divendres, 23 de juliol del 2021

Font del Geni Català

 

"L’1 de juny de 1856 s’inaugurà al Pla de Palau la Font del Geni Català, com a homenatge al capità general José Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado, qui va promoure la portada d’aigües de Montcada en uns anys de sequera aguda. Per això, l’escut nobiliari del marquès figura en un lloc destacat del monument amb la inscripció: "Después de Dios, la casa de Quirós". El projecte del monument és de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i les estàtues van ser realitzades pels germans Baratta di Leopoldo, marbristes italians que aleshores treballaven a Barcelona. Les quatre estàtues laterals simbolitzen les quatre províncies catalanes i els quatre caps de lleó que ragen aigua per la boca, els rius Llobregat, Ter, Ebre i Segre. La figura que domina el monument i li dóna nom representa el geni català, i alguns autors asseguren que no és obra dels germans Baratta, sinó de Josep Anicet Santigosa, que ja havia intervingut pocs anys abans en la columna dedicada a Galceran Marquet. Inicialment va ser realitzada completament nua. Però pocs dies després de la inauguració, com que, segons explica Puig i Alfonso, "anaven dones a processó feta a prendre vistes de la gentilesa de formes de l’esmentada estàtua", el bisbe de la diòcesi va intervenir davant les autoritats i, muntant de nou les bastides retirades poc abans, van castrar-la a cops de martell i a cuita-corrents es va haver d’improvisar un plec de draperia que, durant més d’un segle i mig, va tapar la part pecaminosa de l’estàtua. Després de la Guerra Civil, la font va ser reparada per l’escultor Frederic Marès, qui va afegir uns trossos que s’havien trencat de les ales, els peus, les mans i l’estel i la palma que aquestes sostenen, però va mantenir el púdic tapall. Aquest va ser retirat a mitjan anys vuitanta, i va quedar a la vista l’entrecuix mutilat del geni, només amb testicles, fins que, en començar els anys noranta, una restauració promoguda per la Campanya municipal per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà va afegir-li, a manera de pròtesi, un penis que semblava un tub, realitzat amb resines per un picapedrer. Alhora, van substituir també amb resines les parts que Marès havia refet a la postguerra i que s’havien separat del bloc principal per l’acció dels elements. Totes aquestes resines van ser retirades finalment en una restauració molt rigorosa realitzada entre els anys 2007 i 2008 per un equip de sis restauradores dirigides per Mercè Marquès. El nou modelat dels trossos de les figures ocupats per les resines retirades i algun altre que no s’havia refet en la poc seriosa reforma de 1990, va ser realitzat amb fidelitat a partir de fotografies antigues, per Abel Vallhonesta i la realització en marbre a partir del modelat, i la seva fixació en les figures, va ser obra de l’escultor Ferran Regàs. Es van respectar aquelles parts que havia refet Marès de manera diferent a l’original, com les ales dels cavalls que inicialment havien estat com de papallona.

En la dificultosa deliberació sobre què fer amb el penis castrat del geni, es va decidir retirar-li l’afegit de 1990 i deixar-lo sense, com l’Hermes de Praxítel·les, que té unes proporcions semblants a les del Geni, ja que no es disposa de cap dibuix de l’obra original i és impossible saber, per tant, quina forma i tamany li havien atorgat els escultors que van crear-lo. Qualsevol incorporació en aquell lloc seria tan imaginativa i poc respectuosa com la que va exhibir de 1990 al 2007.

Alhora, el departament municipal d’Arquitectura i Projectes Urbans, responsable de la restauració, va fer una neteja de fongs i va substituir la instal·lació d’aigua. També es van fer noves, en bronze, les lletres de la placa al·lusiva al Marquès de Campo Sagrado.

Tot i l’impressionant treball de recuperació, el monument és una obra molt castigada pel pas dels anys i potser algun dia caldrà plantejar-se si dur-la al museu i substituir-la per una còpia nova."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Marbre blanc






















Més informació: Viquipèdia Font del Geni Català

Figura del Geni Català, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultors:Faust Baratta, Josep Anicet Santigosa

Arquitecte:Francesc Daniel Molina

Més informació:Viquipèdia Faust Baratta i Rossi

Més informació: Viquipèdia Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Més informació:Viquipèdia Francesc Daniel Molina i Casamajó

   

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est



dimecres, 21 de juliol del 2021

Monumento a los gais, lesbianas y transexuales

 

"El monumento en memoria de los gais, lesbianas y personas transexuales represaliadas (monument en memòria dels gais, lesbianes i persones transsexuals represaliades) es un monumento erigido el 21 de marzo de 2011 en el Parque de la Ciudadela por el Ayuntamiento de Barcelona.

El diseño corrió a cargo del Instituto Municipal de Parques y Jardines. Consiste en un triángulo invertido realizado con piedra de la montaña de Montjuïc, colocado horizontalmente sobre un parterre de los Jardines Fontseré i Mestre, junto a una de las entradas del Parque de la Ciudadela. Una franja metálica rosa rodea a modo de ribete el triángulo, cuya base mide cuatro metros y los dos lados restantes tres metros. ​Lleva también una inscripción grabada:

En memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història. Barcelona 2011

El diseño del monumento, como otros realizados en Europa, evoca el triángulo con que eran marcados los prisioneros del colectivo homosexual en los campos de exterminio nazis, adoptado con el tiempo por el movimiento LGBT como símbolo reivindicativo.​ En la ciudad de Sitges, en la misma provincia de Barcelona, se encuentra la escultura al colectivo homosexual, el primer monumento conmemorativo de su tipo en España, colocado en 2006..."

Font de la informació: Viquipèdia Monumento en memoria de los gais, lesbianas y personas transexuales represaliadas

Materiales:Piedra de la montaña de Montjüic, acer corten

 



 

Monumento contra la homofobia en Sitges, font:andrejkoymasky.com

Más información:Andrejkoymasky.com Memorials of the Gay Holocaust

Inauguración del monumento en Barcelona, font:Andrejkoymasky.com

 

Más información:felgtb.org/

 

Autor

Disseny: Ajuntament de Barcelona.cat Institut municipal de parcs i jardins


 

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 


Placa 1a fotografia feta a Espanya

10 DE NOVEMBRE DE 1989 / 150 ANIVERSARI / DE / LA PRIMERA FOTOGRAFIA FETA A ESPANYA / AJUNTAMENT DE BARCELONA / INSTITUT D'ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA / FEDERACIÓ CATALANA DE FOTOGRAFIA / GREMI FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA
 

"El 10 de novembre de l'any 1839, Ramon Alabern va fer a Barcelona la primera demostració pública de la realització d'una fotografia. Feia 23 anys que Nicephore Niepce havia impressionat la primera fotografia de la història, no conservada, i només tretze de la primera fotografia que es conserva, la Vista des de la finestra que Niepce va aconseguir amb 8 hores d'exposició. Niepce va morir el 1833, i Louis Jacques Daguerre, continuador de les seves recerques, va aconseguir el 1837 una imatge quasi perfecta d'una natura morta, sobre coure. Aquesta imatge també es conserva.

Dos anys més tard, el 1839, l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, presidida per Pere Felip Monlau, va encarregar al gravador Ramon Alabern, que havia treballat a París amb Daguerre, que realitzés el que seria la primera fotografia feta a la península Ibèrica. Alabern la va realitzar en daguerreotip als pòrtics d'en Xifré del Pla de Palau. Va necessitar vint minuts d'exposició i va costar 1.946 rals de billó. Dissortadament, la fotografia no es conserva. Just 75 anys més tard, el 1914, Oscar Barnack va fabricar la primera Leica, no comercialitzada fins a la dècada següent.

Per commemorar aquell moment històric protagonitzat per Ramon Alabern, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya va promoure la col·locació d'una placa a l'indret on es va portar a terme l'experiment, en un parterre del Pla de Palau. La inauguració va tenir lloc el dia que s'acomplia exactament el 150 aniversari, el 10 de novembre del 1989. El 1994 algú la va robar i va caldre reposar-la.

Existeix també una placa que recorda al mateix fet a la paret de la casa de General Castaños, 2, que dóna al Plau de Palau, posada el 14 de desembre de 1975."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Pedra calcària sobre bastidor d'acer

 


 

 

Placa commemorativa carrer General Castaños

Més informació:Viquipèdia Ramon Alabern i Moles

Comparació del 1r daguererotip (conservat) fet a Espanya (1848) amb la mateixa vista (perspectiva diferent) de l'any 2011
 

Autor

Disseny:Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya

Més informació:iefc.cat


 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 

dilluns, 19 de juliol del 2021

Fanals del Pla de Palau

 

"Els dos fanals que ara trobem davant de l’edifici de la Duana Vella responen a una versió simplificada dels fanals de sis braços que Gaudí va dissenyar per a la plaça Reial. Inicialment n’hi havia dos més a la part baixa de la plaça, aproximadament on ara hi ha la Facultat de Nàutica, i marcaven l'entrada” al barri de la Barceloneta, creant un nou “portal” que substituïa l’enderrocat del Portal de Mar de la muralla.

En la “memòria” que acompanya el projecte dels fanals de la plaça Reial, Gaudí ja fa constar la seva intenció que aquests s’ubiquin també davant d’edificis significatius de la ciutat, entre els quals cita precisament, el Govern Civil, ús que va tenir fins fa no gaire la Duana Vella. Amb això es volia singularitzar les construccions més notables de la ciutat, però, a més a més, en el cas que ens ocupa, els fanals gaudinians contribueixen a solucionar la manca de simetria de la part baixa del pla del Palau; la Duana Vella, construïda quan aquesta part encara estava ocupada per un tram de la muralla de mar, quedant uns metres endarrerida respecte a l'alineació dels altres edificis. Els fanals contribueixen a omplir aquest buit que hi ha davant de la Duana, organitzant un espai que s’escapa de l’ordenació general de la plaça, i ennoblint el que havia estat construït com a façana lateral d’aquell edifici.

Els fanals responen al mateix model que els instal.lats a la plaça Reial, però amb la meitat de braços, tres en lloc de sis, i sense els atributs, casc alat i caduceu, del déu Mercuri. La decisió de l'Ajuntament d'eliminar aquests ornaments, que eren els que culminaven els fanals originals, va obligar a Gaudí a introduir un nou element de remat, que consisteix en una mena de corona capgirada d'on sorgeixen dos caps de serp. Així, d'alguna manera s'intenta mantenir l'esquema compositiu originari, i els caps de rèptil, són un record de les dues serps enroscades que formen el caduceu del déu del comerç. Tot  i els esforços de l'arquitecte, el resultat d'aquestes simplificacions és més aviat pobre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Molet

Materials:Ferro forjat









 

 

Més informació:Viquipèdia Fanals Gaudí

Fanal de Gaudí a Pla de Palau, font:Viquipèdia

 

Autor

Arquitecte:Antoni Gaudí

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí i Cornet

Més informació:Portalgaudi.cat

Antoní Gaudí, font:Viquipèdia
 

 
 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 

Monument al General Moragues

 

"El monument al general Moragues, situat entre l'Escola de Nàutica i el Museu d'Història de Catalunya, és un dels d'història més accidentada dels que hi ha a la ciutat. La idea de retre homenatge al militar Josep Moragues prové dels primers anys de la fi del franquisme. Aquest militar, que va fer la seva carrera en l'exèrcit austriacista que va lluitar contra Felip V, fou executat quan la ciutat de Barcelona va caure en poder dels Borbons i el seu cap va ser exposat al Portal de Mar, que era aproximadament al lloc on ara s'alça el monument. La història donava tota mena de motius als patriotes per recordar-ne el simbolisme. Un primer projecte, obra de Rosa Martínez Brau, representava un cap dintre d'una gàbia, tal com va estar el del general Moragues al Portal de Mar, però no va arribar a portar-se a la pràctica perquè l'obra resultava antiestètica i desagradable. A més, no hi ha documentació gràfica de com era el General. La idea era impulsada per l'associació Memorial 1714, creada per recordar els fets succeïts a Barcelona aquell any.

L'associació va aconseguir que la vila de Sort, on el general havia viscut, li dediqués el monument de Rosa Martínez Brau el desembre de 1981. Una còpia d'aquest mateix monument, un bust de l'homenatjat, es va posar el diumenge 8 de juliol de 1984 al matí al Pla de Palau, davant de l'Escola de Nàutica, al final d'un acte cívic d'exaltació nacionalista que havia començat amb una desfilada des de la plaça Sant Jaume amb la bandera de santa Eulàlia. Però aquest monument no durà gaire, ja que l'Ajuntament, que donava suport a la comissió promotora, va preferir una obra original. Des de l'Ajuntament es va apostar per una versió més contemporània i es va optar per una obra de l'artista terrassenc Francesc Abad, formada per sis blocs de marbre de Carrara que agafen com una falca una bardissa de llorer. Sobre el marbre, hi figura un fragment d'un poema de Paul Celan titulat Sols de fil. Com que als promotors de l'associació Memorial 1714 no els va convèncer massa el monument amb els versos de Celan, es va afegir un pal de bandera amb uns altres versos, aquests d'Àngel Guimerà, dedicats a la figura de Moragues. Tot plegat va ser inaugurat com a monument al general Moragues el dijous 22 d'abril de 1999 al migdia, en presència de l'alcalde Joan Clos."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:marbre blanc de Carrara, fusta amb bronze

 

"La peça escultòrica que Francesc Abad va realitzar en record del general Moragues reuneix tres conceptes clau en la seva trajectòria artística: la memòria, la natura i la paraula. La seva insistència a recórrer a pensadors i poetes, que amb les seves paraules han estat instigadors de consciències adormides, l'ha portat en aquesta ocasió a escollir un vers del poeta d'origen romanès Paul Celan (1920-1970), l'obra poètica del qual esdevé, com diu el mateix artista, un mitjà idoni i renovat per recordar-nos les injustícies sorgides quan el poder dels vencedors s'imposa sobre els vençuts. Regirar en la memòria històrica per tal que la societat no oblidi aquells passatges més foscos de la seva història ha estat una constant del seu treball, i per aquest motiu li agrada treballar amb el que anomena les "runes del saber". Pensaments provinents de tot tipus d'intel·lectuals, però bàsicament d'aquells que foren perseguits per les seves idees, han estat el suport intel·lectual dels seus projectes artístics, com en aquest cas ho ha estat el poema de Paul Celan. El pes de la memòria representat pels blocs de marbre amb el poema gravat en català i alemany, que esdevé alhora símbol del poder opressor, la repressió i l'abús, contrasta amb un altre aspecte recurrent en el seu treball: la presència de la natura. Abad observa la natura, és conscient de la seva fragilitat i de la constant degradació que pateix i, des d'una posició respectuosa, ens ve a dir que el llorer, situat entre els blocs de marbre i el cerclis plantat al costat, s'anirà imposant sobre la presència aclaparadora del marbre amb el seu progressiu creixement. Les lletres grogues del poema en català són una al·lusió al groc del llorer, mentre que les vermelles del text en alemany ho són a l'arbre de l'amor o de Judas florit. Més enllà de la figura aquí homenatjada, Abad ens recorda que cal defensar-se de l'opressió que el poder exerceix sobre els pobles, i en aquest sentit, instigar la memòria històrica és per a ell la millor manera d'estar sempre alerta."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Glòria Picazo

SOLS DE FIL / DAMUNT L'ERM GRIS NEGRÓS / ARBRANT- / SE AMUNT, UN PENSAMENT / POLSA EL SO DE LA LLUM: ENCARA / QUEDEN CANTS PER A SER CANTATS MÉS ENLLÀ / DELS HOMES   PAUL CELAN





FADENSONNEN / ÜBER DER GRAUSCHWARZEN ÖDNIS. / EIN BAUM- / HOHER GEDANKE / GREIFT SICH DEN LICHTTON: ES SIND / NOCH LIEDER ZU SINEN JENSEITS / DER MENSCHEN  PAUL CELAN

 

Més informació:Viquipèdia Josep Moragues i Mas

General Moragues, font:Sàpiens

 

Monument al General Moragues a Sant Hilari Sacalm

Autor

Escultor:Francesc Abad

Més informació:Viquipèdia Francesc Abad i Gómez

Més informació:https://francescabad.com/

Francesc Abad, font:Viquipèdia
 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est