dimecres, 26 de juny del 2019

Escultura Nu ajagut, Plenitud i Primavera

"En el conjunt del catàleg escultòric de Frederic Marès son menys nombroses les obres de lliure creació, que es concentren fonamentalment en la primera meitat de la seva vida professional, en la etapa anterior a la guerra civil espanyola. Una de les peces més reeixides dins d'aquest darrer apartat és Nu ajagut escultura que Marès va anomenar també Plenitud i Primavera, de la qual l'artista n'estava especialment satisfet. En el 1936 la va presentar a la ‘Exposición Nacional de Bellas Artes', celebrada a Madrid i, posteriorment la va tornar a enviar a diversos, en el 1941, el 1944 i el 1953, essent-li atorgada una segona medalla en el primer d'aquests tres.
Responent a l'esperit del Noucentisme, aquesta obra ve a ser la culminació d'una línia evolutiva que explora les possibilitats expressives de la figura femenina ajaguda, iniciada amb el monument a Francesc Soler Rovirosa (1928-1930) i desenvolupada en el relleu d'un Nu femení ajagut amb un vel a les mans (c. 1928), en la figura del Nu femení ajagut (c. 1928) o en la placa amb el Nu femení amb barret ajagut (1930-1936).
El bronze restà a l'estudi de Frederic Marès fins al 1982, moment en que, a resultes d'una visita de Narcís Serra, llavors alcalde de Barcelona, al taller de l'artista, aquest en féu donació a l'Ajuntament de la ciutat amb destinació a la selecta galeria d'escultura que, a manera de petit museu, havia estat recentment establerta al vestíbul principal de la seu municipal a la plaça de Sant Jaume."
Veure informació Ajuntament de Barcelona
Materials:bronze sobre base de pedra calcària de Sant Vicenç polida

Escultura Nu ajagut, Plenitud i Primavera al Museu Frederic Marès



dimarts, 25 de juny del 2019

Festa del Corpus Christi

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Aquesta festa, d'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262. És sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa Joan XXII.
Cartell festa Corpus Christi, font:google

A Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la professó, són les de Barcelona (1320), Manresa (1322), Vic (1330), Tortosa (1330), Solsona (1331) i Berga (1333).
Processó a la festa del Corpus de Barcelona, font:lameva.barcelona.cat



Corpus a Solsona, font:solsonaturisme.com
La festa de Corpus va agafar una estructura a l'entorn de la professó, l'element religiós i social més destacat de la celebració. La professó va esdevenir una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte social d'importància cabdal. A la manifestació s'hi va aplegar tothom, la qual cosa va exigir una ordenació lògica i natural. La professó va derivar cap a un 'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un ocupava en la desfilada.
Processó del Corpus Christi amb la custodia de la Catedral de Barcelona sobre el tró de Martí l'Humà font:dolcacatalunya.com
Custodia de la Catedral de Barcelona amb el tró de Martí l'Humà al museu catedralici, font:wikipedia
Ben aviat, potser des del mateix inici de la desfilada processional, van començar a participar-hi un seguit d'escenificacions més o menys ingènues i simplistes que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització d'aquells que observaven el seguici. La primera notícia que es té d'aquestes representacions fa referència a Barcelona i data del 1380, quan algunes ja s'havien malmès. Moltes vegades, aquestes escenificacions, conegudes com a entremesos, eren simples cristianitzacions d'elements pagans preexistents, que no podien ser anorreats pel cristianisme i van ser readaptats. Aquests elements, que representaven diferents passatges de les sagrades escriptures, adquiririen caràcter processional definitiu convenientment passats pel sedàs de la religió imperant.
Amb el pas dels anys, aquests entremesos van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel vessant lúdic que pel caràcter alliçonador. D'aquesta manera, gradualment, van perdre el sentit original i, una vegada transformats en presència i participació, es van desvirtuar; tan sols van quedar, de les representacions, les parts més festives.
Aquest vessant més divertit va donar pas a unes mostres festives, protagonitzades pels entremesos que prenien part a la professó, que posteriorment van derivar en les 'bulles' o 'bullícies' del Santíssim Sagrament. Aquestes manifestacions tenien un marcat caràcter civil, de manera que podem apuntar que la bulla acabaria sent al poder terrenal el que la professó era al poder celestial.
Actualment, s’entenen com a entremesos el conjunt de representacions tradicionals: imatgeria festiva, música, dansa, manifestacions parateatrals de foc.
La Casa dels Entremesos a Barcelona, font:lameva.barcelona.cat
De totes les antigues bullícies del Santíssim Sagrament que se celebraven a casa nostra, només ha perdurat fins als nostres dies la Patum de Berga. La Patum se celebra anualment per la festivitat del Corpus a la ciutat de Berga. Des del dimecres i fins al diumenge d'aquella setmana, els antics entremesos processionals, convertits avui en comparses festives, es despleguen per tots els racons de la ciutat.
La Patum de Berga, font:wikipedia
Malgrat que ha evolucionat i s'ha transformat al llarg de la història, la Patum conserva l'essència civil i laica que va conformar la celebració en el moment de la gestació, ocorreguda, molt probablement, a les darreries del segle xiv.  Al segle xxi, les comparses que integren la Patum són el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous i els Plens. El Tirabol, el ball final on algunes de les comparses dansen enmig de la gernació i en què participa tothom, posa el punt final a la celebració.

Altres elements propis de la festivitat del Corpus serien l'Ou com balla i les catifes de flors. L'Ou com Balla consisteix a fer ballar un ou buit damunt el brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual ha estat guarnida amb abundants flors i plantes. S'ha identificat aquesta imatge amb la figura de l'eucaristia en el moment de l'elevació, però les al·lusions de l'ou a la fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. Sigui com sigui, i encara que potser només es tracta d'un simple joc, el cert és que aquesta tradició ja tenia lloc a la Catedral de Barcelona l'any 1440.
L'Ou com Balla a la Catedral de Barcelona, font:panorama.cat

L'Ou com Balla a la Catedral de Tarragona, font:diarimes.com
Una altra de les expressions característiques del Corpus són les enramades o catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes i que avui perviuen sobretot en municipis com Sitges, Arbúcies o la Garriga. Les catifes de flors són obres d'art naturals, tan belles com efímeres. Unes obres que seran trepitjades per la professó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria d'aquesta. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la professó, a excepció dels que portaven la custòdia, que eren l'essència del Corpus.
Catifas de flors a Sitges, font:barcelonas.com
Catifas de flors a La Garriga, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Catifas d'Enramades Arbúcies, font:gironanoticies.com
Catifas d'Enramades a Sallent, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Respecte a la gastronomia el panoli i la coca de cireres són dos dolços barcelonins que es venen al voltant de la festivitat de Corpus. Així doncs, és molt habitual de trobar-ne a les pastisseries de la ciutat entre els mesos de maig i juny. El panoli és un dolç anisat de farina, ou i sucre; i la coca de cireres es fa amb farina i sucre i s’enforna amb cireres naturals a sobre.
Panolí, font:catalunyacuina.com
Coca de cireres, font:irreductibles.cat
Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i d'Enramades de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona. 
Veure informació Wikipedia Corpus Christi
Veure més Festes Populars

dilluns, 24 de juny del 2019

Escultura de l'Àngel

"La plaça de l'Àngel ocupa el lloc de les antigues placetes dels Fusters i del Blat esplanades enfront del Portal Major de la ciutat del segle XIV. En aquesta esplanada es va situar una gran pedra que assenyalava com una brúixola els quatre quarters de la ciutat. Tal com demostra el pla de la distribució administrativa de Barcelona en el segle XIV, la ciutat es dividia en quatre quarters al voltant de la pedra de la plaça del Blat. En aquesta plaça estaria la cort del Veguer o presó presidida per un àngel.
Dibuix del Portal Major amb la cort del Veguer presidida per un àngel, font:descubriendonuevasciudades.blogspot.com

Dibuix segona meitat del segle XIX A blau Santa Eulalia i a vermell l'àngel Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Autor Joaquim Olivó Forment, font:barcelofilia.blogspot.com
Diu la tradició que un dia de l'any 878, la comitiva que duia cap a la catedral de Barcelona les despulles de la santa, acabades de trobar a prop d'on ara és Santa Maria del Mar, s'havia vist aturada per una força estranya. Per més esforços que feien els qui duien l'urna, no aconseguien avançar. Aleshores va baixar del cel un àngel que va posar la mà sobre un dels canonges que formava part del seguici i aquest, atemorit, va caure de genolls reconeixent que havia agafat de l'urna un os d'un dit d'un peu d'Eulàlia. Quan el va retornar, la comitiva va poder seguir el seu camí.
Cripta de la Catedral de Barcelona amb les restes de Santa Eulàlia, font:franciscojaviertostado.com
Sembla que a mitjan segle XV ja existia en aquesta plaça una capella dedicada a santa Eulàlia amb una escultura d'Antoni Claperós feta en terra cuita i que, posteriorment, seria substituïda per una altra de bronze que va ser escapçada per les bombes del setge de 1714. El baró de Maldà ens explica que l'11 d'abril de 1778 s'ha conclòs la capella de santa Eulàlia sobre el portal de la presó.
El projecte de fer un monument a santa Eulàlia, patrona de Barcelona, és del 1616. Es va decidir posar a la plaça del Blat -l'actual plaça de l'Àngel- un monument amb un àngel dedicat a la santa, projectat per Rafael Plansó qui va voler reflectir la llegenda i va encarregar a l'argenter Felip Ros, que havia ja brodat el penó de santa Eulàlia, que fes la imatge. Va ser instal·lada al cim de l'obelisc, al bell mig de la plaça, el 10 d'agost de 1618. D'aquesta escultura va prendre el nom la plaça de l'Àngel.
L'obelisc va ser enderrocat el 1823 juntament amb d'altres imatges religioses. Quan el 1825 l'Ajuntament ordenà reinstal·lar la capella de l'Àngel es penjà a la cantonada de l'edifici conegut avui en dia per la casa Callicó encarat a la capella de santa Eulàlia.
Les obres de construcció del carrer Ferran i posteriorment l'enderrocament de la presó cap a l'any 1852, van fer desaparèixer la capella de santa Eulàlia. Ben aviat l'àngel va anar a parar al Museu d'Història de la Ciutat i després es va col·locar una rèplica en el seu emplaçament actual. L'actual imatge fou col·locada el 16 de novembre de 1966. "
Veure informació Ajuntament de Barcelona 
Més informació Wikipedia Escultura Àngel 
Materials:bronze





Veure informació Wikipedia Felip Ros

Rafael Plansó.
Mestre de cases que va treballar entre el 1603 i el 1622 a Barcelona. Va construir la presó que hi va haver prop de la plaça de l'Àngel i també va dissenyar l'àngel que dóna nom al lloc. Fou mestre de les fonts de Barcelona del 1619 al 1621. 
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

diumenge, 23 de juny del 2019

Església de Santa Anna Claustre

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.
El claustre del segle XV és d'estil gòtic amb detalls renaixentistes en les seves mènsules y deu arcades per cada costat d'estil gòtic català. Destaquen en el claustre la seva palmera i el pou. Els capitells de les columnes estan adornats amb motius florals.
Al dia del Corpus al claustre se celebra la tradició del ou com balla, en la qual es pot observar com un ou balla al so de l'aigua.
Veure informació Wikipedia Santa Anna de Barcelona














divendres, 21 de juny del 2019

El Rellotge lluminós de terra

La Banca Rosés (entitat desapareguda el 1957, quan va passar a anomenar-se Banco Condal), instal·lada a la Via Laietana, va pensar a posar un rellotge a terra que informés de l'hora els vianants, i va encarregar la idea al rellotger Joan Cabrerizo. Es va inaugurar el darrer dia de 1935 i es va fer de seguida força popular.
El rellotge de la Via Laietana és la segona versió, gairebé idèntica, d'un altre que s'havia inaugurat uns anys abans, amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, al carrer Rocafort número 2 (al costat del Paral.lel). Aquest va ser restaurat el 2005.
El rellotge té al centre l'escut de Barcelona i la silueta d'un cap amb un casc alat, símbol del déu Hermes o Mercuri.
La Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya, situada al mateix número de la Via Laietana, va tenir la pensada de restaurar el rellotge, que havia deixat de funcionar, i va contactar amb el fill de Cabrerizo, qui el va reparar el 1989.
Veure informació  Ajuntament de Barcelona
Més informació Barcelona.cat/rellotge de llums

Informació del rellotge al carrer Rocafort:tresorsabarcelona

Materials:terratzo i vidre amb incrustacions de llautó



L'Institut Municipal del Paisatge Urbà n'ha fet la restauració amb la col.laboració de H10 Hotels

 

Autor

Disseny:Joan Cabrerizo

Juan Cabrerizo Álvarez (El Burgo de Osma, 1898 - Esplugues de Llobregat, 1989). Membre d'una saga de rellotgers sorians. Es va traslladar a viure a Barcelona, on va crear Relojes Cabrerizo. El banquer Joan Rosés, que tenia la seva seu a la Via Laietana, li va demanar un rellotge per posar-lo al terra del carrer i van inaugurar-lo el darrer dia de 1935. L'empresa va ser continuada pel fill, que es deia igual, Juan Cabrerizo, que va participar el 1989 en la restauració del rellotge esmentat, per encàrrec del nou titular de l'edifici, la Conselleria de Governació.

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest