TRESORS a BARCELONA

dilluns, 10 de febrer del 2020

Escultura El Mamut

"La Junta de Ciències Naturals va impulsar la reconstrucció en pedra dels grans animals del passat, amb vista a complementar les col·leccions científiques del Parc de la Ciutadella. Així va ser com, d'acord amb una idea de mossèn Norbert Font i Sagué, el canonge Jaume Almera i Artur Bofill, membres de la Junta, es va reproduir un mamut que corresponia a les dimensions que tenien aquests animals. Sembla que va ser una reproducció d'un fòssil que s'havia descobert feia poc a Sibèria, el 1901, a la vora del riu Beresowka, als Urals. Font i Sagué va dirigir personalment el modelatge fet per Miquel Dalmau i el mamut va ser instal·lat prop de la cascada del Parc de la Ciutadella el desembre del 1907. S'hi pensava col·locar una sèrie de 12 animals prehistòrics, entre els quals hi hauria un dinoteri i un mastodont reproduïts en pedra a la seva escala natural. Només se'n va arribar a fer un, el mamut, que encara trobem al costat del llac, primera escultura de ciment armat feta a Barcelona. El mamut va ser envoltat d'una reixa, i una placa n'explicava les característiques. Ha estat restaurat com a mínim dues vegades, el 1981 i el 1998.

Aquesta darrera restauració, dirigida per María Luisa Aguado i Alícia Calmell, es basà en una endoscòpia, en una termografia i en una radiografia de l'escultura "per tal de verificar l'estat de les armadures del formigó i a l'extracció de mostres de morters per determinar el cromatisme original, així com la composició dels morters". Actualment, l'escultura disposa d'una placa amb un texte de Jaume Llongueras que explica que és. Durant l'època d'or del parc com a aparador científic, hi va haver, dins l'Hivernacle, una escultura de Campeny, L'edat de pedra, que mostrava un home nu lluitant amb un ós."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Formigó armat pintat

MAMUT / Mammuthus primigenius / Reproducció a escala natural realitzada / l'any 1907 a instància dels membres de / la Junta de Ciències Naturals de / Barcelona; Jaume Almera, Artur Bofill i / Norbert Font i Sagué. / Es tracta d'un mamífer proboscidi / precursor dels elefants actuals. Visqué / durant el Quaternari a diferents llocs / d'Europa. / Aquesta reproducció formava part / d'una idea de principi de segle de / reproduir alguns dels grans animals del / passat al Parc de la Ciutadella / maig de 1996

Mamut al 1915, font:geocaching.com

Més informació:Viquipèdia Mamut

Mamut, font:actualidad.rt.com

Autor

Escultor:Miquel Dalmau

Idea Original:Norbert Font i Sagué

Més informació:Viquipèdia Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué, font:viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Arc 44.5º

"El 1992 va ser un any ric en nous monuments. Molt a prop de l'Arc de Triomf de 1888, el francès Bernar Venet va posar aquest altre arc de forma corba, davant l'antic edifici de la Conselleria de Sanitat del temps republicà. Va ser proposat des de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, tenint present la manca d'autors francesos i també l'absència d'escultures minimalistes.

L'arc de Venet es troba on va existir el Portal Nou de les muralles de Barcelona i volia al·ludir a la transformació renovadora que estava experimentant la ciutat antiga. De pas omplia un espai massa buit. És també una de les diverses obres que, en aquella època, van emprar l'acer corten com a material."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Acer corten

44,5º ARC

Autor

Escultor:Bernat Venet

Més informació:Bernarvenet.com

Més informació:Wikipedia Bernar Venet

Bernar Venet, font:wikipedia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Estàtua Antoni Viladomat

"Torquat Tasso guanyà el concurs nacional convocat per l'Ajuntament de Barcelona per fer l'estàtua del pintor setcentista català Antoni Viladomat. Aquesta representa, alhora, a l'artista i a la mateixa Pintura, que així esdevé parió de les altres arts, ciències o lletres. Des del seu pedestal, la figura de Viladomat queda emfasitzada, i el seu aire aristocràtic remet al pictura poesis horacià, que atorga a la Pintura la mateixa noblesa que les Art Liberals. En relació amb les altres set escultures de la sèrie del Saló de Sant Joan, Tasso canvia l'esquema tancat d'un bloc compacte per jugar amb el buit i amb una elegant mobilitat de cames i braços.

Aquesta representació és, juntament amb la de Rafael de Casanova, originalment dins del mateix programa, la que es relaciona amb la Catalunya setcentista. La fortuna crítica de Viladomat s'associa amb el període de la Restauració i, alhora, el seu record es perpetua dins el nou eixample barceloní on els principals carrers van rebre els noms que sintetitzen la història de Catalunya, entre ells el d'aquest pintor, que també va estar present des de 1812 a la Galeria Pictòrica de Catalans Il·lustres, amb un retrat d'Antoni Caba i Casamitjana."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Bronze sobre pedestal de pedra de Montjuïc

Més informació sobre Antoni Viladomat:Viquipèdia Antoni Viladomat i Manalt

Autoretrat d'Antoni Viladomat, font:1714.culturamataro.cat

Autor

Escultor:Torquat Tasso i Nadal

Pedestal:Josep Vilaseca

Més informació:Wikipedia Torquat Tasso

Més informació:ub.edu Gracmon Torquat Tasso a l'Argentina

Torquat Tasso, font:wikipedia

Més informació:Viquipèdia Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Gerro amb nens

"Una de les escultures més populars del parc és un gerro amb nens, obra de Josep Reynés (1893), situat a la vora del Museu de Zoologia. Representa un grup de vailets nus que s'enfilen a un gerro de considerables proporcions, enmig d'un estany.

El gerro era gairebé acabat el juliol de 1892, però no es va inaugurar fins un any més tard. És una obra informal, decorativa, que trenca amb la seriositat de la major part d'escultures del parc d'aquella època."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Josep Reynés i Gurguí

Més informació:Viquipèdia Josep Reynés i Gurguí

Josep Reynés i Gurguí, font:viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 7 de febrer del 2020

Monument a Pere Vila i Codina

"Pere Vila i Codina (Les Oluges, Segarra, 1860 - Rosario, Argentina, 1916) era un noi que va emigrar a l'Argentina a la recerca de la fortuna. Va tenir sort i en va fer. Anys després, sentint-se malalt, va fer testament i va deixar diners per construir escoles al seu poble i a Barcelona. Una clàusula establia que "s'entén que seran afavorits amb aquesta institució els fills de pares pobres que estiguin mancats de mitjans per a donar-los educació." A Barcelona es va fer una escola que porta el seu nom al saló de Sant Joan, actual passeig de Lluís Companys. L'Ajuntament de Barcelona va creure adient posar al pati un bust de bronze sobre una columna en senyal d'agraïment. El monument, obra de Josep Dunyach, fou inaugurat el novembre de 1932 per l'alcalde del moment, Jaume Aiguader.

El conjunt escultòric de bronze està format per un nen alçat que aguanta una placa amb la llegenda "a / Pere Vila / Codina", flanquejat per dues nenes assegudes i que porten petites flors agafades amb una mà, en el que pot ser interpretat com un gest d'ofrena. Darrere seu, una bossa escolar amb diferents llibres fa una clara referència a l'escolarització dels infants. En el pedestal i sota la llegenda hi ha un baix relleu també de bronze de petites dimensions que representa a Pere Vila, i sota d'aquest les dates de naixement i mort del filantrop gravades a la pedra: 1860-1916. L'escultura està signada per l'escultor als peus d'una de les nenes ("Dunyach"), i apareix també la firma del fonedor a la part posterior del conjunt: "G. Bechini / Fundidor"."