TRESORS a BARCELONA

dijous, 14 de juliol del 2022

Escultura a Carmen Amaya

"L'escultura dedicada a Carmen Amaya sobretot pretén immortalitzar un instant específic d'un dels balls de la famosa dansadora gitana, nascuda en una barraca del Somorrostro barceloní. En realitat, aquest és un dels objectius primordials de la història de l'escultura: aturar el temps, fixar la instantània d'un personatge, d'una acció o d'un fet èpic o mitològic. En aquest cas, conservar a través d'una escultura la força expressiva de Carmen Amaya en els seus balls. Tot i la densitat i pesadesa del material emprat, l'escultor pretén captar l'agilitat de la figura a través del vestit de la balladora, amb tot un seguit de plecs successius, o per mitjà del gest de les mans. Josep Cañas, autor d'algunes obres corals estimables, com Als castellers (Vilafranca del Penedès), Quatre de vuit (El Vendrell), o el monument A la sardana (a la mateixa muntanya de Montjuïc, a Barcelona), jugava aquí amb la força expressiva d'una individualitat. És cert que trobem algunes similituds entre moltes d'aquestes obres públiques, per exemple, la idea de copsar la instantània del moviment d'unes danses o de l'esforç dels castellers, però aquí hi ha algun tret específic: davant de l'anonimat dels sardanistes o dels castellers, l'escultor, en aquesta peça, hagué de centrar-se en la forta personalitat artística d'una ballarina; davant de materials menys rígids com el marbre, l'escultura dedicada a Carmen Amaya havia de produir aquesta sensació de moviment per mitjà del bronze, i amb una caracterització pròpia de l'artista gitana, d'aquí la "peineta", les arracades o la ja comentada ampul·lositat del vestit.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Carmen Amaya

Més informació:Tablaodecarmen.com/Carmen Amaya

Carmen Amaya, font:Deflamenco.com

Autor

Escultor:Josep Cañas

Més informació:Viquipèdia Josep Cañas i Cañas

Josep Cañas, font:iepenedesencs.org

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura a Joaquim Blume

"L'obra pretén immortalitzar Joaquim Blume Carreras, un prestigiós gimnasta català mort prematurament abans dels trenta anys que havia destacat, precisament, pel seu virtuosisme en els exercicis sobre les anelles. En aquest sentit, l'autor de l'obra va plantejar una associació visual (i també conceptual) entre les anelles pròpies de l'aparell gimnàstic i les anelles que conformen el símbol de l'olimpisme, les quals es troben darrera de la figura del gimnasta i serveixen alhora de suport al conjunt. Es tracta, doncs, d'un joc o d'una associació visual i metonímica alhora d'unes anelles dins d'unes altres són una suggeridora evocació per a l'espectador. La representació de Blume es remet a un dels moments de màxima dificultat en l'exercici damunt de les anelles, quan el gimnasta compon la figura de Crist crucificat. En conseqüència, l'obra presta atenció al volum i complexitat de la musculatura del personatge, especialment en braços i espatlles, vol fixar-se en l'enorme esforç que ha de fer l'esportista per compondre aquesta figura amb la perfecció amb què la realitzava Joaquim Blume."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze, acer i base de formigó

Més informació:Viquipèdia Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume a les anelles realitzant la posició del Crist que el va fer famós, font:La Vanguardia

Autor

Escultor:Nicolau Ortiz

Més informació:Viquipèdia Nicolau Ortiz i Serra

Nicolau Ortiz, font:Viquipèdia

Nicolau Ortiz amb l'estàtua de Joaquim Blume, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dilluns, 11 de juliol del 2022

Escultura El Guerrer Escalinates de Montjuïc

"Amb motiu de la restauració de les escales mecàniques que ajuden a fer la pujada al Palau Nacional, els anys 90 van ser posades de nou, convenientment restaurades, quatre figures que, en el seu origen, provenien dels tallers Lena i que formaven part del lot d'escultures industrials del 1929. Són: una Amazona, un Guerrer, Silè ballant i un Dorífor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquestes figures que flanquegen les escales i els salts d'aigua de la plaça de la Cascada són al meu entendre, i ho han estat sempre, elements ornamentals necessaris per complementar el conjunt: entre les dues imponents escultures de Llimona que representen noies joves i nues amb flors a les mans, inclinades cap endavant en gest d'acollida i aproximació als espectadors en l'inici de l'ascensió cap el Palau Nacional, i les figures sedents de l'escultor Marès que, ja gairebé davant de l'edifici, evoquen els dos principis fonamentals, la Terra i l'Aigua.

Per això, potser, els xiprers que segueixen el mateix trajecte gairebé les han ocultades; per això també, i a causa del material pobre amb què van ser fetes, van patir una notable destrucció que va obligar a una restauració recent, per tal que no desentonessin amb el conjunt del jardí i mostressin l'estat d'abandonament d'aquest parc durant uns quants anys.

La finalitat decorativa i, alhora, el desig cultural d'ambientar el parc amb estatuària de to clàssic, personalitzada o sense nom propi, en justifiquen l'existència i la presència en un lloc secundari. És identificable una parella dempeus situada en el tram mig de les escales, a banda i banda de la cascada: la figura femenina representa una amazona, mítica dona guerrera i caçadora amb arc, caracteritzada per la indumentària i l'aire desafiant; a l'altre costat, el seu company, que és un guerrer del tot clàssic: figura masculina nua i anatòmicament ben formada respon a l'arquetip idealitzat d'escultura masculina forjat en el període millor de l'art clàssic grec; es cobreix amb un casc i protegeix el seu cos amb en escut rodó. Al començament del tram de les escales, una altra parella circumstancialment aparellada, ja que no sembla establir altra relació que la de la ubicació, proximitat i referència clàssica que comparteixen les dues figures. La formen dues figures masculines dempeus. Una d'elles permet aventurar que invoca la representació de Silè dançant. L'altra figura, un Dorífor, sembla una còpia correcta d'un dels models arquetípics de la millor forma de "kuroi", o figura masculina nua i perfectament proporcionada creada pels escultors clàssics grecs. La seva presència, per tant, resta en l'esmentada funció complementària, tant pel que fa a l'ornament, com per a l'il·lustre model de què procedeix."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materiales:Resina amb fibra de vidre

Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Palau Nacional, font:Wikipedia

Escultures originals de sèrie dels Tallers Lena, còpies actuals Salvador Mañosa

Tallers Lena. Empresa dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat. La va crear l'italià Alberto Lena, que va instal·lar la seva primera seu al carrer Nou de la Rambla, i la va continuar el seu fill Òscar, nascut a Barcelona el 1900. Foren els encarregats de fornir d'escultures bona part dels jardins de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional de 1929. Una germana d'Òscar Lena, Emília, es va casar amb l'escultor Josep Viladomat. Amb el temps, els tallers es van traslladar a Cerdanyola.
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Remarcat.cat/Salvadormañosa

Salvador Mañosa, font:Remarcat.cat

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Amazona Escalinates de Montjuïc

"Amb motiu de la restauració de les escales mecàniques que ajuden a fer la pujada al Palau Nacional, els anys 90 van ser posades de nou, convenientment restaurades, quatre figures que, en el seu origen, provenien dels tallers Lena i que formaven part del lot d'escultures industrials del 1929. Són: una Amazona, un Guerrer, Silè ballant i un Dorífor."

Font de la información:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquestes figures que flanquegen les escales i els salts d'aigua de la plaça de la Cascada són al meu entendre, i ho han estat sempre, elements ornamentals necessaris per complementar el conjunt: entre les dues imponents escultures de Llimona que representen noies joves i nues amb flors a les mans, inclinades cap endavant en gest d'acollida i aproximació als espectadors en l'inici de l'ascensió cap el Palau Nacional, i les figures sedents de l'escultor Marès que, ja gairebé davant de l'edifici, evoquen els dos principis fonamentals, la Terra i l'Aigua.

Per això, potser, els xiprers que segueixen el mateix trajecte gairebé les han ocultades; per això també, i a causa del material pobre amb què van ser fetes, van patir una notable destrucció que va obligar a una restauració recent, per tal que no desentonessin amb el conjunt del jardí i mostressin l'estat d'abandonament d'aquest parc durant uns quants anys.

La finalitat decorativa i, alhora, el desig cultural d'ambientar el parc amb estatuària de to clàssic, personalitzada o sense nom propi, en justifiquen l'existència i la presència en un lloc secundari. És identificable una parella dempeus situada en el tram mig de les escales, a banda i banda de la cascada: la figura femenina representa una amazona, mítica dona guerrera i caçadora amb arc, caracteritzada per la indumentària i l'aire desafiant; a l'altre costat, el seu company, que és un guerrer del tot clàssic: figura masculina nua i anatòmicament ben formada respon a l'arquetip idealitzat d'escultura masculina forjat en el període millor de l'art clàssic grec; es cobreix amb un casc i protegeix el seu cos amb en escut rodó. Al començament del tram de les escales, una altra parella circumstancialment aparellada, ja que no sembla establir altra relació que la de la ubicació, proximitat i referència clàssica que comparteixen les dues figures. La formen dues figures masculines dempeus. Una d'elles permet aventurar que invoca la representació de Silè dançant. L'altra figura, un Dorífor, sembla una còpia correcta d'un dels models arquetípics de la millor forma de "kuroi", o figura masculina nua i perfectament proporcionada creada pels escultors clàssics grecs. La seva presència, per tant, resta en l'esmentada funció complementària, tant pel que fa a l'ornament, com per a l'il·lustre model de què procedeix."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materials:Resina amb fibre de vidre

Més informació:Viquipèdia Amazones

Mosaic d'Antioquia, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
Palau Nacional, font:Wikipedia

Autor

Escultures originals de sèrie dels Tallers Lena, còpies actuals Salvador Mañosa

Tallers Lena. Empresa dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat. La va crear l'italià Alberto Lena, que va instal·lar la seva primera seu al carrer Nou de la Rambla, i la va continuar el seu fill Òscar, nascut a Barcelona el 1900. Foren els encarregats de fornir d'escultures bona part dels jardins de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional de 1929. Una germana d'Òscar Lena, Emília, es va casar amb l'escultor Josep Viladomat. Amb el temps, els tallers es van traslladar a Cerdanyola.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Remarcat.cat/Salvadormañosa
Salvador Mañosa, font:Remarcat.cat

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dissabte, 9 de juliol del 2022

Escultura L'Aigua Escalinates de Montjuïc

"Aquesta escultura, parella, pròxima i relacionada amb La Terra del mateix autor, ubicada al mateix lloc i, aproximadament, de la mateixa grandària, hi estableix una clara relació formal i simbòlica. L'aigua entre nosaltres és diu en femení, però aquí és representada per un mascle serè i madur, amb aspecte reposat i tranquil, amb la seguretat que dóna el pas del temps, la serenitat d'aquell que no ha de preocupar-se pel seu alt destí, un cert aire paternal i previsor com correspon al seu paper: ell és l'aigua, l'element fonamental de la vida i li pertoca fecundar la terra, mantenir els éssers vius i tota la natura.

La representació de L'Aigua en forma de mascle potser es deu al fet que acompanya La Terra, indefugiblement representada com una femella. Per això potser l'escultor Marès va acudir a una formulació, també aparellada, una representació que ja trobem definida en gravats del període barroc, en la qual la Terra és una dona i l'aigua, al seu costat, és un home que porta un gerro del qual surt aigua. Aquesta figura d' home corpulent no és equiparable amb Neptú, senyor de les immensitats de les aigües marines, més aviat al·ludeix a la idea d'algú, naturalment amb aparença humana, que aguanta un recipient contenidor d'aigua abundant que vessa controladament. En sentit figurat, no és del tot desencertada la presència de l'home ja que és ell qui fecunda la femella.

L'aigua de la terra és dolça i corre entre la terra; el senyor dels mars va armat de corona i trident i va acompanyat d'un seguici de tritons i nimfes. En la representació de Marès, l'home, inclinat, subjecta un gerro, molt pròxim als estris domèstics de caire popular, que deixa caure abundosa l'aigua. L'aigua surt, brolla del seu cau en clara al·lusió a la representació de la surgència d'un riu, o d'una font l'aigua dolça que guarda la terra a les seves entranyes

L'aproximació a la parella d'escultures permet aventurar el perquè de la seva ubicació en el punt de partida de les cascades d'aigua que baixen des del Palau Nacional: del gerro de L'Aigua brolla el preciós líquid, si bé en forma sòlida i, a partir d'aquí, s'inicia el joc de la caiguda de l'aigua real fins a l'entrada del recinte de l'Exposició. Amb tot, aquesta seria una hipòtesi precària ja que sembla que Carles Buigas, cap de la secció d'Aigües i Il·luminació de l'Espectacle de l'Exposició de Barcelona, va dissenyar els efectes, aspectes tècnics i càlculs numèrics sobre la disposició, quantitat, grandària i complements necessaris de les diverses fonts i la seva il·luminació com un projecte autònom, segurament per al qual no era necessària la presència d'estatuària simbòlica. Potser també per això, Marès, ja reputat escultor que havia vist col·locar obres importants a la plaça de Catalunya, acabada d'inaugurar el 1927, no va esmerçar tots els seus recursos i delicadeses en la resolució d'aquestes peces, filles, com totes les de Montjuïc, de l'encàrrec municipal per a l'ornament del recinte."