TRESORS a BARCELONA

dilluns, 11 d’abril del 2022

Escultura Venus Parc de la Ciutadella

"En el frontó arrodonit es representa, en un alt relleu, la figura de Venus repenjada indolentment sobre un peix grotesc, acompanyada de cinc putti amb diferents petxines i cargols marins.

L'escena representada és un tema decoratiu molt comú, la representació de la deessa de l'amor acompanyada d'un grup indeterminat de putti. Els elements marins, molt poc corrents en una representació de Venus, s'expliquen per la laxitud iconològica de tot el conjunt, ja que el nexe d'unió entre totes les figures és l'element líquid -menys l'Aurora-, per la qual cosa no és estranya aquesta reinterpretació en clau "marina" del tema decoratiu de Venus. A més, els dos putti situats sobre les portes laterals també porten elements marins -un cargol de mar i un dofí- en un intent de relacionar les diferents parts del conjunt.

En el Palau de Longchamp de Marsella, que inspirà a Fontseré, també hi trobem la figura de Venus seguida d'un grup de putti, en una posició molt semblant a la realitzada per Francesc Pagés, i en el mateix emplaçament que a Barcelona, sobre el conjunt central. Encara que el fris de Marsella sigui un baix relleu i que no hi aparegui cap element marí, la filiació del disseny de Fontseré del timpà de la cascada sembla evident trobar-la, un cop més, en el conjunt de Henri Espérandieu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre

Frontal de Venus, font:musiquesvoyages.m.u.pic.centerblog.net

Palau de Longchamp de Marsella, font:renfe-sncf.com

Més informació:Viquipèdia Cascada Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Frances Pagès i Serratosa

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Francesc Pagès i Serratosa

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Grius Parc de la Ciutadella

"Fontseré ideà quatre figures perquè actuessin com a elements de transició visual entre les dues llacunes de la part inferior de la font. Aquestes figures representen quatre grius, monstres fantàstics de la mitologia oriental, meitat lleó meitat àguila, coneguts per ser custodis d'elements sagrats, per la qual cosa la seva representació no és estranya en els accessos de moltes ciutats de l'orient mitjà. Tot i que el griu és conegut estrictament com la barreja entre un lleó i una àguila, la seva representació pot variar molt, barrejant-se amb parts d'altres animals, a vegades amb al·lusions simbòliques, sense que sigui aquest el cas de la Ciutadella. La relació amb el tema de Venus no té cap lligam iconològic clar, per la qual cosa fa pensar, un cop més, que la seva aparició és simplement un fet decoratiu.

Com que es tracta de la representació d'uns éssers animals, sense una iconografia gaire clara, Ramon Atché va optar per establir lleus diferències entre els monstres, per la qual cosa cap no és igual. Un té el cap d'àguila mentre el cap dels altres és de lleó, i les ales de cada figura estan tractades d'una manera diferent: des d'unes ales membranoses de rat-penat a diferents tipus de plomes, més grans o més petites, o escates.

Els quatre grius, per la seva mateixa artificialitat -animals irreals- estan tractats com a elements decoratius, sense que hi hagi cap intenció per part de l'escultor de verisme; per això, l'estilització dels animals -les ales, els caps, la posició- és molt més lliure que en altres elements del conjunt. En aquestes obres s'ha volgut veure un precedent del modernisme, tenint en compte la posterior popularitat de Rafael Atché, que va arribar a retratar el rei Alfons XII."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Grius

Model de Griu, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Cascada Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia
Autor

Escultor:Rafael Atché

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Rafael Atché

Rafael Atché, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dijous, 7 d’abril del 2022

Escultura Angelots Parc de la Ciutadella

"Els amorets alats, que formen el seguici de Cupido, fill de Venus, estan repartits per diferents indrets del monument. És habitual trobar-los en qualsevol escena de la vida de la deessa acompanyant-la a ella o al seu fill i és precisament aquesta versatilitat la que permet utilitzar-los com a repertori iconogràfic en nombre i forma infinits. Vuit d'ells, agrupats de dos en dos, se situen als angles de la base que aguanta el grup de l'Aurora, mentre que els altres dos es van col·locar cada un sobre una de les portes del cos baix (signats per Nobas). Els que flanquegen el grup de l'Aurora són petits amorets que juguen, festius, amb garlades de flors, semblen celebrar l'arribada de l'Aurora i, compositivament parlant, serveixen de transició entre el grup escultòric del frontó i el coronament de la quadriga. Els nens, en canvi, que rematen les portes laterals, porten atributs marins: el de la dreta bufa un cargol de mar mentre que el de l'esquerra seu sobre un dofí, de manera que es relaciona amb els angelets del timpà.

Els diferents contractes de l'obra de la font de la Ciutadella no estableixen amb claredat l'autoria dels deu putti que decoren la font de Venus. A les bases del concurs del desembre de 1875 apareixen pressupostats tres grups de nens: el grup de nens sobre les portes (pressupostat en 300 + 300 = 600 pessetes) i dos grups de nens, sense especificar-ne la col·locació (600 + 600 = 1200 pessetes), i que no es realitzaran. Per al grup superior, envoltant la quadriga, es pressuposten els vuit nens restants (125 x 8 = 1000 pessetes), que sí que es realitzaran. Sembla que es va produir algun canvi, ja que les escultures existents de Dànae i Leda no apareixen en cap contracte i, en canvi, un d'aquests grups de nens, que sí que es van contractar, no es van realitzar. El 3 de novembre de 1876 es van publicar els resultats del concurs d'un any abans, on apareixen Joan Flotats i Manel Fuxà com a guanyadors "d'un grup de nens", tot i que són els que signen les escultures de Dànae i Leda, respectivament. Sembla, doncs, que tot i estar contractats per fer "un grup de nens", aquests dos escultors van acabar realitzant unes altres figures, sense que en coneguem les causes. En la mateixa relació de 1876, s'especifica que la realització dels vuit nens del carrousel la duran a terme Joan Roig i Antoni Fabrés (encara que sembla que finalment l'escultor serà Josep Gamot). La relació publicada no esmenta els dos putti sobre les portes, obres firmades per Nobas i que Manuel García Martín (1984), atribueix erròniament a Flotats i Fuxà. El mateix autor dóna l'autoria de les vuit figures del voltant de l'Aurora a Josep Gamot, sense que es pugui veure si estan firmades a la base."