dilluns, 3 de febrer del 2020

El Campanar del Cementiri de Sant Andreu

"El 1956 es va decidir fer reformes al cementiri de Sant Andreu de Palomar. Una de les novetats era la construcció d’un campanar de formes escultòriques que es veiés des d’arreu. L’arquitecte municipal Ramon Tèrmens Mauri va pensar en una mena de monòlit de 25 metres que servís al mateix temps de separació entre dues seccions de la necròpoli, la tercera i la cinquena. Segons un informe posterior, “el campanar està construït en formigó armat, en forma d’sputnik, i s’aixeca sobre una plataforma esglaonada i octogonal”. Palets de riu van servir per revestir-lo i intentar donar-li un aspecte menys rígid. Dins hi té campanes, com ja era previst. A més, el campanar serveix de parallamps."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Formigó armat



Autor
Escultor:Ramon Tèrmens i Mauri
Més informació:Enciclopedia.cat Ramon Tèrmens i Mauri
Veure més Art Públic Nou Barris

Escultura Sant Andreu

"L’Ajuntament va convocar un concurs el 5 de desembre de 1956 per a que es fes una escultura de sant Andreu amb la intenció de situar-la a la capella del cementiri del barri de Sant Andreu de Palomar. Va guanyar la convocatòria Antoni Ramon, que va dur a terme l’encàrrec l’any següent. Sant Andreu rep actualment els visitants al porxo d’entrada al cementiri andreuenc.
La figura planta amb la seva cama dreta, sense fer-ho d’una forma molt marcada. La cama esquerre, amb el seu peu com a darrer ritme, s’orienta obliquament com a gest natural de descans. El braç esquerre, plegat en un angle proper al noranta graus, acaba amb una ma molt ben tractada escultòricament, que sosté un llibre amb una creu en forma de baix relleu sobre la seva coberta.
El seu braç dret, amb la ma a l’alçada de l’espatlla, sosté la creu en forma d’aspa, instrument del seu martiri. Aquest braç de la creu es complementa amb l’altre segment que queda gairebé ocult a la part posterior de la peça, massa a prop de la paret.
A la mateixa zona de la dreta, ben integrat al lateral del vestit es veu la part inferior d’un dels braços de la creu amb una corda gruixuda i nusada, acompanyada per una heura que va descendint i una cistella al darrera.
Les mans i el rostre del sant Andreu estan treballats magistralment. L’artista ha aconseguit una gran qualitat formal i expressiva. La vestimenta, a manera de túnica, està tractada amb naturalitat, cosa no gens fàcil i mostra d’un excel·lent domini tècnic. Hi ha una bona integració dels diversos elements que conformen la descripció de la peça."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:alabastre






Més informació sobre Sant Andreu:Viquipèdia Sant Andreu
Sant Andreu, escultura de Camillo Rusconi, font:viquipèdia
Autor
Escultor:Antonio Ramón González
Més informació:Museu Frederic Mares - Antonio Ramón González
Veure més Art Públic Nou Barris

divendres, 31 de gener del 2020

Faristol Lluitadors de la República de Nou Barris

"En ocasió del 82 aniversari de la proclamació de la Segona República, el districte de Nou Barris va promoure la col·locació del monument. Es tracta d’un faristol de ferro de realitzat per la Sociedad Anónima de Proyectos de Ingeniería y Construcciones (SAPIC).
Pel que fa al faristol d'homenatge als lluitadors republicans de Nou Barris, incorpora la identificació d'aquells jardinets amb un nom que ja no tenen. El text està escrit en tres grafies diferents: amb la grafia habitual, amb alfabet braille i amb lletres en relleu, per aquelles persones que van aprendre a llegir però han perdut la vista. A més, la peça està dissenyada per tal que sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Només presentant una certa atenció al detall, l’obra sembla incrementar el seu interès. Ens referim a la retolació en negatiu que permet destacar la fullareda dels arbres i que dóna lloc a un arranjament concret, i a la vegada, delicat."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Acer corten
En homenatge a tots els lluitadors i lluitadores de la República a Nou Barris. Jardins de la Segona República





Més informació:Viquipèdia Segona República Espanyola
Bandera de la Segona República, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Nou Barris

Bust a César Vallejo

"Paral·lelament als Jocs Olímpics, Barcelona va viure el 1992 una sèrie de congressos i encontres ben diferents, com ara el de metges peruans, que van triar la ciutat per celebrar la seva Primera Convenció Mundial. Van voler deixar un testimoni de gratitud a la ciutat i van donar un bust del poeta César Vallejo (Santiago de Chuco, Perú, 1892 - París, 1938), obra de l'escultor Pedro Barrera.
La tria del personatge estava influïda perquè es tractava del centenari del seu naixement. El bust de Barrera va ser inaugurat el 22 de setembre de 1992 en una plaça que duu també el nom del famós autor peruà, en el nou complex d'habitatges de Can Carreras. Pocs dies després de la inauguració, el bust va ser robat, però es va trobar ben aviat i va tornar al seu emplaçament."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Bronze sobre pedestal de pedra






Centro Peruano en Barcelona - El CPB en sus 50º aniversario y como impulsor - de la creación de esta plaza, conmemorando el - 22 Aniversario de su creación; dedicada a nuestro - Ilustre Poeta Internacional, Dn César Vallejo Mendoza. - Bcn 26 de julio de 2014

LA CIUTAT DE BARCELONA - AL UNIVERSAL POETA PERUÀ - CESAR VALLEJO / 1892-1938 - LAS OBRAS GENIALES - SALEN DEL PUEBLO - Y VAN HACIA ÉL

HAY HERMANOS MUCHÍSIMO QUE HACER - I CONVENCIÓN MUNDIAL - DE MÉDICOS PERUANOS - BARCELONA
Més informació:Viquipèdia César Vallejo Mendoza
César Vallejo Mendoza, font:Viquipèdia

Autor
Escultor:Pedro Barrera Vega
Més informació:Pedrobarreravega.blogspot.com
Pedro Barrera Vega, font:youtube Graciamon.net
Veure més Art Públic Nou Barris

Escultura La Flama

"Quinze metres d'alçada i quinze tones de pes. Així és La flama de Ricard Vaccaro, inaugurada al bell mig del carrer de Cartellà, antiga Riera d'Horta, el 16 de maig de 1999. Qui sap si el nombre de metres i de tones té a veure amb la denominació popular de l'indret on es troba, Els Quinze. Els arquitectes que van ordenar aquest tram de Cartellà, Rosa Maria Clotet i Joan Llongueras, veien l'escultura de Vaccaro com una fita immensa que ajudava a ordenar-lo. L'autor va voler dotar d'ànima el monument i el dia que va clavar a terra la columna helicoïdal de La flama va pujar amb un grua per dipositar en un calaix que hi ha dalt de tot alguns objectes que estimava: cartes d'amics, dos llibres i un disc.
El projecte de Rosa Maria Clotet i Joan Llongueres, per una difícil i despersonalitzada cruïlla del carrer Cartellà, a Nou Barris, requeria un element escultòric que configurés una mena de nucli central. L'escultor i pintor Ricard Vaccaro va idear Flama, una escultura d'acer corten i acer inoxidable en forma de flama que va situar en el lloc mínim de què disposava, però sobre un que llenç d'aigua. L'alçada prominent, amb 15 m, i un pes de 15 tones donen relleu a una escultura de base mínima que, efectivament, aconsegueix dignificar la petita cruïlla. Al cim i a l'interior de l'estructura l'escultor va amagar dos llibres, de Paul Auster i de John Berger, més un disc de Jordi Savall de cants sefardís."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Acer corten i acer inoxidable









Autor
Escultor:Ricard Vaccaro
Més informació:Viquipèdia Ricard Vaccaro
Més informació:Fundaciovilacasas.com Ricard Vaccaro Rodriguez
Ricard Vaccaro, font:elperiodico.com

Arquitectes:Rosa María Clotet, Joan Llongueras
Més informació:Llonguerasclotet.cat
Rosa María Clotet, font:Llonguerasclotet.cat
Joan Llongueras, font:Llonguerasclotet.cat
Veure més Art Públic Nou Barris