Escultura a Charlot

 

"Durant molts anys, el personatge de Charlot va ser la més internacional de totes les figures que el cinema va produir en l'època muda. I, més enllà en el temps, va adquirir un caràcter mític fins i tot per a aquells que mai no haguessin vist els seus films. És aquesta mitificació, precisament, la que recrea l'escultura que va ser instal·lada originàriament al Parc d'Atraccions de Montjuïc. L'obra busca la identificació de l'espectador amb la figura de Charlot a través d'aquells motius que caracteritzaven el personatge, especialment en les pel·lícules curtes dels anys deu i vint: el barret, el bastó, el bigoti i la indumentària de vagabund. En l'escultura, Charlot es troba damunt d'una bola del món en la qual els continents són una part sòlida de bronze i els mars una zona buida que permet observar la retícula que posa en peu l'esfera, la qual serveix alhora de pedestal per a la figura humana. (Això esdevé una solució heterodoxa perquè fa avinent a l'espectador els recursos o els artilugis constructius de l'artista.) La bola del món, en el cas de Charlot, ens remet a dues possibles interpretacions: la primera, el caràcter internacional del personatge creat per Chaplin, el fet que es tracti de la figura còmica més coneguda i més prestigiosa de la història del cinema; la segona ens recorda una de les pel·lícules més emblemàtiques de Chaplin, The Great Dictator (El gran dictador, 1940), una denuncia ferotge del nazisme en la qual un dels protagonistes juga amb una bola del món en una de les seqüències més conegudes del film. Com passa amb les altres escultures dedicades a personatges populars que van ser instal·lades al recinte de Montjuïc, la voluntat dinàmica de la concepció de l'obra ha de superar la pesadesa innata del bronze, tot i la pàtina de color verd de la superfície, la qual mitiga la sensació de densitat del material emprat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Charlot (personatge)

Més informació:Biografiasyvidas.com Chaplin

Charlot, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Núria Tortras

Més informació:Viquipèdia Nuria Tortras i Planas

Nuria Tortras, font:elveldharmonia.blogspot.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura El Pallasso Charlie Rivel

 

"Per bé que el títol de l'obra al·ludeix al personatge del pallasso en general, la composició de la figura ens remet directament a un pallasso concret: Josep Andreu, més conegut pel seu nom artístic Charlie Rivel. I no solament això: l'escultura recupera un dels moments estel·lars de les actuacions que el mític august català realitzava amb una cadira i una guitarra, i la seva peculiar indumentària, amb el vestit allargassat fins a les sabates. Charlie Rivel, en la pista de circ o dalt de l'escenari, plantejava un joc poètic amb la cadira, s'hi barallava, udolava per culpa d'ella, però no se'n podia desfer mai. Així, doncs, l'escultura, en remetre's a aquest moment gairebé mític de les actuacions del pallasso, permet que l'espectador en faci una lectura molt lúdica. Al contrari que l'estatuària clàssica, sempre rígida, que prenia el personatge representat en posicions sagrades o selectes, l'escultura dedicada al pallasso es fa mirar per la seva antirigidesa (a desgrat de la densitat del material emprat). És cert que l'obra ha de lluitar contra la impossibilitat de mostrar alguns dels matisos consubstancials al personatge representat, l'absència de color (tan característica en el món del circ i en la configuració del propi Rivel) o l'absència de moviment. Però, malgrat això, o potser precisament a causa d'aquestes limitacions, l'escultura pren aquest poder simbòlic que la fa tan interessant, en haver sabut fixar un instant d'una de les entrades de pallassos més interessants de Charlie Rivel, un dels artistes més venerats de la història del circ durant el segle XX."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Charlie Rivel

Més informació:Circopedia.org/Charlie_Rivel

Charlie Rivel, font:circoraluy.com

Autor

Escultor:Joaquim Ros-Sabater

Més informació:Viquipèdia Joaquim Ros i Sabater

Joaquim Ros, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura a Carmen Amaya

 

"L'escultura dedicada a Carmen Amaya sobretot pretén immortalitzar un instant específic d'un dels balls de la famosa dansadora gitana, nascuda en una barraca del Somorrostro barceloní. En realitat, aquest és un dels objectius primordials de la història de l'escultura: aturar el temps, fixar la instantània d'un personatge, d'una acció o d'un fet èpic o mitològic. En aquest cas, conservar a través d'una escultura la força expressiva de Carmen Amaya en els seus balls. Tot i la densitat i pesadesa del material emprat, l'escultor pretén captar l'agilitat de la figura a través del vestit de la balladora, amb tot un seguit de plecs successius, o per mitjà del gest de les mans. Josep Cañas, autor d'algunes obres corals estimables, com Als castellers (Vilafranca del Penedès), Quatre de vuit (El Vendrell), o el monument A la sardana (a la mateixa muntanya de Montjuïc, a Barcelona), jugava aquí amb la força expressiva d'una individualitat. És cert que trobem algunes similituds entre moltes d'aquestes obres públiques, per exemple, la idea de copsar la instantània del moviment d'unes danses o de l'esforç dels castellers, però aquí hi ha algun tret específic: davant de l'anonimat dels sardanistes o dels castellers, l'escultor, en aquesta peça, hagué de centrar-se en la forta personalitat artística d'una ballarina; davant de materials menys rígids com el marbre, l'escultura dedicada a Carmen Amaya havia de produir aquesta sensació de moviment per mitjà del bronze, i amb una caracterització pròpia de l'artista gitana, d'aquí la "peineta", les arracades o la ja comentada ampul·lositat del vestit.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Carmen Amaya

Més informació:Tablaodecarmen.com/Carmen Amaya

Carmen Amaya, font:Deflamenco.com

Autor

Escultor:Josep Cañas

Més informació:Viquipèdia Josep Cañas i Cañas

Josep Cañas, font:iepenedesencs.org

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura a Joaquim Blume

 

"L'obra pretén immortalitzar Joaquim Blume Carreras, un prestigiós gimnasta català mort prematurament abans dels trenta anys que havia destacat, precisament, pel seu virtuosisme en els exercicis sobre les anelles. En aquest sentit, l'autor de l'obra va plantejar una associació visual (i també conceptual) entre les anelles pròpies de l'aparell gimnàstic i les anelles que conformen el símbol de l'olimpisme, les quals es troben darrera de la figura del gimnasta i serveixen alhora de suport al conjunt. Es tracta, doncs, d'un joc o d'una associació visual i metonímica alhora d'unes anelles dins d'unes altres són una suggeridora evocació per a l'espectador. La representació de Blume es remet a un dels moments de màxima dificultat en l'exercici damunt de les anelles, quan el gimnasta compon la figura de Crist crucificat. En conseqüència, l'obra presta atenció al volum i complexitat de la musculatura del personatge, especialment en braços i espatlles, vol fixar-se en l'enorme esforç que ha de fer l'esportista per compondre aquesta figura amb la perfecció amb què la realitzava Joaquim Blume."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze, acer i base de formigó

 

 

Més informació:Viquipèdia Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume a les anelles realitzant la posició del Crist que el va fer famós, font:La Vanguardia

 

Autor

Escultor:Nicolau Ortiz

Més informació:Viquipèdia Nicolau Ortiz i Serra

Nicolau Ortiz, font:Viquipèdia

Nicolau Ortiz amb l'estàtua de Joaquim Blume, font:Viquipèdia

 

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura El Guerrer Escalinates de Montjuïc

 

"Amb motiu de la restauració de les escales mecàniques que ajuden a fer la pujada al Palau Nacional, els anys 90 van ser posades de nou, convenientment restaurades, quatre figures que, en el seu origen, provenien dels tallers Lena i que formaven part del lot d'escultures industrials del 1929. Són: una Amazona, un Guerrer, Silè ballant i un Dorífor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Aquestes figures que flanquegen les escales i els salts d'aigua de la plaça de la Cascada són al meu entendre, i ho han estat sempre, elements ornamentals necessaris per complementar el conjunt: entre les dues imponents escultures de Llimona que representen noies joves i nues amb flors a les mans, inclinades cap endavant en gest d'acollida i aproximació als espectadors en l'inici de l'ascensió cap el Palau Nacional, i les figures sedents de l'escultor Marès que, ja gairebé davant de l'edifici, evoquen els dos principis fonamentals, la Terra i l'Aigua.

Per això, potser, els xiprers que segueixen el mateix trajecte gairebé les han ocultades; per això també, i a causa del material pobre amb què van ser fetes, van patir una notable destrucció que va obligar a una restauració recent, per tal que no desentonessin amb el conjunt del jardí i mostressin l'estat d'abandonament d'aquest parc durant uns quants anys. La finalitat decorativa i, alhora, el desig cultural d'ambientar el parc amb estatuària de to clàssic, personalitzada o sense nom propi, en justifiquen l'existència i la presència en un lloc secundari. És identificable una parella dempeus situada en el tram mig de les escales, a banda i banda de la cascada: la figura femenina representa una amazona, mítica dona guerrera i caçadora amb arc, caracteritzada per la indumentària i l'aire desafiant; a l'altre costat, el seu company, que és un guerrer del tot clàssic: figura masculina nua i anatòmicament ben formada respon a l'arquetip idealitzat d'escultura masculina forjat en el període millor de l'art clàssic grec; es cobreix amb un casc i protegeix el seu cos amb en escut rodó. Al començament del tram de les escales, una altra parella circumstancialment aparellada, ja que no sembla establir altra relació que la de la ubicació, proximitat i referència clàssica que comparteixen les dues figures. La formen dues figures masculines dempeus. Una d'elles permet aventurar que invoca la representació de Silè dançant. L'altra figura, un Dorífor, sembla una còpia correcta d'un dels models arquetípics de la millor forma de "kuroi", o figura masculina nua i perfectament proporcionada creada pels escultors clàssics grecs. La seva presència, per tant, resta en l'esmentada funció complementària, tant pel que fa a l'ornament, com per a l'il·lustre model de què procedeix."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materiales:Resina amb fibra de vidre

 

Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Palau Nacional, font:Wikipedia

 

Escultures originals de sèrie dels Tallers Lena, còpies actuals Salvador Mañosa

Tallers Lena. Empresa dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat. La va crear l'italià Alberto Lena, que va instal·lar la seva primera seu al carrer Nou de la Rambla, i la va continuar el seu fill Òscar, nascut a Barcelona el 1900. Foren els encarregats de fornir d'escultures bona part dels jardins de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional de 1929. Una germana d'Òscar Lena, Emília, es va casar amb l'escultor Josep Viladomat. Amb el temps, els tallers es van traslladar a Cerdanyola.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Remarcat.cat/Salvadormañosa

Salvador Mañosa, font:Remarcat.cat

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc