TRESORS a BARCELONA

divendres, 7 de juny del 2019

Escultura L'Eivissenca

"L’antiga plaça del Mercat de la vila d’Horta d’ençà el 1907 es coneixeria com a plaça Eivissa. En clara al·lusió a la seva nomenclatura, el març de 1965 es va col·locar l’estàtua d’una eivissenca realitzada per l’escultor Joan Centelles.

L’arranjament de l’espai-placeta destinat als vianants seguiria les directrius que Parcs i Jardins havia marcat des de la posta en marxa dels concursos d’embelliment amb peces escultòriques, amb la col·locació d’escultures com ara La Ben Plantada o el Nen de la rutlla, i la reactivació a les darreries dels anys 1950 del Zoo de la ciutat, del que passarien a formar part els monuments dedicats a Walt Disney, a La Infància, i a Sant Francesc d’Assís.

L’Eivissenca de Joan Centelles presenta aquell concepte escultòric seguit des dels anys 1920 que emfatitza la massa i el volum evitant el moviment. Formes arrodonides i gairebé mancada d’expressivitat, l’estàtua forma part del repertori temàtic de l’etnografia, completament allunyada de qualsevol missatge políticament inconvenient, és, per tant, una temàtica agradable que evoca el món rural, reminiscència dels vells preceptes noucentistes i de la recerca de la cultura mediterrània."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:pedra sobre pedestal d'obra vista

Més informació Enciclopedia.cat Joan Centelles

Veure més Art Públic Horta Guinardó

Llegenda Santa Pau

Pau era una monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Assabentada que el senyor del castell de Santa Pau, llavors amb un altre nom, era molt dur amb els pobres, i no els feia caritat, va decidir de corregir-lo i fer-lo canviar d'actitud.

Castell i poblat de Santa Pau, origen de la llegenda

Acompayada de dues monges més, es presentà al castell i hi trucà per demanar almoina. El senyor, de mala gana, li digué que marxés, que no tenia diners, i la santa li retragué i li digué que tenia moltes riqueses i que li donés només la terra que cobriria el seu mantell. El cavaller rigué i, per treure-se-la de sobre, li digué que accedia al que li demanava la monja.

Santa Pau se'n tragué el mantell i li donà a les dues monges: cadascuna n'estirà d'un extrem i, sense deixar-lo mai, anaren en sentits oposats i estiraren el mantell fent-lo gran, de manera que van arribar a cobrir totes les terres del senyor. En deixar-lo caure sobre el sól, les plantes i els animals que quedaren a sota van morir i les fonts s'assecaren.

El senyor va comprendre que allò era un càstig i va demanar perdó a la monja. Aquesta el comminà que fos compassiu i generós amb els pobres i el mantell tornà a la seva mida habitual, i plantes i animals van revifar. Des de llavors, com a record del miracle, el senyor donà al seu castell el nom de Santa Pau.

Historia

Santa Pau és una figura llegendària, originada segurament per explicar el nom del castell i la vila de Santa Pau. Es tracta d'una llegenda totalment fantasiosa, sense cap fonament històric i amb trets típics del folklore. Segons Joan Amades, la santa era venerada el 24 de gener (probablement per la festivitat, aquest dia, de la Mare de Déu de la Pau), però no figura en cap santoral ni martirologi.

Veure informació Wikipedia Santa Pau

Veure més LLEGENDES CATALANES

Bust a Castelao

"Barcelona té una nombrosa colònia gallega, gallecs que, són avui catalans d'adopció però que mantenen al cor el record del seu lloc d'origen.

Els records i les nostàlgies tenen a veure amb el concepte de "saudade" o "morriña" que, en el fons, no es una altra cosa que l'estima de la pròpia terra. No és estrany, doncs, que els membres de l'Agrupació Cultural Saudade hagin promogut la ubicació, a Barcelona, d'un monument commemoratiu a Alfonso Daniel Rodríguez Castelao (Rianxo, 1896 - Buenos Aires, 1950), l'autor de Sempre en Galiza, llibre de referència del que es podria entendre avui com a galleguisme històric.

Castelao, llicenciat en medicina per la Universitat compostel·lana, ha estat sobretot un polític galleguista amb una sòlida obra escrita i amb una obra pictòrica rellevant en l'àmbit pròpiament gallec.

El noble granit d'O Porriño dóna cos a aquesta escultura barcelonina de Castelao, en forma de bust. S'hi troben les ulleres de sempre, el somriure irònic i el mocador al pit, disposat amb elegància. Manuel Mallo ens fa veure Castelao amb plenitud vital, allunyant la representació d'una visió d'una edat més madura i trista del personatge.

Castelao té així un lloc a la vida barcelonina des d'una evocació plàstica que neix de la "saudade" de tants i tants gallecs que avui viuen a la Ciutat Comtal."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:granit

Més informació Wikipedia Alfonso Daniel Rodríguez Castelao

font:farodevigo.es

Més informació galegos.galiciadigital.com Manuel Mallo Mallo

font:galegos.galiciadigital.com

Veure més Art Públic Horta Guinardó

dijous, 6 de juny del 2019

Llegenda Perpètua de Gaià

Perpètua va néixer al castell de Gaià, que en prengué el nom, i era filla del senyor del castell. De gran bellesa, va atreure molts pretendents, però ella es volia consagrar a la vida religiosa i els refusà. Un d'ells, molt ric i arribat d'un país llunyà, quedà fascinat per la seva virtut i, malgrat el refús, es quedà a viure prop d'ella, per imitar-la en la seva vida cristiana.

Castell i església de Santa Perpètua de Gaià, font:wikimedia

Quan Perpètua quedà òrfena va repartir el seu patrimoni entre els pobres. El cavaller va fer el mateix i donà la seva fortuna als necessitats. El cavaller tornà a la seva terra per vendre les seves terres i, en tornar, trobà que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges. Quan el cavaller va donar en caritat tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria tot l'or que volgués si passats set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable, ja que preferia tenir quelcom per repartir entre els desfavorits i ajudar-los.

Quan estava a punt d'acabar-se el termini donat pel dimoni, el cavaller va anar a veure Perpètua al monestir de Vallbona i li explicà el cas. Ella se'n va compadir i l'acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l'ànima del cavaller ella li mostrà la creu i el diable marxà esporugit i amb les mans buides.

El cavaller es féu monjo al monestir de Poblet i la monja visqué a Vallbona i morí en llaor de santedat, essent-hi venerada a la seva mort. El castell prengué llavors el nom actual.

Monestir de Vallbona de les Monges, font:descobrir.cat

Historia

Perpètua de Gaià és una figura llegendària, originada segurament per explicar l'advocació de l'Església de Santa Perpètua de Gaià i donant lloc a una duplicació de personalitat hagiogràfica. En aquest cas, però, es tracta d'una llegenda totalment fantasiosa, sense cap fonament històric i amb trets típics del folklore. Segons Joan Amades, la santa era venerada el 12 de setembre, però no figura en cap santoral ni martirologi.

Santa Perpètua de Gaia - Geganta Perpetua i Grallers de Santa Coloma

Llegendes de la Conca de Barberà, font:laconca51.cat

Veure més informació Wikipedia Perpètua de Gaià

Veure més LLEGENDES CATALANES

dimarts, 4 de juny del 2019

Medallón a Francisco Moragas

"Francisco Moragas Barret (Barcelona, 13 de diciembre de 1868 a 27 de marzo de 1935) fue un abogado y economista catalán. se especializó en los problemas de previsión y de ahorro y fue Secretario del Fomento del Trabajo Nacional y consejero adjunto de la Mancomunidad de Cataluña.

fuente:La Caixa

Con Luis Ferrer-Vidal y Soler, preparó y fundó la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros en 1904.

En el año 1918, con el precedente en 1915 de los Homenajes a la Vejez, actos de reconocimiento a las personas mayores, y en 1917 de la Obra Maternal, el fundador pudo poner en marcha la Obra Social, un gran proyecto de promoción social dirigido a la dignificación de las personas mayores y de las más necesitadas, así como a la erradicación de enfermedades.

Atender a los ciudadanos más vulnerables, y hacerlo en un entorno de dignidad, fue uno de los objetivos fundacionales de la Obra Social, con un conjunto de iniciativas anticipadoras que abarcaban las principales necesidades sanitarias y asistenciales de la época: el Instituto de la Mujer que Trabaja (1920), la Clínica de Cirugía de Santa Madrona (1921), el Hogar para Mujeres y Niños Enfermos (1922), la Clínica de Medicina (1925), la Clínica Maternal (1928), el Amparo de Santa Lucía (1920), el Instituto Catalán para Ciegos (1921), el Instituto Catalán para la Rehabilitación Física de Mutilados (1922) y el Instituto de Servicios Sociales (1929) son solo algunas de las primeras de estas iniciativas.

Antes de la aparición de los antibióticos, después de la Segunda Guerra Mundial, la tuberculosis era la principal causa de muerte. En 1931, a modo de homenaje a Moragas, que había recibido la Gran Cruz de Beneficencia, ”la Caixa” lanzó una suscripción para crear el Instituto Antituberculoso, que tras la muerte del fundador pasó a denominarse Instituto Antituberculoso Francesc Moragas, considerado el primer centro de investigación biomédica de Barcelona, situado en el Paseo Sant Juan.

Postal del instituto en el Paseo de la República, ahora Paseo San Juan, font:todocoleccion.net

En 1930 recibió la Gran Cruz de Beneficencia y fue condecorado por el gobierno francés.

Moragas murió a los 66 años, el 27 de marzo de 1935, en una habitación de la Clínica de Cirugía del Instituto de Santa Madrona, que él mismo había inaugurado. Los periódicos se llenaron de necrológicas y semblanzas de su persona: «Un hombre sencillo, modesto y trabajador incansable», «Supo ganarse el afecto y el respeto de todos». Su comitiva fúnebre, que salió de la entonces sede central de ”la Caixa” en Via Laietana dos días después, fue multitudinaria y congregó a miles de ciudadanos en el centro de Barcelona. "