Llegenda del Gorg de la Llana

"Una llegenda que s’ha conservat, és la del Gorg de la Llana, també dit Gorg del Molí de la Riba. Aquest gorg està situat al sud – est de Sant Feliu Sasserra (al Bages), encara que també s’hi pot arribar des de La Torre d’Oristà. Actualment, aquest gorg està envoltat de camps de conreu, i la seva forma original ha quedat desdibuixada per una petita presa que s’hi va construir, per poder emmagatzemar més quantitat d’aigua. Tal i com indica el nom, aquest gorg va ser utilitzat, durant molt de temps, per a rentar-hi la llana de les ovelles, quan aquestes eren esquilades. A més a més, a l’estiu també era lloc de trobada per als mossos que utilitzaven aquest gorg per a poder refrescar-se després d’una jornada de treball dura.

Segons la llegenda, aquest gorg era habitat per les dones d’aigua. Aquestes eren unes dones tranquil·les, que no molestaven a ningú que uses el gorg durant el dia, però quan arribava la nit, la cosa canviava, ja que si un mosso es banyava ben passat la posta de sol, les dones d’aigua l’arrossegaven fins al fons del gorg per a jugar-hi, sexualment, durant tota la nit.

Sembla ser, que això li va passar a un mosso de Cal Serra. Es veu que després d’un llarg dia de sega, alguns mossos que treballaven als camps de Cal Serra, van anar a banyar-se al Gorg de la Llana per a poder refrescar-se una mica. Eren nois joves, i per no avorrir-se, van decidir fer una competició per veure qui era capaç d’aguantar més la respiració, i resulta que un dels nois no en va sortir. Com que ja era de nit, els seus companys van decidir tornar a casa i deixar, per l’endemà, la cerca del seu amic desaparegut.

L’endemà al matí, els mossos de Cal Serra van tornar al Gorg de la Llana per a buscar el seu amic desaparegut, i per sorpresa seva, se’l van trobar a la riba del Gorg, sa i estalvi, després d’haver estat utilitzat durant tota la nit per les dones d’aigua.

Dona de l'aigua

Aquest era un gorg enigmàtic per la gent de les rodalies. Tothom que hi anava, quedava encisat per la màgia que transmetia. Un dia, un pastor que hi pasturava les ovelles, va decidir esbrinar la fondària d’aquell gorg. El pastor va anar ajuntant diferents cordills per a tenir una corda llarga. Va lligar una roca en una punta, i va deixar anar el cordill a dins del gorg, però no va tocar el fons del gorg. Resulta que en aquell mateix instant, va sentir una veu que li deia que mai arribaria a tocar el fons."

Veure informació:Cooltur.org/llegendes catalanes el gorg de la llana/

Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

L'origen d'aquest mite és anterior a la dominació de Catalunya per l'Imperi Romà i és desconegut en gran manera, arribant fins a l'actualitat influït per esdeveniments i creences posteriors.

Veure informació:ca.wikipedia.org Dones de Aigua

Veure més LLEGENDES CATALANES

Bust a Pierre de Coubertin

"L'any dels Jocs Olímpics, el jove Museu de l'Esport va ser ampliat amb una planta baixa que dóna al carrer de Buenos Aires, i a la paret del pati que també hi dóna s'hi va col·locar un bust del baró Pierre de Coubertin (París, 1863 - Ginebra, 1937), pedagog inspirador dels Jocs Olímpics moderns. Va ser un obsequi del Comitè Olímpic Internacional, que aleshores presidia Juan Antonio Samaranch, ferm partidari del Museu de l'Esport, al qual ja havia fet algunes donacions. El bust és una de les moltes rèpliques distribuïdes per ciutats olímpiques d'una obra de Wilhelm Guttwillinger i representa un Coubertin de mitjana edat amb el seu bigoti característic. El Museu de l'Esport, obert el juny de 1986, ocupa la casa del doctor Melcior Colet, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1911)."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:monuments.iec.cat

Materials:Ferro forjat

Més informació:Wikipedia Pierre de Coubertin

Pierre de Coubertin, font:Wikidata

Autor

Escultor: Wilhem Guttwillinger

Wilhelm Gutwillinger. Escultor alemany. No es coneix cap dada sobre la seva vida, a part que és l'autor d'un bust de Pierre de Coubertin col·locat, probablement el 1938, en una columna davant de la Medienhaus de Baden-Baden. D'aquest bust s'han fet diverses rèpliques en bronze, una de les quals va ser donada a Barcelona; tres més són al Museu Olímpic de Lausana, i altres han estat donades a altres ciutats olímpiques. Les còpies es van fer en ocasió del segon Congrés Cultural Francoalemany a Baden Baden. Però ni els organismes culturals de Baden Baden ni els arxius del Museu Olímpic no saben res sobre l'autor ni en consta cap dada en les obres i bases de dades fonamentals sobre els escultors europeus del segle XX.

Escultura Món

"L’equip d’arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay van encarregar a l’escultor Antoni Llena una peça destacada per la reforma que duien a terme en l’edifici dels magatzems d’El Corte Inglés que dóna als carrers Villarroel i Buenos Aires i també a la Diagonal. La peça, de dimensions molt notables (deu metres de llarg per vuit d’alt), està composada per tres grans pedres i tres miralls triangulars, i ocupa un rectangle a la paret de la illa interior, tot i que és perfectament visible des del carrer, especialment des del Buenos Aires. Va ser batejada pel seu autor com a Món perquè es va inspirar en un poema de Robert Walser que diu que hem de pedregar el món per a que en sorti un altre, la qual cosa no deixa de ser una contradicció trobant-se en el mur d’El Corte Inglés."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pedra i mirall

Més informació:Wikipedia Antoni Llena i Font

Antoni Llena i Font, font:wikipedia

Gravat Meetic Point

"El 2009, el filòleg Pompeu Fabra, que va establir les primeres normes de la llengua catalana, va rebre un nou homenatge barceloní, aquest cop amb una obra molt diferent, de caràcter conceptual, situada al paviment del vestíbul de l’estació Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat.

L’artista de Granollers Jordi Benito va morir als 57 anys, el 9 de desembre del 2008. Pocs mesos abans de morir va preparar aquesta obra que ja no va poder veure instal·lada, ja que es va inaugurar el 2 d’abril del 2009. Li va posar el títol de “Meeting Point”, en al·lusió al lloc on es troba, i com explica una placa que s’ha posat al costat de la porta d’accés al carrer de Rosselló, és un “homenatge a Pompeu Fabra i Poch (Barcelona 1868-Prada de Conflent, 1948), lingüista, filòleg, seny ordenador de la llengua de Catalunya i responsable de la Gramàtica Catalana”.

El poeta eivissenc Antoni Marí, catedràtic de Teoria de l’Art a la UPF, va triar una frase de Pompeu Fabra extreta dels seus escrits personals: “Amb un acte de paraula podem expressar més d’un pensament”, i el científic Jorge Wagensberg va traduir aquests mots en conceptes traslladables a fórmules matemàtiques. Amb tot plegat, Jordi Benito va concebre aquesta instal·lació al paviment de granit del vestíbul, en el que les inscripcions blanques ressalten gràcies a la llum blavosa que domina l’espai. Les fórmules combinen els conceptes d’”Esser viu”, “Acció”, “Incertesa de l’entorn”, “Anticipació”, “Informació” i “Complexitat del món”, sumant-los o restant-los i donant com a resultat equivalències o diferències de manera que permeten aproximar-se al que volia expressar Pompeu Fabra amb la frase escollida. Aquesta frase, amb lletres manuscrites, figura també inscrita al paviment, igual que la signatura de Pompeu Fabra i l’any que va morir, 1948."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:gravat sobre granito

Vestíbul FGC Balmes - Roselló

Fabra 1948

“Informació” i “Complexitat del món”

”Esser viu” i “Acció”

“Incertesa de l’entorn”

“Anticipació”

"Amb un acte de paraula podem expressar"

"més d’un pensament"

Autor

Escultor:Jordi Benito

Més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Jordi Benito Verdaguer, font:elpais.com

 Més informació:Wikipedia Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch, font:wikipedia

Llegenda Miracle de la Llum

A principis del segle XIV a Catalunya, i més en concret al Bages, hi va haver una època de poques pluges. La falta d'aigua va provocar collites mínimes, sobretot, l'any 1337. Com que les plantes es morien de set i no hi havia gaire menjar, la gent va començar a passar gana. Aquesta situació d'emergència va fer que els ciutadans de la comarca busquessin una solució.

La Sequera, font:auques.cat

La reacció dels manresans fou un casc únic, ja que els consellers que el 1339 regien la ciutat obtingueren del rei Pere III l'autorització per prendre aigua del riu Llobregat al terme de Balsareny i conduir-la  fins a Manresa. La idea d'aquest trasvasament no fou ben vista pel bisbe de Vic, que era senyor del castell i del terme municipal de Sallent. Per aquest motiu, quan les obres van arribar al seu territori, va ordenar que fossin aturades.

En veure que no era obeït i que les obres continuaven, el bisbe va imposar penes molt greus, fins i tot l'excomunió, als consellers i a la ciutat de Manresa. Durant cinc anys Manresa va viure sota aquestes penes, sense misses als temples i amb l'obra de la sèquia paralitzada. Hem de pensar que en aquell temps les esglésies i el fet de poder anar a missa era una cosa molt important. Per tant, aquest càstig suposava per als ciutadans de Manresa una gran pèrdua.

Auca de la Llum de Manresa, font:auques.cat

La qüestió es va solucionar l'any 1345. Una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

El Miracle de la Llum, font:historiesmanresanes.blogspot.com

L'explicació d'aquest fet és ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic, Déu es posava de costat de la ciutat de Manresa. Aquest miracle va ser el senyal definitiu per a poder continuar les obres de la sèquia.

Així va ser com es va construir un camí per on l'aigua del Llobregat discorria finas a Manresa. D'aquest camí es va anar fent moltes ramificacions que arribaven als camps de conreu del voltant. Això va permetre -i permet encara- regar una àmplia zona de la comarca i alhora asssegurar que les cases de Manresa poden disposar d'aigua per al seu consum.

El lloc on acaba la sèquia és el parc de l'Agulla de Manresa. Des de que es va produir aquell miracle que va permetre construir la sèquia, cada dia 21 de febrer es celebra a la ciutat de Manresa la Festa de la llum.

Font de la informació:Festa.cat

Font de la informació:Wikipedia Miracle de la Llum

Historia

El 1339 els consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una séquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin de la pluja. Depassant les possibilitats de la ciutat, varen demanar ajuda al rei i l'obtingueren el 23 d'agost de 1339, quan Pere III concedia el permís de realització de la séquia juntament amb una rebaixa d'impostos per afavorir-ne la construcció. Així, el mateix any 1339 es decideix el seu traçat i comencen els treballs d'anivellament. L'obra s'encarregà el barceloní Guillem Catà i els germans Simó i Pere de Rodener.

Pere III el Ceremoniós, font:wikipedia

Els primers plets vénen del bisbe de Vic i dels habitants de Santpedor que es neguen a pagar impostos per la seva construcció. Segurament a finals de l'any 1340, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, com a senyor jurisdiccional del terme i parròquia de Sallent, es va oposar a què la séquia passés pel seu municipi i que a més provoqués una baixada de cabal al pas del Llobregat per Sallent.

Després d'un any de negociacions i discussions, arriba l'excomunió del bisbe als obrers i consellers de Manresa, comportant la suspensió de la realització de tots els sagraments i de tota la litúrgia en el territori de la ciutat. Malgrat tot, els obrers de la séquia continuaren treballant en la construcció del canal. Així, sabem que l'any 1344 s'estava treballant en la construcció del pont del Vilar, al terme de Sallent. El conflicte amb el bisbe va durar fins a l'any 1345 i només es va poder solucionar quan, un cop mort el bisbe Galcerà Sacosta, el seu successor, Miquel de Ricomà, va tenir una actitud més dialogant i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat.

Font de la informació:Wikipedia Miracle de la Llum

Més informació:Historiesmanresanes.blogspot.com

La Llegenda a Manresa

Cada 21 de febrer, a Manresa es celebra la Festa de la Llum, una festa de gran importància històrica, de gran valor simbòlic i reconeguda com un dels 10 tresors del Patrimoni Immaterial Cultural de Catalunya i Andorra des de l’any 2009.

La Festa de la Llum és un conjunt d’accions festives i de caràcter commemoratiu que s’inicien amb el Pregó, i que també inclouen actes com:

- La Caminada per anar a buscar la llum a Montserrat i l'aigua a la Sèquia.

- L'Ofici a l'església del Carme amb la representació teatral del Misteri de la Llum (peça de teatre litúrgic a semblança medieval).

- L’escenificació de l’arribada de la llum i l'aigua al monument de la Llum.

- Fira de l'Aixada.

- Transèquia (caminada de Balsareny a Manresa, seguint el canal de la Sèquia)

Veure informació:Manresaturisme.cat Festes de la Llum

Més informació:Festadelallum.cat/web/

Cartell de la Festa de La Llum 2019, font:festadelallum.cat

El Misteri de la Llum. Es tracta d'una peça teatral de caire litúrgic, a semblança medieval, que desenvolupa una relació entre uns personatges simbòlics que encarnen el concepte diví del misteri de la Santíssima Trinitat i, per altre part, els sentiments humans de la ciutat de Manresa. Tot això immers en una idea al·legòrica que gira en torn del Misteri de la Llum. La representació està estructurada a l'entorn de "La misteriosa Llum" i com a guió fonamental els Goigs de la Llum, a l'interior de l'Església del Carme, lloc on, segons la tradició, varen succeir els fets. Es porten a terme tot un seguit de accions simbòliques, amb actors manresans que donan vida a les tres figures trinitàries.

Veure informació:Festadelallum.cat/web/Misteri de la Llum

Misteri de La Llum, font:Festadelallum.cat

Veure més LLEGENDES CATALANES