TRESORS a BARCELONA

dimarts, 22 de setembre del 2020

Escultura Les Cultures

"La Pau era un barri amb molt pocs equipaments. Amb l'arribada de la democràcia, la reivindicació de més places com a zones verdes i de trobada amb la gent va començar a ser atesa. L'1 d'abril de 1984, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, van inaugurar la plaça de la Cultura, on destacava una escultura que volia representar precisament Les cultures. L'autora, Mercedes Ortega, havia guanyat un concurs convocat pel Districte de Sant Martí per triar la peça que havia de donar relleu al nou espai públic. Tanmateix, la plaça va ser remodelada anys després i, mentrestant, l'estàtua va patir alguna malifeta i va haver de ser restaurada. Provisionalment, fou traslladada al vestíbul de l'Hotel d'Entitats, més conegut popularment com el Piramidón. En haver de fer-se una rampa per a minusvàlids, va caldre treure-la de nou cap a final dels anys 90, i traslladar-la a un jardinet que dóna al carrer del Concili de Trento, a prop de la plaça de la Pau, i d'una altra escultura situada al mateix carrer, Contrapunt, dedicada a l'escriptora i regidora Maria Aurèlia Capmany."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Ens trobem davant d'una escultura realitzada en pedra artificial de color crema clar, de mides no gaire grans i força indicada per ser situada en un espai públic de petites dimensions, perquè el que és pròpiament l'element escultòric, ni tan sols arriba a l'alçada d'un adult posat dret...

"Aquesta escultura consta de dues parts ben diferenciades i concebudes de maneres diferents: la inferior i la superior. Aquella ocupa l'espai, projectant-se en sentit horitzontal. La zona superior, en canvi, té un creixement ascendent i serpentejant, de manera que assoleix unes coordenades molt clares de verticalitat. Els dos volums s'enllacen mitjançant un cos cilíndric a tall de coll que ens fa pensar en una torre de defensa de l'època medieval. La zona inferior està constituïda per quatre volums clarament diferenciats que combinen l'angle recte amb la corba.

La peça que comentem se situa entre el referent orgànic i una geometria irregular. Així , el conjunt ens recorda el tractament cubista per plans d'Archipenko, combinat amb la sensualitat arrodonida d'Arp..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume R. Vallverdú

Materials:Pedra calcària

Veure més Art Públic Sant Martí

Monòlit de la Cooperativa del Sagrat Cor

"Un grup de militants de la Germandat Obrera Catòlica de Catalunya (HOAC o GOAC) relacionats amb la parròquia del Sagrat Cor, al Poblenou, van decidir constituir-se en cooperativa, amb la denominació parroquial, per aixecar uns pisos per a ells i altres socis que s’hi volguessin apuntar. Van comprar uns terrenys situats a la frontera de Barcelona, on els carrers de Pere IV i la Gran Via perdien pràcticament el nom i hi havia unes antigues latrines.

El 1957 van començar l’aventura i el 24 de juny de 1960 lliuraven els 90 primers pisos, situats a la confluència dels carrers de Paraguai i Maresme, a cavall del Poblenou i del nou barri de Maresme. El mateix dia, que alguns van definir com “el més feliç de la seva vida”, s’inaugurava un monòlit amb un pedrot baixat de la muntanya de Montserrat als jardins que formavan part de la promoció. Havia estat una idea del cooperativista Lluís Estrada, que havia vist una cosa semblant durant una estada a Anglaterra. El monòlit, envoltat per una tanca de ferro, du la llegenda “Amb vostre nom comença la nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí”, que és una estrofa del Virolai composat per mossèn Cinto Verdaguer. Hi van plantar un salze, que va sobreviure fins el 1999 i que ha estat substituït per un grup de palmeres. Tres anys abans s’havia afegit una placa al peu del monòlit, en català i en castellà, on es llegeix: “A tots els que han contribuït en fer nostra aquesta realitat”, i les dates 1957 i 1996.

La pedra baixada de la muntanya pesa unes quatre tones i el monòlit ha estat restaurat diverses vegades. Un soci fa de jardiner i en té cura del conjunt."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Pedra

Més informació:Viquipèdia Germandats Obreres d'Acció Catòlica

Més informació:Hoac.es/

Hermandat Obrera d'Acció Catòlica, font:archivodelatransición.es

Veure més Art Públic Sant Martí

dilluns, 21 de setembre del 2020

Escultura Contrapunt

"Prop de l'edifici Piramidon, centre social sui generis del barri de La Pau, hi ha una zona enjardinada en la qual s'aixeca un monument abstracte en forma de nota musical, Contrapunt, dedicat a la persona de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Va ser instal·lat en un dia incert de la tardor de 1991, molt poc després de la mort de l'escriptora, que va tenir lloc el 2 d'octubre. El seu autor, Ferran Soriano, el va donar a la ciutat com a prova d'agraïment en record de la que havia estat regidora de Cultura i havia impulsat la publicació d'un catàleg sobre la seva obra, amb text de Francesc Candel, el 1988."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Tant a l'Hospitalet de Llobregat, ciutat en la qual viu, com a Barcelona hi ha diverses escultures de Ferran Soriano. I passa el mateix a altres llocs i poblacions de Catalunya, ja que l'artista té vocació per l'obra pública. És factible, doncs, copsar la seva fidelitat a les idees poètiques que donen impuls a unes obres en acer que mai no són fredes. L'amistat, el respecte a les personalitats que ajuden a recuperar els signes d'identitat catalans i la voluntat que des del silenci s'aixequés la veu d'un poble oprimit que volia tornar a ser lliure són les línies mestres d'un temperament creatiu que sempre estableix el contrapunt de la reflexió després del primer impuls. En aquesta escultura, dedicada a Maria Aurèlia Capmany -escriptora, regidora de Cultura amb la democràcia, dona que va treballar molt i amb eficàcia pels drets cívics catalans-, Ferran Soriano ha aconseguit expressar la delicadesa del pensament i la rotunditat de l'acció."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M. Cadena

Materials:Acer inoxidable tallat per oxitall

Més informació:Viquipèdia Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Maria Aurèlia Capmany, font:ara.cat

Autor

Escultor:Ferran Soriano

Més informació:Ferransoriano.jbueno.net

Més informació:Ferransoriano.carbonmade.com

Ferran Soriano, font:bonart.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

diumenge, 20 de setembre del 2020

Escultura a Pere Calders

"El cobriment d'un tros de la Ronda del Mig, entre els carrers de Sardenya i Escorial, va donar lloc a un espai enjardinat obra de l'arquitecte Carles Sanfeliu, amb motius escultòrics de Sara Pons, que té d'altres obres a Gràcia (Anna Frank, Pi i Margall). A més de les quatre estaques metàl·liques que composen el monument, i on es troba la dedicatòria a l'escriptor Pere Calders (Barcelona, 1912-1994), hi ha elements esparsos per altres llocs del jardí.

Els objectes estan encastats en petites peces de vidre barrejades amb les de gres de les mateixes dimensions que conformen, amb les rajoles de pedra artificial, més grans, el paviment dels cinc trams del passeig. Aquests objectes estan distribuïts per terra sense cap ordre precís, en distàncies irregulars, per a que el passejant els busqui seguint les frases inscrites en dues de les quatre estaques d’un metre d’alçada que hi ha a la cruïlla de la Travessera amb el carrer del Secretari Coloma: “Algú ha perdut una cosa molt important en aquest jardí” i “Qui acrediti d’ésser-ne propietari li serà donada satisfacció”. Aquestes frases, com s’indica a les altres dues estaques, pertanyen al conte “El principi de la saviesa”, del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders.

Els objectes quotidians i dibuixos que cal trobar cristal·litzats a terra com si fos un joc són:

1) Entre la boca sud del túnel, propera a Escorial, i Alegre de Dalt (parc infantil): Un cotxet de joguina.

2) Entre Alegre de Dalt i Secretari Coloma: Unes ulleres, un collaret de boletes, set botons, una xapa amb filferro de tap de cava, un grapat de clips i el dibuix d’una caricatura de Pere Calders feta d’un sol traç.

3) Entre Alegre de Dalt i Sardenya: una clau, set claus, una ploma estilogràfica amb la caputxa treta, el dibuix d’un DNI, tres monedes grans, un rellotge de butxaca, un fermall, la silueta dibuixada d’una parella fent-se un petó, i una inscripció amb les lletres F.E.

4) Al triangle Sardenya-Camèlies-Ronda del Guinardó (davant l’entrada del Camp de futbol de l’Europa): Una rosquilla i un encenedor amb la flama dibuixada.

5) Entre Sardenya i la boca nord del túnel (parc infantil): Un xumet i una piloteta.

A més de les dinou peces de vidre amb un objecte encastat, n’hi vint-i-cinc sense cap objecte dintre, només amb quatre punts dibuixats, per confondre al qui participi en el joc de cerca.
Aquest conjunt d’elements homenatge a Pere Calders es van inaugurar el plujós dissabte 27 de març del 2004..."