TRESORS a BARCELONA

dilluns, 28 de març del 2022

Escultura Montseny

"Montseny és una altra de les figures que fan referència a indrets de Catalunya, com és el cas de Tarragona de Jaume Otero, Montserrat d'Eusebi Arnau o Lleida de Manuel Fuxà. En un principi aquestes obres havien de ser un homenatge a cada zona i per tant havien d'integrar-ne algun element característic, però finalment la majoria d'aquestes escultures acaben no fent cap referència al seu nom. En el cas de Montseny també és així, potser però podríem trobar una reminiscència al Montseny en el fet que la figura femenina porta una branca al braç que es podria identificar amb l'entorn natural de la zona, molt boscós, No es pot però assegurar que aquest element faci intencionalment referència al Montseny ja que d'altres escultures de la plaça Catalunya també integren personatges que porten una branca a la mà.

Jaume Duran és un escultor que se situa plenament dins la primera meitat del segle XX, deixeble del seu oncle Miquel Castellanos i d'Esteve Monegal. Va ser professor a l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya i becat a Itàlia abans de que viatgés a París i a Brussel·les. El seu estil es va adaptar des de bon començament a la monumentalitat de l'escultura pública aplicant caràcters classicitzants a tota mena de monuments, a personatges o a temes més abstractes com les personificacions i al·legories, entre les que se situa la de la plaça Catalunya."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze

Autor

Escultor:Jaume Duran i Castellanos

Més informació:Viquipèdia Jaume Duran i Castellanos

Veure més Art Públic Eixample

divendres, 25 de març del 2022

Escultura Pescador

"En aquesta escultura Josep Tenas integra elements que són comuns a d'altres obres de la plaça Catalunya, com per exemple la temàtica marítima. En aquest cas és molt clar ja que la figura esculpida és un pescador, una persona que viu al mar i del mar, el qual mostra el resultat de la seva feina en un recipient ple de peixos que ha pescat; el dofí que el pescador té als peus representa un altre element marí. El conjunt doncs és una al·legoria a la pesca, una activitat bàsica per a l'economia de Catalunya. Es parla doncs de Catalunya, d'una terra que progressa a través de les seves activitats econòmiques pròpies i que havia d'arribar a ser un país ideal de primera línia, tal com es proposaven els noucentistes. La Catalunya marítima va directament lligada amb el tema del mediterranisme que apareix tan sovint; veiem una figura d'una pescador, un home tan autènticament mediterrani que hi viu totalment immers. Els personatges de mar són protagonistes a la plaça Catalunya ja que els trobem en molts dels conjunts que hi ha.

Resumint, veiem que en aquest grup escultòric trobem novament el tema de Catalunya i el del mar.

Josep Tenas és un escultor molt marcat per l'obra parisenca de Bourdelle, una sobrietat i una rotunditat en les seves obres que es tradueix durant tota la seva vida. Format a l'Escola de Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina, va ser-hi professor de modelat i buidat des de 1916. Amb participacions a diverses exposicions nacionals i internacionals va obtenir un diploma d'honor precisament el 1929 a l'Exposició Internacional de Barcelona. L'escultura de la plaça de Catalunya és per ara un dels seus monuments públics més coneguts."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze

Autor

Escultor:Josep Tenas i Alivés

Més informació:Viquipèdia Josep Tenas i Alivés

Veure més Art Públic Eixample

El Ninot

"El mercat de l'Esquerra de l'Eixample s'ha conegut sempre com el mercat del Ninot, tot i que el seu nom oficial fos el del Porvenir durant un llarg temps. La raó d'un nom tan curiós com popular prové del fet que existís una taverna propera el reclam de la qual era un antic mascaró de proa que mostrava un grumet amb una gorra en una mà i un rotlle de papers en l'altra. Coincidint amb una reforma a fons que es va fer al mercat, el 1983, quan feia ben bé mig segle de la inauguració, es va decidir fer una còpia del Ninot, l'original del qual havia anat a raure al Museu Marítim, per posar-la a la façana que dóna al carrer de Mallorca. Conta la tradició que l'origen d'aquest ninot està en el festeig de la filla del taverner amb un xicot de la Barceloneta. Un dia que la noia va visitar els seus futurs sogres va veure que a prop estaven desballestant un vell bergantí i es disposaven a llençar al foc el mascaró de proa, que no era cap altre que el grumet esmentat. Va demanar al seu promès que els digués que no el cremessin, que el duria com a guarniment de la taverna del pare, i així va passar. Tant va pesar la presència del mascaró indultat que tot aquell sector aleshores fronterer entre l'Eixample de Barcelona i Les Corts, població independent fins al 1897, va acabar sent conegut com el Ninot, nom que, de manera oficial, es va estendre al mercat de ferro que s'hi va fer el 1935 i que substituïa un escampall de parades existent ja a les acaballes del segle XIX. El 1939, amb la victòria franquista, el mercat va passar a dir-se oficialment del Porvenir, però tothom el va seguir coneixent com a mercat del Ninot, que ara és, a més, el nom oficial."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Còpia actual en bronze

Més informació:Viquipèdia El Mercat del Ninot

Més informació:mmb.cat ... Mascarons-escultures/Mascaró de proa El Ninot

Mercat del Ninot, font:thecornerhotel-barcelona.com

Mascaró de Proa El Ninot original, font:Mmb.cat

Autor

Escultor:Walter Cots Figuerola

Més informació:Viquipèdia Walter Cots Figuerola

Walter Cots, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Eixample

dijous, 24 de març del 2022

Escultura Ja sóc aquí

"L'avinguda Tarradellas, on s'alça aquest monument, va portar el nom de la Infanta Carlota Joaquina des del 1929 fins que, a la mort de qui fou president de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988), se li va posar el seu nom. Al cap d'uns anys, l'alcalde Joan Clos va concebre la idea d'aixecar-hi un monument al president Tarradellas. Es va triar la cantonada amb el carrer d'Entença i un equip format per l'escultor Xavier Corberó i els arquitectes Ignasi de Lecea i Agustí Obiol va dissenyar una columna de 23 metres d'alçada formada per cinc blocs de pedra basàltica i quatre de marbre polit intercalats, a la manera de les barres de la senyera catalana, i situada sobre una base d'acer inoxidable. Pesa 250 tones i uns cables d'acer que penetren 15 metres sota terra mantenen units els blocs pel seu interior.

Més que una columna o un obelisc, l'escultor Xavier Corberó va manifestar que pensava en una creu de terme que donés identitat a un entorn urbà poc agraït. Li va posar el nom de "Ja sóc aquí", les famoses primeres paraules que Josep Tarradellas va dir des del balcó del palau de la Generalitat, al seu retorn de l'exili, el 23 d'octubre de 1977.

Es va inaugurar el 18 de gener de 1999 en el centenari del naixement del president Tarradellas. El mateix dia, al pati dels tarongers de la Generalitat, s'hi va inaugurar un bust del president Tarradellas, incorporant-lo a la col·lecció de bustos de presidents de la institució."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Marbre blanc i Basalt, formigó amb lletres de acer inoxidable

Més informació:Viquipèdia Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Xavier Corberó

Més informació:Viquipèdia Xavier Corberó i Olivella

Xavier Corberó, font:barcelonogy.com

Veure més Art Públic Eixample

Monòlit a L'Escola del Treball

"L'Associació de Mestres Industrials va voler honorar l'escola on tots ells s'havien format regalant-li un monòlit que recordés que complia mig segle de vida, des de la seva creació el 1913 en el si de l'Escola Industrial. L'acte va tenir lloc el 19 d'abril de 1964 en presència del president de la Diputació de Barcelona, Joaquim Buxó, marquès de Castellflorite, ja que l'escola depenia d'aquella institució."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"El monòlit dedicat al 50è aniversari de l'"Escuela de Trabajo", tal com posa la dedicatòria -tothom la coneix per l'Escola Industrial avui en dia-, està situat al jardí principal d'aquest complex educatiu que trobem a la confluència dels carrers Comte d'Urgell amb París. Si volem trobar aquesta peça amb facilitat haurem d'entrar per la porta que dóna a París-Comte d'Urgell, i la veurem ubicada en un dels parterres adossats al pavelló principal.

Contemplarem la peça després d'entrar en una plaça dura d'alts i cuidats arbres que distribueix els diferents accessos i els pavellons de l'escola.

El monòlit està realitzat en pedra natural gris clar, repicada i més plana en la part frontal i amb un aspecte més natural i accidentat en els altres tres costats. És rectangular i bastant gran, de manera que el muret que té davant i que també es converteix en un banc per seure no arriba a tapar-ne més que la base, la qual està ancorada directament a terra i reverdeix i humiteja. La forma de la peça queda retallada pel formigó groc de l'edifici i amb una textura molt semblant a la seva pròpia. El text amb la dedicatòria està gravat directament sobre la peça en la part frontal. És una peça sòbria, sencera i massissa, de color molt bonic, que representa a la perfecció la idea del monòlit tradicional, dedicatori, exempt i diferent del seu entorn. En cap cas la peça no podrà ser confosa amb el mobiliari urbà, per cert molt nou en aquesta plaça."