Font de la Harry Walker

"El britànic Harry Walker va fundar el 1913 una fàbrica d'accessoris d'automòbil a Sants; però el 1957 es va traslladar al passeig de Valldaura, en el barri de Prosperitat. La fàbrica va anar bé i, si al principi tenia 249 treballadors, el 1970 ja n'hi havia 470. Al mateix temps, havia anat creixent i ocupant les naus d'una altra fàbrica situada al costat, la Hispano Villiers, que havia tancat. Els sorolls provocats pels tallers mecànics amoïnaven el veïnat, que es queixava. Tanmateix, el que va fer més famosa la fàbrica arreu va ser la vaga mantinguda pels obrers entre desembre de 1970 i febrer de 1971 per protestar contra l'enduriment de les condicions laborals. La fàbrica va acabar marxant a Sant Andreu de la Barca i en el seu solar es va aixecar l'escola Santiago Rusiñol i es va urbanitzar la plaça que ha conservat el nom de la indústria. L'arquitecte Màrius Quintana va dissenyar una espectacular font de la qual cau l'aigua des de dalt en un estany triangular. La plaça va ser inaugurada oficialment el 17 d'abril de 1999.

Des d'una alçada considerable, aquest espai urbà queda presidit per una font-marquesina. I la similitud del nom -Harry Walker- amb el d'una coneguda marca de beguda alcohòlica, suggereix la interpretació que el color amb què aquí es crea una atmosfera especial és el color whisky. En realitat, es tracta de làmines d'arrel de bedoll que, en ser posades a contrallum com a sostre, converteixen el seu color una mica groguenc en el protagonista de l'escena.

Tota ella es forma a l'aire amb quatre grans trapezoides inclinats cap a l'interior que, com a gegantesc impluvium romà, deixa caure pel seu corresponent forat central una sorollosa cascada. Aquesta es precipita sobre un estany fosc, gairebé misteriós, les vores del qual decreixen fins a crear una platja dura al costat sud-est. "

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:fusta, metall i aigua

Més informació noubarris.net Fàbrica Harry Walker

foto de la desapareguda fàbrica Harry Walker, font:noubarris.net

font:casalprospe.org

Més informació Wikipedia Màrius Quintana i Creus

Més informació quintanaarq.com/

Veure més Art Públic Nou Barris

Màrius Quintana i Creus, font:arquitectes.cat

Aurigues Olímpics

"Quan es va decidir rescatar l'estadi de Montjuc, entre les peces en pitjor estat es trobaven els Aurigues -un home i una dona conduint un carro olímpic- esculpits per Pau Gargallo per a l'Exposició de 1929. La pedra artificial amb què havien estat fets s'havia degradat. Se'n van fer uns motlles de guix i, a l'estiu de 1989, una nova còpia, aquesta vegada en fibra de vidre, va tornar a coronar l'estadi. Al final del mateix any, algú va pensar a fer-ne una cò;pia en bronze, com segurament hauria desitjat Gargallo, per posar-la en el nou complex esportiu de Can Dragó, a Nou Barris. Amb l'autorització de la filla de l'autor, Pierrette Gargallo, l'escultora Marta Polo va tenir cura de la nova versió dels Aurigues. Van ser fets a la Fundició Barberí, d'Olot, uns tallers veterans, i van costar 23 milions de pessetes. El 13 de maig de 1991 van ser col·locats formant part del parc en un turonet dissenyat per l'arquitecte municipal Enric Pericas.

Quan l'original d'aquesta escultura era a l'estadi de Montjuïc, li feien costat uns genets que el primer ajuntament democràtic va posar a la porta del Palau de la Virreina. S’hi van estar vuit anys, fins que van tornar a l’estadi a fer companyia els aurigues quan aquests van ser restaurats i l’estadi es va convertir en Olímpic.

Els aurigues de l'Estadi són dos atletes, un home i una dona, que atien els cavalls de les seves bigues en una composició plena de dinamisme en què el gran domini dels volums que demostra Gargallo es posa plenament de manifest. És cert que els que avui podem contemplar coronant l'Estadi, en resina de polièster, i les còpies en bronze del parc esportiu de Can Dragó, no són els de Gargallo. Amb tot, però, i per la documentació que ha conservat la seva filla Pierrette, es pot dir que no són gaire lluny dels que Gargallo va realitzar el 1929. "

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:bronze

Parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, font:enciclopèdia.cat

Més informació Wikipedia Pau Gargallo

Pau Gargallo i Catalán, font:wikipedia

Més informació https://azulmartapolo.es/about/

Marta Polo Maldonado, font:azulmartapolo.es

Veure més Art Públic Nou Barris

Mitjana Avinguda Rio de Janeiro

"L'escultura més llarga de Barcelona es troba a l'avinguda Rio de Janeiro, al barri de Prosperitat, i fa 306 metres de llarg. El seu autor és Agustí Roqué, està feta d'onze peces i va costar 17 milions de pessetes. Roqué va treballar colze a colze amb els arquitectes Paloma Bardají i Carles Teixidor en un vial que havia estat objecte de discussió amb els veïns per tal que no fos simplement una via ràpida sense suc ni bruc.  El 1984 es va pactar un carrer més humà i va ser quan Teixidor, Bardají i Roqué van pensar el projecte, que va traduir-se en una avinguda amb monument el març de 1989. L'escultura de Roqué és una línia contínua que acaba en dos plafons de formigó amb una escletxa al mig des de la qual es divisa tota la perspectiva de l'avinguda. Per aconseguir el negre intens del monument, es va utilitzar una pintura de color marengo amb la qual es va barrejar un pigment portat des d'Alemanya. El conjunt va merèixer el premi FAD de 1989.

La mitjana de l'avinguda de Rio de Janeiro  és una de les molt poques obres que no té sentit en un altre lloc diferent d'on es troba; és una obra feta per a un "lloc específic". L'origen d'aquesta inusual obra prové de la necessitat d'obrir una nova entrada rodada a la ciutat des de l'avinguda Meridiana en un espai de pronunciat desnivell topogràfic que es troba entre dos barris de tipologia urbana i nivell social molt diferents.

La feliç associació entre els arquitectes Paloma Bardají i Carles Teixidor amb l'escultor Roqué ha permès que l'obra civil que resol el problema tècnic de canalitzar el trànsit rodat i facilitar la unió física entre els dos barris es converteixi en una de les obres d'"art públic" més interessants d'Europa. Al llarg de 306 metres es desenvolupen una sèrie de volums abstractes de formigó tenyit de negre que dialoguen amb escales, barreres, baranes, rampes i superfícies enjardinades que han estat tractades amb criteris plàstics, de tal manera que tot el conjunt s'ha transformat en una enorme escultura en què diferents textures, volums i materials de construcció configuren una peça que és al mateix temps utilitària i estètica."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:formigó encofrat tenyit sobre paisatge

Més informació http://agustiroque.com/

Agustí Roqué, font;ara.ad

Paloma Bardají (Barcelona, 1957-1997). Arquitecta que va formar societat amb el també arquitecte Carles Teixidor. Tots dos van dur a terme la urbanització de l'avinguda Rio de Janeiro, juntament amb l'escultor Agustí Roqué. Van ser autors també de la nova urbanització de la plaça de la Vila a El Prat de Llobregat, on el nen de l'escultura, obra de Francisco López, està inspirat en el fill de Bardají.

Carles Teixidor (Figueres, 1944). Arquitecte i urbanista. És autor, amb la seva sòcia Paloma Bardají, de l'avinguda Rio de Janeiro i del tram final de la Ronda del Mig, al Nou Barris barceloní. També va urbanitzar la plaça de Mahatma Gandhi, al Poblenou.

Veure més Art Públic Nou Barris

Maja madrilenya

"La plaça, dedicada a la vila de Madrid, on es troba aquesta escultura, havia estat ocupada fins a la Guerra Civil per un convent de carmelites descalces. En l'espai que va deixar, l'abril del 1956 s'hi van fer obres d'urbanització i es va trobar una necròpoli romana al subsòl. Es va optar per conservar-la in situ, la qual cosa va donar origen a la curiosa fórmula actual d'una plaça mig ensorrada. A la part no ensorrada, s'hi va decidir posar una font que al·ludís al nom que s'havia decidit per a aquell nou espai. L'escultor Lluís Montané Molfulleda va fer una maja per decorar la font, on hi ha també els escuts de Barcelona i Madrid i uns peixos, característics de l'obra de Montané, en què l'animalística ocupa un lloc important. Tant la nova urbanització de la plaça com la font de la maja van ser inaugurades el 25 de setembre de 1958, durant les segones festes de la Mercè de l'alcalde Porcioles.

Dins la producció artística de Montané i Molfulleda, aquesta obra de caire clàssic exemplifica clarament el seu concepte creatiu: la utilització d'un motiu ja consolidat en la seva tipologia d'una figura femenina ben feta, amb un sentit de la perfecció i de l'eternitat, com a resultat de la identificació d'un ideal de bellesa artística fidel a una sòlida formació i al culte a la bellesa de la dona. No és casualitat que aquest artista hagi defensat l'art clàssic davant els corrents moderns i postmoderns. "

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:marbre blanc sobre pedestal de pedra

Maja amb els escuts de Madrid i Barcelona

Més informació Wikipedia Lluís Montané i Mollfulleda

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest