Escultura Creuament

 

"Mitjançant la tensió entre estructures, Elisa Arimany crea una metàfora, un símbol de la tensió que hom experimenta en el seu dia a dia. El concepte “dicotomia” és present en cada una de les seves obres: el immobilisme i la vitalitat, l’opressió i la llibertat, que la persona manté amb la societat, amb la família o inclús amb ella mateixa. L’expressió per mitjà de materials purs i simples li serveix com a mecanisme d’autoanàlisi, malgrat no n’extregui una interpretació concreta. Les seves peces adquireixen la dimensió d’obres obertes, és a dir, on els conceptes vitals i els materials es manifesten per aconseguir una dimensió humanista de l’obra d’art. Creuament (1990) és un clar exemple de l’estil d’Arimany: dues estructures rígides que se sostenen i al mateix temps s’oprimeixen, sotmeses a la petita estructura de pedra, la qual actua com a element equilibrador. El diàleg entre materials on l’element “perdedor” és el més natural (entre la pedra i la ceràmica, segons Arimany, l’única diferència és que la primera està cuita per la naturalesa). No obstant, la intervenció de l’artista és mínima, es limita a donar-los-hi energia mitjançant la combinació, sense dominar-los. La seva obra es caracteritza per la valoració dels materials, per la qualitat del disseny, per la riquesa de l’acabat i per la seva vocació, en els seus treballs de caràcter artesanal, d’atorgar-los sentit simbòlic. D’aquí la seva afirmació: “Voldria expressar la meva manera de veure el món i no tinc prou paraules. És per això que, humilment, ho haig de fer amb fang, pedres o ferro”.

Malgrat la rigidesa dels materials utilitzats i la duresa de les seves formes, l’obra es presenta a l’espectador com una escultura dinàmica, que cal contemplar des de diferents punts de vista per apreciar com s’integra en l’entorn. Un altre aspecte important a destacar és la semblança, quasi buscada, de les bigues de ferro que conformen la coberta d’aquest espai i el material amb el que l'artista treballa. Aquesta semblança contribueix a reforçar la integració de l’obra en l’espai. La dicotomia que Arimany busca en l’obra és un símbol perfectament aplicable al lloc on se situa l’escultura, així doncs, immobilisme i vitalitat, són dues situacions que es poden trobar en aquest espai i que, al mateix temps, l’autora aconsegueix expressar a partir de materials purs i simples."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Clara Guixer

Materials:Ferro

 

Autor

Escultora:Elisa Arimany

Materials:Viquipèdia Elisa Arimany

Elisa Arimany, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

      

Escultura Déu Neptú

 

"El mateix Neptú de la cascada del parc de la Ciutadella és el que s'aixeca al canal del parc de l'Espanya Industrial, ja que n'existia una altra còpia als magatzems municipals. Obra de Manuel Fuxà, que data del 1881, és una referència constant al paisatge del parc de l'Espanya Industrial des de la seva inauguració, el 26 d'octubre de 1985. No es coneixen dades sobre l'origen d'aquesta còpia, però existeix la possibilitat de que es tracti de l'obra que originalment havia estat a la Cascada del Parc de la Ciutadella i que, en deteriorar-se molt, aquella hagués estat substituïda per una de nova. L'original, deteriorada, s'hauria guardat en un magatzem, d'on hauria estat recuperada, un cop molt restaurada, per posar-la al Parc de l'Espanya Industrial. Feliu Elías, en la seva monografia sobre escultura, ja escrivia el 1928 que l'original era "tota escrostonada"."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

 

"Una imposant figura de Neptú, el déu del mar de la mitologia clàssica que sovint decora fonts i d'altres monuments en què és present l'aigua, habita el llac artificial del Parc de l'Espanya Industrial. De rostre sever, duu abundant barba i cabells arrissats. Amb la mà del braç dret -braç que forma un angle de vora quaranta-cinc graus- empunya el seu atribut característic, la forca de tres puntes o trident, mentre amb la mà esquerra es recull el drap de plecs gruixuts que duu lligat a la cintura i deixa veure part de la seva musculosa anatomia.

Com altres escultures del Parc, procedeix dels magatzems municipals i ofereix, tret del que fa a la posició del braç dret, la mateixa figura que el Neptú que des del 1881 domina les aigües de la Cascada del Parc de la Ciutadella (en aquest, el braç forma un angle quasi recte). Ambdós mostren al pedestal la firma de l'autor: Manuel Fuxà (Barcelona, 1850-1927), escultor que es féu càrrec d'una gran quantitat de monuments públics per a ciutats catalanes i espanyoles, i fou alhora professor de l'Escola de Llotja, centre on es formà i del qual arribà a ser director. Amb tot i que les figures de Neptú revelen tant el realisme que va saber conferir als volums i les vestidures com la gran habilitat tècnica que el va distingir, Fuxà és recordat sobretot pels monuments que erigí a destacades personalitats històriques com Bonaventura Carles Aribau (Parc de la Ciutadella, Barcelona), Gaspar Melchor de Jovellanos (Plaza del Seis de Agosto, Gijón) o Francesc de P. Rius i Taulet (passeig de Lluís Companys, Barcelona), entre d'altres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona- Art Públic - Anna Maria Guasch

Materials:Pedra amb element metàl.lic

Més informació:Viquipèdia Déu Neptú

Neptú, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà per Ramon Casas, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura Venus moderna

 

"Durant l'Exposició Internacional de 1929 es va posar en el camí d'entrada al pavelló de Dinamarca, al costat de l'estadi, en un petit parterre situat entre les columnes que hi feien de pòrtic des de l'avinguda Internacional, una estàtua de José Pérez Pérez, conegut amb el pseudònim de Peresejo. Aquesta Venus moderna va ser retirada un cop acabada l'Exposició i dormia el somni dels oblidats als magatzems municipals quan Oriol Bohigas, delegat d'Urbanisme, va decidir que formés part de l'estol d'escultures del nou parc de l'Espanya Industrial, inaugurat el 26 d'octubre de 1985."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

" Venus Moderna fou realitzada al 1929 per a l'Exposició Internacional de Montjuïc. Peresejo, fidel al seu estil, va portar a terme una Venus, deessa de la bellesa i de l'amor, vigorosa i robusta. La seva obra, malgrat que es pot col·locar dintre d'una tendència mediterranista imperant a l'època, és d'orientació més renaixentista que no pas grega, i es desmarca, en certa forma, de la tendència noucentista que mirava cap a l'antiguitat com a font d'inspiració. És per aquesta mediterraneïtat que respira l'obra que possiblement fou rescatada del magatzem municipal i col·locada en aquest parc de l'Espanya Industrial, també conegut pel nom de les Termes de Sant Jordi, un lloc en què l'autor de la remodelació del parc, l'arquitecte basc Peña Ganchegui, va aconseguir recrear un espai mediterrani que ens porta a una època arqueològica, construint aquest fòrum amb grades i un gran llac en el que la deessa Venus sembla ser dins del seu medi natural."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Maria Guasch

Materials:Marbre blanc

Més informació:Viquipèdia Deessa Venus

Venus de Arles, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Peresejo

Més informació:Wikipedia José Pérez Pérez - Peresejo

Peresejo, font:google

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura Tors de dona

 

"L'arquitecte Oriol Bohigas, com a delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, va tenir la pensada d'aprofitar una sèrie d'escultures conservades als magatzems municipals per a les cinc hectàrees del nou parc de l'Espanya Industrial. Una era el Tors de dona, obra d'Enric Casanovas creada el 1947, que un cop instal·lada al parc va patir una bretolada que la va fer malbé. Com en d'altres casos -per exemple, la Maternitat de Rebull a la plaça de Navas- es va optar per fer-ne una còpia en bronze, que va costar al voltant de 2.400.000 pessetes, i conservar l'original al vestíbul municipal."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Enric Casanovas modelà aquesta obra en pedra probablement als darrers anys de la seva vida. Format al taller de l'escultor modernista Josep Llimona i a l'Escola de Llotja, Casanovas completà la seva formació a París i va rebre la influència de Rodin abans de convertir-se en un dels principals forjadors dels ideals estètics del noucentisme, moviment sorgit a Catalunya a la primera dècada del segle XX que propugnava el retorn a la tradició clàssica mediterrània per tal de crear una cultura catalana pròpia.

El tors correspon al d'una dona jove, de rostre arrodonit i expressió dolça, amb una llarga cabellera que cau esquena avall formant dos blens, el coll fort i un cos nu que no té braços ni cames. El fet que Casanovas la presenti com si fos una troballa arqueològica demostra, de la mateixa manera que la joventut, la serenitat, la idealització i la bellesa de la figura, el respecte per l'herència clàssica que traspuen les seves millors obres, fonamentalment dedicades a la dona i sovint realitzades per a jardins i espais a l'aire lliure.

L'original de pedra abandonà els magatzems municipals amb destí al Parc de l'Espanya Industrial el 1985, però degut a les agressions que sofrí ingressà deu anys més tard al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona i va ésser substituït per una còpia de bronze."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Maria Guasch

Materials:Bronze

Autor

Escultor:Enric Casanovas

Més informació:Viquipèdia Enric Casanovas i Roy

Enric Casanovas, font:esculturizante.blogspot.com

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Els Bous de l'abundància

 

"A l'escultor Antoni Alsina li va ser encarregat un grup escultòric per a la plaça de Catalunya en el concurs que es va fallar l'agost de 1927, però sense que hi hagués cap emplaçament previst, a diferència de les altres obres encarregades. El grup, titulat Els bous de l'abundància va ser finalment derivat a un altre lloc, quan Nicolau Maria Rubió i Tudurí va fer veure al jurat, dos mesos després d'haver pres aquest la decisió, que era absurd encarregar una obra per un lloc en el qual no havia estat prevista. Després d'estudiar alguns emplaçaments possibles per aquest grup (l'actual plaça de Francesc Macià, l'actual plaça Kennedy o els jardinets del capdamunt del passeig de Gràcia) es va traspassar el contracte a la Junta d'Exposicions, el juny de 1928, i aquesta va buscar-li un lloc a Montjuïc, al recinte de l'Exposició Internacional, on va estar fins als anys setanta. Estava format per unes noies assegudes al llom de dos bous. Quan va ser retirat de Montjuïc a causa del mal estat en què es trobava, i portat al magatzem municipal del desaparegut carrer de Ciervo, en el trasllat es va acabar de fer malbé. A un dels bous se li va trencar una pota i a tots dos els faltaven les banyes. En fer-se el Parc de l'Espanya Industrial, es va rescatar del magatzem i un cop restaurat va servir per decorar el nou parc, inaugurat el 26 d'octubre de 1985."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra de Montjuïc

Autor

Escultor:Antoni Alsina

Més informació:Viquipèdia Antoni Alsina i Amils

Més informació:Museutarrega.cat/antoni-alsina-amils

Antoni Alsina, museu comarcal d'Urgell Tàrrega, font:viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc