Obra Crescendo appare

 

"Aquesta creació de l’italià Mario Merz, formada per 21 petits números de neó vermell encastats a terra i il·luminats, representa la llei estructural del matemàtic medieval Leonardo Fibonacci, segons explicava l’autor, i és una progressió aritmètica en la qual cada número té el seu origen en la suma dels dos anteriors. Es troba al moll de la Barceloneta i va ser inaugurada uns dies abans del començament dels Jocs Olímpics, el 21 de juliol de 1992. És una configuració que de dia passa desapercebuda i que es fa palesa de nit. Des del primer moment ha sofert problemes perquè es troba en una àrea de vianants per on passen més vehicles del compte i sobretot pel fet que al costat, i a vegades a sobre mateix, hi ha una àrea on s’ha permès que plantessin la seva carpa alguns dels circs que passaven per Barcelona. El deteriorament va esdevenir tan important que el 2004, com que havien desaparegut quasi tots els números i estava absolutament inoperant, s’hi va haver de portar a terme una restauració que va ser, de fet, una nova instal·lació. Es van fer nous els 21 números de neó, a partir de la plantilla original que conservava l’autor, i també es va fer nova la instal·lació elèctrica renovant alhora els transformadors. Es van crear desguassos per eliminar l’aigua procedent de condensacions que s’acumulaven a la caixa de cada número, i es va millorar la estanquitat d’aquestes caixes respecte a l’aigua de la superfície. Els vidres protectors dels neons es van posar nous, més gruixuts que en l’origen, i es van fer proves de càrrega amb camions per comprovar que resistirien en cas que n’hi hagués de passar algun per sobre. Tot i així, se’n segueixen trencant i han d’anar essent substituïts."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Neon Vermells, acer inoxidable i vidre

 

Crescendo appare il.luminat, font:thewalkman.it

 

Més informació:Viquipèdia Successió de Fibonacci

Més informació:Viquipèdia Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (Fibonacci), font:Viquipèdia

  

Autor

Escultor:Mario Merz

Més informació:Viquipèdia Mario Merz

Mario Merz, font:discogs.com

   Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Monument Homenatge a la Natació

 

"La plaça del Mar, a la Barceloneta, que ja disposava del bonic monument Una habitació on sempre plou, de Juan Muñoz (1992), va veure com dotze anys després compartia l’obert espai que dóna a la Mediterrània amb un considerable monument d’acer cortén dedicat a honorar la natació, obra del madrileny Alfredo Lanz. Homenatge a la natació fa 8 per 11,4 metres i va ser instal·lat, que no inaugurat, el 4 de maig del 2004.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"L’obtenció de la forma a través del buit impulsada per escultors com Juli González o Pau Gargallo defineix la base d’aquesta escultura. Éssent alhora complementada per una altra estratègia formal: la silueta, que explica el volum (tridimensió) a través del pla (bidimensió).

D’aquesta manera s’expressen dues sinèrgies. L’una abstracta, explosiva, múltiple i complexa, objecte d’infinitud de punts de vista, potser síntesi del moviment de l’aigua. L’altra tancada, unívoca i figurativa, descriu les quatre modalitats de la natació esportiva; salts, waterpolo, natació sincronitzada i natació de velocitat.

Ambdues perfectament enllaçades i complementàries. Tant és així, que la primera actua com a peana, és l’estructura que subjecta i dóna força a la segona, la qual planteja el climax de l’obra, donant coherència formal i significat.

Un significat totalment controlat, -lluny de “l’obra oberta” que permet imaginar-, la llibertat del transeünt rau en les infinites visuals de l’obra; des de la visió llunyana dins el paisatge fins la seva total immersió, per sota l’estructura.

L’escala és adequada pel lloc que ocupa i l’entorn on s’enmarca, prop del Club Natació Barceloneta i a tocar de mar. Lligada en tots els sentits als inicis de la natació de competició a Catalunya.

La confluència d’interessos per part de promotors, artista i context urbà i històric han produit un artefacte artístic sintètic i ben adaptat a un entorn protagonitzat per la relació de l’ésser humà amb el mar.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Núria Ricart Ulldemolins

Materials:Acer corten

Autor

Escultor:Alfredo Lanz

Més informació:Fundacionfiem.tripod.com Alfredo Lanz

Més informació:Lanzfaura.blogspot.com/

Alfredo Lanz, font:Fundacionfiem

 

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Mariner

 

"En un pati del bloc de pisos del carrer Escar (conegut també pel nom castellà, Varadero), construïts per als pescadors l'any 1972, Francisco Martín Felices va posar una escultura abstracta coneguda pel nom d'El mariner. Es creu que Martín Felices era un treballador portuari amb aficions artístiques, i que abans havia participat en l'escultura de Salvador Aulèstia Sideroploide, posada a l'escullera. Diuen que Aulèstia el va animar a dedicar-se a l'escultura.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Es tracta d'una interessant escultura de planxa metàl·lica oxidada que, amb la forma d'una esquemàtica silueta retallada d'un home de mar, crida l'atenció sobre dos elements fonamentals de la navegació: el timó i la rosa dels vents, amb totes les seves indicacions d'orientació, i l'amarrador (bol·lard) que dóna la seguretat d'arribada a port.

La forma i la força activa del mariner ve donada per la lleugera curvatura de la planxa metàl·lica, amb puntuals textures indicatives de tensió i de forma corporal, com els dos elements estrictes però suficients que, en el conjunt de la planxa, indiquen les cames que s'arrapen fortament al sòl -del terra o de la mar-, mentre amb la mà estesa -un altre dels extrems de les planxes conjugades que determinen el grup escultòric- lliura el pergamí o anuncia una informació. Els elements determinants del conjunt estan ben enganxats al sòcol de formigó, l'alçada del qual permet que l'escultura es vegi des d'una lleugera perspectiva que, des de baix, ofereix una impressió de presència i símbols de l'atenció marinera. Un mot escrit a la planxa sòcol de ferro, "Felices", és la signatura del seu autor.

L'escultor forjador fou Francisco Martín Felices, treballador de la Junta del Port. Participà el 1960 en la preparació i el muntatge del Sideroploide, de Salvador Aulèstia. No és que hi hagi cap influència, però sí que es nota que aquest autor gairebé desconegut estava amatent al nou concepte de l'art d'aquells anys. El conjunt és molt interessant per a l'època, les circumstàncies i l'autor, de qui no es coneixen més detalls."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Arnau Puig

Materials:Ferro forjat sobre pedestal de pedra

 

 

Autor

Escultor - Forjador:Francisco Martín Felices

Obra Sideroploide on va participar Francisco Martín Felices, font:sideroploide.com

 

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Mitgera dels objectes

 

"L’edifici de pisos situat a la part més propera al mar del carrer Pescadors té una gran paret mitgera al peu de la qual es troba un restaurant de planta baixa. Per eliminar el mal efecte visual que produïa, i dintre la política decorativa de mitgeres que segueix des de fa anys l’Institut Municipal del Paisatge Urbà va promoure un procés participatiu en el que van participar 1.300 nens i adolescents de 26 escoles d’ensenyament primari i secundari, sobretot del districte de Ciutat Vella. Ells van triar els objectes que anirien a la paret i en van fer dibuixos dels que se’n triar els que definitivament les van realitzar en el material plàstic aïllant que cobreix la paret.

La idea va ser posar-hi objectes al·ludits en el conte “El principi de la saviesa”, del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders o que sense aparèixer-hi explícitament formen part de la vida quotidiana i poden relacionar-se d’alguna manera amb la idea central del conte, que és el què hom troba tot buscant la dona que ha perdut una mà trobada al jardí. La idea és la mateixa que l’any 2004 Sara Pons i Carles Sanfeliu van tenir en dissenyar un nou paviment per al passeig creat entre els carrers d’Escorial i de Sardenya al cobrir un tram de la Ronda del Mig. Allà van decidir encastar al terra tot de petites peces de vidre amb objectes al seu interior, relacionant-los amb una frase de l’esmentat conte: “Algú ha perdut una cosa molt important en aquest jardí. Qui acrediti d’ésser-ne propietari li serà donada satisfacció”.

Curiosament, tant a la Travessera de Dalt com a la Barceloneta s’hi ha posat el mateix nombre d’objectes: dinou. Però només tres coincideixen: la clau, la pilota i el collaret. Apart d’aquestes tres, a la mitgera de la Barceloneta hi ha un paraigües, una espina de peix, un osset de peluix, un vis de vanadi, un vaixell de paper, una sabatilla, una ampolla, una aixeta, una maleta, uns auriculars, uns binocles, un patinet, una gorra de nen, un rellotge de sorra, una petxina i un estel de mar. A la Barceloneta, com es veu, hi ha hagut una predilecció pels objectes relacionats amb el món infantil i amb la zona marítima.

Així com a la Travessera de Dalt els objectes estan cristal·litzats a terra i són de petitíssimes proporcions, a la Barceloneta són de mida gran i formen part del recobriment aïllant plàstic de la paret, de color verd. Desafortunadament, no s’ha pogut evitar que una gran xemeneia procedent del restaurant travessi tota la mitgera de baix a dalt.

La inauguració va tenir lloc el migdia del dimarts 22 de març del 2011, amb una festa popular on la companyia Dagoll Dagom –que el 1978 havia escenificat una cèlebre versió dels contes de Calders amb el títol d’Antaviana– va fer una lectura dramatitzada d’El principi de la saviesa de Pere Calders. Una escenificació, per cert, que era previst de presentar en la inauguració de l’homenatge a Pere Calders de la Travessera de Dalt, el març del 2004, i que aleshores no es va poder fer a causa de la pluja.

En el moment de la inauguració i les setmanes posteriors hi havia tres elements que probablement el temps farà desaparèixer. El primer d’aquests elements és una empavesada que simula el conjunt de banderes que es posen a les embarcacions, penjades d’una corda que va des de dalt de tot de la mitgera fins al terrat del restaurant. Cadascuna de les nou banderes que hi ha correspon a una lletra del mot Antaviana, però posades desordenadament (anaivatna). El segon d’aquests elements, una torre de mecanotubo amb panells de lona al peu de la paret on s’explica el procés d’elaboració de l’obra, conté la clau per desxifrar el jeroglífic de l’empavesada, amb un abecedari d’equivalències entre colors de banderes i lletres. El tercer element és una caixa de cartró d'on hom podia imaginar que surten els objectes incrustats a la paret."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Materials d'aïllament tèrmic i cartró

"XV AUDIÈNCIA PÚBLIC ALS NOIS I NOIES I PREGÓ DE LA LAIA: / BARCELONA MILLORA EL SEU PAISATGE!

Escola Pia Sant Antoni i Escola Sant Felip Neri

Weber / SAINT GOBAIN

paisatge urbà"

 

Autor

Idea:Alumnes d'escoles de Ciutat Vella sobre el conte "El Principi de la Saviesa" de Pere Calders

El Principi de la Saviesa de Pere Calders, font:iberlibro.com

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Mascaró El Negre de la Riba

 

"El 2003 es va celebrar el primer quart de mil·lenni d’un barri tan entranyable com la Barceloneta. Dos veïns, David García i Óscar Pérez, que van muntar l’empresa Constructors de Fantasies, dedicada a l’atrezzo teatral, van proposar a la comissió organitzadora dels actes de tan significat aniversari posar en algun mur ben visible del barri una reproducció en fibra de vidre d’un famós mascaró de proa que es troba al Museu Marítim, el Negre de la Riba. La idea va ser ben acollida i aquell any mateix en va ser penjada al lloc triat, el número 4 del carrer d’Andrea Dòria, amb el cercavila i la festa corresponent, organitzada en col·laboració amb el grup teatral Quart de Casa, però va ser una joia provissional, ja que el mur en qüestió havia de ser rehabilitat i va caldre retirar el flamant mascaró. Finalment, el maig del 2005 ha estat col·locat definitivament. Una raó que havia estimulat García i Pérez a fer la figura va ser la proposta de Xavier Cordomí de construir més figures per la imatgeria festiva de Barcelona.

El Negre de la Riba és un mascaró de proa que mostra un guerrer indi, dels indis de les planures dels Estats Units, i que formava part d’un bergantí del segle XVII que va arribar al port de Barcelona cap el 1860. Se'l va quedar, en desballestar-se el vaixell, una botiga nàutica del moll de la Riba, a la Barceloneta, raó per la qual la figura va començar a ser coneguda, donat el seu color fosc i també a creure's que era un guerrer africà, com el Negre de la Riba. Després va anar a petar a un magatzem de l’avinguda d'Icària, aleshores encara passeig del Cementiri, després a un altre magatzem de vins del Poblenou i finalment va ser venut a un home que tenia una torre en el Carmel, que va ser qui va cedir la figura al Museu Marítim."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Fibra de vidre

 

Figura original despres de la seva restauració, font:Ajuntament de Barcelona

 

Més informació:Beteve.cat El Negre de la Riba

David García pinta el 'Negre de la Riba' al seu taller de la Barceloneta al 2016,      font:El País

 

Autor

Escultor:Constructors de Fantasies

 

   Veure més Art Públic Ciutat Vella Est