TRESORS a BARCELONA

divendres, 31 de maig del 2019

Escultura Mistral

"L'avinguda Mistral va ser una de les creacions urbanístiques vinculades a les obres de l'Exposició Internacional de 1929. El 1996 s'hi va posar una obra de Lawrence Weiner, formada per tres grans paral·lelepípedes de formigó, amb aparença de sarcòfags (o de peanyes caigudes, segons com es miri), repartits al llarg de l'avinguda. Tots porten uns versos, escrits el 1845, quan tenia 15 anys, pel premi Nobel Frederic Mistral (Malhana, 1830-1914), en provençal en una de les cares, i el formigó va ser acolorit, un en vermell, un altre en groc i un tercer en blau -aquest últim ha desaparegut i només queda el gris del ciment. Una inscripció diferent a cada sarcòfag evoca, en quatre idiomes -català, castellà, anglès i occità- la poesia de Mistral: quelcom forjat, quelcom donat al mar i quelcom teixit.

L'autor del monument, Lawrence Weiner, és un artista conceptual novaiorquès nascut el 1942. Va fer la seva primera exposició el 1960, i el 1969 la primera fora dels Estats Units, a Alemanya. D'ençà d'aleshores, ha exposat a Anglaterra, Irlanda, Bèlgica, Itàlia, França, Polònia, Grècia, Holanda, Austràlia i Japó. Té obres en museus de tot el món.

L'any 1995, la Fundació Espai Poble Nou inaugurà, amb la presència de l'artista, la seva primera exposició a l'Estat espanyol. Coincidint amb l'exposició, l'Ajuntament va encarregar a Weiner l'homenatge a Frederic Mistral, per emplaçar-la a l'avinguda que aleshores s'estava reurbanitzant."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:pedra artificial acolorida amb lletres d'acer inoxidable

& something forged / & quelcom forjat / & quaquarèn de farga / & algo forjado

En prouvençau ço qúe l'on pènso / vèn sus li bounco eisadament: / o douço lengo de prouvenço / vaqui perqúe toujou t'amen! / e lòu parla de nosti maire / voulès que nautre l'oubliden? Frédéric Mistral 1845

& something woven / & quelcom teixit / & quaquarèn de teissa / & algo tejido

& something given to the sea / & quelcom donat a la mar / & quaquarèn baia à la mar / & algo dado a la mar

Més informació Wikipedia Frederic Mistral

font:wikipedia

Més informació Wikipedia Lawrence Weiner

font:interviewmagazine.com

Veure més Art Públic Eixample

dijous, 30 de maig del 2019

Font de la Pagesa o Pubilla

"L'escultura de la font, passada a bronze pel fonedor italià Romolo Staccioli, establert a Barcelona durant els primers anys del segle XX, correspon a l'original que realitzà Eduard B. Alentorn, nascut a Falset (Priorat), que es formà a Barcelona, al taller dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i al d'Andreu Aleu. Una faceta de la seva activitat, la que correspon a l'escultura monumental, pot admirar-se a Barcelona, a les figures de la façana del Museu Martorell, al parc de la Ciutadella, i en algunes de les que estan integrades al monument a Cristòfor Colom. Un altre caràcter havien de tenir les escultures que li foren encarregades per l'Ajuntament de Barcelona el desembre de 1912 i que quedaren enllestides el 1915.

Una és la que dóna nom a la Font de la Pagesa, la qual incorpora a la iconografia monumental urbana una figura femenina, dempeus i aïllada, que deu correspondre a la que protagonitza la coneguda faula de La lletera, freqüent en les diverses recopilacions de faules que es feren en els segles XVIII i XIX i que foren àmpliament popularitzades. L'escultor la transcriví donant-li el tipus d'una pagesa catalana benestant, freqüent protagonista a la nostra literatura i al teatre d'aquella època. Els pots que té tombats als peus, a més de facilitar la identificació del tema, permeten donar més amplitud a la base de sustentació de la figura. Cal destacar l'acurada transcripció que l'artista féu dels detalls de la indumentària, que l'espectador sols pot apreciar amb una observació atenta.

La policromia que permetria adonar-se dels detalls seria un bon complement d'aquesta escultura, que il·lustra els criteris de respecte a la realitat que prevalien aquells anys, i també de l'atenció posada en les dimensions i la forma del basament, que es limita a resoldre la necessària funció de suport de l'escultura, amb què es facilita la contemplació i s'atén la finalitat de servei pròpia d'una font."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:bronze sobre base de pedra

Més informació Wikipedia Eduard Alentorn

font:wikipedia

Escultura Full blau

"D’abril a setembre de 2005, amb motiu de l’Any del Llibre, l’escultora Àngels Freixanet va exposar sis llibres-escultura de gran format als jardins del Palau Robert de Barcelona. Un d’ells, el titulat Full blau, s’hi va quedar definitivament, al costat de la porta d’entrada pel carrer de Còrsega, normalment tancada. El seu títol descriu perfectament l’obra: un full blau dintre dels altres plecs d’un llibre, tot amb el ferro retallat i doblegat que utilitza normalment. El llibre i el paper han estat temes recurrents en l’obra d’Àngels Freixanet, com la sèrie Llibres viscuts, o la seva obra monumental L’esperit del paper, situada al davant de la nau on funcionen les rotatives del Grupo Z a Parets del Vallès.

D’entre el què s’ha escrit sobre l’escultora manresana –han parlat d’ella Manuel Vázquez Montalbán, Rafael Santos Torroella, Arnau Puig o Jorge Edwards– destaquen les paraules de l’excel·lent crític de cinema José Luís Guarner: “Al contrario de tantos artistas que convierten el arte en chatarra, Àngels Freixanet trata de convertir la chatarra en arte. Justamente lo que buscaba la alquimia. Justamente lo que buscan escritores como Juan Marsé, que consigue crear literatura con materiales de derribo. Moderna alquimista, Àngels Freixanet hace de los materiales más humildes –el desecho industrial– la materia prima de sus esculturas. Para ella, cualquier fogón es atanor, un soplete posee vocación de cincel.” Una crítica encertada i amable que, rellegida entre línies, potser inclou, també, una curiosa paradoxa."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:ferro

Més informació Wikipedia Àngels Freixenet i Picanyol

Més informació http://www.angelsfreixanet.com

font:angelsfreixanet.com

Art poètica i poema visual

"El col·legi que l’orde religiosa de les missioneres de la Immaculada Concepció tenen al carrer de València, entre Balmes i Rambla Catalunya, va ser inaugurat el gener del 1879, però l’edifici actual, de planta i cinc pisos, és molt posterior. De l’edifici original es conserva només la capella, la porta exterior de la qual roman normalment tancada i el centre escolar utilitza un accés interior. En fer-se el nou edifici, es va conservar l’alineació de la capella, amb una mica més de retranqueix frontal respecte als altres edificis d’aquest tros de carrer, per tal de deixar una vorera més ample en les entrades i sortides dels alumnes. Això va fer que quedés una mitgera a cada costat.

Aquestes mitgeres van estar a la vista, fins que el 2007 l’Institut Municipal de Millora del Paisatge Urbà les va decorar amb dos cal·ligrames, una “Art poètica” de Josep Maria Junoy en la del número 248 i un “Poema visual” de Joan Brossa en la del número 252. En quedar encarades sembla com si es produís un diàleg entre elles, el que ve accentuat pel fet que el contingut literal és idèntic en tots dos cal·ligrames, una A i una Z majúscules. Només els diferencia el fet que en el de Junoy la Z és a dalt de tot i la A abaix de tot mentre que en el de Brossa és a l’inrevés, i els símbols que uneixen les dues lletres, que en el de Junoy són 33 punts i en el de Brossa 11 petjades. Junoy va escriure el seu poema el 1916 i Brossa el 1997.

El disseny va ser realitzat per Manel Clavillé, Cristina Trius i Isaac Hita i la direcció d’obra, realitzada per Estudi Tècnic de Restauració Arc S.L., va estar a càrrec d’Anna Rosat. "