TRESORS a BARCELONA

dimarts, 27 de setembre del 2022

Escultura Venus moderna

"Durant l'Exposició Internacional de 1929 es va posar en el camí d'entrada al pavelló de Dinamarca, al costat de l'estadi, en un petit parterre situat entre les columnes que hi feien de pòrtic des de l'avinguda Internacional, una estàtua de José Pérez Pérez, conegut amb el pseudònim de Peresejo. Aquesta Venus moderna va ser retirada un cop acabada l'Exposició i dormia el somni dels oblidats als magatzems municipals quan Oriol Bohigas, delegat d'Urbanisme, va decidir que formés part de l'estol d'escultures del nou parc de l'Espanya Industrial, inaugurat el 26 d'octubre de 1985."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

" Venus Moderna fou realitzada al 1929 per a l'Exposició Internacional de Montjuïc. Peresejo, fidel al seu estil, va portar a terme una Venus, deessa de la bellesa i de l'amor, vigorosa i robusta. La seva obra, malgrat que es pot col·locar dintre d'una tendència mediterranista imperant a l'època, és d'orientació més renaixentista que no pas grega, i es desmarca, en certa forma, de la tendència noucentista que mirava cap a l'antiguitat com a font d'inspiració. És per aquesta mediterraneïtat que respira l'obra que possiblement fou rescatada del magatzem municipal i col·locada en aquest parc de l'Espanya Industrial, també conegut pel nom de les Termes de Sant Jordi, un lloc en què l'autor de la remodelació del parc, l'arquitecte basc Peña Ganchegui, va aconseguir recrear un espai mediterrani que ens porta a una època arqueològica, construint aquest fòrum amb grades i un gran llac en el que la deessa Venus sembla ser dins del seu medi natural."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Maria Guasch

Materials:Marbre blanc

Més informació:Viquipèdia Deessa Venus

Venus de Arles, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Peresejo

Més informació:Wikipedia José Pérez Pérez - Peresejo

Peresejo, font:google
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

divendres, 23 de setembre del 2022

Escultura Tors de dona

"L'arquitecte Oriol Bohigas, com a delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, va tenir la pensada d'aprofitar una sèrie d'escultures conservades als magatzems municipals per a les cinc hectàrees del nou parc de l'Espanya Industrial. Una era el Tors de dona, obra d'Enric Casanovas creada el 1947, que un cop instal·lada al parc va patir una bretolada que la va fer malbé. Com en d'altres casos -per exemple, la Maternitat de Rebull a la plaça de Navas- es va optar per fer-ne una còpia en bronze, que va costar al voltant de 2.400.000 pessetes, i conservar l'original al vestíbul municipal."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Enric Casanovas modelà aquesta obra en pedra probablement als darrers anys de la seva vida. Format al taller de l'escultor modernista Josep Llimona i a l'Escola de Llotja, Casanovas completà la seva formació a París i va rebre la influència de Rodin abans de convertir-se en un dels principals forjadors dels ideals estètics del noucentisme, moviment sorgit a Catalunya a la primera dècada del segle XX que propugnava el retorn a la tradició clàssica mediterrània per tal de crear una cultura catalana pròpia.

El tors correspon al d'una dona jove, de rostre arrodonit i expressió dolça, amb una llarga cabellera que cau esquena avall formant dos blens, el coll fort i un cos nu que no té braços ni cames. El fet que Casanovas la presenti com si fos una troballa arqueològica demostra, de la mateixa manera que la joventut, la serenitat, la idealització i la bellesa de la figura, el respecte per l'herència clàssica que traspuen les seves millors obres, fonamentalment dedicades a la dona i sovint realitzades per a jardins i espais a l'aire lliure.

L'original de pedra abandonà els magatzems municipals amb destí al Parc de l'Espanya Industrial el 1985, però degut a les agressions que sofrí ingressà deu anys més tard al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona i va ésser substituït per una còpia de bronze."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Maria Guasch

Materials:Bronze

Autor

Escultor:Enric Casanovas

Més informació:Viquipèdia Enric Casanovas i Roy

Enric Casanovas, font:esculturizante.blogspot.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Els Bous de l'abundància

"A l'escultor Antoni Alsina li va ser encarregat un grup escultòric per a la plaça de Catalunya en el concurs que es va fallar l'agost de 1927, però sense que hi hagués cap emplaçament previst, a diferència de les altres obres encarregades. El grup, titulat Els bous de l'abundància va ser finalment derivat a un altre lloc, quan Nicolau Maria Rubió i Tudurí va fer veure al jurat, dos mesos després d'haver pres aquest la decisió, que era absurd encarregar una obra per un lloc en el qual no havia estat prevista. Després d'estudiar alguns emplaçaments possibles per aquest grup (l'actual plaça de Francesc Macià, l'actual plaça Kennedy o els jardinets del capdamunt del passeig de Gràcia) es va traspassar el contracte a la Junta d'Exposicions, el juny de 1928, i aquesta va buscar-li un lloc a Montjuïc, al recinte de l'Exposició Internacional, on va estar fins als anys setanta. Estava format per unes noies assegudes al llom de dos bous. Quan va ser retirat de Montjuïc a causa del mal estat en què es trobava, i portat al magatzem municipal del desaparegut carrer de Ciervo, en el trasllat es va acabar de fer malbé. A un dels bous se li va trencar una pota i a tots dos els faltaven les banyes. En fer-se el Parc de l'Espanya Industrial, es va rescatar del magatzem i un cop restaurat va servir per decorar el nou parc, inaugurat el 26 d'octubre de 1985."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra de Montjuïc

Autor

Escultor:Antoni Alsina

Més informació:Viquipèdia Antoni Alsina i Amils

Més informació:Museutarrega.cat/antoni-alsina-amils

Antoni Alsina, museu comarcal d'Urgell Tàrrega, font:viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dijous, 22 de setembre del 2022

Escultura El Drac

"De bon començament es va tenir present la idea d'una escultura lúdica per al parc de l'Espanya Industrial, que havia de dur a terme el basc Andrés Nagel, però que no va arribar a temps per a la inauguració de l'octubre de 1985. Es va retardar força i no va obrir portes aquest tobogan gegant fins el dia de Sant Jordi -quin millor dia per a un drac?- de l'any 1987. L'escultura pesa 150 tones i té unes dimensions notables. Maltractada per brètols i rodamóns, va caldre tancar part dels seus accessos i restaurar-la, l'any 2001 d'acord amb l'autor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A l'antiga toponímia Nagel venia a significar lloc ric en aigua i amb el seu drac amb les ales ben obertes i una gran cua que arriba sobre una plataforma de pedra, l'escultor aconsegueix que la figura mítica que habitualment produeix sigui, emergint del llac, un tobogan en què puguin jugar els nens que van al Parc de l'Espanya Industrial. L'artista donostiarra, coneixedor de primera mà del que és l'esperit fabril, aconseguí transformar les cent cinquanta tones que pesa aquesta singular obra en un monument útil, aeri i permanentment imaginatiu.

El manteniment del Drac de Nagel no sempre ha estat el correcte. Les grans ciutats són molt complexes i tant hi viuen com hi passen persones de tota mena. Algunes no disposen de prou sensibilitat per respectar el mobiliari urbà i tampoc, consegüentment, l'art que troben a la via pública. Però les obres emblemàtiques -aquest Drac ho és- aconsegueixen imposar-se per elles mateixes i trobar l'ajut necessari per a la seva conservació. El Drac, doncs, instal·lat l'any 1987, s'aferma més i més amb el temps com un símbol de la barriada de Sants. Nagel ha aconseguit amb la seva irònica creativitat i amb el vital inconformisme que el mouen, una escultura que, malgrat les grans dimensions, s'ha fet entranyable per a la majoria de ciutadans."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Planxes d'acer pintat

Més informació:Viquipèdia El Drac

El Drac de la Casa Bruno Cuadros, font:cjms1942.blogspot.com

Autor

Escultor:Andrés Nagel

Més informació:Viquipèdia Andrés Nagel Tejada

Andrés Nagel, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Landa V

"Un altra aportació moderna al parc de l'Espanya Industrial va ser l'escultura Landa V, de Pablo Palazuelo, un autor habitual de la galeria Maeght, amb la qual es van fer els tractes per a la seva adquisició. L'escultura conviu amb altres recuperades dels magatzems municipals, molt més antigues, i amb la Rapsòdia en alto, de l'anglès Anthony Caro."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Landa V és una escultura típica del llenguatge de Pablo Palazuelo. Geomètrica, serena, equilibrada, sortida d'un món propi i personal, format per elements filosòfics, científics i místics. L'obra de Palazuelo és en el seu conjunt d'una simplicitat aparent, perquè al darrere s'hi amaga una complexitat procedent de les reflexions creadores de l'escultor que es mostra ben aviat interessat per la filosofia de Bachelar i Mircea Eliade, així com també per l'esoterisme i les religions orientals. La seva obra té un profund fons teòric i conceptual que el mateix artista s'interessa per divulgar a través d'escrits.

Landa V és un exemple de síntesi, concisió i claredat, típica de l'obra de Palazuelo que desenvolupa unes mateixes premisses ja sigui a la seva obra pictòrica, bidimensional, o escultòrica, tridimensional. La geometria és una de les preocupacions de l'autor, la considera origen i generadora de la natura, de la vida, esquelet i estructura d'aquesta. La geometria configura l'eix del seu discurs teòric i també emocional.

Landa V esta constituïda per una sèrie de planxes d'acer, acoblades en un equilibri serè i harmònic, no només amb ella mateixa sinó també amb l'espai on s'ubica, produint jocs de llum i transmetent una serenor sens dubte cercada per l'autor."