"El 6 de maig del 1995 es va inaugurar el Parc de les Tres Xemeneies, ordenat sobre una superfície de quasi 9.000 metres quadrats que havien estat ocupats per una central tèrmica de producció d’electricitat. Els elements decoratius més característics del parc són les tres xemeneies originals de la central desapareguda i una gegantesca cadira de formigó situada en l’angle de l’avinguda del Paral·lel amb el carrer de Palaudàries, dissenyada, com la resta del parc, pels arquitectes Pere Riera i Josep Maria Gutiérrez i va ser seleccionat per als premis FAD. Quant a la cadira, els autors explicaven que està feta a escala amb els sentiments i s’ha pensat com a fita inequívoca de lloc d’encontre, a la vegada que potència un eix imaginari que mira a les tres xemeneies. Pel que fa a l’ambient general del parc, els autors deien haver-se inspirat en els paisatges industrials del pintor Giorgio de Chirico. El disseny original ha anat essent sotmès a algunes modificacions posteriors, per adaptar-lo a les necessitats dels veïns i evitar actes de vandalisme.
La central tèrmica del Paral·lel, que produïa electricitat amb dinamos mogudes a partir de la combustió de carbó, va ser construïda a finals del segle XIX per Barcelonesa de Electricidad, empresa peonera en la producció d’energia elèctrica a Catalunya que fou absorbida per la Canadenca (Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited) en ser creada aquesta empresa el 1911 i posteriorment per FECSA i per Endesa. Les tres xemeneies, tot i ser d’idèntica factura, van ser aixecades successivament: una el 1897, l’altra el 1908 i la tercera el 1917. Van convertir-se aviat en un element indestriable de l’sky line barceloní i per això es va decidir conservar-les quan la vella central va deixar pas a un parc.
A finals dels anys mil nou-cents vuitanta, la central tèrmica del Paral·lel estava ja pràcticament en desús. L’Ajuntament va negociar amb FECSA, propietària dels terrenys, i aquesta va cedir 9.000 dels 12.000 metres quadrats de la mansana a canvi de poder construir la seva nova seu en els 3.000 metres quadrats que conservava. Pérez Arroyo, un arquitecte en nòmina de Red Elèctrica Española, va dissenyar el bloc negre, de planta baixa i cinc pisos, envoltat d’un estany, de la cantonada de l’avinguda del Paral·lel amb el carrer de Cabanes. Aquest bloc, en el que FECSA té les seves oficines des d’abril del 1993, forma una unitat amb els altres dos blocs situats als dos costat de les xemeneies i ocupats per Red Eléctrica Española, que hi té el punt de control de totes les línies d’alta tensió de Catalunya. D’aquests dos blocs, un té planta baixa i quatre pisos i l’altre planta baixa i onze pisos, més de la meitat de l’alçada de les xemeneies.
FECSA també va conservar un edifici industrial a la cantonada dels carrers de Palaudàries i de Vila Vilà ocupat per una estació transformadora. Posteriorment l’Ajuntament hi ha afegit, en la cara més propera a l’avinguda del Paral·lel, un Punt Verd de recollida de residus domèstics.
En la part destinada a usos públics s’hi va fer un aparcament subterrani de tres pisos i 620 places i la superfície es va dividir en dues zones, separades per un muret de formigó, una amb superfície de ciment i una altra amb terra de sauló i un bosquet de pollancres. En aquesta última s’hi van habilitar pistes de petanca i una zona de jocs infantils, s’hi van fer unes fileres d’obra que permeten seure i s’hi va posar la cadira gegant i cinc peanyes, en les quals es van posar grans peces industrials procedents de l’antiga central tèrmica. Dues han hagut de ser retirades per deteriorament o actes de vandalisme i ara les peanyes serveixen com a seients.
En la zona “dura”, lleugerament inclinada i aixecada sobre la rasant dels carrers veïns, s’hi va posar un gran quadrat de formigó que pot servir d’escenari i s’hi van posar fileres de bancs de fusta que sovint serveixen de dormitori a homeless. Al costat de l’escenari, una estructura en forma de petxina dóna accés a l’aparcament i també a vestuaris i magatzems. Aquesta zona ha creat conflictes amb els veïns ja que, per les seves característiques, ha esdevingut un dels llocs de Barcelona més utilitzat per joves aficionats al monopatí, encara que no hi ha instal·lacions especials. També grups de joves amants del botellón nocturn s’hi concentraven, sobretot a la sortida de les discoteques properes i això li va donar certa impopularitat en alguns sectors dels veïns, que es queixaven dels sorolls. L’eliminació d’algunes barreres, una neteja constant, control nocturn i bona il·luminació han reduït les molèsties. També és el centre de l’Urban Funke, trobada de cultura urbana, que ha portat al parc concursos de monopatí, grafits i actuacions de música electrònica, així com exhibicions de hip-hop i break dance. A aquesta zona pavimentada s’hi accedeix tant des de la zona de parc del Paral·lel com per un pas cap al carrer Cabanes, entre els edificis de FECSA, en el que hi ha una antiga turbina a manera d’escultura, i un altre pas cap al carrer de Vila Vilà.
Entre la zona pavimentada i el carrer de Vila Vilà s’hi va fer, finalment, un poliesportiu centrat sobretot en el bàsquet però que també permet altres competicions esportives. L’accés al poliesportiu és pel carrer Vila Vilà.
A un costat del parc hi ha el Teatre Apolo i a l’altre la gasolinera més antiga de la ciutat, creada el 1927 pels germans Ròmul i Josep Maria Ubach, el mateix any de fundació del monopoli estatal de petrolis CAMPSA. Destruïda durant la guerra pels bombardeigs franquistes, que en canvi no van afectar les tres xemeneies, va ser reconstruïda a la postguerra i segueix prestant servei.
El Parc de les Tres Xemeneies va ser escenari de la celebració socialista de la victòria de Pasqual Maragall a les eleccions municipals del 28 de maig de 1995, la mateixa nit de les eleccions. El parc havia estat inaugurat tres setmanes abans."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
Més informació:Parc de Les Tres Xemeneies
Parc de Les Tres Xemeneies, font:Viquipèdia
Autor del projecte original
Enginyer:Narcís Xifra
Mestre d'Obres:Domènec Balet
Disseny del Parc:Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez
Més informació:Viquipèdia Narcís Xifra
Narcís Xifra i Masmitjà, font:elpuntavui.cat
Més informació:Domenecbalet.com
Més informació:Viquipèdia Pere Riera i Pañellas
Pere Riera, font:Viquipèdia
Més informació:Arquitecturacatalana.cat/Josep Maria Gutiérrez Noguera
Veure més Art Públic Sants Montjuïc