"Alguns elements mitològics esmentats per Mossèn Cinto Verdaguer en el cant segon de L'Atlàntida
van inspirar Antoni Gaudí a l'hora de donar forma als jardins de la
finca propietat d'Eusebi Güell a les Corts de Sarrià. Aquesta immensa
finca de tres hectàrees, amb una casa del segle XVIII i un frondós
jardí, havia estat heretada del seu pare i ocupava els dos costats de
l'actual Diagonal. Les obres d'urbanització van començar el 1883 sota la
direcció de Gaudí.
L'any 1877, Verdaguer havia dedicat el seu poema èpic
a Antonio López, marquès de Comillas, sogre de Güell, i mort
precisament el mateix any que començaven les obres d'arranjament del
jardí dirigides per Gaudí. En el poema es refereix al jardí que hi havia
a l'illa dels Benaurats, on creixia l'arbre de les pomes d'or, vigilat,
amb l'ajut d'un drac, per les tres Hespèrides, donzelles filles de la
Nit. Hèrcules va aconseguir, en el seu penúltim treball dels dotze que
havia d'acomplir, trencar una branca de l'arbre i, com a càstig dels
déus, les Hespèrides es van transformar en arbres i el drac, anomenat
Lladó, va ser projectat cap al cel en forma de constelació. Segons la
mitologia, Hèrcules va plantar en algun lloc d'Espanya la branca de
l'arbre de les pomes d'or.
Amb aquest argument, Gaudí va voler que la branca
hagués estat plantada per Hèrcules en el jardí dels Güell, que els
salzes, pollancres i oms representessin les tres donzelles encantades i
la reixa de forja de la porta principal el drac igualment castigat. Com
que alguns autors situen l'illa dels Benaurats en el món islàmic, Gaudí
va inspirar-se en l'arquitectura oriental per als elements d'obra de les
portes del Jardí.
La reixa de forja que representa el drac Ladó va ser
executada el 1885 als tallers Vallet i Piqué de Barcelona. La forma del
cos segueix la posició dels estels en les constel·lacions del Drac i
d'Hèrcules, i fins i tot es veuen algunes estrelles de forja unides a la
cua. Es va restaurar l'any 1967, reconstruint les peces que havien
desaparegut; el 1969 va ser incorporat al catàleg de monuments protegits
i el 1980 es va pintar amb els tons actuals, encara que Gaudí havia
previst inicialment que fos policromada. Dalt d'un dels pilars sobre els
quals pivota la reixa hi ha una escultura d'antimoni que representa
l'arbre de les pomes d'or. Adjunts a la porta es conserven els pavellons
d'entrada a la finca, obra també de Gaudí, on hi hagué les
cavallerisses i que és ara la seu de la Càtedra Gaudí creada per
Bonaventura Bassegoda i vinculada a la Universitat Politècnica.
A pocs metres de la porta del Drac, a la mateixa
avinguda de Pedralbes, una mica més avall, hi ha una altra porta de
ferro forjat, més petita i senzilla, amb una clau i un drac, que prové
d'un taller de serraller i ha estat afegida posteriorment a la tanca,
igual que el rètol que té al damunt amb la inscripció "Hortus
Hesperidium".
Pel que fa a la porta de l'antiga finca Güell que ara
queda a l'avinguda de Joan XXIII, va perdre el sentit en eliminar-se la
tanca a què estava vinculada quan es van fer els primers edificis del
campus universitari de Pedralbes, que van ser la Facultat de Farmàcia i
els dos col·legis majors que hi ha al costat, aixecats entre 1955 i
1958. La construcció d'aquests edificis universitaris va obligar, de
més, a desplaçar uns metres la porta. Les obres d'enderroc i
reconstrucció foren dirigides aquells mateixos anys per Joan Bassegoda,
el principal especialista sobre Gaudí. D'aquesta manera, un element
arquitectònic va transformar-se en el motiu escultòric que és ara. La
reixa de forja que hi havia originalment era molt més senzilla que la
del Drac i es conserva al Museu Gaudí del Parc Güell."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
Materials:Ferro forjat
"L'entrada de carruatges de la finca d'Eusebi Güell a Pedralbes, d'un sol
batent molt ample, de ferro forjat i materials industrials, pren la
forma d'un drac gegantí. La seva gola i les seves urpes es giren vers
nosaltres amb actitud amenaçant; tot i que ens tranquil·litza descobrir
que es troba lligat per una cadena a un pilar de totxo rematat per un
taronger d'antimoni molt naturalista amb fulles i fruits. El drac té una
presència important a la cultura artística europea del final de segle,
conseqüència de la consoladora afecció d'aquesta pels móns llunyans,
especialment el xinès i el japonès: aquest darrer determina gran part
del seu món estètic. En un ambient genèricament oriental, com el
d'aquests pavellons, en els quals abunden les referències àrabs, no és
estranya la presència d'altres exotismes com els que el drac representa.
A més a més, òbviament, a la Catalunya de la Renaixença el drac conté
sempre una referència al llegendari sant Jordi: mites i símbols, com a
d'altres obres de Gaudí, s'acumulen sobre les mateixes formes, que
admeten moltes interpretacions. En aquest cas però, el taronger al qual
està lligat el drac ens dona la clau per a la interpretació més adient,
tot i que perfectament compatible amb les altres: el drac d'aquesta
tanca representa Ladó, l'animal monstruós que vigilava el Jardí de les
Hespèrides i que fou vençut per Hèrcules. No n'hi ha cap dubte, tenint
en comte que és el tema del cant desè de L'Atlàntida de
Verdaguer, un poema èpic dedicat a Antonio López, marquès de Comillas i
sogre d'Eusebi Güell, que s'havia convertit en un emblema de la família.
El príncep que Eusebi Güell volia ésser s'identifica amb la figura
d'Hèrcules -com sempre havia succeït des de l'antiguitat- i el drac,
animal oriental, ésser diabòlic, Ladó terrible, és vençut per aquell,
convertit en el presoner de la seva porta. Però no tan sols això: aquest
drac, que en el seu origen era policromat, amb la gola vermella, amb
boles de vidre que brillaven sobre les conques dels ulls ara buides, que
gràcies a un mecanisme movia l'urpa quan la porta s'obria o es tancava,
està fet en part amb materials de procedència industrial: molla, tela
metàl·lica, etc. Aquest és, doncs, també el drac del món de la
indústria, del Mal del món de la modernitat, de les fàbriques, de la
ciutat, un món a què s'oposa la finca o, pròpiament, el Jardí de les
Hespèrides, la Vil·la Satàl·lia -aquests eren els noms de la finca-, la
casa familiar convertida en pur i aïllat hortus conclusus vigilat per un drac ja domesticat."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Juan José Lahuerta
Autor
Disseny:Antoni Gaudí
Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí i Cornet
Més informació:ca.Fundacionantoniogaudi.org
 |
| Antoni Gaudí, font:Viquipèdia |
Veure Més:Art Públic Les Corts
