Bust A Gotthold Lessing

"Els jardins de la Universitat de Barcelona van ser el lloc triat per posar-hi el bust del dramaturg i erudit alemany Gotthold Lessing (Kamenz, 1729 - Brunsvic, 1781), que va donar l'alcalde de Wolfenbüttel, Heinz-Dieter Eisserman. L'acte de la inauguració va tenir lloc el 23 de juny de 1986, en presència de l'esmentat alcalde, del rector de la Universitat, Josep Maria Bricall, i del director general de Música de la Generalitat, Jordi Maluquer."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: bronze sobre base de formigó

Bust A Gotthold E. Lessing als jardins de la Universitat

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Gotthold_Ephraim_Lessing

Gotthold Lessing, font:wikipedia

 

Mural Paisatge vermell

"Obra formada per 224 peces de gres que ocupa la paret dreta del vestíbul d’entrada a l’estació de Girona de la línia 4. Va quedar instal·lada el febrer de 1973, en inaugurar-se la línia, al mateix temps que una altra obra d’Ángel Orensanz que decorava el vestíbul d’una altra estació de la línia 4, la de la plaça Joanic, i que va ser desmuntada i portada a un magatzem del metro. Com l’obra d’Orensanz que hi ha a l’estació de Sarrià, i a diferència de les altres dues obres que es conserven a la línia 3, estacions de Zona Universitària i Passeig de Gràcia, en aquesta de l’estació Girona no hi ha figures humanes. És una obra abstracta que vol simbolitzar l’Empordà i la Costa Brava, ja que l’estació on es troba porta el nom de Girona, segons va explicar Orensanz en el moment de fer-la. "

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: ceràmica refractària

Mural al vestíbul de l'estació Girona

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Angel_Orensanz_Zabal

Més informació http://www.orensanz.org/

Ángel Orensanz Zabal, font:ub.es

Escultura El Rellotge

"Aquest original rellotge, del qual cauen tres dels números -el 3, el 6 i el gran 9- és un encàrrec de la companyia d'assegurances Winterthur al dissenyador Javier Mariscal per guarnir la paret que tanca el conjunt de l'Illa de la Diagonal pel costat del carrer de Numància. Va ser dut a terme l'any 1994, i hi va col·laborar amb Mariscal l'escultor mataroní Pere Casanovas."

"Es tracta d’un rellotge poc convencional ja que és tridimensional, amb unes característiques molt peculiars, doncs les hores s’han vist obligades ha desplaçar-se al seu voltant degut, segons explica el mateix Mariscal, “a un virus estrany” que els hi ha provocat tot un seguit de transformacions respecte a les seves posicions originals.

Aquest rellotge té les tres agulles habituals de qualsevol rellotge, l'horària, la minutera i la secundera, però aquesta darrera és peculiar doncs no gira amb el sentit de les agulles del rellotge sinó que ho fa a la inversa, segons diria el mateix Mariscal, també influenciada pel virus. A més a més, l'horària i la minutera es troben en el pla del quadre del rellotge mentre que la secundera no, ja que és una agulla que surt projectada del pla del rellotge descrivint la generatriu d’un conus, i la seva base es troba en un altre pla paral·lel al del rellotge per davant d’aquest. Les agulles són de ferro.

Tots els elements numèrics del rellotge són de bronze exceptuant el 6, que és de marbre, i reben una pàtina d’envelliment en tota la superfície lateral i interior, per oxidació del bronze, donant-lis el seu relleu tridimensional."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: bronze

Escultura El Rellotge

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Mariscal

Xavier Errando i Mariscal, font:vondom.com

Veure més Art Públic Les Corts

La República Homenatge a Pi i Margall

"L'escultura de Josep Viladomat i el medalló de Joan Pie que hi ha en aquest monument procedeixen de l'obelisc del Cinc d'Oros, on havien estat només tres anys, des de la inauguració a l'abril de 1936 fins a la seva retirada l'any 1939 per les autoritats franquistes. Però no van ser destruïts, sinó amagats en un magatzem municipal del carrer de Wellington on van romandre mentre va durar el règim franquista al costat de les altres estàtues retirades: Layret, Pau Claris, Rafael Casanova i el doctor Robert.

L'alcalde de la transició, Josep Maria Socías Humbert, va fer els passos necessaris perquè aquests quatre últims tornessin a la via pública, però no va gosar recuperar un monument a la República precisament quan el país acabava de recuperar la monarquia constitucional.

Quan el 1986 l'Hospital Mental de la Santa Creu va quedar completament buit de malalts i es va habilitar una part d'aquest com a seu del districte de Nou Barris, l'aleshores regidor Juanjo Ferreiro va posar a la porta de l'edifici la polèmica escultura de la República, a peu pla.  De fet, aleshores ja havia estat presa la decisió de retornar-la al carrer, amb un monument que presidiria la reurbanitzada plaça de Llucmajor, en el mateix districte.

En el nou projecte de plaça, la rotonda central era redimensionada amb un diàmetre de 24 metres on s'aixecava una potent estructura realitzada pels arqutectes Helio Piñón i Albert Viaplana per a acollir l'escultura. En un primer moment, es va témer que el medalló quedés oblidat. El fill de l'autor del medalló, Joan Pie, va tornar de París, on vivia, per assegurar-se que posaven també l'obra del seu pare. També s'hi havia interessat l'aleshores ministre de Sanitat, Ernest Lluch, que en una carta adreçada a l'alcalde Pasqual Maragall deia: "Ja saps com em té de preocupat l'abandó de la història progressista catalana. Un molt petit símbol seria el de Pi i Margall...". El 14 de juliol del 1990, l'alcalde Pasqual Maragall va inaugurar a la plaça de Llucmajor el nou monument a Pi i Margall i la República. Va ser ell personalment qui va escollir la data, commemorativa de l'assalt a la Bastilla que va posar en marxa la Revolució Francesa.

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació Wikipedia La República Homenatge a Pi i Margall

Materials: escultura de bronze i medalló de marbre blanc sobre estructura d'acer corten

Escultura La República

En memòria de tots els lluitadors i lluitadores de la segona republica a Nou Barris

Medalló a Pi i Margall, segon president de la Primera República

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margall

Francesc Pi i Margall, font:wikipedia

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_del_Cinco_de_Oros

Més informació barcelofilia/monument-pi-i-margall-1936-1939.html

Obelisc del Cinc d'Oros el día de la seva inauguració 12 d'abril 1936

 Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Viladomat_i_Massanas

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Viaplana

Albert Viaplana i Veà

 Més informació Wikipedia Helio Piñón

Helio Piñón Pallarés

Veure més Art Públic Nou Barris

Escultura El Gato

"Inicialment, aquesta obra del colombià Fernando Botero, que pesa més de dues tones i fa de set metres de llarg, va estar un parell d'anys al Parc de la Ciutadella, prop de la Cascada, on va gaudir d'un enorme èxit entre la mainada, que després que els seus pares els fessin una foto enfilats a la trompa del mamut de pedra els la feien sobre la cua d'aquesta desproporcionada però simpàtica figura d'un felí de bronze. Es va posar en aquell lloc durant l'exposició de projectes urbanístics que va muntar-se l'any 1989 a l'antic dipòsit d'aigües restaurat amb motiu dels Jocs Olímpics. Un pont des de la cascada permetia accedir directament a l'edifici de les aigües, a l'altra costat del carrer de Wellington, i l'escultura de Botero es va posar al peu de l'escala d'accés a aquest pont. Posteriorment, Botero en va fer una còpia amb algunes modificacions per a la ciutat de Montecarlo.

En vigílies dels Jocs Olímpics la van portar a l'Anella Olímpica, prop de l'estadi. Però tampoc allà no va fer arrels. Al cap de pocs mesos va ser traslladada, per expressa voluntat de l'autor, ran de la paret posterior de les Drassanes, un lloc obac i inhòspit que accentuava la fredor de l'escultura. Per això, tampoc en aquest indret no va fer fortuna. Finalment, el 28 de març del 2003, es va traslladar a l'emplaçament actual, a la Rambla del Raval urbanitzada un parell d'anys abans, i es va decidir suprimir-ne la peanya"

"El gat ha estat sempre present a la ja dilatada producció de Botero i així coneixem dibuixos i pintures en què el felí esdevé protagonista absolut o forma part d'un "decorat" intimista i proper a les seves escenes sempre atraients. L'escultura monumental del Gato, existent a Barcelona, esdevé aquí una anella més d'una cadena d'obres que tenen com a protagonista un dels millors amics de l'home que, convertit en bronze, engrandit per Botero, anima els vianants i ens fa més propera una natura que tantes vegades oblidem."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: bronze

El Gato a la Rambla del Raval

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Botero

Fernando Botero Angulo, font:wikipedia

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest