TRESORS a BARCELONA

dilluns, 7 de març del 2022

Escultura Sant Joan Baptista

"El costum de posar imatges religioses en cantonades o fornícules va estendre's pels barris vells de Barcelona. El gremi d'assaonadors, que agrupava tots els qui treballaven en aquest ofici, va triar la figura del seu patró, sant Joan Baptista, i la va posar a la cantonada que fa la placeta de Marcús amb el carrer que du el nom dels qui practicaven aquest ofici, un dia de l'any 1628. Sota la imatge es pot llegir la recomanació de pregar un parenostre i un avemaria per guanyar 40 dies de perdó en un temps en què es creia en les indulgències. La imatge va patir la ira dels revoltats, el juliol de 1936, i fou destruïda. El 1958 Josep Miret va esculpir-ne una de nova."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A la cantonada entre el carrer Assaonadors i la placeta d’en Marcús (on s’acaba el carrer Montcada) trobem una capelleta amb la imatge en pedra de sant Joan Baptista. A sota, un parell d’àngels vestits amb túniques sostenen un escut, dins del qual trobem l’anyell i l’estendard, heràldica de la confraria dels assaonadors (els qui adoben i acaben les pells i els cuirs). També trobem una inscripció que evoca l’obtenció d’indulgències: DIENT V(n) PATER NOSTER I VNA AVE MARIA / GVANIAN 40 DIES DE P(er)DO. En resum, la confraria d’assaonadors va dedicar una capelleta al seu patró, sant Joan Baptista, i la va aixecar a l’inici del carrer que porta el nom dels qui practicaven aquest ofici.

L’obra fou encomanada el 1628 a un escultor desconegut, del qual encara podem observar el seu treball en els àngels que sostenen la part inferior, una obra bastant mediocre del segon Renaixement català. La imatge de sant Joan Baptista fou destruïda el juliol del 1936, a l’inici de la Guerra Civil. El 1958 l’escultor Josep Miret i Llopart en va fer una rèplica. El sant apareix sobre una peanya (amb la inscripció 19 A. D. 58) com l’eremita que era: amb barba, cabells llargs, descalç i vestint una pell de camell amb mantell a sobre. A la mà esquerra té les Sagrades Escriptures, ja que se’l considera un profeta, i l’anyell místic; a la dreta sosté un estendard. L’anyell i l’estendard, també presents a l’escut de la confraria, són símbols cristians amb els quals es representa tradicionalment Crist, i identifiquen el portador com a sant Joan Baptista."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Yeguas

Materials:Pedra de Montjuïc

Més informació:Viquipèdia Joan Baptista

Joan Baptista per Tiziano, font:Viquipèdia

Autor

Escultor original:desconegut

Escultor restauració:Josep Miret i Llopart

Més informació:Viquipèdia Josep Miret i Llopart

Estàtua de Jesús, Temple Expiatori del Sagrat Cor en el Tibidabo per Josep Miret font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 4 de març del 2022

Escultura Per sempre i un dia

"Un banc escultòric a la plaça de Joan Capri que envolten els habitatges de protecció oficial fets a la part posterior del mercat de Santa Caterina recorda la lluita contra la SIDA. Promogut per la fundació ArtAIDS que promou el mecenes d'origen holandès Han Nefkens, i dissenyat per l'artista novaiorquès Lawrence Weiner, aquest banc realitzat en plàstic reciclat consta d'una base convexa, de superfície circular, on es pot seure, i sobre ell, centrat, un poliedre prismàtic, de base triangular i un metre i mig d'alçada, on hom pot recolzar l'esquena. En cadascuna de les tres cares d'aquest poliedre hi ha gravat el títol de l'obra “Forever & a day” (Per a sempre i un dia) en un idioma diferent: anglès, castellà i català, i també la frase “Placed upon the same place as itself” (Posat en el mateix lloc tal com és). Les paraules d'aquestes frases estan emmarcades dintre d'uns rectangles. Només dues minúscules notes de color il·luminen l'obra, prevista en principi per estar en aquest lloc només durant un any però passat aquest s'hi va quedar de manera definitiva. La col·locació d'aquest banc escultòric vol ser un record del trentè aniversari del descobriment del virus de la SIDA per Luc Montagnier i la celebració a Barcelona, el mes de setembre de l'any 2013, d'un congrés internacional sobre la SIDA.

La inauguració de l'obra es va fer el dia 27 de febrer del 2013 amb assistència de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'autor, Lawrence Weiner, el promotor, Han Nefkens, i una àmplia representació de galeristes, directors de museus i artistes, coincidint amb el començament d'una exposició de dibuixos de Weiner en el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Lawrence Weiner és autor d'una altre peça d'art públic a Barcelona, el monument a Frederic Mistral que es va posar l'any 1998 a l'avinguda que porta el nom d'aquest escriptor. Sobre el banc del mercat de Santa Caterina ha manifestat que va preferir fer una peça escultòrica d'homenatge al combat contra la SIDA que fos útil enlloc d'una només per a ser contemplada."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Plàstic reciclat

Autor

Escultor:Lawrence Weiner

Més informació:Viquipèdia Lawrence Weiner

Lawrence Weiner, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Arbre

"L’arquitecte Òscar Tusquets va dur a terme la segona ampliació del Palau de la Música tot aprofitant l’espai creat per l’enderroc de l’esglèsia de Sant Francesc de Paula. Tusquets ja n’havia realitzat la primera ampliació uns anys enrere, en la qual s’hi va instal·lar un monument en record del mestre Lluís Millet, ànima de l’Orfeó Català. En la segona ampliació calia tenir ben present la cantonada que es formava entre els carrers de Sant Pere més Alt i Sant Francesc de Paula, massa potent si no disposava d’algun element que amorosís l’embalum de pedra i, de pas, li donés una personalitat pròpia, cal suposar que pensant en la cantonada del Palau de la Música que dóna al carrer d’Amadeu Vives, on es troba l’escultura de La cançó popular, de Miquel Blay.

Tusquets va decidir encarregar un jocs de relleus i baixrelleus al seu col·laborador habitual Naxo Farreras, un home que havia començat com a dissenyador de joies, després va ser escultor (és autor de la ballarina d’Alegries, l’escultura del parc de Canyelles, al costat de la font de Manuel de Falla) i realitza les maquetes dels projectes de Tusquets.

Naxo Farreras va pensar a fer sobre els mateixos maons que constitueixen la imatge de l’edifici un arbre monumental que no fos no massa realista, i va treballar durant força temps en la idea conjuntament amb Tusquets fins aconseguir l’efecte d’un arbre deformat de grans dimensions -22 metres- que puja fins el cel. Va ser inaugurat, conjuntament amb la segona ampliació del Palau, el 22 d’abril del 2004."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Ceràmica

Autor

Escultor:Ignaci Farreras

Arquitecte:Òscar Tusquets i Blanca

Més informació:Fundaciovilacasas.com/Naxo Farreras

Naxo Farreras, font:eldorado-sfb.com

Més informació:Viquipèdia Òscar Tusquets i Blanca

Més informació:Tusquets.com/

Òscar Tusquets, font:lapunalada.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Monument a Lluís Millet

"Quan s'acostava el cinquantenari de la mort de Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 1867 - Barcelona, 1941) es va pensar a aixecar-li un monument per recordar el músic que havia cofundat, juntament amb Amadeu Vives, l'Orfeó Català l'any 1891. Es va aprofitar un dels espais creats per a la primera ampliació del Palau de la Música Catalana, duta a terme per l'arquitecte Òscar Tusquets entre 1983 i 1989, i es va encarregar una estàtua a Josep Salvadó Jassans, que signava les obres amb el segon cognom. A més, l'efemèride de Millet coincidia amb el centenari de l'Orfeó. La inauguració va tenir lloc el 3 de desembre de 1991, en presència del president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy, i del president de l'Orfeó Català, Fèlix Millet, descendent del Millet que s'honorava."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Lluís Millet i Pagès

Lluís Millet per Ramon Cases, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Josep Salvador Jassans

Més informació:Viquipèdia Josep Salvador Jassans

Josep Salvador Jassans, font:escultoresreus.blogspot.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dijous, 3 de març del 2022

Escultura El Comerç

"El mes de novembre del 1882 els germans Vallmitjana reben l’encàrrec oficiós d’esculpir en pedra les quatre estàtues que havien de coronar els pedestals de les portes dels jardins del parc. L’Ajuntament contractà a Venanci la realització de les estàtues al·legòriques a la indústria i al comerç, i a Agapit les al·legories a l’agricultura i la pesca. Malgrat estar així establert als documents, finalment va ser Venanci qui va signar les al·legories de l’agricultura i la marina, mentre que les altres dues les va signar Agapit. Actualment la firma que es pot trobar a les escultures no es correspon amb el que s’havia contractat en un primer moment. A més a més, s’ha d’afegir que la realització final de tots els grups va ser a càrrec de l’escultor Josep Carcassó, qui va seguir fidelment els dissenys dels Vallmitjana.

Les quatre al·legories escollides per ser situades a llocs tan preeminents del parc serveixen per mostrar l’ideari oficial de l’època vinculat a les exposicions oficials: la unió de la ciència, el comerç, la indústria i el treball a les arts en una òptica progressista, de la qual serà portaveu unes figures vestides amb grans robes i atributs que aclareixen el seu significat. A excepció de la figura que representa el comerç, les tres estàtues que decoren l’entrada al parc són figures femenines. En totes elles, els escultors van saber trobar la grandiositat necessària en tota obra situada amb un punt de vista enlairat.

En el cas de l'al·legoria al comerç, va triar la figura de Mercuri, divinitat que tradicionalment s'utilitza per representar-lo. Aquest déu protector dels mercaders és representat a les portes del Parc com un personatge jove cobert amb el barret alat, que es repenja indolent sobre unes caixes i porta en una mà una bossa amb monedes i a l'altra la seva ensenya, el caduceu o vareta amb dues serps cargolades. Al costat seu, s'hi troba un putti preocupat per apuntar els comptes. Quant a la tècnica, en general mostra una gran perícia, si bé en la descripció del cos es pot veure alguna errada, com la d'una de les cames, massa llarga en comparació de l'altra, mentre que l'altra no se sap ben bé d'on surt. Malgrat això, el tractament de les formes és elegant, principalment pel que fa als plecs de les robes que cauen amb suavitat i estan plantejats de manera folgada, alhora que li serveixen per cercar suaus efectes de clarobscur. El cap i el tors estan modelats, amb un major efectisme, i les parts del darrere de l'estàtua estan resoltes amb més claredat si es compara amb les solucions donades pel seu germà Venanci en els grups que decoren la porta del passeig de la Duana, les quals, per altra banda, tenen més dinamisme."