"La que durant molts anys va ser la Plaça de l'Església, que més tard va rebre el nom oficial de Plaça dels Jardins d'Elx, i que per a molts veïns de la zona encara és "la placeta", ha sofert vàries modificacions al llarg de la seva història.
Aquesta plaça és i ha estat un centre neuràlgic de la vida al carrer al barri. L'accés al metro, la ubicació de l'església i del Casal Parroquial (hi ha gent que encara li diu la "plaça de la missa"!), així com el fet de ser durant molts anys l'únic espai verd urbanitzat del barri, l'han convertit en lloc de pas i de trobada, i una referència obligada per a identificar la Sagrera. Inclòs l'intent fallit de constitució de l'Assemblea de Catalunya"
Veure informació http://cendoclasagrera.com/docs/enimatges/imags002.shtm
"Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats, inclós Parr. Crist Rei). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs.
D'estil eclèctic, estigué proper al modernisme, però interpretant-lo d'una manera sòbria i funcional. La seva principal font d'inspiració és l'arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica."
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Sagnier_i_Villavecchia
Veure informació http://www.enricsagnier.com/la-obra/364-templo-parroquial-de-cristo-rey-marti-molins-45-barcelona/
 |
 |
| interior de l'església |
 |
| postal Juny 1934 -font:Centre Documentació Sagrera |
 |
| Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier, com a arquitecte diocesà de Barcelona construí diverses parròquies als barris obrers de la ciutat - font:Viquipèdia |
