dimarts, 22 de novembre del 2022

Monòlit als promotors del Poble Espanyol

 

"El 19 de maig de 1962, beneïda pel bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany, va ser posada la primera pedra que havia d'honorar la memòria dels patrocinadors, artistes, tècnics i artesans que havien dut a bon terme la idea del Poble Espanyol. Es va triar un parterre situat davant la popular fita turística que encara avui dia és un dels llocs més visitats de Barcelona. La inauguració del monòlit va tenir lloc l'aniversari de la "liberación" de la ciutat, el 27 de gener de 1963 en presència de l'alcalde Josep Maria de Porcioles. L'oferiment de la peça va ser feta per l'historiador Pedro Voltes, director de l'Institut Municipal d'Història."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

EN HONOR / DE LOS PATROCINADORES / ARTÍFICES, TÉCNICOS, / ARTISTAS Y ARTESANOS / REALIZADORES DEL / PUEBLO ESPAÑOL / BARCELONA AGRADECIDA

BARCELONA, 1962

 

"Hem deixat darrere el Pavelló de Mies van de Rohe i la nova seu de la Fundació la Caixa, tot introduint-nos en el cor de la muntanya de Montjuïc per l'avinguda Marquès de Comillas i, a mà dreta, se'ns apareix un monòlit de grans dimensions que en cap cas no ens pot passar desapercebut. És una peça que està dedicada als artesans, tècnics i patrocinadors del Poble Espanyol i que, evidentment, defineix que la seva ubicació sigui tot just davant de l'entrada principal del Poble Espanyol, a l'altra banda del carrer.

Es tracta d'un pedra amb la típica forma de monòlit, ampla a sota i més arrodonida a sobre, que està fet per ser vist des de lluny. El cos reposa en una base rectangular de pedra repicada que el separa de la gespa del parterre que ocupa. A la part frontal de la peça hi ha una inscripció gravada on es llegeix la dedicatòria. Al monòlit l'acompanyen a l'esquerra uns xiprers enormes i a la dreta un grup de palmeres; per darrere la seva forma queda retallada per uns matolls típics de jardins públics."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Carles Poy i Clara Renau

Materials:Pedra calcària





Més informació:Poble-Espanyol.com

Més informació:Viquipèdia Poble Espanyol de Barcelona

Poble Espanyol, font:introducingbarcelona.com

Autor

Escultor:Autor desconegut

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

 


Escultura Tors Olímpic

 

"Com a pòrtic escultòric de l'edifici de Ricard Bofill que estatja l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya es va triar aquest tors, obra de Rosa Serra, que simbolitza un velociste, i que va ser inaugurat a la tardor de 1991, pocs mesos després de la de l'organisme esportiu, que havia tingut lloc el 21 de juny de 1991."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

 

"La ubicació d'una obra la potència o l'eclipsa segons les sinergies de l'espai circumdant. Aquí l'espai és net, extens, amb visibilitat llunyana; la façada neoclàssica de l'edifici de l'INEF no deforma de cap manera la percepció d'aquesta obra, que és una crida d'atenció al que significa l'INEF (Institut d'Educació Física).

L'escultura contrasta amb l'obra que l'autora Rosa Serra va col·locar en el port d'Empúries per rebre la flama olímpica; allí és un tors erecte, en repòs serè i amb el braç estès per sostenir la torxa.

Així és un tors en la plenitud del moviment, tens com un ressort que s'acaba de deixar anar i està vibrant en la seva extensió, qual anell pla de metall que es partís i recobrés la seva forma apaïsada.

És el tors d'un atleta que acaba de desencadenar el seu esforç: llançar, botar, estirar, i que està en plena tensió física. Aqustxa energia continguda en el bust i manifestada en el seu gest emplena l'espai circumdant de ritme vital."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Luis Racionero

Materials:Bronze




"Rosa Serra, 1991"

Autor

Escultor:Rosa Serra

Foneria:Magisa

Més informació:Viquipèdia Rosa Serra i Puigvert

Rosa Serra, font:expresionconarte.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 


dilluns, 21 de novembre del 2022

Font de la Maternitat

 

"Davant del Poble Espanyol es va enjardinar un espai amb 24 palmeres i una font decorada amb una maternitat, obra de Joan Borrell i Nicolau, pensada també per als dies de l'Exposició Internacional de 1929."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Font de gran simplicitat i bellesa amb un alt relleu d'estil florentí, és una estela en harmonia amb el conjunt paisatgístic.

És una bona mostra de la manera de fer de l'escultor, que manifesta la gran conjunció entre l'anatomia femenina i la roba que la cobreix, així com l'elegant bellesa de la mà."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Margarita Tintó i Sala

Materials:Pedra

 



Autor

Escultor:Joan Borrell i Nicolau

Més informació:Viquipèdia Joan Borrell i Nicolau

Més informació:Borrellnicolau.cat

Joan Borrell i Nicolau, font:borrellnicolau.cat

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Creu de terme del Poble Espanyol

 

"L'alcalde Josep Maria de Porcioles havia explicitat alguna vegada que calia acceptar els regals que feien a la ciutat. Així va ser com va fer-ho amb la creu que va donar l'alcalde de Santiago de Compostel·la, Francisco López Carballo, que va lliurar una creu de terme, obra de l'escultor Eduardo Parrado Conde, perquè fos posada davant del Poble Espanyol com una altra mostra de les arts de les Espanyes. L'acte d'inauguració va tenir lloc el 19 de desembre de 1970 essent presents els alcaldes de Barcelona i Santiago."

 

"Instal·lada a l’entrada del Poble Espanyol de Montjuïc, aquesta creu s’envolta per una bona porció d’asfalt urbà. S’estructura a partir d’una graderia quadrangular de tres escalons coronats per un cub amb la aresta superior bisellada. Tot en granit. La base de la columna té forma de prisma quadrangular en un primer tram després el fust segueix, esvelt, en una secció octogonal no regular que no és més que el resultat de bisellar o esbiaixar els diedres d’un fust quadrangular. El capitell s’asseu sobre un astràgal en bossellet; la part del tambor en forma de piràmide de planta quadrada truncada i invertida es decorada per setze peixos separats entre ells per una mena d’escates; una sanefa de motius florals recorre tot el perímetre de l’àbac. La creu llatina segueix l’esquema de moltes de les creus de terme; per un costat el Sant Crist clavat a la creu; a darrera la Mare de Déu amb el nen en braços, ambdós coronats, damunt una petita mènsula; la Mare de Déu porta uns rosaris a la mà. Són unes petites escultures molt en la línia d’imitar les peces que es poden trobar en molts dels cruceiros gallecs conservats, però, amb les característiques goticistes populars gallegues. Galícia conserva, actualment, moltes d’aquestes construccions; al País Basc aquestes creus són anomenades bide-gurutzeak."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Sebastià Godoy

Materials:Pedra artificial






Més informació:Viquipèdia Creu de Terme

Creu de Terme de Forès (Conca de Barberà), font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eduardo Parrado Conde

Més informació:Eduardoparrado.com/Biografia.html

Eduardo Parrado, font:Eduardoparrado.com
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

divendres, 18 de novembre del 2022

Bust a Simón Bolívar

 

"El centenari de la mort de Simón Bolívar (Caracas, 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 1830) va ser la raó que el cònsol colombià regalés a Barcelona un bust del Llibertador, l'home que simbolitzava la independència dels països de Centre i Sud-amèrica. El bust va ser modelat per Vicenç Antón i posat en un camí proper al Poble Espanyol el 18 de desembre de 1930, en presència del cònsol, el president de l'Associació de la Premsa Diària i l'alcalde de Barcelona, comte de Güell. El 1946 el bust va desaparèixer enmig d'una sèrie de robatoris de figures de bronze que van tenir lloc a l'aleshores poc visitat Montjuïc, i el mateix autor el va substituir per una còpia en pedra. Existeix un altre monument a Bolívar al parc de la Barceloneta, que va ser col·locat el 1996 i és obra de Julio Maragall.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"L'escultura que Vicenç Anton i Puig realitzà el 1930 sobre l'efígie de la figura de Simón Bolívar és, de ben segur, una obra que no es pot deslligar de l'entorn que ocupa. En primer lloc, hem de tenir en compte les característiques de l'espai on se situa, el carrer de la Foixarda, un carrer ample i vorejat d'arbres que mostra una notable inclinació, al final de la qual trobem, com si tot el recorregut ens menés cap aquesta peça escultòrica, la figura de Simón Bolívar. El fet que la peanya estigui centrada en el mateix eix de simetria del carrer col·labora al fet que aquesta percepció sigui inequívoca: no solament té un peanya física, sinó una altra d'espacial corresponent al carrer que puja i una altra de simbòlica en l'elevació que pren per sobre nostre.

La gran dimensió del bust, inhabitual en moltes de les peces que trobem pels nostres carrers, juga també un paper molt important, ja que justament accentua encara més aquesta percepció d'elevació i de potència física expressada també en els poderosos volums de la pedra que s'ha treballat.

Tot i que podria semblar que els grans volums que conformen la peça podrien crear una manca de congruència en el joc de parts cap-cos-peanya, el treball coherent del cos a partir de formes fortes es conjuga perfectament amb el cap i amb l'estil de la peanya.

A aquesta unió ajuden els nexes formals que s'estableixen en els sortints i entrants que, vora el coll, representen els plecs de la roba i els ornaments militars i, també, la manca de detalls superflus que podrien destorbar una percepció basada en el caràcter general de la peça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Francesc Serés

Materials:Pedra





Més informació:Viquipèdia Simón Bolívar

Simón Bolívar, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Vicenç Anton

Vicenç Anton i Puig (Benarjó, València, 1896 - Barcelona, 1973). Estudià a l'Escola de l'Acadèmia de San Carlos de València. Va participar en l'Exposició Internacional de Belles Arts de 1929, a Barcelona, i en les Nacionals de 1942 i 1944, també a Barcelona. S'afincà en aquesta ciutat, on exposà repetidament. Al Museu d'Art Modern de Barcelona s'hi exposa una obra seva.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc