dimarts, 28 de març del 2023

Font de la Plaça Castellana

 

"Durant molts anys hi hagué un tram de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al peu dels gratacels de la Cooperativa Graciense, que era un desordre urbanístic i de trànsit. L'ocasió olímpica va ajudar a refer l'espai mitjançant un estany de notables dimensions partit en dues parts per un mosaic de colors vius, obra de la ceramista Maria Àngels Domingo, que signa com Madola. L'obra es va gestar al llarg de cinc anys, del 1986 al 1991, i va ser duta a terme per l'arquitecte municipal Jordi Ferrando que, en la descripció de l'obra, emfatitzava que "la peça ovalada central, amb dues fonts separades per un relleu ceràmic entremig, esdevé l'element que centralitza l'atenció i adquireix el caràcter d'autèntica illa". La inauguració de la plaça de la Font Castellana va tenir lloc el 20 de juny de 1992."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"La Font de la plaça Castellana és una original escultura que fusiona l'urbanisme i els recursos plàstics de la ceràmica. Es tracta d'una obra que s'integra perfectament en el teixit urbà que va ser ofert a la ceramista Madola, que va proposar una superfície de diferents tractaments, colors i relleus per cobrir l'espai rodó de la plaça, aconseguint com a resultat una de les escultures més singulars de la ciutat. La dificultat que suposava crear una peça de ceràmica per a una zona delimitada per una rotonda va ser superada incorporant l'escultura a la plaça. Les dimensions de l'espai no van impedir tampoc que l'obra mantingués la delicadesa que caracteritza les peces de ceràmica, que normalment es treballa amb mides més reduïdes. Madola va recórrer al blau, que en combinació amb els colors de cel i de l'aigua crea una simfonia de blaus, i va imitar la tècnica del trencadís, de gran tradició a Barcelona. Una proposta que a més juga amb l'horitzontalitat, de manera que no es pertorba en cap moment la visió del tràfic rodat o dels vianants."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Daniel Giralt-Miracle

Materials:Ceràmica i aigua






Vista aèria de la font:Ajuntament de Barcelona

Autor

Disseny i execució de la ceràmica:Madola

Arquitecte:Jordi Farrando

Més informació:Viquipèdia Madola

Madola, font:Viquipèdia

 

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/autores/jordi-farrando-sicilia

Jordi Farrando, font:arqa.com

 
Veure més Art Públic Horta Guinardó

 

 

divendres, 24 de març del 2023

Escultura Els Mistos

 

Match Cover

"Una de les escultures olímpiques més populars, tot i la seva col·locació en un paratge desolat de la Vall d'Hebron, al davant de la reconstrucció del Pavelló de la República Espanyola a l'Exposició de París del 1937, que és la seu del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i acull, des de l'any 2000 una reproducció del Gernika de Picasso en el mateix lloc on estigué l'original.

És una obra molt característica de l'estil de l'autor, el nord-americà d'origen nòrdic Claes Oldenburg, que signa aquesta obra conjuntament amb la seva esposa, Coosje van Bruggen. L'estil de l'autor es basa en el sobredimensionament d'objectes quotidians i en aquesta ocasió es tracta d'una cartereta de mistos, el més alt dels quals, de 20 metres d'alçada, representa estar encès, mentre que els altres quatre es troben doblegats.

Forma part del lot d'encàrrecs municipals a escultors de prestigi internacional. En aquests encàrrecs realitzats en vigílies dels Jocs Olímpics van tenir un paper important el català Xavier Corberó i el galerista de Nova York Joseph Helman. L'escultura d'Oldenburg i van Bruggen és una de les tres que van anar a parar a l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron, juntament amb les de Susana Solano i Eudald Serra. Va costar 57 milions de pessetes. La seva popularitat ha arribat a l'extrem que ja figura, fins i tot en guies i fulletons impresos, com a "Monument al misto".

El matrimoni Oldenburg va enviar una maqueta del projecte per participar en un simposi sobre projectes de Barcelona que va tenir lloc a l'Institut Espanyol de Nova York l'abril de 1987, i dos mesos després arribaven a un acord per a la seva realització. Van triar els colors groc i vermell perquè lligaven amb els mistos i també perquè, com expliquen ells mateixos, "són els colors que es troben a la bandera catalana". Amb l'arquitecte Xavier Nieto, que treballava per a Corberó, van pensar a posar un restaurant sota el monument, però després la idea va ser desestimada. L'escultura es va començar a fer el 1991 al taller Tamansa, situat fora de Barcelona. Va ser inaugurada, conjuntament amb altres dues de la zona olímpica de la Vall d'Hebron, les de Susana Solano i Eudald Serra, el 2 d'abril de 1992."

 

"Les escultures Mistos s'han convertit en un símbol del districte d'Horta-Guinardó. Són obra de Claes Oldenburg i de Coosje van Bruggen, col·laboradora seva des de 1976. Els seus materials preferits són la fibra de vidre, l'epoxi, el plàstic, el poliuretà i l'alumini.

L'any 1956, Oldenburg, després d'haver estudiat a Yale, s'instal·là a Nova York i entrà en contacte amb Jim Dine i Allan Kaprow, uns dels pares dels happennings i les performances, i en aquest moment comença a interessar-se per objectes trobats iniciant una sèrie d'objectes en cartró, guix i paper maixé. A aquests objectes els seguiran les escultures toves, per realitzar posteriorment objectes durs (aliments, cigarrets, llapis de llavis, etc.) de grans dimensions, fets a escala gegantina, als quals presenta com els nous herois de la civilització contemporània.

Es poden admirar obres monumentals al Morese College de la Universitat de Yale (Lipsctick, 1969-1974), als jardins de la PepsiCo a Purchase, Nova York (Trowel I, 1971-1976), al centre Square de Filadelfia (Clothespin, 1976), i des del 1982 podem citar entre d'altres les situades als Central Gardens de Middlesbrough, Anglaterra (Bottle of Notes, 1993), a la Bethlehemkirch-Platz, Berlín (Houseball, 1996), a la plaça Cadorna de Milà, (Needle, thread and Knot, 2000), sense mencionar les realitzades per a la Fundació Solomon R. Guggenheim i altres institucions privades.

Les cinc peces que formen la sèrie Mistos són un clar exponent de les seves idees sobre la renovació del concepte d'escultura pública. Hem de posar en relleu que Oldenburg i Van Bruggen es basen en la inèrcia de la institució in situ, en els seus referents culturals i socials i que l'adherència de les seves peces a l'ambient no és mimètica sinó que estimula la lliure interpretació. Què ens volen dir amb aquests mistos? Un d'ells està encès i al seu davant es troba el Pavelló de la República. Ens vol dir que hem de mantenir la flama?, o senzillament fa una crítica a les prohibicions de fumar que s'estén com el foc per tot arreu?. També, tenint present la seva adscripció al Pop Art podríem fer referència a una crítica a la societat de consum, ja que no hi ha res més efímer que un llumí. Podem ser més benvolents i pensar senzillament en la flama olímpica.

És evident que el discurs de la parella gira entorn dels binomis escultura/arquitectura, tradició/innovació, i la relació de les obres amb la ciutat i el seu entorn urbà. És evident la intenció de transformar el paisatge urbà per mitjà d'objectes d'ús quotidià que formen part de la cultura popular. Oldenburg és un dels grans representants del Pop Art i segons les seves pròpies paraules és partidari d'un art lligat directament a la vida; un art que pot ser pesat, tosc, dolç, agre, i estúpid com ho és la vida mateixa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:acer, alumini, resina amb fibre de vidre pintada amb esmalt de poliuretà










 


Autor

Escultor:Claes Oldenburg, Coosje Van Bruggen

Més informació:Viquipèdia Claes Oldenburg

Claes Oldenburg, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Coosje van Bruggen

Cooje Van Bruggen, font:dsmpublicartfoundation.org

 

Veure més Art Públic Horta Guinardó

 


Escultura Forma i Espai

 

"També anomenada "Construcció", forma, amb el "Dime, dime querido" de Susana Solano i els "Mistos" de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, un trio d'escultures olímpiques a l'àrea de la Vall d'Hebron posades el 1992. Aquesta d'Eudald Serra, al peu de les instal·lacions esportives, en la unió dels carrers Coll i Alentorn i Martí Codolar, davant el camí de Sant Genís a Horta, està formada per dos arcs d'acer que volien ser un pòrtic que donés la benvinguda als atletes i visitants olímpics. Tot i que ja era posada al seu lloc el febrer del 1992, no es va inaugurar oficialment fins al 2 d'abril següent. L'obra va costar quasi nou milions de pessetes incloent-hi l'execució i els honoraris de l'artista."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Aquesta obra monumental d'Eudald Serra (Barcelona, 1911-2002) fou construïda especialment el 1992 per emplaçar-la a l'àmbit esportiu de Montbau, un dels àmbits de la Seu Olímpica. És el desenvolupament d'un precedent del 1966, designat aleshores Projecte de monument que, en unes dimensions més reduïdes, potser era una al·lusió a la força i elasticitat del brau.

En la versió del 1992 l'obra, ara designada molt apropiadament Forma i Espai, adquireix un impressionant impacte que s'aferma a l'indret i com un tòtem dóna sentit a aquell paisatge urbà d'àmplies avingudes i de grans turons i valls, tot plegat resultat de la planificació olímpica de l'indret. El conjunt, d'acer corten, s'obre en un ample semicercle determinat per tres puntals i definint tres nivells, el de base, amb arc i llinda, el paral·lepípede corbat, rigorós i ben escairat a la part superior, i el cim o testa, que s'aixeca vigorós enfondint el cel, tot desplegant les seves antenes. Però en cap moment no és una simple estructura metàl·lica. D'aquest entaulament central es desprenen signes de conjunció i disjunció de formes i funcions, tant vers les parts inferiors -o potes- com vers la superior -o testa-, amb indicacions, a més, incisives i al·lusives a les tensions de les que el conjunt escultòric en vol donar la impressió, i ho aconsegueix. Sengles forats circulars en els extrems proclamen el crit de l'estructura i invitenque cadascú procedeixi a la lectura que li sigui més adient, perquè l'obra, malgrat la seva monumentalitat i la lleugeresa fèrria de les bases, tanmateix ofereix al visitant l'aixopluc de l'ombra quan aquesta esdevé intensa a causa dels forts raigs solars. Hi és present, doncs, un fet humà càlid.

Sabem que Eudald Serra fou deixeble d'Àngel Ferrant, escultor de pregona profunditat creativa que, tanmateix no s'amagava de proclamar que "per damunt del que es vol fer hi ha el que es fa sense voler". És, doncs, tot plegat, una escultura gens convencional, amb buits i plens, pensada geomètricament i sentida per donar satisfacció a la sensibilitat humana, perquè vagi més enllà de la forma."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Arnau Puig

Materials:Acer corten






Autor

Escultor:

Més informació:Viquipèdia Eudald Serra i Güell

Eudald Serra i Güell, font:eudaldserra.com

 

 Veure més Art Públic Horta Guinardó

 


dijous, 23 de març del 2023

Escultura Dime, dime, querido

 

"Situada a prop dels "Mistos" de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, a l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron, forma part del mateix lot d'encàrrecs municipals fets amb motiu dels Jocs de 1992. Amb els "Mistos", va servir per donar un toc d'art a un espai força inhòspit en el moment que acabava de ser urbanitzat. Tanmateix, la popularitat se la va endur l'obra d'Oldenburg, molt més acolorida i lluminosa que aquesta tan austera de Susana Solano. Un dels trets més atractius de l'escultura és la diversitat de formes que ofereix als ulls del vianant segons l'angle d'observació que adopti. L'obra va costar 14 milions de pessetes incloent-hi l'execució i els honoraris de l'artista.

Es va concebre inicialment per a la plaça Llucmajor per al lloc que havia de ser el vestíbul d'entrada al parc de la Guineueta, però finalment va anar a parar a un dels espais olímpics, el de la Vall d'Hebron."

 

"Una complexa trama d'aspectes conflueix en aquesta obra de Susana Solano, una de les primeres que concep per a l'espai públic l'any 1986 i que no va poder ser duta a terme fins sis anys després. Un poderós recipient arquitectònic elevat entra en fricció amb una inquietant modulació d'aigua que cau vertiginosament en picat des de dalt, dominat tot aquest sistema de relacions per una fosca memòria sensorial femenina.

L'obra empra, com és habitual en la seva escultura, el doble joc alhora de construcció tancada i oberta com a metàfora de la idea de trànsit i d'irrevocable flux que marca l'existència humana. I recolza particularment en l'efecte aquós, orgànic i en cascada, com moltes obres seves de finals dels anys vuitanta, amb què tendia a manifestar la imatge brutalista del nostre esdevenir.

L'artista connecta amb una memòria col·lectiva de l'ésser que fa emergir plaers i conflictes, exaltacions i col·lisions emmagatzemats en el nostre interior. Aquesta obra, acollidora en el seu espai baix, al mateix temps que impenetrable en la seva part alta, hermètica i a la vegada comunicant, que d'un costat es replega sobre si mateixa i de l'altra s'obre generosa al camí on està ubicada, expressa amb rotunditat i des de la seva total dissimetria de plans i significats estructurals, els desequilibris i desassossecs, les plenituds i les carències, de la condició humana de tots els temps."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Blanch

Materials:Acer corten






Autor

Escultora:Susana Solano

Més informació:Viquipèdia Susana Solano

Susana Solano, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó


dilluns, 13 de març del 2023

Font del World Trade Center

 

"Una de les primeres fonts de caire cibernètic instal·lada a Barcelona. Va ser encarregada per l'empresa Pei, Cobb, Freed and Partners, que construïa el World Trade Center per encàrrec de Port de Barcelona a l'empresa californiana Wet Design, creada per Mark Fuller, que va excel·lir en unir els jocs d'aigua amb la tecnologia més avançada. La font funciona simplement quan es trepitja el seu territori, creant així una complicitat entre el visitant del recinte i els inspiradors de la idea. Va ser inaugurada amb el World Trade Center el 22 de juliol de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Font del WTC, font:Oldbcn.com

"Font situada a l'interior de l'edifici Trade Center del Moll d'Espanya al Port de Barcelona. L'esmentada font va ser dissenyada per la firma nord-americana Wet Design. Representa el perfecte equilibri entre bellesa i tecnologia, en què la visió del joc aquàtic es complementa amb el so, produït tant pels dispositius del sistema hidràulic com per l'aigua mateixa en rajar cap al terra, cosa que provoca una sensació de plaer en l'espectador i reclama la seva atenció pels diferents canvis en el registre sonor.

La font té forma de creu, està formada per dues fileres de deu orificis per braç alineats al terra, combina una coreografia d'aigua il·luminada que canvia contínuament, que va d'una sensible caiguda a un esclat de fluids, sempre verticals, com si es tractés d'una competició entre ells per saber quin és el que arriba més alt, per desembocar en una simfonia de moviments i sons i oferir, en definitiva, un espectacle que pot contemplar-se en un magnífic espai circular alhora que permet gaudir d'un refresc en qualsevol terrassa adjacent de la plaça. La bellesa d'aquesta obra consisteix en el fet que convida l'espectador a interrelacionar-se amb ella en tots els sentits quan està activa, mentre que perd tot el seu caràcter de font per convertir-se en una zona de pas quan està apagada."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - José Antonio Asensio Fernández

Materials:Aigua

 


 

Més informació:Oldbcn.com/ca/turisme/art-public/fuente-del-wtc

Més informació:Viquipèdia World Trade Center Barcelona

Més informació:WTCBarcelona.com/ca/benvinguda/

 

World Trade Center Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Disseny:Wet Design

Més informació:Hmong.es/wiki/WET_(Water_Entertainment_Technologies)

Logotip Wet, font:Hmong.es

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest