TRESORS a BARCELONA

dimarts, 7 de maig del 2019

Il.luminació El Color ens afecta

"Les línies de metro 9 i 10, que travessen Barcelona de Besòs a Llobregat, comparteixen les estacions en tot el tram central i es bifurquen en els dos extrems. En l’extrem més proper al riu Besòs, les dues línies tenen en comú tres estacions, que són la de La Sagrera, Onze de Setembre i Bon Pastor. Aquestes tres estacions són les úniques que es troben dintre del terme municipal de Barcelona.

Seguint la política adoptada en totes les estacions de metro realitzades des que va començar el segle XXI, van ser encarregades obres d’art públic per a decorar-les. En l’estació de La Sagrera, les peces d’art públic són més evidents, mentre que en les d’Onze de Setembre i Bon Pastor han quedat plenament integrades en els elements estructurals. A les estacions d’Onze de Setembre i Bon Pastor el treball artístic va ser realitzat per Àlex Ollé i Alfons Torres, amb l’arquitecte Tomàs Morató.

A les estacions d’Onze de Setembre i Bon Pastor es va escollir per a les andanes un recobriment del sostre (i a la de Bon Pastor també la paret no accessible, a l’altre costat de la via) amb multitud de punts de llum encastats, que donen una aparença de cel estelat. Per al recobriment de les parets dels vestíbuls es van triar unes peces de ceràmica amb la superfície lleugerament ondulada que combinen franges blanques i grises. I en l’estació Onze de Setembre, un costat semicircular del pou d’accés per on baixen els ascensors i les escales mecàniques està format per panots de vidre amb enllumenat posterior violeta. Aquest recobriment, que dona una gran lluminositat, comença a l’alçada de la meitat del segon pis i cobreix dos pisos més sobre seu, formant un continu sense interrupció en els quatre pisos inferiors. En la planta més propera a la superfície, separada de les quatre inferiors, el recobriment vitri ocupa una superfície més ampla i l’enllumenat posterior és blanc."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Vidre, llum

Peces de ceràmica ondulada al vestíbul de l'estació Onze de Setembre

Il.luminació estació Onze de Setembre

Andana de l'estació Onze de Setembre

Vestíbul de l'estació Bon Pastor

Punts de llum al sostre de l'andana de l'estació Bon Pastor

Punts de llum a la paret no accessible a l'altra costat de la via

Més informació Wikipedia Àlex Ollé

Àlex Ollé, font:elperiodico

Més informació https://www.enciclopedia.cat/ Alfons Flores i Tarrés

Més informació http://www.amarq.net/ Arquitectes A+M Tomàs Morató

Tomàs Morató i Pasalodos, font:amarq.net

Veure més Art Públic Sant Andreu

Escultura La Lluna

"La primavera del Disseny de l'any 2001 va incloure un projecte artístic i pedagògic de Kiku Mistu denominat El llenguatge de les flors, consistent en instal·lar escultures-faristol als parcs i jardins d'arreu, preferentment propers a una biblioteca pública.

La idea va recalar als jardins renovats del Palau Robert, primer indret que no es pròpiament una biblioteca. Els jardins són un petit i agradable enclavament verd en el límit entre l'Eixample i Gràcia.

L'escultura consisteix en una lluna d'acer inoxidable i ferro amb un faristol vermell, que va ser pintat per alumnes de l'escola de cecs Joan Amades. En l'interior, reflectint-se en la superfície brillant de la lluna, hi ha el poema de Josep Vicenç Foix És quan dormo que hi veig clar.

És una peça sorprenent, bàsicament perquè és una peça usable. Et pots tombar sobre la brillant cara de la lluna, una mitja lluna, i llegir el poema de J.V. Foix.

Mesurada, continguda i atractiva. Una obra senzilla que encaixa a la perfecció en l'entorn, encara que, això sí i com s'assenyala en la crònica, aquest entorn no sigui el d'una biblioteca com era la intenció original de l'autor. "

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:ferro pintat i polit

Escultura La Lluna als jardins del Palau Robert

Poema Josep Vicenç Foix - És quan dormo que hi veig clar, font:wikipedia

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata. / Hi ha un pany de mar al revolt / I un tros de cel escarlata, / Un ocell fa un giravolt / I treu branques una mata, / El casalot del pirata / És un ample gira-sol / Vestit d'algues, or i escata.

És quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic / Al bassal de sota l'era, / Em vesteixo d'home antic / I empelto la masovera, / I entre pineda i garric / Planto la meva bandera, / Amb una agulla saquera / Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic / Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina, / Amb perles a cada mà / Visc al cor d'una petxina, / Sóc la font del comellar / I el jaç de la salvatgina, / -- O la lluna que s'afina /En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina.

Jardins del Palau Robert

Més informació http://kikumistu.com/

Més informació https://escuela.kikumistu.com/

Kiku Mistu, font:diarideterrassa.es

dilluns, 6 de maig del 2019

Escultura El Guerrer

"Dins el conjunt ornamental encarregat pel Ministerio de Obras Públicas i l’Ajuntament de Barcelona a l’artista Pedro Delso (1924–1994) per decorar l’estació de Diagonal, es troba aquesta escultura un xic estrambòtica que representa un guerrer. Si en la resta d’obres presents a l’estació Delso va optar per representar temes vinculats amb la ciutat (directament o indirectament) o amb el seu ofici, en aquesta ocasió es va decantar per una figura d’aspecte marcial i mirada hieràtica que no té cap relació lògica amb la resta del conjunt.

Realitzada amb ferralla, aquesta escultura de Delso podria relacionar-se en aparença amb aquell gust pel reciclatge creatiu nascut a les avantguardes artístiques de principis del segle XX. No obstant, tant en aquestes com en moviments artístics posteriors, l’ús de material de rebuig va anar habitualment acompanyat d’una sèrie de valors (crítica social, iconoclàstia, ecologisme...) que, en el cas d’aquesta escultura, semblen esvair-se per donar peu a un mer divertiment escultòric amb un rerefons tan simple com que és una escultura per al metro feta amb peces del metro."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:ferro sobre base aplacada de marbre negre

Escultura El Guerrer de Pedro Delso a l'estació Diagonal

Més informació http://Real Academia de la Historia - Pedro Delso Ruperez

Pedro Delso, font:dinreportasje.es
Veure més Art Públic Eixample

El Submarí soterrat

"Un espai lliure entre el Parc de les Aigües i la plaça de la Font Castellana, en el qual es va posar aquesta escultura del jove Josep Maria Riera i Aragó, que suggereix un submarí mig submergit, en aquest cas en la sorra i no en l'aigua.

L'encàrrec li va fer l'Ajuntament el 1986, l'any que Barcelona va ser designada seu olímpica per al 1992, i l'any que es va posar el submarí Barcelona a l'exterior del Museu de la Ciència. Potser és una casualitat, però el ressò mediàtic que va tenir aquest últim fet va servir d'inspiració a l'artista per trobar la idea d'aquesta original escultura en tres peces independents de bronze, dues de molt grans -la cua i la torreta- i una altra de petita, l'aleta de proa. El conjunt fa una llargària de 32 metres. Amb aquesta obra, Riera i Aragó va trencar amb la temàtica d'aparells voladors que havia dominat la seva obra anterior per passar de l'element aire a l'element aigua. El procés de l'elaboració va ser llarg, perquè van passar cinc anys entre l'encàrrec i la inauguració.

El submarí va ser inaugurat el 10 de febrer del 1991. Posteriorment, el 1999, es va completar l'enjardinament cap al carrer Thous i la boca del túnel amb un sistema de terrasses i es va donar a tot el conjunt el nom de Jardins d'Hiroshima. L'edifici de serveis construït sobre la boca del túnel, va adaptar-se com a biblioteca, a la qual es va donar el nom de Mercè Rodoreda i es va fer un memorial a les víctimes d'Hiroshima format per 22 columnes de formigó. El submarí va quedar així entre la biblioteca i el memorial."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:bronze

Més informació Wikipedia Josep Maria Riera i Aragó

Més informació http://rieraiarago.com/

Josep Maria Riera i Aragó, font:artysta.pl

Veure més Art Públic Horta Guinardó

diumenge, 5 de maig del 2019

Mural Ballarins nus

"En el petit vestíbul que dona al que s’accedeix des del carrer Consell de Cent de l’estació Passeig de Gràcia, de la línia 3, s’hi va posar el 1975 un mural obra de l’escultor aragonès Ángel Orensanz, que ocupa tota la paret que hom troba al fons després de les barreres de peatge i abans de les escales de baixada a les andanes. Té les mateixes dimensions que l’obra que Orensanz va fer el 1972 per a l’estació de Joanic, de la línia 4, i que ara es troba en un magatzem: dos metres d’alçada per quasi vuit de llargada. Aquest, d’una sola peça, va ser realitzat “in situ” amb morter recobert de pintura en uns tons vermells i verds molt apagats, els mateixos que caracteritzen l’obra que Orensanz va fer el 1973 per l’estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat. La del passeig de Gràcia representa 14 figures humanes: dues al mig ballen, nues, mentre les altres s’ho miren hieràtiques vestides de cap a peus.

Com els murals d'Orensanz a les andanes de l'estació de “Sarrià”, també aquest té un marcat gestualisme abstracte que sembla combinar influències surrealistes i de l'art brut derivat de Dubuffet."