"Les creus de terme que assenyalaven els límits dels
termes parroquials van ser un costum introduït al segle XIV. La divisió
del territori en municipis al segle XVIII les va respectar, però els va
treure protagonisme. El geògraf i historiador Francesc Carreras Candi en
relaciona a Barcelona onze d'antigues, que van anar desapareixent.
Algunes han conservat el seu record en el nom dels carrers, com és el
cas de la Creu dels Molers, al Poble Sec, i de la Creu Coberta, a
Hostafrancs.
La història de la Creu de Sant Martí és enrevessada.
Trobem documentat que el 1344 n'existia una en un dels camins d'entrada a
Barcelona des del Vallès, a prop del coll de la Celada. Francesc
Carreras Candi creu que va ser la que van traslladar a prop de
l'església de Sant Martí de Provençals; però segons el també historiador
Agustí Duran i Sanpere es tracta de dues creus diferents, ja que afirma
que la del Coll de la Celada va ser destruïda durant la Guerra de
Successió.
Tingui la raó l'un o l'altre, tots dos coincideixen a
assenyalar que la Creu de Sant Martí va ser refeta el 1589, i així va
arribar als temps moderns. Una publicació del principi del segle XX
evocava amb melangia que era l'única creu de terme del Pla de Barcelona
que havia resistit el pas del temps, ja que la Creu Coberta, que marcava
el camí d'entrada des del Llobregat, havia estat derruïda. La de Sant
Martí es trobava enmig dels camps de la Sagrera, però el creixement
fabril va provocar-ne el trasllat a prop de la Torre del Fang, al carrer
del Clot, cantonada amb el d'Espronceda. L'any 1912 se'n va fer una
còpia per conservar l'original en el museu creat al Parc de la
Ciutadella, però va ser destruïda durant la Guerra Civil, i l'original
del museu es va perdre durant el trasllat de les peces al nou Museu
Nacional d'Art de Catalunya, a Montjuïc. En algun moment de la
postguerra va fer-se'n una reproducció; cal suposar que basant-se en
fotografies, per posar-la al final del carrer de Guipúscoa, on acaba el
terme municipal de Barcelona.
Posteriorment, es van aixecar noves creus de terme
per raons més aviat sentimentals. Algunes van ser destruïdes durant la
Guerra Civil i reconstruïdes, com és el cas de Sant Martí, a la
postguerra.
Curiosament, al mateix carrer d'Extremadura, cap a la
Gran Via, es troba la creu de terme de Sant Adrià, posada a la banda de
Barcelona.
El fust de la columna té una secció quadrangular tant a la
part inferior com en la superior i entre ambdós extrems un bisellat en
cada díedre que aconsegueix una petita sensació de lleugeresa. Aquesta
canya aguanta un capitell de quatre costats, el collarí del qual es pura
insinuació. El gruix del tambor no és més que quatre querubins amb les
ales desplegades, tots ells d’una factura molt austera. Al damunt, un
àbac com encoixinat on descansa la creu de braços rectilinis de dues
cares. La que mira cap Barcelona amb el Crist clavat a la creu, i un
lleu perizonium, la que mira a Sant Adrià del Besos, amb la Mare
de Déu amb el nen Jesús a coll i amb expressió de felicitat maternal
reposant sobre una petita mènsula; la Verge amb una vestidura molt
simple. Entre l’anvers i el revers, una decoració en forma de volutes
tant a la part superior com inferior de la creu. "
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:pedra
 |
| Vista actual de la Creu de terme de Sant Martí |
 |
| Vista actual de la creu amb la Mare de Déu |
 |
| Vista anterior de la creu, font:wikipedia |
 |
| Vista anterior de la creu, font:totbarcelona.blogspot.com |
 |
| Creu de terme desapareguda de la Sagrera (Sant Martí) abans del 1900, font:totbarcelona.blogspot.com |
 |
| Creu de terme de la Sagrera (Sant Martí) al any 1915, font:memoriadelsbarris.blogspot.com |
 |
| Els termes dels antics municipìs que han format l’actual municipì de Barcelona, font:enciclopedia.cat |
