dimarts, 23 d’abril del 2019

Casa del Gremi de Sabaters

"La Casa del Gremi dels Sabaters és un edifici renaixentista de Barcelona propietat de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri. Va ser la seu del Museu del Calçat entre 1970 i 2015.
El edifici de La Casa del Gremi dels Sabaters com a tal és de mitjans del segle passat ja que la parcel·la estava buida després de la destrucció de l'edifici existent per les bombes franquistes durant la Guerra Civil. El 1950 es va bastir en aquesta parcel·la un nou edifici i es va utilitzar una façana d'una casa del segle XVI que tenia el seu emplaçament original al carrer Corríbia molt a prop de la catedral. En aquest emplaçament no havia estat danyada pels bombardeigs però aquest sector es va veure afectat pels enderrocs de l'obertura de l'actual Avinguda de la Catedral el 1943. Amb tot, la façana va ser salvada i traslladada a la plaça de Sant Felip Neri, que també havia sofert els estralls bèl·lics.
Com a element arquitectònic destacable trobem l'arcada que travessa l'edifici i comunica la plaça amb l'estret carrer de Montjuïc del Bisbe. Com detalls esculpits destaquen les llindes decorades amb interessants grotescos i les motllures d'inspiració serliana. L'escut amb el lleó de sant Marc, patró del gremi, les sabates orlades i les eines de l'ofici indiquen la funció que correspongué a l'edifici.
El mòdul de la façana corresponent a l'arcada que dona pas al carreró Montjuïc del Bisbe prové d'un altre edifici també traslladat. 
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_del_Gremi_dels_Sabaters
La Casa del Gremi de Sabaters, antic Museu del Calçat, a la plaça Sant Felip Neri


Carrer Montjuïc del Bisbe






Monument Als Màrtirs de la independència

"El més gran escultor modernista - Josep LLimona -, membre insigne de la famosa saga dels Llimona, va dedicar, l'any 1929, un conjunt monumental en bronze als màrtirs de la independència. Projectat en època de la dictadura de Primo de Rivera, el monument va ser recuperat el 1941 pel nou règim franquista com a símbol patriòtic. Des d'un punt de vista estilístic es manté distant de l'expressivitat modernista per apropar-se, en canvi, a causa de la voluntat de contenció i de dignificació del grup d'homes, més aviat al Noucentisme."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
"A los mártires de la independencia,​ también conocido como A los héroes de 1809, es un monumento ubicado en la plaza de Garriga i Bachs de Barcelona. Proyectado por el arquitecto Pere Benavent de Barberà, fue realizado entre 1929 y 1941 con obras de los escultores Josep Llimona y Vicente Navarro. 
El conjunto monumental está dedicado a la memoria de los barceloneses que en 1809, en el marco de la Guerra de la Independencia Española, lideraron la insurgencia contra las tropas napoleónicas en la ciudad, en el fallido Complot de la Ascensión, siendo posteriormente detenidos y ejecutados.
El 3 de junio de 1809, tras el llamado «Proceso de la Ciudadela», un militar, el subteniente José Navarro, dos civiles, Juan Massana y Salvador Aulet, y dos sacerdotes, Juan Gallifa y Joaquín Pou, fueron ejecutados por los franceses en la explanada de la Ciudadela. Durante sus ejecuciones otros tres insurgentes, Ramón Mas, Julián Portet y Pedro Lastortras, tocaron a somatén con la campana grande de la Catedral, siendo también apresados y condenados a muerte el 27 de junio de 1809."
Més informació Wikipedia A los Mártires de la Independencia
Materials: bronze sobre pedestal de granit





EL P. JUAN GALLIFA, EL DR. JOAQUIN POU / D. JUAN MASSANA, D. SALVADOR AULET, / D. JOSÉ NAVARRO, D. PEDRO LASTORTRAS, / D. JULIAN PORTET, Y D. RAMON MAS / SACRIFICARON SU VIDA / POR DIOS, POR LA PATRIA Y POR EL REY / LA CIUDAD AGRADECIDA / ENALTECE AQUÍ PERPÉTUAMENTE SU MEMORIA / MCMXXIX.
 














Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llimona_i_Bruguera
Josep Llimona i Bruguera, font:wikipedia
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Estàtua Mare de Déu del Roser

"Aquesta imatge de la Mare de Déu del Roser, obra de Luisa Granero, no és pas la primera que hi ha a la paret exterior del Palau de la Virreina. Dintre de les obres de restauració i millora que es van fer en edificis públics els mesos previs al Congrés Eucarístic, se n'havia posat ja una a la paret mitgera de la dreta, és a dir, la contrària d'on és ara la imatge. Segons explica Adolf Florensa en una publicació municipal de 1953, "en una de las medianeras se ha colocado una hornacina conteniendo la imagen de la Virgen del Rosario, que las floristas de nuestra Rambla cuidan de tener siempre adornada". Una fotografia del mateix llibre mostra que la fornícula a què es refereix és la de la dreta mirant la façana i que a sota hi havia com una reixeta-gelosia on es posaven les flors.
En una reforma de mitjan anys seixanta, la fornícula es va traslladar a la paret del davant i la imatge antiga, per alguna raó que no hem pogut esbrinar, va desaparèixer. El 1967 l'Ajuntament encomanà a Enric Monjo la realització d'una nova imatge; però, com que pagaven molt poc, Monjo va traspassar l'encàrrec a Luisa Granero. Aquesta va utilitzar el seu fill Enric com a model per al nen Jesús i una fotografia de la seva germana morta feia poc per realitzar el rostre de la marededeú. Va fer el model en fang que un especialista es va encarregar d'executar en pedra. La inauguració de la imatge va ser l'1 d'octubre de 1967, data festiva en aquella època a Espanya perquè se celebrava la "Exaltación del Caudillo a la Jefatura del Estado", amb un homenatge floral. Aquesta imatge ha estat sempre molt vinculada a les floristes de la Rambla."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: marbre blanc sobre arquitectura
Mare de Déu del Roser a la paret exterior del Palau de la Virreina




Més informació https://luisagranero.com/
Luisa Granero Sierra, font:luisagranero.com
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

diumenge, 21 d’abril del 2019

Escultura Homenatge als castellers

"L’homenatge d’Antoni Llena al món dels castellers es una escultura conceptual de 25 metres formada per un conjunt de tubs d’acer (de 114 mm. de perfil) ancorats a terra en set punts, disposats en forma de rotllana irregular. Aquests tubs es connecten entre ells, de manera que la forma resultant recorda a un castell d’homes.
El monument segueix sent un record diferit de les trobades castelleres a la plaça Sant Jaume, un eco temporal que ha quedat fixat a la plaça del darrera de l’Ajuntament de Barcelona.
El monument s’ha fet al taller d’escultura de Pere Casanovas, que ja s'havia encarregat abans del Núvol i cadira que corona la Fundació Antoni Tàpies, així com altres peces d’art públic recents a Barcelona, com la de Frederic Amat a Can Vilardell o la de Perejaume a la plaça de la Prosperitat.
La cita de Celan era una clau per entendre que tota relació humana s’ha de construir des de l’individu, des d’una consciència pròpia.
El fet que sigui transitable fa que molts transeünts passin per “dins” seu admirant tots els punts de vista possibles, de manera que el monument no entorpeix el pas dels transeünts. Per la seva alçada, es produeixen dos fenòmens lumínics que han canviat totalment l’aspecte de la plaça de Sant Miquel. A la tarda, les ombres que projecta animen les façanes del costat nord, creant una imatge potent i mínima. I a la nit, com que els fanals estan més baixos que el punt més alt del monument, fa que sembli que no te fi, i que sigui molt més alt del que és."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Homenatge_als_castellers
Materials: acer
Escultura als castellers a la plaça de Sant Miquel
 





Homenatge als Castellers, Antoni Llena
Sòc jo quan tu ets tu. Poema Elogi de la distància, Paul Celan
 







Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Llena_i_Font
Antoni Llena i Font, font:Wikipedia
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest