 |
| Dona de l'Orde de l'Atxa, font:monestirs.cat |
La Conquesta de Tortosa
"Tot
Catalunya quedava ja neta de moros; havien estat expulsats de tot arreu, llevat
de Tortosa. S'havien fet forts al castell i fortalesa de la Suda, des d'on
lluitaven amb desesperació, car la pèrdua del castell i la ciutat representava haver
d'abandonar l'únic que els restava de Catalunya i
moltes altres terras de més enllà de Tortosa, on no es
podrien sostenir un cop perduda la ciutat. El comte Berenguer IV va assetjar
la ciutat ajudat dels millors cavallers catalans i dels genovesos, que mai no
el deixaven.
 |
| Ramon Berenguer IV comte de Barcelona, font:Viquipèdia |
Els
moros es defensaven com lleons: els esforços dels cristians s'estavellaven contra
les fermes parets de les muralles i el gran braó dels sarraïns,
que féràment les defensaven. Els veïns de Tortosa, que eren cristians, ajudaven
amb el que podien a la lluita; les dones, però, no hi venien gaire bé, car
deien que, si la llibertat havia de costar tan cara de sang més valia que seguissin manant els moros. Els homes, indignats per aquesta actitud
de les dones, les van amenaçar amb matar-les totes si no els ajudaven.
L'amenaça féu el seu efecte, car aquestes decidiren de prendre part en la
brega. Es van vestir de soldats i sortiren a lluitar com ho feien els homes. Per
amagar el seu sexe i fer-se témer de l'enemic, van lligar-se els cabells arran
de barba, i de lluny semblaven uns guerrers d'allò més ferrenys.
 |
| Conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV, font:allposters.com |
L’esforç
dels cristians no podia pas vèncer la resistència dels moros, que es defensaven
ardidament. Els catalans van treure un nou ardit de guerra, una mena de
castells de fusta muntats damunt de quatre rodes, dintre dels quals s'amagaven un
grup de soldats que podien acostar-se fins a tocar les muralles amagats sota
dels castells que els protegien i els permetien d'atacar sense rebre dany de
l'enemic. Aquest ardit féu guanyar molt de terreny a la nostra gent, però no
era prou por a obtenir el triomf.
Les
forces dels catalans minvaven cada dia, i semblava que l'empresa hauria d'ésser
abandonada. Es decidí de fer un darrer intent i esmerçar-hi tota
la força i energia de què es disposava. La lluita fou terrible i els catalans no
s'emportaven pas la millor part. Sobtadament, aparegué un cavaller muntat en un
cavall negre, amb una armadura del mateix color, amb la celada tirada perquè ningú
no el conegués. El seguia una dama igualment tapada. Es dirigiren cap a la
muralla, on el cavaller va lluitar com un veritable lleó. La força del seu braç
armat aviat va fer estrall en els moros, que va semblar com si comencessin a cedir.
Els cavallers catalans van ajudar el descouegul tant com pogueren i,
capitanejats per ell arribaren a pujar dalt de la muralla, des d'on lluitaven
com feres, i aconseguiren de fer recular els
moros, que no trigaren a desmoralitzar-se i acabaren per rendir-se. La dama mai
no va deixar el cavaller desconegut i fou la segona a pujar a la muralla
i a entrar a la ciutat.
L'admiració
i la sorpresa dels cavallers catalans envers el desconegut era gran, però més
ho era encara la curiositat de saber qui era. Un cop ben rendida
la ciutat, gràcies a l'esforç del seu braç el cavaller es presentà a la tenda
del comte Berenguer, se li agenollà als peus i li demanà perdó, al mateix temps
que s'alçava la celada i mostraba el seu rostre. Era Ponç de Cervelló, cunyat
del comte, que, desatenent les seves ordres i els seus desigs,
havia raptat la seva germana Mahalta i l'havia feta la seva esposa sense el seu
permís; de la qual cosa el comte estava molt enutjat. Allunyat de
la cort per la dissidència amb el comte, ignorava la campanya de Tortosa, on va
acudir impensadament i per casualitat i, trobant-se en el mes
fort de la brega, li mancà temps per a posarse al costat del comte i ajudar-lo
en tot i per tot. La dama que l'acompanyava era Mahalta, germana del comte
Berenguer i muller seva. El comte va perdonar la seva desobediència i li agraí el
seu ajut.
Els
moros de Tortosa en fugir van abandonar al castell de la Suda grans tresors,
entre altres una preciosa safata d'argent i maragdes, en la qual fou servit el
Sant Sopar a Jesús i als seus deixebles en l'àpat celebrat a casa de Llàtzer el
llebrós; safata que el comte va donar en present als genovesos, agraït del seu
ajut, i que encara es conserva a la ciutat de Gènova, on és tinguda en gran
estima.
Agraïda
la Mare de Déu a les dones tortosines pel seu ajut donat als homes en la lluita
contra els sarraïns, baixà un dia personalment a la ciutat i oferí a les dones
una cinta mitjançant la qual les ajuda a l'acte del deslliurament, per la qual cosa
fou creada l'advocació de la Mare de Déu de la Cinta."
 |
| Mare de Déu de la Cinta, a la Porta de l'Olivera de la Catedral de Tortosa, font:Viquipèdia |
Font de la informació:Les cent millors llegendes populars de Joan Amades
L'Orde de l'Atxa
"A principis de 1149 la
ciutat de Tortosa està acabada de conquistar pel comte de Barcelona Ramon
Berenguer IV. El Comte i el seu exèrcit anaren a conquistar Lleida. A Tortosa,
un petit exèrcit musulmà aprofita per assetjar la desprotegida ciutat.
Una dona s'assabenta per mitjà del
seu marit, membre de Consell, que els líders de la ciutat han abandonat tota
l'esperança i es preparen per a la invasió, el saqueig i la massacre però un
jurament de silenci li impedeix revelar que s'ha assabentat de la seva terrible
destí, i es troba entre l'espasa i la paret, amb la mort trucant a les portes
de la ciutat i aparentment impossibilitada de defensar-se o de convèncer al seu
espòs.
Llavors, se li ocorre un truc per
evitar els problemes: reuneix clandestinament a les dones de la ciutat i els
proposa formar un nou Consell, el de les dones, que acudeix al castell a oferir
la seva ajuda als homes. Gràcies al seu nombre, aconsegueixen convèncer els
caps de la ciutat que els permetin participar.
Els detalls de la defensa són els
que més varien a la llegenda, uns recomptes diuen que va ser de nit, altres de
dia. Uns diuen que van sortir a lluitar, uns que van engrossir els números dels
soldats masculins en el camp de batalla, i altres que únicament van fer una
demostració dels seus números en les muralles. Tots esmenten que van prendre,
entre d'altres eines, les destrals de guerra i també les de fusteria, dels seus
marits.
Sigui com sigui, la veritat és que
van aconseguir convèncer els atacants que continuar el setge era batalla
perduda i aquests van fugir.
Quan el comte va tornar a
la ciutat, es va trobar amb alegria i sorpresa amb una ciutat encara cristiana,
i la història de la defensa li va inspirar tanta admiració, que va fundar
l'Ordre de l'Atxa, amb tota seguretat com a títol honorífic. Les dames que la
integraven gaudien de molts privilegis, entre els quals hi havia la facultat
d'heretar certes riqueses dels seus marits, la facultat d'acudir a
esdeveniments públics davant dels seus nuvis i marits, i de seure a la seva
dreta."
 |
| Làpida del claustre de la catedral de Tortosa, font:monestirs.cat |
 |
| Escut de l'Orde de l'Atxa, a la làpida del claustre de la catedral de Tortosa, s. XIV, font:Viquipèdia |
Font de la informació:Supercurioso.com Orden del hacha
Història
El setge de Turtuixa va tenir lloc des del 29 de juny fins a desembre de 1148.
La plaça musulmana ja havia sofert altres setges als quals s'havia
resistit. Aquest cop va ser assetjada per un estol liderat pel comte de Barcelona que comptava amb el suport de Gènova, amb la vescomtessa Ermengarda de Narbona, i els hospitalers i templers de Guillem Ramon I de Montcada, cavallers d'altres indrets de la Gàl·lia meridional com Bertran de Tolosa, un cert nombre de normands o anglesos, i alguns pisans a més de comptar amb l'aprovació del papa Eugeni III amb una butlla on eren concedits a tots els qui concorreguessin a l'expedició, els mateixos privilegis atorgats als qui anaven a lluitar a Terra Santa.
 |
| Papa Eugeni III, font:coisasdesantos.blogspot.com |
Turtuixa era la gran plaça forta de la frontera sarraïna per aquest cantó. Tarragona,
convertida en un munt de runes, va romandre deshabitada durant llargs
anys, i el seu clos i el seu territori van ésser dominats
alternativament pels catalans i pels sarraïns. Durant la dominació musulmana, Turtuixa havia assolit el punt més
alt de la seva esplendor. Poc temps abans de la reconquista de la
ciutat de l'Ebre, escrivia el geògraf musulmà Al-Idrissí:
| «
|
La ciutat de Turtuixa està
emplaçada al peu d'una muntanya i cenyida per forts murs… Hi ha molts
mercats i bells edificis, artífexs i pagesos, i hi són construïdes grans
embarcacions amb la fusta treta de les muntanyes que la volten,
cobertes de pins de corpulència i alçada notables, la fusta dels quals
és utilitzada per als pals i les vergues dels navilis i és de color
rogenca, lluent, reïnosa, de gran durada, i no està, com les altres
fustes, subjecta a ésser deteriorada pels insectes, i per això té gran
fama.
|
 |
| Muralles de Tortosa, font:xusquipedia.blogspot.com |
El 29 de juny de 1148, diada de Sant Pere,
l'estol, carregat de gent i de material de guerra, es féu a la mar des de Barcelona,
sota l'alt comandament del comte de Barcelona. El dia primer de juliol
arribà a les boques de l'Ebre.
Seguí riu amunt, i a unes dues milles de la ciutat s'aturà. Turtuixa
era una plaça poderosament fortificada pels sarraïns; estava voltada
d'una muralla amb moltes torres, i tenia, dalt la muntanya que li és
veïna, un castell molt fort: la Suda de Tortosa.
Refugiats a la Suda els sarraïns, la lluita va continuar encara algun temps, molt violenta i mortífera.
La rendició dels sarraïns s'esdevingué a les darreries de desembre del 1148.
 |
| Castell de La Suda o de San Joan, font:baulitoadelrte.blogspot.com |
Una tradició—recollida pel clergue tortosí Cristòfor Despuig en els seus Col·loqui de la insigne ciutat de Tortosa
(segle XVI) diu que els sarraïns intentaren, poc després, el
recobrament de la plaça, i que en aquesta lluita les dones tortosines
contribuïren tan heroicament a repel·lir l'atac, que a honor d'elles fou
fundada l'Orde de l'Atxa
com a distinció honorífica per a aquestes dones.
 |
| Dona de l'Orde de l'Atxa, font:mirinconliterarioyotrascosas.blogspot.com |
 |
| Llibre Los Col.loquis de la insignie ciutat de Tortosa per Mossén Cristofor Despuig, font:todocoleccion |
Alguns historiadors
creuen que es tracta d'una faula; altres semblen dubtar; altres tenen la
tradició per verídica, i altres es decanten a creure que hi ha un fons
de veritat històrica. S'ha insinuat també que podria tractar-se de la
intervenció de les dones en una gran baralla entre els cristians i els
nombrosos sarraïns que havien quedat dins Tortosa. Hom té la impressió
que es tracta d'una fantasia.
Font de la informació:Viquipèdia Setge de Turtuixa
Més informació:Viquipèdia Suda de Tortosa
Més informació:Viquipèdia Orde de l'Atxa
La Llegenda i Tortosa
Des de la conquesta de Tortosa per part de Ramon Berenguer IV l'ús de l'atxa sobre la roba és considerat un privilegi de
la dona tortosina, i un escut de destral és atorgat ceremonialmente durant la
celebració de la festa de la Cinta cada any.
 |
| Proclamació de la Reina i Reina infantil a les Festes majors de la Cinta 2019, font:setmanarilebre.cat |
 |
| Imposició de la banda i insígnia de l’orde de l’Atxa, festes La Cinta 2019, font:setmanarilebre.cat |
Més informació:Viquipèdia Mare de Déu de la Cinta
Veure més LLEGENDES CATALANES
