Estació del Nord

"L'Estació del Nord o Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de Barcelona. 

A més a més de l'estació terminal d'autobusos, el conjunt inclou també una caserna de la guàrdia urbana i un gimnàs municipal, on el 1992 va acollir les disciplines de tennis de taula durant els Jocs Olímpics. A l'espai que ocupaven les vies de l'antiga estació de tren s'hi va arranjar, durant els anys 1985-1991, el parc de l'Estació del Nord.

L'estació del Nord és l'antiga estació terminal de la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa. Promoguda per la "Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Barcelona" de Manuel Girona i Agrafel, la història d'aquesta línia començà l'any 1852, quan fou autoritzada la seva construcció mitjançant concessió. El 1879 la Ferrocarril de Saragossa va ser absorbida per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. Entre 1910 i 1915 l'estació seria ampliada i profundament remodelada segons un projecte de l'arquitecte Demetri Ribes i Marco, que s'havia fet cèlebre pel disseny de l'Estació del Nord de la Ciutat de València (1906). Amb aquest projecte, els dos cossos paral·lels que formaven l'estació antiga serien enllaçats per un cos central afrontat al Carrer de Nàpols, que estatja un nou vestíbul principal tancat per un gran mur cortina de vidre."

Veure informació Wikipedia Estació del Nord

L'estació del Nord és una edificació classicista projectada per l’enginyer Pedro Andrés i Puigdollers construïda l’any 1862

Façana, obra de Demetri Ribes

Vestíbul de l'estació

Hèlios i les fases llunars

L'estació 1874

Foto antiga de l'estació

 

Veure més Art Públic Eixample

Parc de l'estació del Nord

"El Parc de l'Estació del Nord està situat als terrenys al voltant de l'estació d'autobusos del mateix nom al Districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser creat el 1988 amb un projecte d'Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas. El 1999 va ser ampliat per Patrizia Falcone.

El parc s'estructura en dos nivells: accedint pel carrer Lepant hi ha un nivell inferior on es troben una àrea per a gossos i una zona de jocs infantils, així com el Monument a Juan Pablo Duarte, obra de Félix Tejada; després de passar sota un pont que creua el carrer Marina i pujar una lleugera pendent s'accedeix a una zona més elevada, que és la part principal del parc, situada enfront de l'edifici de l'estació. Aquí destaquen dues escultures integrades amb la natura, a l'estil del land-art: Cel caigut i Espiral arbrada, de Beverly Pepper. La primera sembla una ona gegant que surt de la vegetació del parc, elaborada en ceràmica de color blau amb la tècnica gaudiniana del trencadís; la segona té forma de tronera de pedra, rodejada de til·lers. La mateixa artista va dissenyar els elements d'il·luminació del parc, uns monòlits de ferro de quatre metres d'altura; i també els bancs, elaborats amb pedra artificial, i que semblen peces d'escacs. La resta del parc alterna zones de gespa amb espais arbrats, als que destaquen les acàcies i els xiprers."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació Wikipedia Parc de l'estació del Nord

Monòlits de ferro d'il·luminació del parc, de Beverly Pepper

Cel caigut, de Beverly Pepper

Espiral arbrada, de Beverly Pepper

Estació del Nord

Els bancs, elaborats amb pedra artificial, que semblen peces d'escacs

Monument a Juan Pablo Duarte, de Félix Tejada

Vista aèria del parc, font:googlemaps

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Arriola_Madorell

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Carme_Fiol_i_Costa

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Pericas_Bosch

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Patrizia_Falcone

Escultura Sol i Ombre Cel Caigut

"El mes de setembre de 1972 va deixar de funcionar com a terminal ferroviària l'Estació del Nord. La propietat dels terrenys ferroviaris de l'estació, van permetre al primer consistori elegit democràticament portar a terme la creació de noves àrees d'equipaments socials i de parcs. Els terrenys de l'Estació del Nord en van ser un dels més importants. Se'n va reservar una part com a estació central d'autobusos i una altra per a parc, al costat del qual es van alçar el Teatre Nacional de Catalunya i la nova seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Pel que fa a la part de parc, se'n va encarregar la urbanització als arquitectes municipals Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas, que hi van preveure una zona de gespa i una altra d'arbrada. Van encarregar a l'escultora nord-americana Beverly Pepper que acabés de donar-hi forma decorativa. La part arbrada la va concebre com unes grades en espiral descendent, mentre que a la part d'herba assolellada hi va dissenyar unes protuberàncies orogràfiques artificials que representen un cel caigut.

Aquest tros del cel que emergeix de la gespa va ser recobert de ceràmica vidriada pel ceramista de Sant Feliu de Llobregat Joan Raventós, seguint la tècnica gaudiniana de trencadís. La mateixa Beverly Pepper va dissenyar els elements d'il·luminació del parc en un estil semblant.

La inauguració del nou Parc, amb les obres de Beverly Pepper, va tenir lloc durant les festes de la Mercè de l'any 1988, concretament el dia 26 de setembre, amb assistència de l'alcalde Pasqual Maragall."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic 

Escultura Sol i Ombre, Cel caigut

Espiral arbrada

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Beverly_Pepper

Beverly Pepper

 

Veure més Art Públic Eixample

Bust Juan Pablo Duarte

"El Ministeri de Cultura de la República Dominicana va iniciar en començar el segle XXI una campanya per promoure la col·locació de bustos de Juan Pablo Duarte a les principals ciutats de l’estat espanyol. Després de Madrid, Sevilla i Cadis, se’n va posar un al poble gadità de Vejer de la Frontera, ciutat on va néixer Juan José Duarte, pare del fundador de la República Dominicana. Hi havia interès en que Barcelona fos la següent, perquè Duarte hi va viure uns anys en la seva joventut.

Juan Pablo Duarte (Santa Domingo, 26/1/1813 – Caracas, 15/7/1876), nascut a la part que era colònia espanyola de l’illa La Española, va ser enviat pels seus pares primer a Nova York, i després a Barcelona, on tenia parents, i on va romandre dos anys estudiant Dret a la Universitat de Barcelona. Aquí va viure els anys intensos del Trienni Liberal, que influirien decisivament en el seu ideari polític. En tornar el 1833 al seu país de naixement va encapçalar el moviment independentista de la part de l’illa que era encara colònia espanyola, sense plantejar la possible fusió entre dominicans i haitians (que vivien en la part que era aleshores colònia francesa). La independència de la República Dominicana es va obtenir el 27 de febrer de 1844. Duarte va morir en l’exili a Veneçuela.

El monument consisteix en un bust realitzat a partir d’una obra de l’artista dominicà Félix Tejada, que ha servit també per als bustos posats a Madrid i Sevilla i en ciutats de la República Dominicana. És fos en bronze i pesa 172 quilos. Fa un metre d’alçada i ha quedat sobre una peanya de dos colors i d’una mica més de tres metres d’alçada, dissenyada per l’arquitecta municipal Judit Massana, en la part inferior de la qual hi ha gravats uns textos al·lusius."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Pablo_Duarte

Bust Juan Pablo Duarte al Parc de l'Estació del Nord

Homenatge a la figura màxima de la història dominicana qui va visitar Barcelona cap a 1830 En tornar a la seva pàtria promogue la lluita independentista contra la dominació haitiana inspirat segons les seves pròpies paraules en els furs i llibertats que conegué a Catalunya La República Dominicana va ser finalment fundada el 27 de febrer de 1844

Juan Pablo Duarte Diez, font:wikipedia

 

Veure més Art Públic Eixample