TRESORS a BARCELONA

dimecres, 29 de maig del 2019

Església de Santa Anna Interior

"La construcció de l'església va iniciar-se a mitjans del segle XII en el període romànic. El monestir fou edificat per l'arquitecte Ramon Amadeu, amb l'església col·legiata de Santa Anna. La construcció continuà durant els tres següents segles, ja en període gòtic.

Actualment es conserva l'estructura romànica original del temple, amb absis quadrat i planta de creu, coberts amb una volta de canó apuntada del segle XIII. La porta d'estil gòtic és de l'any 1300. En el segle XIV es va allargar la nau que ja fou coberta amb volta gòtica de creueria i en el segle XV es construí el cimbori. El cimbori va ser reconstruït en obra vista després de la guerra civil espanyola. La capella dels Perdons, del segle XIV, està situada a l'esquerra de l'absis. Cal destacar el sepulcre del cavaller Miquel de Boera, del segle XVI. La nova capella del Santíssim està decorada amb pintures de Pere Pruna."

Veure informació Wikipedia Església de Santa Anna

Més informació Monestirs.cat

Presbiteri

Triple Anna a l'altar

Espai del creuer

Mare de Déu del Carme

Sant Josep

La capella dels esportistes amb l'estàtua de la Moreneta - Frescos d'Ignasi Maria Serra i Goday

La Capella dels Perdons

Mare de Déu de la Sala capitular

Capella de la verge de Guadalupe

Sepulcre de Miquel de Boera. Segle XVI

Capità general de les galeres de les Espanyes, que va lluitar contra els francesos a la batalla de Ravenna i en la defensa del Rosselló

La volta és octogonal, també de simbologia templera

Mare de Déu de Siracusa

Inmaculada i Sant Antoni

Sant Joaquim i Maria

Làpides funeràries

Capella lateral amb frescos realitzats per Pere Bruna

Tres boles a Estació Tarragona

"El director de les obres de l’estació de Tarragona, de la línia 3, José Luis Carcedo Vidal tenia aficions artístiques, com a hobby personal. Apart d’enginyer, era un artista de formació autodidacta, no vinculat a cap grup i que mai va fer cap exposició. Va aprofitar per posar una obra seva en una gran paret nua que quedava al vestíbul de l’estació de Tarragona. La paret està pintada de color molt fosc, quasi negre i sobre ella hi ha tres figures geomètriques idèntiques de forma quadrada amb els costats còncaus. El perfil està format per claus en els que s’entrellacen fils d’acer per formar una teranyina que visualitza quatre formes convexes interiors sobreposades. Al centre de cada quadrat hi ha una semiesfera metàl·lica amb diferents graus de relleu en cadascun: menys de mitja esfera el de l’esquerra, una semiesfera perfecta el central i més de mitja esfera el de la dreta. En l’origen l’autor la va signar a la part inferior esquerra de la paret, però en ser repintada aquesta posteriorment, es va cobrir la signatura i ara no consta enlloc el nom de l’autor. A més el color original era completament negre, que era el preferit de l’autor.

L’obra ja era acabada quan es va inaugurar aquesta estació el 15 de juliol del 1975, amb tot el tram de línia 3 entre Sants-Estació i Paral·lel. La inauguració la van fer els prínceps Joan Carles i Sofia, junt amb el tren de l’aeroport."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Tèxtil i alumini

Més informació:

José Luis Carcedo Vidal (Madrid 1912-1991). Enginyer d’Obres Públiques. Va començar com ajudant d’Obres Públiques i durant els seus primers anys de professió va impartir classes de Geometria Analítica a l’Acadèmia Iribas, de Madrid, el que li va permetre prosseguir els estudis superiors. Quasi tota la seva vida va treballar a la segona Jefatura de Ferrocarriles i va intervenir en el disseny de diverses obres encara existents, com el tren de l’estació de Sants a l’aeroport del Prat, l’estació de RENFE a Girona (amb la plaça d’Espanya, que hi ha al davant) i diversos trams del metro de Barcelona. Fill del gravador Primitivo Carcedo, autor dels esbossos de les medalles commemoratives a la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre, va heretar d’ell les afeccions artístiques, i les va desenvolupar d’una manera autodidacta i privada. Simultanejava la professió d’enginyer amb el disseny de mobles i altres elements decoratius, al que incorporava les idees dels moviments estètics d’avantguarda que l’atreien. També es va dedicar a la decoració integral d’habitatges, d’Oficines, d’estudis i d’espais d’ús públic, alhora que en un nivell més privat desenvolupava la seva creativitat artística a través de dibuixos, retrats i caricatures de persones del seu entorn. En una de les estacions de la línia 3, la de Tarragona, les obres de la qual va dirigir, hi va deixar la única obra pública seva que ha quedat, una escultura monumental molt interessant que trasllueix una mica una de les activitats que realitzava, el disseny industrial de finestres. Les seves filles han seguit totes la carrera artística, una com a restauradora de mobles, l’altra com a imatgera i la tercera com a pintora.

Metamemòria a Trinitat Nova

"Malgrat la seva petita escala, dos plafons fotogràfics de quatre metres cadascun, situats en un dels vestíbuls intermedis de les grans escalinates de l’Estació Trinitat, a l’alçada dels ulls, reclamen l’atenció pel dinamisme de les seves imatges lenticulars. A mesura que ens desplacem per anar d’ una escala a l’altra, unes rogenques roselles s’obren i es tanquen al nostre pas flotant a l’espai, de la mateixa manera que afloren en el paisatge sense estar programades ni plantades voluntàriament. Amb elles l’artista Enric Maurí ha volgut simbolitzar la vida dels habitants del barri, i la marca de desestructuració que arrossega des dels seus orígens, contra la que han hagut de combatre aquests pobladors no programats en la vida organitzada de la ciutat. Fotos de roselles fetes per l’artista es combinen amb fotos de dibuixos d’aquestes flors que han estat creats pels veïns. Amb el seu continu moviment i exaltant floració l’artista tracta de representar l’alè vital d’aquesta comunitat.

Per sota d’aquestes imatges, s’estén de forma cronològica un recordatori de la història comú del barri, des del moment en que es te constància de relats de fets a la zona que es remunten a l’any 1143, amb la reconstrucció de la Capella de la Santíssima Trinitat, passant per la constància de la seva destrucció posterior per part de les tropes napoleòniques al 1808. L’artista ha volgut així complementar la memòria local dels habitants d’aquest barri de recent formació, configurat per les emigracions dels anys cinquanta, per compensar l’amnèsia inevitable respecte als fets històrics anteriors i enllaçar el que la comunitat recorda amb el que desconeix del context històric del propi lloc.

48 dades en el plafó de l’esquerra i 45 en el plafó de la dreta escrites en blanc sobre un intens fons verd, recullen els fets més característics del barri ocorreguts des del 1143 fins el 2008. L’espectador percep intermitentment una altra numeració en vermell sobreimpressa damunt vint-i-sis de les dates cronològiques, com una altra trama de lectura impressionada damunt dels fets generals, convidant així l’espectador a que sigui ell mateix qui reconstrueixi lliurement el seu propi passat col·lectiu."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:holograma

1143 Reconstrucció de la Capella Santíssima Trinitat

1445 Instal·lació de Partides Judicials

1797 Reedificació de la Torre del Baró de Pinós

1808 Destrucció de la Capella de la Trinitat per les tropes / napoleòniques

1825 Construcció de l'aqüeducte Baix de Montcada

1855 Construcció de la via fèrria del tren del nord

1859 Projecte del manicomi al terme de Sant Andreu

1869 Construcció de l'aqüeducte d'aigües de Dos Rius

1872 Establiment emfitèutic de plantacions de vinya

1873 Maurici de Sivatte compra al Baró de Pinós Torre Baró i Quadre de Vallbona

1889 Primer tram de la carretera de Cornellà

1891 Aprovació del projecte d'aqüeducte alt

1904 Es crea la Compañía de Urbanización de las Alturas del NE (Las Roquetas)

1908 Comença la construcció de la carretera entre Horta i Turó de Roquetes

1910 Construcció del pont Els Tres Ulls a l'aqüeducte alt d'Aigües de Montcada

1910 Cessió de setanta milions de pams per part de l'Urbanització a l'Ajuntament de Barcelona, per fer un gran parc públic

1915 Primeres casetes a Trinitat Nova

1917 Cosntrucció dels dipòsits de la Trinitat Nova

1921 Fomento de la Propiedad compra 3.310 m2 a la Trinitat Nova

1925 Fomento de la Propiedad construeix les cases dels Carters (Llei de Cases Barates)

1939 Es crea la Parròquia de la Trinitat Vella

1949 S'obre el baixador de Torre Baró

1953 El Patronato Municipal de la Vivienda basteix 596 habitatges i 22 botigues a la Trinitat Nova

1954 L'Obra Sindical del Hogar comença a bastir 1.154 habitatges

1955 L'Instituto Nacional de la Vivienda inicia la construcció de 480 habitatges

1955 L'Ajuntament acorda la construcció de la presó de dones a la Trinitat Vella

1956 Es presenta el Pla Parcial d'Ordenació del Sector de la Trinitat Nova

1958 S'obre el grup escolar Ramiro de Ledesma, la primera escola del barri

1958 Aprovació del Pla d'Ordenació de la Trinitat Nova

1959 S'inaugura la parròquia de Sant Josep Obrer en un barracot

1959 L'Instituto Nacional de la Vivienda construeix 251 habitatges

1959 S'obre el Centre Social Trinitat Nova al carrer Vila Real

1960 La Societat d'Aigües de Barcelona reforma els dipòsits del carrer d'Aiguablava

1961 S'inicia el perllongament de ka Meridiana

1961 S'obre l'escola Benjamí

1962 Vaga d'aprenents de la Maquinista Terrestre y Marítima

1962 Les pluges i la neu provoquen greus problemes al barri

1963 S'aprova un modest pressupost per a dur a terme reparacions als blocs de l'ONV

1963 El Patronato Municipal de la Vivienda aixeca 156 habitatges per a gent procedent dels enderrocats al districte

1964 Comença la darrera fase de la construcció de l'Avinguda Meridiana

1964 Connexió de la xarxa d'Aigües de Montcada amb la Societat General d'Aigües de Barcelona

1965 Creació de la parròquia de Sant Tarsici i dels primers grups de la JOC

1966 Enderroc de la Torre del Baró per tal de perllongar l'Avinguda Meridiana

1966 Creació de la Penya Esportiva Elche

1967 Fi de la construcció de l'Avinguda Meridiana, Sant Andreu i Nou Barris queden separats

1967 Creació de l'esbart dansaire la Quinta Forca

1968 Inici del Centre de Vida Comunitària

1969 Convocatòria del Concurs d'Idees per a ordenar el sector Torre Baró - Vallbona - Trinitat

1970 Inauguració de Llibreter Grabulosa

1970 Taula rodona entre les entitats del barri i els col·legis professionals i entrevista amb l'alcalde Porcioles sobre el Pla Parcial

1970 Inauguració del col·legi Sant Josep Oriol i fundació de l'Associació d'Avis Trinitat Nova

Més informació https://enricmauri.blogspot.com/

Enric Maurí (Cardedeu, 1957). Va començar la seva carrera artística com a pintor els anys vuitanta, però després ha anat incorporant a la seva obra la fotografia, el video i el só. Des dels anys noranta ha anat exposant periòdicament a Barcelona, Lleida i Girona, i també en alguna ciutat de França i Itàlia. Becat l’any 2002 pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar la seva formació a l’estranger, va participar la primavera del 2004, al Centro de Arte Joven de Madrid, a l’exposició “Projectes 7.2”, junt amb altres sis joves artistes catalans, organitzada pel mateix departament de Cultura per mostrar el treball que havien realitzat mentre van gaudir de la beca. Hi va mostrar una sèrie de fotografies realitzades a Sarajevo que mostren l’escenari espectral que va quedar després de la guerra. Té obra a la Galleria Nazionale d’Arte Moderna, de Roma.

font:laxarxa.com

Veure més Art Públic Nou Barris

dilluns, 27 de maig del 2019

Llegenda L'Espasa Vilardell

El cavaller Soler de Vilardell amb la seva famosa espasa matant un griu a la porta de Sant Iu de la catedral de Barcelona

"Existeix la llegenda de Soler de Vilardell relacionada amb l'espasa en qüestió, a la qual s'explica que a prop de Sant Celoni (Vallès Oriental), concretament a La Roca del Drac, hi vivia un drac que tenia espantada la gent de la comarca, i els viatgers que passaven pel camí reial de Barcelona a Girona, tot resseguint la Tordera entre el Montseny i el Montnegre (Sant Celoni).

La Cova del Drac a Sant Celoni, font:caminantperelpais.blogspot.com

Un dia, sant Martí, amb aparença d'un pobre que demanava caritat, va anar al Castell de Vilardell, que estava a la part baixa dels boscos del Massís del Montnegre. Quan en Soler, el cavaller i senyor de Vilardell, va sortir amb el pa i l'almoina, ja no hi havia ningú, però es va trobar una espasa com no n'havia vist mai cap.

Conte L'Espasa d'en Soler de Vilardell editat per l'Ajuntament de Sant Celoni

La va provar amb un roure monumental i amb una roca, i els va partir sense cap esforç, llavors va encomanar-se a Déu i va decidir que mataria el drac. De bon matí, es va guarnir la seva millor armadura, va protegir el seu cavall i va empunyar l'espasa de virtut. Acompanyat d'amics i fidels va anar a cercar el drac al seu cau. Quan va ser davant del drac, aquest es va espantar en veure's reflectit en l'armadura i l'escut, que brillaven com miralls. I és que el drac no havia vist mai la seva pròpia imatge, terrible i ferotge. Aprofitant aquest moment de desconcert, en Soler de Vilardell va alçar l'espasa i li va tallar el coll amb un sol cop. Va alçar el braç victoriós tot clamant davant del poble que l'observava amb ànsia al portal de la Força.:

Braç de virtut,

espasa de caballer,

has mig partit la roca,

i el drac, també

En aquell moment d'emocions es va equivocar al recitar el conjur màgic que era:

Espasa de virtut,

braç de caballer,

has mig partit la roca,

i el drac, també

Va donar més importància al braç que a l'espasa de virtut, per això, l'espasa el desprotegí, i quan la sang regalimant li tocà la pell, l'emmetzinà i caigué mort.

Historia

L'espasa de Vilardell és una de les espases de virtut més famoses de Catalunya, tal com reflecteix Martí de Riquer al seu llibre Llegendes històriques catalanes. És potser la llegenda més potent i més ben girada de l'imaginari català, equivalent a la famosa espada Excàlibur de la llegenda del Rei Artús.

Tot i que la llegenda del drac de Vilardell té uns orígens molt més antics, procedents de la tradició oral, la primera notícia escrita que confirma la seva existència data del segle XIV: segons les fonts, l'espasa real és l'«Espasa Vilardella» que es conserva al Musée de l'Armée a París. Segons altres fonts es tracta de l'espasa dita «Tisó» actualment a Burgos.

Espasa Vilardella al Musée de l'Armée a París

Detall de la Espasa Vilardella, font:santceloni.cat

Espasa Tisó a Burgos

Aquesta espasa té una història gloriosa deguda al mite que faria invencible el seu posseïdor i està vinculada a la dinastia comtal catalana. La primera menció històrica de l'espasa, és en una sentència de Jaume I, l'any 1274, sobre un duel que havia tingut poc abans entre Bernat de Centelles i Bernat de Cabrera. Tot i que havia vençut el primer, Arnau de Cabrera, va demanar que fos anul·lat amb l'argument que Bernat de Centelles havia fet servir l'espasa de Vilardell, que entre altres moltes virtuts té la d'impedir que fos vençut el que la portava en el combat. El rei va donar la raó als Cabrera basant-se que s'havia fet servir una arma de virtut segons el princip jurídic Nullus sucumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit (ningú que ha portat [una arma amb virtuts especials] durant un conflicte pot perdre).

Hi ha qui fins i tot la relaciona amb el llegendari Otger Cataló, que l'hauria transmès a Guifré el Pilós i als seus descendents, fins a Jaume II el Dissortat. Segons una carta seva hauria posseït cinq espases màgiques més, el Sancti Martini, el Tisó, el Triveta i el Clareta. També és una de les cinc que s'esmenta al testament de Pere el Cerimoniós, a part de Tisó, datat del 14 de maig de 1370. Posteriorment també la va esmentar Francesc Eiximenis en el seu llibre "Dotze del Chrestia" (1385-1386). Es tracta d'una referència, molt sintètica, en la qual ens parla d'una "gran serp" morta a mans d'un "famós cavaller". El fet que no s'estengui més en les explicacions fa pensar que era una llegenda prou popular i ben sabuda.

La Vilardella de Sant Martí figura al catàleg de l'armeria dels Comtes de Barcelona, i està documentat que participà en diverses batalles i conquestes a l'època medieval. La primera versió escrita extensiva és força tardiva del 1596. L'infant Pere, fill de Jaume el Conqueridor i conegut posteriorment com a Pere el Gran, feia temps que volia l'espasa. Va ofrir fins i tot per a ella quatre mil sous barcelonins sense que el propietari la volgués vendre; posteriorment és possible que la va aconseguir ja quatre mesos després de la seva mort, el seu fill Alfons el Benigne, pagava a Berenguer de Vilardell els dos mil trenta sous barcelonins que encara faltaven per pagar l'espasa. Regnant Jaume el Just el seu fill futur Alfons el Magnànim, l'empunyava en la victòria de la Batalla de Lucocisterna.

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Espasa_de_Vilardell

Més informació http://www.llegendesdecatalunya.cat/lespasa-de-vilardell-i/

Representació teatral de la llegenda

En Soler de Vilardell es va guanyar un lloc per sempre en els cors dels celonins i per això, cada any, Sant Celoni recorda i celebra la història. El Drac de Vilardell acompanya la Colla de Diables de Sant Celoni i els nens i nenes de l’escola Soler de Vilardell passegen el seu gegantó.

Cartell La Llegenda d'una espasa any 2019

Més informació http://www.santceloni.cat

Veure més LLEGENDES CATALANES

Tir al món amb mar de fons a Canyelles

"Amb el mateix jurat de vuit persones que van triar l’obra per al vestíbul de l’estació de Valldaura, una de les tres que es creaven en ampliar la línia 3, es va premiar Tir al món amb mar de fons, de l’artista polifacètic Benet Rosell per a l'estació de Canyelles. S’hi havia presentat 42 projectes, i va guanyar Benet Rosell enfront d’Enric Pladevall per quatre a tres vots.

El conjunt artístic de Rosell consisteix en dotze mapes que són al mateix temps dotze dianes per tirar sobre el món: dues Amèriques, dues Àfriques, dues Oceanies i dos mapes que inclouen Europa, Àsia i els Pols. A l’altra banda, en el segon vestíbul, hi ha un joc de pantalles que continuen l’obra amb “el mar de fons”, però per raons tècniques sovint no funcionen. En aquest plafó apareixen dibuixats multitud de micro-formats de color blanc, característics en Rossell, simulant una sèrie de símbols on l’espectador sovint es veu implicat a desxifrar-los. Aquests microformats, enèrgics i gestuals, tenen un clar paral·lelisme amb la cal·ligrafia japonesa i amb una filosofia més oriental que occidental.

Rosell va ser ajudat per l’arquitecte Jaume Artigas, un dels autors de la Rambla del Raval, en la realització de la seva instal·lació. Va ser inaugurada, com les altres dues estacions, per les festes de la Mercè del 2001, concretament el dia 21 de setembre."