"En una de les placetes que donen a l'entrada del parc per la banda del passeig de Picasso es troba una font inspirada en la faula de Jean de La Fontaine, la de la cigonya i la guineu, obra d'Eduard B. Alentorn. Va ser instal·lada el 1890, després que l'ajuntament l'adquirís directament de l'escultor, a qui le van pagar 6.000 pessetes."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Seguint la tendència iniciada en el Romanticisme, molts pintors i escultors es dedicaran a l'estudi dels animals i gaudiran fent-los protagonistes de les seves obres. Aquest és el cas d'Eduard B. Alentorn, que ens demostra com sap donar a les seves figures d'animals una expressió de vida superior, una gran justesa a les formes i una gran exactitud de caràcter. Dues obres situades al Parc de la Ciutadella ens mostren aquesta facilitat: el retrat del zoòleg Félix de Azara -rodejat per lloros i un marsupial- i la Font de la cigonya i la guineu. El grup de la cigonya i la guineu està basat en una línia vertical -la cigonya- compensada per una altra d'horitzontal -la guineu-, línies que queden ben compensades. Alentorn demostra amb mestratge que supera totes les dificultats inherents a una unió difícil, en què la descripció minuciosa no distreu la idea de conjunt. Aquest equilibri també es fa palès en la manera en què aconsegueix donar la tensió i el moviment intern d'aquelles representacions d'animals que estan captades amb una gran energia. Al costat dels dos animals es troben dos objectes, un plat i una gerra, que ens expliquen que aquella representació va més enllà d'una simple descripció animalística, sinó que ens explica quelcom. L'anàlisi posterior porta a veure que el que se'ns diu està basat en una faula de Fedre. Aquesta té l'argument següent: una guineu convida una cigonya a menjar, però per sorpresa seva li ofereix un plat on hi ha una menja líquida que, com és lògic, la cigonya no pot tastar. Al cap d'uns dies serà la cigonya que convidi la guineu, i ho farà tornant-li la jugada. Serà quan li ofereix menjar no triturat situat en una ampolla. Mentre que, amb el llarg bec, la cigonya menja de dins el recipient, la guineu es queda sense poder tastar res. Quan aquella acaba, diu: "Cadascú ha de sofrir els seus propis exemples amb ànim equànime", alhora que fa la reflexió següent: "No s'ha de fer mal a ningú; però, si algú fa mal, s'adverteix que ha de ser castigat de la mateixa manera...".
Segons Eloi de Tera Capellà -historiador de l'Art, i descendent d'Alentorn-, no sembla que aquest escollís a l'atzar la faula de Fedre. Sembla que Eduard B. Alentorn no havia gaudit d'una infantesa fàcil. El seu pare havia provat diverses vegades de matar els seus dos fills i, després d'un últim intent fallit de cremar-los, acabà marxant a Cuba i passà allà la resta de la seva vida fins que morí cremat a la fàbrica de llumins on treballava. L'escultor intentà comunicar-se a través de cartes amb el pare, però aquest no contestà mai. Per aquest motiu renuncià al primer cognom, i poc després va fer l'escultura inspirada en l'esmentada faula i que, d'alguna manera, podia representar que el pare havia mort del mateix mal que havia volgut donar als fills."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabel Coll
Materials:Marbre blanc
Més informació:Viquipèdia La Cigonya i la guineu
Ilustració d'Arthur Rackham de La Cigonya i la guineu, font:Viquipèdia
Autor
Escultor:Eduard Batiste Alentorn
Més informació:Viquipedia Eduard B. Alentorn
Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
