més informació:Viquipèdia Enric Satué i Llop

Enric Satué, font:nuvol.com

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Sant Jordi

 

Sant Jordi nu o Sant Jordi triomfant

"Un dels monuments més coneguts de Montjuïc és el sant Jordi despullat muntat a cavall, una manifestació heterodoxa de sant Jordi. El malaurat Ernest Lluch, que sabia gairebé de tot, afirmava que el model per fer l'escultura del sant havia estat el metge Francesc Duran Reynals, amic personal de Llimona. El monument, situat en el mirador del Llobregat, abans conegut com a plaça del Polvorí, va ser inaugurat el 30 de desembre de 1924, davant de la veterana Font de Ceres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

 

"La interpretació de la figura de Sant Jordi com a patró de Catalunya aconseguí una gran diversitat de solucions per part dels artistes a mesura que es consolidava la consciència que el nom de Catalunya corresponia al d'una entitat col·lectiva que tenia una personalitat política perfectament diferenciada dins el conjunt dels pobles d'Europa.

D'aquesta diversitat d'interpretacions n'eren exemple, durant el primer quart del segle XX, les que anaven a càrrec de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch que, a edificis seus com la casa Amatller o la casa Terrades, el mostra guerrer i combatiu, a diferència de les que creà l'escultor Josep Llimona (1864-1934), en les quals l'heroi està més serè i reposat, després d'haver aconseguit la victòria sobre el monstre. Aquesta sèrie està iniciada, el 1916, per l'estàtua que el representa dret (Ajuntament de Barcelona); i continua amb la que l'heroi, a cavall, obre els braços. Aquesta idea no passà de l'etapa del guix preparatori i queda molt modificada en una versió definitiva, en bronze, de l'any 1924, que es pot admirar al parc de Montjuïc, en un espai que permet una excel·lent panoràmica del pla del Llobregat. El 1928 encara en féu una altra versió, dempeus, per a un panteó al cementiri barceloní del sud-oest. En qualsevol d'aquestes versions podríem subratllar alguns detalls que afegeixen aspectes a la iconografia habitual d'aquest sant, però aquests elements diferencials s'accentuen al monument que s'alça a Montjuïc, que és clarament original, des del basament fins al cavall o el cavaller. El basament és de pedra, prismàtic, d'aparença monolítica i d'una alçada inhabitual, i el cavall, d'actitud reposada, té l'aspecte de ser un animal acostumat als treballs del camp, mentre que el seu genet no té cap aparença pròpia d'un cavaller, perquè cavalca nu, sense sella ni estreps, ni amb el guarniments que corresponen. I el seu gest tampoc és habitual, perquè inclina el tors per observar l'hipotètic drac que ha combatut. No hi ha cap indici d'aquesta incidència, que hem de suposar que l'espectador ja coneix, de manera que el contingut narratiu queda en segon terme davant dels valors estètics que hi estan acumulats."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Santiago Alcolea Gil

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Sant Jordi

Sant Jordi a Reggio Calabria, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Font de Ceres

 

El Sortidor

"En una de les primeres descripcions del passeig de Gràcia, l'historiador Andreu Avel·lí Pi i Arimon el defineix com tancat a banda i banda per sortidors, en la part meridional per dos de petits i en la superior per una font "dedicada a la campiña." Es tractava de la Font de Ceres que, quan va ser posada a l'alçada del que avui és el carrer de Provença, el 28 de juny de 1830, potser sí que contemplava els camps de conreu d'una Gràcia encara majoritàriament rural. La font va ser un projecte de l'escultor Celdoni Guixà i era coneguda popularment com "el Sortidor" per l'aigua que brollava d'uns dofins situats al peu de la deessa protectora de l'agricultura. El 1870, sent Gràcia una vila independent cada vegada menys pagesa, el general Gaminde va voler situar en aquell indret els seus canons per dominar la revolta dels nois que no volien anar a quintes per fer de soldats obligaròriament, i va protestar per l'embalum de la font, que dificultava les operacions de bombardeig. En el mes de novembre de 1872 l'ajuntament en va aprovar el trasllat. El 14 de maig de 1874, un any i mig després, l'Ajuntament de Barcelona inaugurava la Font de Ceres a l'encara inacabada plaça Blasco de Garay, al Poble Sec, on també va ser coneguda com "el Sortidor." Van omplir-la amb aigua procedent de Dosrius i van proveir l'estany de dues aixetes per tal que els veïns poguessin omplir les galledes en un barri jove que no disposava de gaire aigua, com el seu nom indica. El mateix dia hi van ser inaugurades altres dues fonts públiques. Tot això va tenir lloc enmig d'una festa, al costat d'un envelat on va celebrar-se un ball i on també es van llençar coets.

La Font de Ceres quedava massa desproporcionada en una plaça de dimensions un xic escarransides. L'ajardinament de la muntanya de Montjuïc va influir en el nou trasllat de la font a una plaça gran que es construïa mirant al riu Llobregat, i el 1917 va tornar a canviar d'emplaçament. L'enyor que se sentí al Poble-sec va ser pregon, ja que el 1982 alguns veïns reivindicaven que se'ls tornés la font o que, almenys, es donés el nom de Sortidor a la plaça. Si bé no van aconseguir la primera petició, sí que van obtenir-ne la segona el juliol de 1992."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"La Font de Ceres era una de les tres fonts monumentals que ornaven el passeig de Gràcia al començament del segle XIX. Es trobava concretament a la cruïlla amb el carrer Provença, al passeig que fou escollit per les classes altes com a lloc de residència. Ha tingut una vida viatgera, ja que ha estat col·locada a la plaça Catalunya, després a la plaça Blasco de Garay, al Poble-sec, i finalment ha trobat estabilitat al Parc de Montjuïc, on té com a veí el Sant Jordi de Josep Llimona.

L'autor és l'escultor Celdoni Guixà. Es tracta d'un monòlit coronat per una cloïssa sobre la qual hi ha la figura de la deessa. Als peus, rodejant la columna, hi ha quatre dofins.

Al segle XIX es freqüent la instal·lació de fonts monumentals dedicades a divinitats romanes, en especial d'Hèrcules, com a representació de la fundació de Barcelona, i de Neptú, per simbolitzar l'activitat productiva de la ciutat. Altres fonts estan dedicades a Diana i la que ara ens ocupa a Ceres, protectora de la vegetació, dels cereals i dels treballs agrícoles. La deessa Ceres simbolitza també el pas d'allò salvatge a la civilització, de la naturalesa a la cultura, fet que explica la seva existència, si tenim en compte l'any de la realització de la font. Un altre element simbòlic és el dofí, símbol de la saviesa i de la regeneració."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Pedra sobre font de pedra de Montjuïc

Més informació:Viquipèdia Deessa Ceres

Deessa Ceres - Museu d'art romà a Mérida, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Font de Ceres

Font de Ceres, font:Viquipèdia

 

Més informació:Viquipèdia Mirador del Llobregat

 

Autor

Escultor:Celdoni Guixà

Més informació:Viquipèdia Celdoni Guixà i Alsina

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Monòlit als promotors del Poble Espanyol

 

"El 19 de maig de 1962, beneïda pel bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany, va ser posada la primera pedra que havia d'honorar la memòria dels patrocinadors, artistes, tècnics i artesans que havien dut a bon terme la idea del Poble Espanyol. Es va triar un parterre situat davant la popular fita turística que encara avui dia és un dels llocs més visitats de Barcelona. La inauguració del monòlit va tenir lloc l'aniversari de la "liberación" de la ciutat, el 27 de gener de 1963 en presència de l'alcalde Josep Maria de Porcioles. L'oferiment de la peça va ser feta per l'historiador Pedro Voltes, director de l'Institut Municipal d'Història."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

EN HONOR / DE LOS PATROCINADORES / ARTÍFICES, TÉCNICOS, / ARTISTAS Y ARTESANOS / REALIZADORES DEL / PUEBLO ESPAÑOL / BARCELONA AGRADECIDA

BARCELONA, 1962

 

"Hem deixat darrere el Pavelló de Mies van de Rohe i la nova seu de la Fundació la Caixa, tot introduint-nos en el cor de la muntanya de Montjuïc per l'avinguda Marquès de Comillas i, a mà dreta, se'ns apareix un monòlit de grans dimensions que en cap cas no ens pot passar desapercebut. És una peça que està dedicada als artesans, tècnics i patrocinadors del Poble Espanyol i que, evidentment, defineix que la seva ubicació sigui tot just davant de l'entrada principal del Poble Espanyol, a l'altra banda del carrer.

Es tracta d'un pedra amb la típica forma de monòlit, ampla a sota i més arrodonida a sobre, que està fet per ser vist des de lluny. El cos reposa en una base rectangular de pedra repicada que el separa de la gespa del parterre que ocupa. A la part frontal de la peça hi ha una inscripció gravada on es llegeix la dedicatòria. Al monòlit l'acompanyen a l'esquerra uns xiprers enormes i a la dreta un grup de palmeres; per darrere la seva forma queda retallada per uns matolls típics de jardins públics."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Carles Poy i Clara Renau

Materials:Pedra calcària

Més informació:Poble-Espanyol.com

Més informació:Viquipèdia Poble Espanyol de Barcelona

Poble Espanyol, font:introducingbarcelona.com

Autor

Escultor:Autor desconegut

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc