divendres, 8 de juliol del 2022

Memorial de la SIDA

 

"El Projecte dels Noms, organisme que lluita conta la malaltia de la sida des del 1993, va proposar a Parcs i Jardins col·locar un memorial en record de tots aquells que l'haguessin patida. L'arquitecta Patrizia Falcone i l'expert en jardins Lluís Abad van dissenyar un racó del Jardí d'aclimatació, dins de Montjuïc, per a que acollís la idea. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, i unes lloses de pedra amb el text d'un poema de Miquel Martí i Pol conformen el memorial proposat per Projecte dels Noms. La inauguració va tenir lloc el dissabte 11 d'abril del 2003 en un acte conduït per l'actor Jordi Boixaderas, en presència de la regidora Imma Mayol, aleshores presidenta de Parcs i Jardins."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Durant el darrer terç del segle passat l'art públic es va qüestionar intensament com commemorar personatges i esdeveniments en les societats democràtiques: Qui està legitimat per a commemorar? Quins valors i fets se celebren en una democràcia? Amb quines formes i símbols respresenta-los...? La lògica del monument convencional, això és, l'escultura pública monumental, va entrar en crisi. L' expresió pública del record va començar a associar-se a noves fòrmules, llur manifestació més emblemàtica pot xifrar-se a The Vietnam Veterans Memorial, construït per Maya Lin a Washington, el 1981. Modes, en general, vinculats al concepte d'“escultura en el campo expandido” que categoritzara Rosalind Krauss, en el que es fonen arquitectura, paisatge i escultura. Les pràctiques col·laboracionistes van començar a extendre's progressivament i la commemoració es democratitza, fent-se més horitzontal que jeràrquica, a més de diversificar-se els valors susceptibles d'homenatge, compatible amb societats cada cop més plurals i complexes.

El Memorial de la SIDA, projectat per l'arquitecta Patrizia Falcone amb la col·laboració de Lluís Abad, respon a aquest comportament en l'espai públic, a la vegada que pren com a referència un drama social sensible del nostre temps. En els anys 80 la SIDA va polititzar el mon de l'art tant como havia succeït en els 70 amb el feminisme. Les pràctiques d'art públic activista, que van incorporar al seu discurs funcions crítiques i socials, van tenir en aquest tema un centre d'interés abordat amb recurrència, tal i com ho acrediten les investigacions de Douglas Crimp i Adam Rolston. Però, també, l'art en l'espai públic ha prestat atenció a la malaltia com ho atestigüen memorials ubicats a San Francisco i Vancouver, entre d'altres.

Inaugurat el 2003 i ubicat al Jardí d’aclimatació del Parc de Montjuïc, per tant en ple cor d'una zona verde, el Memorial de la SIDA ocupa un petit tros de sòl dintre d'un entorn enjardinat, un tant recollit. Sobre una franja del parc en forma de piràmide truncada, es combinen tres elements constructivo-commemoratius, que deixen la seva personalitat al micro-jardí públic: una olivera que s'hi ha plantat, una roca emplaçada en les rodalies de l'arbre, i un camí que creua la peça enjardinada, formada per 23 lloses de pedra. Damunt d'elles s'han inscrit versos elegíacs del poeta Miquel Martí i Pol -extrets del seu Llibre d’absències-, el poeta del poble, de manifest compromís cívic i social, ell mateix malalt, des de 1973 fins la seva mort el 2003, d'esclerosi múltiple.

El pathos del lloc está dominat per l'austeritat i la serena emoció. Es fa honor a la memòria dels desapareguts per la SIDA, una de les pandèmies de la nostra època, mitjançant un espai públic que convoca la participació dels ciutadans, convidats a viure-ho i, per tant, a reviure el record de les víctimes. Un paisatge públic que tradueix una emoció col·lectiva, sense imposicions, sense monumentalitat, a través d'un lloc i una experiència en els que resona la tensió entre la funció cívica-urbana -el jardí- i el simbólico-literari: el poema de Martí y Pol, intensament próper al sufriment i la memòria dels recordats; l'olivera, al·lusió universal a la pau; i la roca, trop de l'eternitat. Una sucinta iconografia, en fí, que dota d'identitat simbòlica al lloc, en el context d'un espai de relació, en el que caben la trobada i la rememoració; però que, per damunt de tot, projecta personalitat simbòlica a la pròpia reivindicació de dignitat per a les víctimes de la malaltia, a través d'una geografia afectiva, lírica i íntima, d'abast social."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Fernando Gómez Aguilera

Materials:Pedra i paisatge





















Més informació:Viquipèdia Infecció pel VIH i sida

AIDS MEMORIAL GROVE, Golden Gate Park San Francisco

 

 Veure més Art Públic Sants Montjuïc  

Escultura Tors de l'Estiu

 

"Barcelona no disposava de cap escultura de l'artista rossellonès Aristides Maillol, encara que li va dedicar una avinguda a Les Corts el 1979, tot canviant el nom de División Azul que tenía. El mateix any, la Caixa havia inaugurat el seu nou espai d'exposicions, la Casa Macaya, amb una exposició retrospectiva sobre l'obra de Maillol en presència de la darrera de les seves models, Dina Vierny, i ja s'havia tractat el tema de l'absència d'escultures del famós artista als carrers barcelonins. Se'n va parlar de nou en un dels molts moments en què no s'acabava de veure clar com fer un monument en memòria del president de la Generalitat de 1931-1933, Francesc Macià, però la idea no va prosperar. Finalment, l'associació olímpica empresarial Barcelona'92 va decidir deixar constància del seu interès en els Jocs Olímpics i reparar la mancança donant a la ciutat una escultura de Maillol de 1911, Tors de l'estiu, de la qual només existeixen cinc còpies. Va ser inaugurada davant els reis d'Espanya el 8 d'agost de 1992, penúltim dia dels Jocs Olímpics. Hi figura una placa amb el nom de les 93 empreses que hi van contribuir. Entre els visitants il·lustres de l'escultura va figurar l'exprimera ministra anglesa, Margaret Thatcher, el Nadal de 1994, en companyia de l'alcalde Pasqual Maragall i de l'empresari i advocat Ramon Guardans."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"Maillol va fer l'any 1911 quatre escultures dedicades a les estacions. De l'anomenada Tors de l'estiu es va fer una edició en bronze de 1,63 m d'alçària, patinada en verd, expressament per a la Barcelona del 1992, que porta el número cinc d'un total permès de 6 exemplars. Segons les normes internacionals, cal considerar aquesta escultura una peça única. Aquest exemplar el va donar l'associació Barcelona Olímpica, que agrupava 93 empreses, com a testimoni de la seva contribució al projecte olímpic. És a Montjuïc, a l'escalinata d'accés al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - M. Lluïsa Borràs

Materials: Bronze






 


 

ELS EMPRESARIS DE L'ASSOCIACIÓ / BARCELONA OLÍMPICA 1992 / COL·LABORADORS DES DELS SEUS / INICIS AMB LA CANDIDATURA DE / BARCELONA COM A SEU OLÍMPICA / OFEREIXEN A LA CIUTAT AQUESTA / ESCULTURA EN COMMEMORACIÓ DELS / JJ.OO DE 1992

ABB ASEA BROWN BOBERI / ABENGOA / AGROMAN / ANTONIO PUIG / ARTHUR ANDERSEN & CO / ASEPEYO / ASLAND / AUTOPISTA C.E.S.A. / BANCO DE SABADELL / BANCA CATALANA / BANCO BILBAO VIZCAYA / BANCO CENTRAL / BANCO DE EUROPA / BANCO EXTERIOR DE ESPAÑA / BANCO HISPANO AMERICANO / BANCO DE PROGRESO / BANCO SANTANDER / BARNICES VALENTINE / BASI / CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA "LA CAIXA" / CAIXA DE CATALUNYA / CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE BARCELONA / CAMPSA / CATALANA DE GAS / CATALANA OCCIDENTE / CEPSA COMPAÑÍ ESPAÑOLA DE PETRÓLEOS / COBEGA / COMPAÑÍA ROCA RADIADORES / COMPAÑÍA TELEFÓNICA DE ESPAÑA / COMSA / CONTROL Y APLICACIONES / CUBIERTAS Y MZOV / DAMM / DANONE / DRAGADOS Y CONSTRUCCIONES / EDS-BEDAUX / EL PAÍS / EL CORTE INGLÉS / ENHER / EMPRESAS CASTILLO DE PERELADA / EMTE / ENTRECANALES Y TAVORA / FAMILIA GASPART / FERRER INTERNACIONAL / FERROVIAL / FICHET / FIRA DE BARCELONA / FMC-FORET / FOMENTO DE OBRAS Y CONSTRUCCIONES / FRANCISCO QUINTANA YLZARBE / FREIXENET / FUERZAS ELÉCTRICAS DE CATALUÑA / GALERÍAS / GRUPO CAMUNSA / GRUPO TORRAS / GRUPO "Z" / GRUPO RAMEL / HENRY COLOMER / HIDROELÉCTRICA DE CATALUÑA / HOOSA-HISPANO OLIVETTI / HUARTE / IBERIA, L.A.E. / I.B.M. / I.N.D.I.C.E.S.A. / INDUSTRIAS BURÉS / ISOLUX / J. BELLOCH ESCUTE / J. URIACH & CIA. / JOAQUIM BOIXAREU GIMO / LA VANGUARDIA / LABORATORIOS DR. ESTEVE / LECHE PASCUAL / MAQUIMPRES / MAQUINISTA TERRESTRE Y MARÍTIMA / MATERIAL CONSTRUCCIONES (MACOSA) / MED PLAYA HOTELS / MEYBA MESTRE & BALLBÉ / MIGUEL TORRES / NISSAN MOTOR IBÉRICA / NÚÑEZ Y NAVARRO / NUTREXPA / OCISA / PEGASO / PHILIPS / RANK XEROX / SANYO / SIEMENS / SINTEL / NESTLÉ / TORRES HERRERIA Y CONSTRUCCIONES / TRANSPORTES DE BARCELONA Y FF. METROPOLITÀ DE BARCELONA / UNILAND

 

Autor

Escultor:Arístide Maillol

Foneria:E. Godard París

Arquitectes:Enric Steegmann i Beth Galí

Més informació:Viquipèdia Aristides Maillol

Aristides Maillol, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Enric Steegman i Garcia

Enric Steegman i Garcia, font:Arquitecturacatalana.cat
 

Més informacío:Viquipèdia Elisabeth Galí i Camprubí

Més informació http://www.bethgali.com/

Beth Galí, font:scalae.net

 

 

 Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

dijous, 7 de juliol del 2022

Monument a Francesc Ferrer i Guàrdia

 

"Durant la Segona República l'avui desaparegut grup de Cases Barates Eduardo Aunós va passar a dir-se Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1854 - Barcelona, 1909), en record del mestre fundador de l'Escola Moderna que havia estat afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, injustament acusat de ser un dels promotors de la Setmana Tràgica. L'Ajuntament de Barcelona havia aprovat el 9 de setembre de 1931, per 26 vots a favor i 8 en contra, fer un monument en record de Ferrer i Guàrdia. El 27 de juny de 1934, en compliment d'aquest acord, se'n va posar la primera pedra a una plaça de les Cases Barates que duien el seu nom, però ja no n'hi va haver de segona. Posteriorment, durant la Guerra Civil, la plaça d'Urquinaona va canviar de nom i va esdevenir plaça Ferrer i Guàrdia. Tot, però, va tornar a l'ordre l'any 1939 i el silenci va caure sobre la figura del mestre.

Va haver de passar mig segle perquè es tornés a tractar el tema en un ple municipal. Tanmateix, la idea de donar per bona la votació de setembre del 1931 va ensopegar amb l'oposició de Convergència i Unió i del Partit Popular. La Fundació Ferrer i Guàrdia va saber donar la volta al tema i el 13 d'octubre de 1989, quan es complien exactament 80 anys de l'afusellament de Ferrer, hi va haver un acte d'homenatge a Ferrer i Guàrdia al Saló de Cent no exempt d'una intervenció crítica, la del regidor de CiU i historiador Josep M. Ainaud de Lasarte que, tanmateix, va dir que el seu grup acceptaria la iniciativa de la fundació que duia el nom de l'homenatjat de posar una còpia del monument que Ferrer tenia a Brussel·les en algun indret de Barcelona. Així va prosperar la idea de fer una còpia de l'escultura d'August Puttemans, inaugurada el 1911 a Brussel·les com a senyal de protesta per l'execució de Ferrer. Va ser realitzada pel belga Robert Ghysels i va costar tot plegat set milions de pessetes. El lloc triat va ser una plaça propera al Palau Nacional de Montjuïc i la inauguració va tenir lloc, en presència de l'alcalde Maragall, de la regidora Maria Aurèlia Capmany, que va redactar la inscripció que figura al peu del monument, i de Joan Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia un plujós matí, el 13 d'octubre de 1990, el mateix dia que, 81 anys enrere, havia estat afusellat el mestre que havia creat l'Escola Moderna."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"August Puttemans va néixer a Brussel·les el dia 8 d'abril del 1866 i va morir a Ixelles el 28 de gener del 1922. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i a París. Sembla que durant els anys de formació també fa ver estades a Alemanya i Anglaterra. Va destacar com a bronzista, realitzant peces menors de caràcter decoratiu, bustos i alguns treballs d'escultura monumental. N'hi ha testimonis als museus de Brussel·les i d'Ixelles.

El monument brusel·lès a Ferrer i Guàrdia (1911) és probablement una de les creacions més notables de Puttemans. També és força coneguda una estàtua de la deessa egípcia Isis que va ser oferta pel govern belga a Herbert Hoover (1922) com a testimoni d'agraïment per l'ajut que aquest va prestar als belgues durant la Primera Guerra Mundial, abans d'esdevenir president dels Estats Units.

En el monument a Ferrer i Guàrdia s'endevina la influència de l'art decó i més concretament de la petita escultura decorativa d'estil decó, que Puttemans va conrear. Cossos àgils i en tensió, elegants i estilitzats, com aquesta figura masculina nua i atlètica que es posa de puntetes i tensa al límit tota la seva musculatura per alçar amb les dues mans, talment com una ofrena, una torxa encesa.

Malgrat que l'escultura és dedicada a Ferrer i Guàrdia no conté cap al·lusió directa al fundador de l'Escola Moderna. Hom es pregunta si pot contenir algun simbolisme relacionat amb la francmaçoneria tenint en compte que Ferrer i Guàrdia hi pertanyia. Allò que la majoria de la gent percep és tanmateix l'esforç del cos atlètic per portar la torxa més amunt i més lluny, tal com prescrivia el lema olímpic: altius, citius, fortius.

Així interpretada, aquesta peça escultòrica, còpia de l'original, va ser posada en un emplaçament idoni, en una de les rutes d'accés a l'estadi olímpic, a la mateixa muntanya de Montjuïc on Ferrer i Guàrdia va ser executat.

Per les seves característiques, constitueix una peça singular enmig de l'escultura pública barcelonina. D'una banda, aquest atleta estilitzat representa un contrapunt a l'hegemonia de les robustes matrones d'inspiració classicista i noucentista que són majoritàries en el paisatge monumental de la ciutat. D'una altra banda, el simbolisme expressionista que caracteritza aquesta obra contrasta amb les al·legories de caràcter naturalista que són predominants en la tradició escultòrica de Barcelona.

Per fer evident això que s'acaba de dir val la pena comparar la figura de Puttemans amb dues obres amb què presenta certa analogia argumental, degudes a dos dels escultors catalans amb més presència als carrers de la ciutat: Frederic Marès i Josep Clarà. Em refereixo, concretament, al monument a Francesc Layret, de Marès, protagonitzat per una matrona que alça una torxa, i al monument als voluntaris catalans morts a la Primera Guerra Mundial, de Clarà, protagonitzat per una figura atlètica que pugna per arribar més amunt i més lluny. Aquestes dues obres reflecteixen llur caràcter mediterrani mitjançant la sensualitat dels nusos, característica que contrasta obertament amb les arrels nòrdiques i la tensió expressionista latent en l'escultura de Puttemans."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep Bracons i Clapés

Materials: Bronze sobre pedestal de pedra









 

Estàtua a la plaça de Santa Caterina de Brusel.les (1911), font:Fundació Ferrer Guàrdia

 

Més informació:Viquipèdia Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Auguste Puttemans

Més informació:Wikipedia Auguste Puttemans

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc