dilluns, 21 de gener del 2019

Taller Masriera

"El Taller Masriera es un edificio de estilo neoclásico ubicado en el distrito del Ensanche de Barcelona. Fue construido en 1882 por José Vilaseca y Casanovas como atelier para los hermanos pintores y orfebres José y Francisco Masriera.
El taller fue un encargo de los hermanos José y Francisco Masriera a José Vilaseca, quien diseñó un templo anfipróstilo, inspirado en modelos como el Templo de Augusto de Barcelona o la Maison Carrée de Nimes."
Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Taller_Masriera
Ver información Wikipedia Josep Masriera
Ver información Wikipedia Francesc Masriera
Ver información Wikipedia Josep Vilaseca y Casanovas

Taller masriera
Taller Masriera en la calle Bailén, entre las calles Consejo de Ciento y Diputación

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Foto Arxiu Jordi Miralles Cercle Cartòfil de Catalunya

Foto 1888 Antoni Esplugas Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Arquitecto Josep Vilaseca i Casanovas

dimarts, 15 de gener del 2019

Costum La Setmana dels Barbuts

"La festa de sant Maure i les de sant Pau ermità i sant Antoni Abat s'escauen dins un període de set dies que és conegut popularment per la setmana dels barbuts, perquè, segons la iconografia catalana, tots tres porten llargues barbes. Hom té aquesta setmana per la més freda de l'hivern.
La fredor tradicional atribuïda a la setmana dels barbuts és representada en el pessebre cobrint tot el paisatge d'una subtil capa de farina que vol simular una nevada. Amb referència a la setmana dels barbuts, el refrany diu:
Per la setmana dels barbuts
governen els tres germans
tos, moquina i amagamans
Forma graciosa que vol indicar la rigor del fred i les conseqüències que es deriven dels refredats i cadarns que hom agafa. Hom creu que els qui neixen dins de la setmana del barbuts són peluts en gran manera i, sobretot, que tenen molta barba i ben poblada, que són decidits, de molta empresa i que tenen molt geni. El refrany diu:
Els qui neixen la setmana dels baibuts
són molt peluts
Hom té la pluja d'aquests dies com a molt bona per als conreus. D'ací que hom digui:
La pluja de la setmana dels barbuts,
cada raig val cinc escuts
Hom creu també que les nenes nascudes per la setmana dels barbuts són mostatxudes.
Hom diu que entre tots els sants de gener tenen una capa. que es deixen l'un a l 'altre el dia de la seva festa per tal que pugui guardar-se del fred.
També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).

Sant Maure, festivitat 15 de gener. Fou home de mar, pescador o mariner, i feia molt de bé guarint el mal de trencadura amb oli o ungüent de fel de peix. Guaria també el dolor i el mal de lumbàlgia. Per això, encara avui, se'l té com a advocat per aquests mals, se l'invoca perquè els guareixi.
Talla a San Mauro La Bruca - font:wikipedia
 
Veure més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Maur_abat
Sant Pau ermità, festivitat 15 de gener. Era veí i deixeble de sant Antoni, de qui imitava la vida i el fer. Com que sant Antoni es va enginyar a teixir joncs i vímets per a fer cistells i paneres, sant Pau volgué imitarlo, però cregué que la seva obra havia d'ésser més baixa i humil, i va dedicar-se a teixir espart amb les mans i a fer-ne peces de tapissos destinats a arrossegar-se per terra i a ésser trepitjats i menyspreats de tothom. I va fer estores. 
Icona del sant - font:wikipedia 
 
Veure més informació Wikipedia Pau l'Ermità
Sant Antoni Abat, festivitat 17 de gener. És conegut amb les designacions populars de sant Antoni del porquet i sant Antoni dels ases. Sant Antoni és tingut per patró dels animals, especialment dels domèstics, que conviuen amb l'home. Les gents que tenien bestiar de peu rodó celebraven llur festa i portaven llur bestiar a beneir."

Sant Antoni Abat segons Francisco de Zurbarán - font:wikipedia
Veure més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Abat

Font de l'informació: Costumarí Català de Joan Amades 

Veure més Festes Populars
 

dilluns, 14 de gener del 2019

Costum Sant Antoni Abat i els Tres Tombs

"Sant Antoni Abat (festivitat 17 de gener) és conegut amb les designacions populars de sant Antoni del porquet i sant Antoni del ases. Segons una vella tradició, el governador de Barcelona tenia una filla greument malalta perquè se li havien posat els mals esperits al cos. La fama miraclera del sant va arribar fins a la ciutat. El governador, cansat de no trobar remei per a la seva filla, va enviar uns emissaris a visitar sant Antoni i a demanar-li que volgués venir per a guarir la seva filla. Així que els enviats del governador van haver emprès el viatge. Sant Antoni va enfilar-se dalt d'un nuvolet i amb una alenada va ésser a Barcelona. El sant va visitar la filla del governador, la va beneir, i a l'instant van fugir-li els dimonis del cos i va restar guarida. Quan tot just havia entrat a la ciutat, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era esguerrat i camatort. La mare va deixar al garrinet als peus del sant. El sant va beneir el garrinet que es va posat a córrer, la truja, agraïda al sant no el va deixa mai per res i va seguir-lo sempre pertot arreu.
Sant Antoni és tingut per patró dels animals, especialment dels domèstics, que conviuen amb l'home. Les gents que tenien bestiar de peu rodó celebraven llur fesla i portaven llur bestiar a beneir. Antigament, a Barcelona, aquesta festa era organitzada per tres gremis: el dels llogaters de mules, el dels traginers de ribera i el dels bastaixos.  A més dels tres gremis indicats, tothom qui tenia algun animal de peu rodó el portava a beneir i solia fer un àpat extraordinari per celebrar la festa del bestiar. Era costum arrelat de no fer treballar al bestiar si no es tractava de casos molt especials.
Estampa del segle XVIII de Sant Antoni Abat
Aquests oficis tenien llur casa gremial a la placeta dita dels Traginers, precisament degut al fet d'ésser llur centre de reunió. A la façana de la casa gremial hi havia pintada una imatge de sant Antoni. Les colles dels Tres Tombs eran capitanejades i presidides pel banderer, que portava la senyera gremial.
Banderer
Els animals anaven guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam fet expressament per a aquell dia, cobert de fils de seda que formaven dibuixos amb boniques combinacions de colors. A voltes eren xapats d'argent. Duien la cua tota enflocada de llaços i cintes i damunt de la testa, alts plomalls, rams de flors i mil ornaments rics i vistosos de passamaneria.  Organitzada la comitiva, antigament anava a rebre la benedicció al convent de Santa Clara, que es trobava als terrenys on més tard es va aixecar la Ciutadella.  Un cop tirat a terra aquest convent, la benedicció va fer-se a l'església de Sant Antoni que hi havia al costat de l'Hospital dels Mesells. immediat al Portal de Sant Antoni, l'entrada de la qual donava al carrer d'aquest nom, església que més tard va passar a la comunitat dels escolapis.  Abans només acudien a cercar la benedicció del bestiar en aquesta església els hortolans i pagesos de les hortes de Sant Antoni, Sant Pau i Sant Bertran, i els camperols d'Hostafrancs i de Sants.
Els tres tombs segons una auca de les Funcions i Costums de Barcelona del segon
terç del segle XIX font Costumari Català
Antigament a l'església de Sant Antoni i a la dels Àngels venien panellets en una tauleta al peu de la porta. Els genets, un cop beneïda la bèstia que cavalcaven o arriaven, compraven panellets a tall d'almoina per a l'església La cavalcada del genets que acuden a cercar la benedicció és anomenada els Tres Tombs. El nom de la cavalcada deriva del fet que la comitiva donava tres voltes a l'entorn de l'illa on hi ha enclavada l'església de Sant Antoni."


Els Tres Tombs al segon terç del segle XIX segons un dibuix de Ramon Puiggarí
Font de l'informació: Costumarí Català de Joan Amades
Veure més Festes Populars

Tradició Els Tres Tombs de Sant Andreu

"La festa dels Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar es celebra el diumenge més acostat a la festivitat de Sant Antoni Abat, que és el 17 de gener, a Sant Andreu de Palomar. L'activitat principal és una passada de bèsties cavalcades o tirant carruatges que fan un circuit per les places i carrers més cèntrics del barri. A mitjan camí, a la plaça d’Orfila, davant l’església, es beneeixen els animals. És una festa amb format de processó, amb un punt de sortida i un d’arribada, i s’hi han mantingut els tres tombs als carrers més cèntrics."
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Tres_Tombs_de_Sant_Andreu_de_Palomar
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Tres_Tombs_de_Barcelona

92ª edició Els Tres Tombs Sant Andreu Palomar

Benedicció dels animals per part del capellà de la església de Sant Andreu

Llancers de la guàrdia urbana


Sant Antoni Abat












Carruatges construits a San Juan del Puerto Huelva

L'alcaldessa de Barcelona tanca la comitiva
Veure més Festes Populars

Església antiga Sant Antoni Abat

"Ubicada al districte del Raval, es coneix com l'Antiga Església de Sant Antoni Abat les restes arquitectòniques que s'han conservat de l'antiga església del mateix nom. Es tracta bàsicament dels porxos de la façana principal. Afronta al carrer de Sant Antoni Abat situada en l'illa delimitada pels carrers Sant Antoni Abat, Cera i Salvador. Està format per dues crugies entre mitgeres paral·leles al carrer. Cada crugia, de planta baixa i pis, consta de tres mòduls. L'edifici per la seva part posterior on antigament estava l'església té una façana postissa i cega al pati d'illa ocupat per la zona de jocs d'una escola.
L'orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni, al segle XV, va establir un hospital, església i convent a tocar de la muralla de ponent de la ciutat. Aquest establiment exercia un control sanitari dels viatgers, sobretot en la seva entrada a Els antonians la ciutat. En el decurs dels anys els antonians i el convent mateix van entrar en decadència. El 1791 es va extingir l'orde.
El 1806 els escolapis es van fer càrrec del convent. El 1815 ja va poder entrar en funcionament el centre docent. Quan es va enderrocar la muralla, es va edificar una escola nova al seu lloc. A finals del segle XIX es va restaurar l'edifici per adaptar-lo a les noves necessitats, modificant la façana al carrer de Sant Antoni, la que encara es conserva."
Veure informació Wikipedia antiga Església Sant Antoni Abat
Veure informació https://monestirs.cat

El convent de Sant Antoni Abat a l'extrem del costat de la muralla
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
font:monestirs.cat

El convent de Sant Antoni Abat, 1869
font:monestirs.cat

L'església restaurada després de l'incendi font:monestirs.cat

Superposició del convent amb el pla actual de la zona font:monestirs.cat

Restes arquitectòniques que s'han conservat de l'antiga església



Oficines de la Federació Educació Solidària