"El grup que corona la cascada és una al·legoria de l'Aurora amb els seus atributs, el carro i la torxa que porta a la seva mà dreta. L'escultura de ferro estava inicialment daurada amb una capa d'or fi que s'ha perdut amb el temps i que posteriors restauracions no han conservat.
En el concurs fallat el 1876 es va concedir la realització de l'escultura a Andreu Aleu, però aquest acabà per renunciar a l'encàrrec de l'Ajuntament i fou Rossend Nobas qui realitzà el projecte que, tot i que s'havia posat d'acord amb Fontseré entorn del 1877, no se li comunicà oficialment l'encàrrec fins al 1883. Dos anys més tard va comunicar a l'alcalde que, al·legant motius estètics i compositius, havia realitzat quatre cavalls per comptes dels dos que figuraven en el dibuix preparatori, per la qual cosa es va revisar la seva escultura i es va acceptar el nou disseny. Aquest canvi ha ocasionat al llarg del temps que s'identifiqués de forma errònia el conjunt, ja que el carruatge tirat per quatre cavalls -la quadriga- s'associa normalment al carro d'Helios o al d'Apol·lo, mentre que l'Aurora es representa sempre només amb dos cavalls, per la qual cosa en alguns textos s'identifica aquesta escultura amb la divinitat de Delfos. La fosa en ferro, a partir de l'original de guix de Nobas, es realitzà a la foneria d'Alexandre Wohlguemuth el 1888, que calculà el pes final del conjunt en trenta tones, per la qual cosa Elías Rogent, director de les obres del parc des de 1886, va haver de reforçar l'estructura de la cascada per suportar l'escultura.
La presència del grup de l'Aurora com a coronament d'un conjunt d'escultures que tenen com a comú denominador el tema aquàtic no deixa de ser estranya, tant per la diferència temàtica com perquè tampoc hi ha cap nexe mitològic entre la figura de l'Aurora i Venus. Però el tema del conjunt central és el naixement de la deessa, i aquesta idea de naixement és el vincle amb l'escultura de l'Aurora, que de fet és l'al·legoria del començament d'un nou dia, de la nova llum que porta a la seva mà dreta. Tenint en compte la filiació política de Fontseré, republicà militant, no és d'estranyar que fos ell mateix qui triés aquest tema, ja que l'aurora era un símbol de llibertat i progrés, i aquest simbolisme s'escau molt més a l'ideari progressista de Fontseré que no pas el naixement de Venus o els altres grups escultòrics, més o menys encertats però sense cap significat per al ciutadà de l'època. Aquesta figura que porta la llum de la llibertat és un símbol de la fi de la dominació militar de la ciutat, alhora que és una figura que pot passar desapercebuda amb el seu nom i forma clàssics, cosa que facilita que sigui acceptada sense massa rebombori per mentalitats més conservadores. No deixa de ser indicatiu d'aquest doble joc de significats el fet que, en la documentació que es conserva, s'anomena a aquest conjunt Carroussel, emfasitzant la seva semblança amb el Carroussel del Louvre -i, per tant, la seva filiació amb el bon gust i la capital francesa- i no tant amb el nom d'Aurora, amb referències evidents a la idea de naixement, claredat i nou món.
Per tenir presents els ideals polítics de Fontseré només cal recordar que en el seu dibuix del primer projecte per a la Ciutadella (3 d'octubre de 1868) un monument celebrava el canvi polític de la revolució de 1868; o com, anys més tard, Fontseré projectà l'escultura d'un atleta nu portant una torxa (símbol un cop més del progrés i de la llibertat) per presidir el brollador central de la Ciutadella, tot i que en el moment de la seva construcció (1884-1885) va haver de canviar-lo a causa de les pressions polítiques i, d'acord amb l'escultor Joan Roig i Soler, bastiren la famosa Dama del paraigua.
Amb la Quadriga de l'Aurora, doncs, tota la cascada pot prendre una doble lectura: per un costat, tenim un repertori iconogràfic apolític i poc representatiu de la realitat de la ciutat, centrat en temes aquàtics escaients per una font en una ciutat costanera, mentre que per un altre la figura de l'Aurora té una simbologia molt més forta, celebrant l'arribada d'un nou dia en el lloc en què s'aixecava l'odiada ciutadella borbònica. Però tot i això, i potser perquè des de l'inici de les obres es va intentar amagar la seva simbologia, ni l'escultura ni el conjunt de la cascada varen ser mai un símbol de la ciutat.
Sembla lògic pensar que la idea de coronar el conjunt amb la Quadriga de l'Aurora provingui directament de Fontseré, ja que entre les persones que varen treballar en el parc era l'únic afiliat al partit republicà, i per tant, l'únic que podria tenir interès a dissenyar una figura així. En aquest context, cal esmentar que la iconografia de la figura femenina portant una torxa va ser un símbol republicà molt viu durant tot el segle XIX, sobretot a França. Entre les diferents utilitzacions d'aquesta iconografia destaca per la seva popularitat l'escultura de Bartholdi, La llibertat il·luminant el món, començada el 1876 però ideada i promocionada una dècada abans per membres del partit republicà francès i que, actualment, presideix l'entrada a la badia de Nova York."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet
Materials: Fosa de ferro colat, originalment daurat
Frontal de Venus fontmusiquesvoyages.m.u.pic.centerblog.net
Quadriga Arc de Triomphe du Carrousel, Paris, font:Wikimedia
La llibertat il·luminant el món, font:pixelstalk
Autor
Escultor:Rossend Nobas i Ballbé
Disseny:Josep Fontseré i Mestre
Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas, font:Viquipèdia Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia
.jpg)
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
