 |
Porró, font:decantadordevino.online
|
"Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.
Es caracteritza per tenir dos brocs: un de més gruixut, tradicionalment vertical però lleugerament corbat, i que serveix de mànec i també per a omplir-lo, i un altre d'inclinat i cònic
per on es fa rajar el contingut i que acaba en un petit orifici pensat
per a fer-ne rajar un doll prim i constant que permeti beure a galet. El broc gros també es fa servir per a servir en got, per a buidar el porró i per a netejar-lo.
L'originalitat del porró fa que sovint s'haja fet servir com un símbol tradicional de Catalunya. Així, en botigues de souvenirs se'n veuen de «típics», amb el tap cobert per una petita barretina. El porró és habitual en àpats col·lectius populars i festius ara les calçotades, caragolades, etc.
 |
Calçotada amb porró de vi, font:vinsgotimdor.blog
|
Origen
El mot porró podria venir del llatí pŏrrum, és a dir, l'all porro, amb el sufix -ōne, per la semblança de la forma del bull del porro amb el cos del recipient.
En suport d'aquesta teoria, William Fordyce esmenta el 1809 que hi ha escenes dels frescos d'Herculà on hom hi pot veure personatges que beuen com els pagesos catalans.
 |
Fresc d'Herculà, font:Viquipèdia
|
Una variant dialectal posterior, porro, pot haver estat creada per una voluntat d'eliminar el sufix -ó interpretat com a marca de diminutiu.
Una altra hipòtesi fa procedir el nom porró del mot gascó porron, derivat afixat de polh que significa 'gall'. En gascó, porron és com se'n diu de la tórtora i justament la forma que té el recipient recorda la d'un ocell.
L'origen del porró és almenys medieval i ja se'n fa esment en obres com L'espill de Jaume Roig. Antigament es deia meitadella. Abans es feien de terrissa.
Apareix esmentat als documents borjans d'Alexandre VI de 1493 (Chabàs):"dues escudelles trencades e un porró"
Com es beu amb porró
El porró s'ha fet servir d'antic en àpats populars perquè té
l'avantatge que els comensals se'l poden anar passant i així no cal que a
taula hi hagi un got per a cadascú. La manera de beure en porró és ben
senzilla:
- Amb el recipient preferiblement mig ple i lo forat prim encarat a
la boca, es comença a fer-ne rajar el liquid i es va allunyant el porró
a poc a poc estirant el braç. La imatge del bevedor amb el braç ben
estirat bevent d'un porró ha esdevingut una imatge típica.
- Mentre la beguda va caient a la boca hom pot anar-ne empassant a
petits glops sense interrupció tanta estona com es vulgui: se'n diu
beure a galet. Hom pot també beure a porró més apòcrif a poc, aturant de
fer rajar el porro quan la boca sigui prou plena i empassant la beguda
d'una glopada.
- Segons quin vi hi hagi al porró serà més recomanable una manera de beure-hi o l'altra.
 |
Beure amb porró, font:lavanguardia.cat
|
Mesura de capacitat
Als Països Catalans, abans de ser adoptat el litre com a unitat de mesura de volum, sobretot de líquids, hom emprava el nom de recipients de mida coneguda.
A Catalunya es feia servir el porró per a mesurar quantitats de vi i de llet. Així ho fa el receptari La cuynera catalana, on les quantitats de massa sòlida s'expressen en unces i lliures.
Un porró feia sempre la mateixa mesura, per bé que aquesta variava en
algunes localitats. Hi ha texts farmacèutics castellans en què es parla
de la "mitadella" que equivalia a un porró català, "meytadella" en català pre-fabrià.
Actualment els porrons es fan de mides que corresponen a divisors
rodons del litre, generalment són de mig litre, de tres quarts
(capacitat d'una ampolla de vi estàndard) o d'un litre.
Tradició
Una superstició popular diu que si algú trenca per accident (sense
voler) un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal cert de bona
sort. Si es trenca expressament, però, la bona sort no arribarà.
Al poble d'Abrera van existir des de mitjan segle XIX fins al començament del XXI diversos hostals que lluïen uns porrons de grans dimensions
que tothom en podia veure el vi sense pagar, sempre que es pogués alçar
amb una sola ma. Això va fer popular a tot Catalunya el "poble dels
porrons".
 |
Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, font:elbaix.cat
|
Ball i danses
En una dansa tradicional que s'havia ballat a Sant Feliu de Torelló,
anomenada ball del porró, un home amb un porró ple de vi balla amb una
dona que du una gran coca. La parella sola ballava travessant la plaça
i, al final, l'home tallava un tall de coca, se'l menjava i en acabat
feia un glop de vi. Seguidament, continuava el ball amb una altra dona
que duia una altra coca, i així indefinidament fins que el porró queia i
es trencava."
Font de la informació:Viquipèdia El Porró
Més informació:Culturaipaisatge.cat/porrodevidre
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES
