TRESORS a BARCELONA: Monument al General Moragues

"El monument al general Moragues, situat entre l'Escola de Nàutica i el Museu d'Història de Catalunya, és un dels d'història més accidentada dels que hi ha a la ciutat. La idea de retre homenatge al militar Josep Moragues prové dels primers anys de la fi del franquisme. Aquest militar, que va fer la seva carrera en l'exèrcit austriacista que va lluitar contra Felip V, fou executat quan la ciutat de Barcelona va caure en poder dels Borbons i el seu cap va ser exposat al Portal de Mar, que era aproximadament al lloc on ara s'alça el monument. La història donava tota mena de motius als patriotes per recordar-ne el simbolisme. Un primer projecte, obra de Rosa Martínez Brau, representava un cap dintre d'una gàbia, tal com va estar el del general Moragues al Portal de Mar, però no va arribar a portar-se a la pràctica perquè l'obra resultava antiestètica i desagradable. A més, no hi ha documentació gràfica de com era el General. La idea era impulsada per l'associació Memorial 1714, creada per recordar els fets succeïts a Barcelona aquell any.

L'associació va aconseguir que la vila de Sort, on el general havia viscut, li dediqués el monument de Rosa Martínez Brau el desembre de 1981. Una còpia d'aquest mateix monument, un bust de l'homenatjat, es va posar el diumenge 8 de juliol de 1984 al matí al Pla de Palau, davant de l'Escola de Nàutica, al final d'un acte cívic d'exaltació nacionalista que havia començat amb una desfilada des de la plaça Sant Jaume amb la bandera de santa Eulàlia. Però aquest monument no durà gaire, ja que l'Ajuntament, que donava suport a la comissió promotora, va preferir una obra original. Des de l'Ajuntament es va apostar per una versió més contemporània i es va optar per una obra de l'artista terrassenc Francesc Abad, formada per sis blocs de marbre de Carrara que agafen com una falca una bardissa de llorer. Sobre el marbre, hi figura un fragment d'un poema de Paul Celan titulat Sols de fil. Com que als promotors de l'associació Memorial 1714 no els va convèncer massa el monument amb els versos de Celan, es va afegir un pal de bandera amb uns altres versos, aquests d'Àngel Guimerà, dedicats a la figura de Moragues. Tot plegat va ser inaugurat com a monument al general Moragues el dijous 22 d'abril de 1999 al migdia, en presència de l'alcalde Joan Clos."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:marbre blanc de Carrara, fusta amb bronze

"La peça escultòrica que Francesc Abad va realitzar en record del general Moragues reuneix tres conceptes clau en la seva trajectòria artística: la memòria, la natura i la paraula. La seva insistència a recórrer a pensadors i poetes, que amb les seves paraules han estat instigadors de consciències adormides, l'ha portat en aquesta ocasió a escollir un vers del poeta d'origen romanès Paul Celan (1920-1970), l'obra poètica del qual esdevé, com diu el mateix artista, un mitjà idoni i renovat per recordar-nos les injustícies sorgides quan el poder dels vencedors s'imposa sobre els vençuts. Regirar en la memòria històrica per tal que la societat no oblidi aquells passatges més foscos de la seva història ha estat una constant del seu treball, i per aquest motiu li agrada treballar amb el que anomena les "runes del saber". Pensaments provinents de tot tipus d'intel·lectuals, però bàsicament d'aquells que foren perseguits per les seves idees, han estat el suport intel·lectual dels seus projectes artístics, com en aquest cas ho ha estat el poema de Paul Celan. El pes de la memòria representat pels blocs de marbre amb el poema gravat en català i alemany, que esdevé alhora símbol del poder opressor, la repressió i l'abús, contrasta amb un altre aspecte recurrent en el seu treball: la presència de la natura. Abad observa la natura, és conscient de la seva fragilitat i de la constant degradació que pateix i, des d'una posició respectuosa, ens ve a dir que el llorer, situat entre els blocs de marbre i el cerclis plantat al costat, s'anirà imposant sobre la presència aclaparadora del marbre amb el seu progressiu creixement. Les lletres grogues del poema en català són una al·lusió al groc del llorer, mentre que les vermelles del text en alemany ho són a l'arbre de l'amor o de Judas florit. Més enllà de la figura aquí homenatjada, Abad ens recorda que cal defensar-se de l'opressió que el poder exerceix sobre els pobles, i en aquest sentit, instigar la memòria històrica és per a ell la millor manera d'estar sempre alerta."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Glòria Picazo

SOLS DE FIL / DAMUNT L'ERM GRIS NEGRÓS / ARBRANT- / SE AMUNT, UN PENSAMENT / POLSA EL SO DE LA LLUM: ENCARA / QUEDEN CANTS PER A SER CANTATS MÉS ENLLÀ / DELS HOMES PAUL CELAN

FADENSONNEN / ÜBER DER GRAUSCHWARZEN ÖDNIS. / EIN BAUM- / HOHER GEDANKE / GREIFT SICH DEN LICHTTON: ES SIND / NOCH LIEDER ZU SINEN JENSEITS / DER MENSCHEN PAUL CELAN

Més informació:Viquipèdia Josep Moragues i Mas