Escultura Dona ajaguda

"Aquesta obra, situada en paral·lel amb una altra de la mateixa temàtica, va ser realitzada d'encàrrec per Enric Monjo per a aquest emplaçament. El material escollit per a l'execució és el marbre blanc, amb l'acabat polit que ens mostra no sols el seu domini tècnic, sinó també el seu gran coneixement del cos humà, que segueix la tradició de Leonardo da Vinci i Rodin i arriba al domini de l'ordenació formal. Treballa directament la pedra. La forma compositiva conjuga certs elements que apunten a un hieratisme en l'actitud, un neoclassicisme hel·lenitzant de ressons naturalistes i un coneixement de les línies compositives on l'harmonia i l'equilibri són valors permanents. La força d'aquesta obra radica en el seu substrat històric, en el paràmetre d'un llenguatge plàstic d'arrel clàssica mediterrània sòlidament construït, però depurat de formes simples i estilitzades. La capacitat tècnica li permet traspassar el llindar noucentista i aportar al nu la tradició de la imatgeria espanyola. La temàtica d'aquesta obra fa referència a la llarga tradició del retrat o a la simbologia mitològica de deesses i nimfes. La postura escollida li va permetre no tan sols demostrar el seu control del volum i el coneixement del cos humà, sinó també fer una referència simbòlica a aquest espai arcàdic en què es col·locava la seva escultura."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Enric Monjo

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació: Viquipèdia Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga, font:amf2010blog.blogspot.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Nu a l'estany

 

"Antoni Casamor, germà de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor, autor dels jardins Joan Maragall, disposava d'un nu femení que van decidir posar en un dels estanys. Com la figura era feta a una escala més petita que la desitjada, van ampliar-la."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Antoni Casamor d'Espona va realitzar per encàrrec aquest nu femení de clara traça arcaïtzant, en el qual la verticalitat de la postura es contraposa al cercle de l'aigua. Presideix amb sentit paisatgístic aquesta àrea del jardí. El sentit escenogràfic que crea trenca la geometria lineal de l'espai, però l'equilibri i la mesura continuen la línia compositiva en l'escultura. El domini de la pedra utilitzada en l'execució es mostra en la postura escollida. La superfície de les diferents textures del material indica la diversitat d'elements representats, el sentit tàctil de la corporeïtat femenina apareix palpitant, contraposat a l'element vegetal que s'ha esculpit aquí.

La forma escollida per a representar aquesta postura, el hieratisme que la seva verticalitat desprèn, no li impedeix controlar el material utilitzat, jugant amb els diferents acabats de la pedra. La línia domina el conjunt tan sols trencat per la cama esquerra creuada sobre la verticalitat de la dreta i pels braços lleugerament doblegats que, projectats cap a l'esquena, permeten l'exhibició d'un cos jove. Entronca aquesta obra amb un cànon de bellesa que cerca les seves arrels en un passat clàssic mediterrani de to arcaïtzant. Solidesa, serenitat, ordre, mesura, una realitat idealitzada ha inspirat la realització d'aquest nu, que no crea ruptures respecte d'aquesta línia noucentista. La frontalitat de l'escultura regeix l'espai compositiu del jardí. El superflu desapareix, l'estructura del volum, la perspectiva equilibrada des de tots els punts de vista, la suavitat del gest, transcendeix aquesta pausa de calma. El tema del nu femení, hieràtic, assegut o inclinat, és un dels favorits de Casamor, és on millor manifesta el seu sentit del volum, el seu control de la pedra, el seu ofici dominat a través d'anys de treball. És molt adient la integració d'aquesta escultura en l'espai per al qual fou creada."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra

Autor

Escultor:Antoni Casamor

Arquitecte:Joaquim Casamor i d'Espona

Més informació:Viquipèdia Antoni Casamor i d'Espona

Més informació:Enciclopèdia Catalana Antoni Casamor i d'Espona

Antoni Casamor i d'Espona, font:Enciclopèdia Catalana

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Joaquim Casamor i d'Espona, font:Arquitecturacatalana.cat

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Noia amb casquet de bany

"El fet que la falangista Montserrat Tey fos regidora va influir en el fet que la seva germana, Marifé, fes aquesta Noia amb casquet de bany que figura entre les escultures dels jardins de Joan Maragall."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquest nu, que recolza sobre un bloc de pedra, ens sorprèn pel seu hieratisme, no tan sols en l'actitud sinó també en la factura. Ens dóna unes pautes estètiques de cànon classicista, però el seu volum de línies arcaïtzants emfatisza uns valors acadèmics de tall obsolet.

La pedra és el material emprat, la verticalitat en l'execució, la rigidesa de l'actitud, l'ordre que introdueix la línia recta no afegeix res més que monotonia a aquest nu femení. El recurs de cobrir-la amb un barret és una dada anecdòtica de caire narratiu que tampoc afegeix cap element a aquesta figura.

Hom podria dir que el gir ideològic de l'època franquista no va significar en alguns artistes una ruptura amb l'escultura noucentista, en aquesta obra, però, els trets apunten més a les rígides normes de l'escultura en temps de la Itàlia de Mussolini que als principis orsians de La Ben Plantada.

La solidesa de les línies compositives no fa més que accentuar la rigidesa i l'estatisme."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

 

Autor

Escultora:Marifé Tey

Arquitecte:Joaquim Casamor i d'Espona

Més informació:Viquipèdia Marifé Tey Planas

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Joaquim Casamor i d'Espona, font:Arquitecturacatalana.cat

   

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura Al.legoria de la Sardana

 

"Ernest Maragall va rebre l'encàrrec d'una escultura perquè els jardins estaven dedicats al seu pare, el poeta Joan Maragall. Va aprofitar una figura femenina que tenia feta ja al 1965, la va anomenar Al·legoria de la sardana perquè l'alcalde Porcioles volia posar una placa amb els famosos versos de Joan Maragall La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i desfan. Els treballadors que van instal·lar-la comentaven que com tenia els braços entrellaçats, com si li faltés alguna cosa, potser era perquè se li havia escapat el xicot."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"La sardana és un encàrrec municipal del 1970, dins la línia d'un folklorisme de l'alcalde J.M. de Porcioles. Sortosament Ernest Maragall, un noucentista que a Amèrica tendí al monumentalisme, va salvar aquest escull esculpint una figura amb marbre de Carrara blanc que té l'esveltesa i l'elegància d'una mena de deessa sardanística. L'obra es troba als Jardins de Joan Maragall, que envolten l'anomenat Palauet Albéniz, on l'Ajuntament acostuma a fer les recepcions de gran gala. Per desgràcia, la majoria dels dies l'estàtua d'Ernest Maragall no es pot visitar perquè els jardins es troben tancats (obren dissabtes, diumenges i festius al matí). A la llegenda hi ha els versos famosos: "és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan". "

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Albert Manent

Materials:Marbre blanc

"TOTA MA PATRIA / CABRA EN EIXA ANELLA, / I ELS POBLES DIRAN: / LA SARDANA ES LA / DANSA MES BELLA / DE TOTES LES DANSES / QUE ES FAN I ES DESFAN"

 

Autor

Escultor:Ernest Maragall i Noble

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Ernest Maragall i Noble

Ernest Maragall i Noble

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Joaquim Casamor i d'Espona, font:Arquitecturacatalana.cat

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

  

Escultura Llanterna

 

"El celobert de l'Auditori, obra de Rafael Moneo, és un immens cub de vidre amb ratlles de color blau, realitzat per l'escultor Pablo Palazuelo, que està sospès en el lloc de pas que va d'aquest equipament musical al Teatre Nacional de Catalunya, a la plaça de les Arts. Va ser inaugurat, juntament amb l'auditori, el 22 de març de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"La planta baixa de l'Auditori és bastant fosca, tot i que existeixen zones de grans passadissos que comuniquen amb l'exterior. Gràcies a la llanterna situada en la zona central s'obté un ambient de claror que contribueix a alleugerir la pesadesa del conjunt arquitectònic

Palazuelo, artista que sempre ha estat fidel a l'abstracció, resol l'estructura d'aquesta llanterna d'una manera molt senzilla i alhora molt interessant. Utilitzant la transparència del vidre obté una zona de gran lluminositat que interromp la foscor regnant a la planta baixa de l'edifici. La finalitat no sembla anar lligada exclusivament a conceptes arquitectònics, sinó que l'artista sembla perseguir que la llanterna esdevingui punt de referència per al visitant. Així doncs, aquest trobarà la il·luminació a l'interior de l'Auditori. No es tracta tan sols d'una il·luminació física, sinó també de tipus espiritual, ja que gràcies a la música la persona que visiti el lloc podrà gaudir de tota una sèrie de sensacions que, a més de plaents, contribuiran a formar-la culturalment i emocional.

La llanterna presenta unes configuracions geomètriques de caràcter regular, en tant que els fragments de vidre que la formen apareixen emmarcats en ferro negre. Línies rectes perpendiculars i obliqües atorguen a aquest espai un aspecte auster derivat del racionalisme."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lourdes Cirlot

Materials:Pintura sobre vidre

Autor

Escultor:Pablo Palazuelo

Disseny:Rafael Moneo

Més informació:Viquipèdia Pablo Palazuelo

Pablo Palazuelo, font:guggenheim-bilbao.eus

Més informació:Viquipèdia Rafael Moneo

Rafael Moneo, font:smoda.elpais.com

Veure més Art Públic Eixample