TRESORS a BARCELONA

dilluns, 24 de febrer del 2020

Escultura al Doctor Trueta

"La Coordinadora d'Entitats del Poblenou va impulsar l'erecció d'un monument per subscripció popular en record al traumatòleg Josep Trueta i Raspall (Sant Martí de Provençals, 1897 - Barcelona, 1977), que havia nascut al darrer número del carrer de Ramon Turró, tal com recorda una placa que hi ha a la façana. La idea va engrescar la gent i la Coordinadora va encarregar el monument a l'escultor Josep Ricart. Es va decidir posar-lo on aleshores era el capdamunt de la Rambla del Poblenou, a la cruïlla amb el carrer de Pere IV. Va ser inaugurat el diumenge, 9 d'abril de 1978, quan feia un any que havia mort el famós metge.

L'escultura realitzada per Josep M. Ricart l'any 1978, es localitza al capdamunt de l'antic tram de la cèntrica Rambla del Poblenou. Amb l'obertura del nou tram de la Rambla fins a l'avinguda Diagonal, la percepció de l'obra ha variat substancialment: fins fa poc es podia contemplar pràcticament com un relleu retallat sobre la façana del carrer Pere IV i, en perdre aquest fons, la figura també ha perdut la seva marcada frontalitat i ara es percep com una escultura exempta. Aquest canvi visual provoca una pèrdua de la percepció inicial com a relleu i la transforma en una figura de treballats plans frontals i d'escassos perfils; ara, la peça posseeix dos alçats: un davant i un darrere. L'obra de dues cares, la veu el passejant en dos sentits diferents, pujant les Rambles cap a muntanya o baixant-les cercant el mar.

Caminant Rambla amunt, la presència de l'escultura es fa latent, i en aproximar-s'hi, hom pot distingir una figura humana sostinguda per enormes mans. Si en un primer moment la postura moribunda del conjunt ens evoca a la figura del Crist recollit per les mans protectores de Déu, recordant la trajectòria de l'homenatjat podrem interpretar també el monument com el malalt, el màrtir o el protegit que és recollit pels coneixements de la medicina, del metge. Darrere de l'escultura realitzada en formigó armat, a tall de peanya i aportant un límit escènic, s'hi troba localitzat un volum de tall geomètric on en un costat consta el relleu en metall del bust del Dr. Trueta.

Situant-nos a l'altra banda del monument, en el nou tram de la Rambla què és, per cert, d'una estètica ben diferent a l'antic traçat, costa distingir la part posterior de les mans i el lleuger tros del dors de la figura recolzada. El sector més elaborat és la part inferior geomètrica al darrere de l'escultura; contemplem, aleshores, la part posterior del conjunt que interpretem de menys rellevància i on trobem un relleu de figures humanes, més petites, realitzades en ferro i que recorden l'estètica de les iconografies d'algunes esglésies catalanes. Aquesta intervenció sembla funcionar independentment de la resta de la peça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pedra amb relleus de bronze i ferro

Més informació:Viquipèdia Josep Trueta i Raspall

Josep Trueta i Raspall, font:icsgirona.cat

Autor

Escultor:Josep Rycart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymin, font:taradell.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura La Família

"L'empresa Deutsche Telecom ha aixecat l'edifici T-Systems, de material informàtic, al carrer Sancho de Ávila cantonada amb el de Ciutat de Granada. El promotor d'aquesta idea és el senyor Joaquim Castellví, que va encarregar a Xavier Corberó un conjunt escultòric per la planta baixa, al carrer. Són cinc figures de 2,5 metres d'alçària, fetes de basalt negre, material habitual de Corberó, que representen una família: la mare, que parla a l'oïda del pare; una tieta que intenta assabentar-se del que diuen; l'oncle, executiu d'una empresa, i que passa de les qüestions petites, i la iaia, una mica geperuda.

En l’emplaçament d’aquest conjunt és manifesta la voluntat de Corberó de trencar amb la monotonia dels espais ortogonals de l’arquitectura i d’infondre als seus personatges una vivacitat gestual que, encara que esquemàtica, és molt evident en cadascuna de les figures que integren la peça, en les que queda clarament diferenciada la part del cos i la del cap, l’hieratisme de la part inferior i el dinamisme de la part superior.

Situats en un barri nou de Barcelona, el 22@, convertit en el districte tecnològic de la ciutat, on es proposa un model d’urbs sostenible, aquests menhirs de la civilització industrial aporten una nota estètica i humana, perquè tot i no ser escultures de gran format omplen físicament un espai i, alhora, representen una sèrie d’éssers humans comunicant-se entre ells, la qual cosa la converteix en una escultura molt avinent per a identificar l’entrada d’una empresa que es dedica a les telecomunicacions."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Basalt

Autor

Escultor:Viquipèdia Xavier Corberó i Olivella

Xavier Corberó i Olivella, font:lavanguardia.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Dell'Arte

"El 13 de juny del 2012 es va fer la presentació oficial de l’escultura de Jaume Plensa Dell’Arte, col·locada al pati públic de Can Framis, una de les seus de la Fundació Vila Casas a Barcelona.

La fundació va adquirir aquesta peça a Brussel·les l’any 2009 i tres anys més tard la va cedir a la ciutat de Barcelona, igual com havia fet l’any anterior amb una altra obra, el monument a Isaac Albéniz i Alicia de Larrocha, d’Alfonso Alzamora, emplaçada a l’entrada de L’Auditori.

Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern.

Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern. Un conjunt de 34 boles de ferro queden collades a una torre cilíndrica de 2,70 metres d’alçada i 1,30 de diàmetre, i a cada bola hi ha escrit el nom d’algun dels oficis o dels pecats capitals que Dante situa a l’infern durant la visita de Virgili.

La torre cilíndrica està formada per cinc cossos sobreposats en cadascun dels quals hi ha fixat un nombre d’anelles que oscil·la entre les tres de la base, en una única filera, i les 9 o 10 dels quatre cossos superiors, en dues fileres. A una part de les anelles hi ha fixades boles de ferro però altres han quedat buides. i de tres de les boles en penja una altra. Les tres boles del cos de la base, que repeteixen l’al·lusió als mateixos pecadors (traditori) es recolzen sobre el terra, malgrat estar agafades a l’anella. Cada bola té un número en relleu que es repeteix al costat de l’anella que la fixa al cilindre central. I cada bola té, a més, en italià, el nom d’un ofici, dels considerats corruptes per Dant, i per tant mereixedor d’estar a l’infern de manera col·lectiva, o el nom d’un pecat. Hi ha també altres mots relacionats amb l’infern o amb els càstigs divins després de la mort. Hi ha diversos noms, i també números, que es repeteixen, alguns, com el dels violents, fins a sis vegades.

La relació exacta de números i noms inscrits a les boles és el següent:

Cos superior:
1 – Generale; 2 – Timore; 3 – Infernale. Porta unida una altra bola amb el mateix número 3 i el mot Ignavi;
4 – Limbo; 5 – Lussuriosi; 6 – Golosi; 7 – Avari. Porta unida una altra bola amb el mateix número 7 i el mot Prodighi.

Cos segon: 8 – Iracondi; 9 – Eresiarchi; 10 – Eresiarchi; 11 – Eresiarchi; 12 – Violenti; 13 – Violenti; 14 – Violenti; 15 – Violenti; 16 – Violenti.

Cos tercer:
17 – Violenti; 18 – Adulatori; 18 – Ruffiani (el número 18 està repetit, tot i correspondre a conceptes i anelles diferents); 19 – Simoniaci; 20 – Indovini. Porta unida una altra bola amb el mateix número 20 i el mot Maliardi; 21 – Barattieri; 22 – Barattieri.

Cos quart:
23 – Ipocriti; 24 – Ladri; 25 – Ladri; 26 – Consiglieri; 27 - Consiglieri; 28 – Scandali; 29 – Scismi; 30 – Falsificatori; 31 – Giganti.

Cos de la base:
32 – Traditori; 33 – Traditori; 34 – Traditori.

Traducció

1 / GENERAL // 2 ALARMA / INFERNAL // 3 INDOLENTS // 4 LIMBO // 5 LUXURIOSOS // 6 GOLOSOS // 7 AVARS / PRÓDIGOS // 8 IRACUNDS // 9 HERETGES // 10 HERETGES // 11 HERETGES // 12 VIOLENTS // 13 VIOLENTS // 14 VIOLENTS // 15 VIOLENTS // 16 VIOLENTS // 17 VIOLENTS // 18 SEDUCTORS / ADULADORS / RUFIANS // 19 SIMONÍACS // 20 ENDEVINS // ENCANTADORS // 21 ESTAFADORS // 22 ESTAFADORS // 23 HIPÒCRITA // 24 LLADRES // 25 LLADRES // 26 CONSELLERS // 27 CONSELLERS // 28 ESCANDAL // 29 CISMÀTICS // 30 FALSIFICADORS // 31 GEGANTS // 32 TRAIDORS // 33 TRAIDORS // 34 TRAIDORS

Una altra obra d’aquesta mateixa sèrie es troba al Jardí de les Escultures, inaugurat el 1990 per iniciativa de la Fundació Miró en el jardí annex al seu edifici. Aquesta consisteix en una tapa rodona, semblant a la d'una claveguera, situada a l'entrada del jardí, que evoca l'accés a l'infern de la Divina Comèdia. Totes les obres de la sèrie tenen el mateix nom: Dell'Arte."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Acer

Més informació sobre La Divina Comèdia:Viquipèdia La Divina Comèdia

La Divina Comèdia de Dante Alighieri

Autor

Escultor:Jaume Plensa i Suñé

Més informació:Jaumeplensa.com

Més informació:Viquipèdia Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

El Pou del Món

OBRA FETA MALBÉ 21/02/20

"Una proposta dels veïns del Poblenou recollida per Jean Nouvel al dissenyar el Parc Central del Poblenou va donar origen al Pou del Món, un cilindre metàl·lic encastat al terra, com si fos un pou, i amb l’obertura tapada per un vidre rere el qual es veuen imatges procedents d’un projector ocult al fons.

El pou té aproximadament un metre de diàmetre i és situat al fons d’una depressió creada artificialment al Parc a la que s’han donat el nom, ben exacte, de cràter. S’hi baixa per un camí en forma d’espiral i envoltat d’una densa vegetació en flor. A la vora del pou s’hi han inscrit els punts cardinals així com uns cercles concèntrics puntejats corresponents als paral·lels que van dels 10 als 40 graus de latitud nord, de cinc en cinc, i el mateix pels de latitud sud. També hi ha les marques corresponents als meridians terrestres en graus de longitud est i oest a partir del que passa per Greenwich, que és el zero.

En el lloc corresponent estan indicades les ciutats de Barcelona (41 graus i 23 minuts de latitud nord, 2 graus i 10 minuts de longitud est) i Guayaquil (2 graus i 10 minuts de latitud sud, 79 graus i 54 minuts de longitud oest). L'espectador pot apreciar d’aquesta manera com està una d’aprop de l’equador terrestre i l’altra del meridià de Greenwich. Les dues estan agermanades des del juny de l’any 2005. A la mateixa vora del pou hi ha inscrites les dues frases següents: “EI Pou del Món és un canal de comunicació amb una altra cultura” i “El Pou del Món parteix d’un procés de participació de les entitats del Poblenou - Abril 2008”.

Tot plegat respon a una historia que va començar quan l’any 2004, un grup d’entitats del Poblenou van presentar a l'Ajuntament un projecte de construir un pou que, de manera simbòlica, travessés tot el globus terraqui i tingués un equivalent a l’altre extrem."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Beteve.cat El Pou del Mon del Parc del Poblenou

Foto antiga de l'obra, font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Foto antiga de l'obra, font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Autor

Arquitecte:Jean Nouvel

Més informació:Viquipèdia Jean Nouvel

Jean Nouvel, font:archilovers.com

Projecte:

Joan Maria Soler Farràs (Barcelona, 1958). Estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Especialista en retoc d’imatge fotogràfica. Capdavanter del moviment veïnal del Poblenou, on ha estat president de La Flor de Maig i de l’Associació de Veïns i on ha tingut un paper destacat durant les obres relacionades amb els Jocs Olímpics de 1992 i en la defensa dels equipaments del barri. Col·laborador de Barcelona Metrópolis Mediterrània, Icària, revista de l’Arxiu del Poblenou, i altres publicacions. Segueix vinculat a l’associació de veïns i al Consell de districte.

Joan Maria Soler i Farràs, font:tvclot.com

Veure més Art Públic Sant Martí

dijous, 20 de febrer del 2020

Elements ornamentals Parc de Nou Barris

"Una gran extensió que, en part, ocupa els antics terrenys de l'Institut Mental de la Santa Creu -i que en total sobrepassarà les 17 hectàrees- conforma el Parc Central de Nou Barris, un projecte en què va influir decisivament el regidor Antonio Santiburcio, que només va poder veure acabada la primera fase, ja que va morir poc després a causa d'un càncer. Els autors del parc, els arquitectes Andreu Arriola i Carme Fiol, van integrar dues peces existents, com eren la mateixa seu del districte de Nou Barris, que ocupa una part de l'antic Institut Mental amb el seu claustre, i el jove Fòrum Nord. El regidor Santiburcio els va encarregar uns elements destacats per al parc, i així és com van dissenyar uns elements molt alts, de 15 metres (diapasons), i d'altres no tan alts (palmes), fets de fusta i un plàstic resistent, com a element decoratiu. Els veïns els han fet seus rebatejant-los com peinetas. Aquest element ornamental va ser utilitzat també per Arriola i Fiol en la propera plaça del Virrei Amat, per tal que configurés un cert itinerari.

La inauguració de la primera fase del parc de Nou Barris, el dissabte 24 d'abril de 1999. Una passera per salvar la riera, a més de la decisió de salvaguardar la masia de Can Carreras i un aqüeducte antic, afegeixen uns elements insòlits a aquest notable parc urbà. La segona fase es va inaugurar el setembre del 2003."