TRESORS a BARCELONA: Llegenda El Noguer de Segueró

dimarts, 2 de juliol del 2019

Llegenda El Noguer de Segueró

La pairalia del Noguer de Segueró és una gran mansió de senyors rurals ubicada en els primers estreps de la serra de la Mare de Déu del Mont. És un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.

La masia de Can Noguer de Segueró.
foto:lagarrotxa.org, font:algunsgoigs.blogspot.com

Conta la llegenda ..."La vella masia del Noguer, segons uns o del Noer segons altres, es troba en el terme del poble de Sagaró, en el Gironès, i per això s'anomena correntment el "Noguer de Sagaró". L'hereu del Noguer de Sagaró volia casar-se, però preferia una noia humil i pobra a una del seu braç. Va vestir-se de pastor, amb robes velles i atrotinades, i se'n va anar a la casa de Caritat de Girona, on manifestà que desitjava casar-se amb una asilada. Feren sortir totes les noies casadores que hi havia a l'asil i les feren posar en llarga renglera, perquè el pobre pastor triés la qui li fos més simpàtica; l'hereu les mirà totes, una per una, i quan hagué trobat la que als seus ulls tenia més atractius li tirà uu mocador de seda als peus, senyal d'elecció de promesa, segons un vell costum de la terra. L'escollida, a qui no agradà el pastoret, brut i mal vestit, en lloc de collir el mocador, com havia de fer per a donar senyal de conformitat a l'elecció, li ventà cop de peu i el féu passar al davant d'una altra de les noies qué formaven el rengle, i a aquella li mancà temps per a collir-lo. El ric hereu la féu sortir del rengle, indicant que amb ella es casaria, ja que ella havia esborrat el menyspreu que li havia fet la seva companya, i en prendre-la per la mà digué:

Tu seràs la pubilla del Noguer de Sagaró, i tu sabràs quantes unces caben en un mesuró.

La sorpresa dels presents fou gran en sentir com aquell rústec pastor era l'home més ric de tota aquella contornada. No cal que ponderem el desesper de la qui l'havia menyspreat. La qui va acceptar el mocador i amb ell la mà del pastor va resultar que era coixeta però així i tot el Noguer s'hi va casar.

Historia

Aquesta llegenda és totalment fictícia. La genealogia dels Noguer s'inicià amb Jaume Noguer l'any 1203; seguiren 23 generacions d'hereus masculins. La sèrie acaba amb Dolors de Noguer i de Saleta (1828), casada amb Joaquim Olivas i de Zafont, de Lledó.

El cognom Noguer havia durat 644 anys. Les darreres generacions estan encapçalades per: Josefa Olivas i de Noguer, esposa d'Estanislau Vayreda i Vila, d'Olot; Joaquim Vayreda i Olivas i Francesc Vayreda i Trullol.

L'inici de la formació d'un vast patrimoni va començar amb el casament de Felicià Noguer i Creus amb la pubilla Anna Cases de Segueró, l'any 1591. En generacions successives i per enllaços matrimonials, s'incorporaren els béns de Can Barceló, de Tregurà, i els de Can Comelles, d'Avinyonet, que més tard s'arrodonirien encara amb adquisicions successòries i a títol onerós de finques diverses de la Garrotxa i de l'Empordà.