|
La verticalitat d'aquesta escultura marca la línia
compositiva d'una figura de sòlid volum, executada en bronze, que
continua la llarga tradició escultòrica catalana noucentista d'arrel
orsiana.
El classicisme de la temàtica, l'equilibri que
aconsegueix la separació de cames, recolzat per uns braços aixecats, són
les referències al glossari orsià que ofereix unes qualitats femenines
que la representació escultòrica ha mantingut durant un llarg temps i
que són les credencials per a aquesta composició on la serenitat i
l'harmonia presideixen una zona que envolta el classicisme d'una doble
línia de columnes.
No hi ha res en aquesta obra que assenyali una
ruptura amb aquest conjunt de caire neoclàssic on l'ordre és la
principal virtut i la manca d'aposta de risc, de tensió creativa, el
principal defecte.
La clara relació d'aquesta temàtica amb tota la línia
escultòrica noucentista catalana ens porta a la memòria els exemples de
figures de potent sentit volumètric d'Enric Casanovas, de tot aquest
cànon de bellesa que es va obrir des de Maillol, en trencar amb els
principis escultòrics de Rodin i mirar cap a les propostes classicistes." | 
