Monòlit a Carlos Gardel

"El col·leccionista i estudiós gardelià Roberto Daus va impulsar que s'aixequés a Barcelona un monument en record del cantant de tangos argentí Carlos Gardel (Toulouse, 1890 - Medellín, 1935) tot aprofitant el cinquantenari de la seva tràgica mort en accident d'avió.

L'Institut de Cooperació Iberoamericana hi va donar tot el suport, però va ensopegar amb la negativa del consolat argentí a permetre que s'hi posés un bust, ja que consideraven que desmereixeria el petit monument a l'Argentina que hi ha a Barcelona, i que es concreta només en un bust del general Sanmartín, pare de la independència del país. Es va posar finalment un monòlit dedicat a Gardel en uns jardins que donen precisament al carrer de Buenos Aires, obra de l'arquitecta Rosa Maria Clotet.

Es va inaugurar el 5 de juliol de 1985, dues setmanes després de l'aniversari de la mort, en el marc d'una Setmana Argentina. Hi va ser present l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall."

Veure informació Ajuntament de Barcelona

"En els anys 20 Espanya tenia una història tanguera prèvia fins i tot al tango argentí (el tango flamenc) i desenvoluparia una important vessant autònoma del gènere, amb epicentre a Barcelona i amb cançons paradigmàtiques, com« Fumando espero »del català Josep Viladomat.

La gira de 1925/1926, va incloure també a Barcelona, una ciutat que establiria un vincle molt especial amb Gardel. A Barcelona Gardel va gravar vint-temes, incloent un tango que li va oferir en aquest moment el pianista madrileny Teodoro Deu Cepeda, «Dolor»

Veure informació https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Gardel

HOMENATGE A  CARLOS GARDEL BARCELONA EN EL 50è ANIVESARI DE LA SEVA MORT / 24 JUNY 1985

Monòlit a la Plaça Marcos Redondo

Carlos  Gardel

​

Veure més Art Públic Eixample

Convent dels Ângels

"El Convent dels Àngels és un edifici del municipi de Barcelona situat al número 3 del Carrer dels Àngels. Fou concebut com a convent per a les monges del Tercer Orde de Sant Domènec i es fa servir actualment com a espais per activitats culturals, formant part del conjunt del MACBA. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

De l'edifici original es conserven tres grans sales amb voltes, alguna d'elles amb mènsules decorades. A l'interior de la capella del Peu de la Creu hi ha un dels pòrtics del renaixement més importants de la ciutat. Aquesta església, projectada pel mestre Bartomeu Roig, és de traçat gòtic, d'una sola nau de cinc trams amb capelles laterals entre contraforts, absis poligonal i una façana senzilla amb un portal del renaixement. La resta del convent és de línies molt sòbries, sobretot la façana extensa en la qual hi ha poques obertures i només està ornamentada en una porta del segle XVI amb un escut i un relleu que representa un Àngel de la Guarda"

Veure informació Wikipedia Convent dels Àngels

Veure informació https://www.macba.cat/es/arquitectura

Convent dels Àngels de traçat gòtic

Escut i relleu del angel de la guarda

El conjunt va ser restaurat el 1984 pels arquitectes Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio

Sala d'exposicions del MACBA al Convent dels Àngels

Foto de la Plaça dels Àngels 1900

El MACBA a la Plaça dels Àngels

Fuente de La Palangana o del Negrito

"Durante los años 1910 y 1920 se instalaron numerosas fuentes en el distrito del Ensanche, fomentadas por la Comisión de Ensanche, que realizó varios concursos para colocar diversas fuentes ornamentales.

El segundo concurso se adjudicó el 19 de diciembre de 1913 a Eduard B. Alentorn, autor de otras tres fuentes, realizadas igualmente en bronce sobre base de piedra e instaladas en 1917. 

Fuente de la Palangana (o del Negrito): se halla en la calle del Bruch con Diagonal, y representa una escena que al parecer correspondía al ámbito familiar del artista, el cual había adoptado un niño de raza negra que pedía a la hija del escultor que le lavase la cara para ver si se le aclaraba un poco la piel; así, en la escultura se aprecia a la joven limpiando al chico, que sujeta con sus manos una palangana que da título a la obra."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Fuentes_de_Barcelona

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Eduard_Alentorn

Fuente de La Palangana o del Negrito

Eduard Batiste Alentorn

Escultura La Barca

"La Barca, es una de les escultures que van ser encarregades arran del concurs que es va fer durant el primer mandat de l'alcalde Porcioles.  Representa un nen que juga amb una barqueta a la vora d'un estany que, posteriorment, va ser suprimit i substituït per gespa. Ara el noi de la barca juga enmig del verd en lloc del blau. L'escultura, de l'any 1961, és obra de l'artista gracienc Gabriel Alabert, deixeble d'Enric Monjo."

L'escultura està ubicada a la plaça Vicenç Martorell

Veure informació Ajuntament de Barcelona

Veure informació  Vicenç Martorell - Reial Acadèmia de Arts i Ciències de Barcelona

Escultura La Barca

Plaça Vicenç Martorell

Seu del districte Ciutat Vella, antic Convent del Bonsuccés a la plaça Vicenç Martorell

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Convent del Bonsuccés

"L'Antic Convent del Bonsuccés és un edifici del municipi de Barcelona (Barcelona) protegit com a bé cultural d'interès local. Fou un convent dels servites construït entre el 1626 i el 1635 d'estil barroc que ocupava l'espai que va del carrer Ramalleres fins al de les Sitges de Barcelona. Va ser abandonat per la desamortització de 1835 i després de ser utilitzat com a caserna fins que va ser definitivament enderrocat el 1945.

Actualment, només en resta un cos d'edifici de cinc plantes coronat amb una galeria d'arcs de mig punt que és la seu del Consell del Districte de Ciutat Vella, i que des de 1952 havia servit de seu de l'antic districte cinquè. Un element arquitectònic interessant és la porta obra del mallorquí Miquel Perelló del 1690, que dóna a la plaça de Bonsuccés."

Veure informació Wikipedia Convent del Bonsuccés

El seus murs i emmarcaments d'obertures fets íntegrament de pedra de Montjuïc. Façana a la plaça del Bonsuccés

Inscripció "Michael Perello - Maioricen Scvlpsit"

Gran portal, obra barroca tallada el 1690. Dos àngels sostenen l'escut dels Servents de Maria

Abans de la seva destrucció el 1936, el conjunt conventual abraçava tota la plaça de Vicenç Martorell

L'edifici te una estructura en alçat formada per planta baixa amb altell, dos pisos i golfes que s'obren al carrer a través d'una galeria d'arcs de pedra amb pilastres als muntants

Imatge de l'església i el convent del Bonsuccés 1920 (Fuente:Foto Vidal Ventosa-Arxiu Fotogràfic de Barcelona/Barcenofilia)