"La colossal imatge de la Mare de Déu de la Mercè que hi ha actualment sobre la cúpula del temple que li és dedicat es va posar el 29 de setembre de l'any 1959, en substitució d'una altra destruïda durant la Guerra Civil i de la qual es va aprofitar el metall per fer-ne material de guerra. És obra dels germans Oslé, i per obtenir la gran quantitat de bronze que conté, es van fondre algunes estàtues de personatges de la història de Catalunya que havien estat al Saló de Sant Joan, encara que la significació històrica de les cinc estàtues destruïdes -totes elles personatges de l'edat mitjana- podria haver estat, de fet, perfectament assumida pel nou règim. Eren les de Guifré el Pilós i Ramon Berenguer el Vell, comtes de Barcelona; Pere Albert, jurista del segle XIII; Bernat Desclot, també del segle XIII, autor d'una de les quatre grans cròniques, i Jaume Fabre, arquitecte de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi. Joaquim Renart explica a les seves memòries com aquestes estàtues ja havien estat retirades durant la Guerra, el gener de 1937. Eren en un magatzem quan els franquistes van decidir fondre-les. En qualsevol cas, no eren totes les que hi havia al Saló de Sant Joan, perquè dues més van restar el 1939 al mateix lloc sense problemes -les de Viladomat i Roger de Llúria, que flanquegen el monument a Rius i Taulet- i una altra, la de Pau Claris, es va retirar però no es va fondre. També es va fondre, amb la mateixa finalitat, una de les escultures de bronze que hi havia al desmuntat monument del doctor Robert i la gran bandera, també de bronze, que hi havia en el mateix monument.
La imatge primitiva, destruïda durant la Guerra, era obra de Maximí Sala i va ser col·locada el 14 d'octubre de 1888. Era més petita que l'actual.
L'any 1990 es va portar a terme una restauració de la basílica de la Mercè, finançada per l'empresa xampanyera Moët & Chandon, dintre la campanya "Barcelona, posa't guapa". El 20 de juny d'aquell any, un grup d'escaladors especialitzats a accedir a llocs difícils va pujar a la cúpula i va fer una neteja a fons de la imatge. L'any 1997 es va procedir a la consolidació del seu suport després d'haver-se comprovat que presentava senyals importants de deteriorament.
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Si ens la mirem des del Moll de la Fusta o des del Port Vell sembla com si la imatge de la Mare de Déu de la Mercè que corona la cúpula de la "seva" basílica suri damunt els edificis que constitueixen la façana marítima de ciutat vella i sobretot damunt l'edifici de Capitania General, que originalment era el convent dels mercedaris. Aquesta posició enlairada de la imatge de la Mare de Déu de la Mercè, que la converteix en un element característic de la silueta urbana d'aquesta banda de la ciutat, és ben justificada pel fet de tractar-se de la copatrona de Barcelona, juntament amb santa Eulàlia.
Si des del mar la veiem de perfil, situant-nos a la plaça de la Mercè i enretirant-nos una mica, fins a l'alçada de la font de Neptú, aconseguirem veure-la de cara i distingir millor els trets de la seva iconografia, que no és precisament la més típica de la Mare de Déu de la Mercè.
Va vestida amb mantell i túnica, coronada, i porta el Nen Jesús nu. Amb la seva ma dreta aguanta un ceptre mentre que el Nen porta unes cadenes trencades, al·lusió directa a la redempció de captius, que era la funció essencial de l'orde religiós de la Mercè. Els peus de la Mare de Déu reposen damunt una esfera estelada i aquesta, a la vegada, s'aguanta sobre un capitell invertit. El conjunt fa uns set metres d'alçada i unes 6 tones de pes.
Mossèn Joan Ferrando explicava a la seva monografia sobre la basílica de la Mercè que arran de l'Exposició Universal de 1888 es va produir la solemne coronació de la Mare de Déu i que això va coincidir amb la construcció de la cúpula de la basílica, obra de l'arquitecte Joan Martorell. Aquesta cúpula va ser coronada amb una estàtua monumental de bronze daurat que representava la Mare de Déu de la Mercè amb l'Infant, obra de l'escultor Maximí Sala.
Aquesta imatge va ser destruïda arran de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 i després de la guerra es va voler restituir-la. L'any 1945 l'Ajuntament va encarregar la nova imatge, que és l'actual, als germans Llucià i Miquel Oslé però després de la mort del primer, l'any 1951, la va tirar endavant en solitari el segon, Miquel. La seva filla Miquelina va servir-li de model per fer la cara de la Mare de Déu. El procés d'execució va ser llarg i complicat. En un moment determinat (1953) es va dir que no podria ser fosa en bronze per manca de diners. Superat aquest obstacle i realitzada finalment la fosa en una foneria de Valls, també es va discutir sobre la conveniència de daurar-la. Mentrestant, el projecte original va sofrir algunes petites modificacions, com ara l'addició de la corona de la Mare de Déu, que no veiem en les primeres imatges de la peça, quan encara era al taller de Miquel Oslé. Al final la imatge va ser posada al seu lloc pocs dies després de la festa de la Mercè de l'any 1959."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep Bracons i Clapés
Materials:Bronze
Més informació:Viquipèdia Mare de Déu de la Mercè
Més informació:Viquipèdia Basílica de la Mercè
Escultura de la Mare de Déu de la Mercè, font:Viquipèdia
Autor
Escultor:Miquel Oslé. Imatge original de Maximí Sala
Més informació:Viquipèdia Miquel Oslé i Saenz de Medrano
 |
| Miquel Oslé, font:ddd.uab.cat |
Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest
