TRESORS a BARCELONA

divendres, 8 de juliol del 2022

Escultura Tors de l'Estiu

"Barcelona no disposava de cap escultura de l'artista rossellonès Aristides Maillol, encara que li va dedicar una avinguda a Les Corts el 1979, tot canviant el nom de División Azul que tenía. El mateix any, la Caixa havia inaugurat el seu nou espai d'exposicions, la Casa Macaya, amb una exposició retrospectiva sobre l'obra de Maillol en presència de la darrera de les seves models, Dina Vierny, i ja s'havia tractat el tema de l'absència d'escultures del famós artista als carrers barcelonins. Se'n va parlar de nou en un dels molts moments en què no s'acabava de veure clar com fer un monument en memòria del president de la Generalitat de 1931-1933, Francesc Macià, però la idea no va prosperar. Finalment, l'associació olímpica empresarial Barcelona'92 va decidir deixar constància del seu interès en els Jocs Olímpics i reparar la mancança donant a la ciutat una escultura de Maillol de 1911, Tors de l'estiu, de la qual només existeixen cinc còpies. Va ser inaugurada davant els reis d'Espanya el 8 d'agost de 1992, penúltim dia dels Jocs Olímpics. Hi figura una placa amb el nom de les 93 empreses que hi van contribuir. Entre els visitants il·lustres de l'escultura va figurar l'exprimera ministra anglesa, Margaret Thatcher, el Nadal de 1994, en companyia de l'alcalde Pasqual Maragall i de l'empresari i advocat Ramon Guardans."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Maillol va fer l'any 1911 quatre escultures dedicades a les estacions. De l'anomenada Tors de l'estiu es va fer una edició en bronze de 1,63 m d'alçària, patinada en verd, expressament per a la Barcelona del 1992, que porta el número cinc d'un total permès de 6 exemplars. Segons les normes internacionals, cal considerar aquesta escultura una peça única. Aquest exemplar el va donar l'associació Barcelona Olímpica, que agrupava 93 empreses, com a testimoni de la seva contribució al projecte olímpic. És a Montjuïc, a l'escalinata d'accés al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - M. Lluïsa Borràs

Materials: Bronze

ELS EMPRESARIS DE L'ASSOCIACIÓ / BARCELONA OLÍMPICA 1992 / COL·LABORADORS DES DELS SEUS / INICIS AMB LA CANDIDATURA DE / BARCELONA COM A SEU OLÍMPICA / OFEREIXEN A LA CIUTAT AQUESTA / ESCULTURA EN COMMEMORACIÓ DELS / JJ.OO DE 1992

ABB ASEA BROWN BOBERI / ABENGOA / AGROMAN / ANTONIO PUIG / ARTHUR ANDERSEN & CO / ASEPEYO / ASLAND / AUTOPISTA C.E.S.A. / BANCO DE SABADELL / BANCA CATALANA / BANCO BILBAO VIZCAYA / BANCO CENTRAL / BANCO DE EUROPA / BANCO EXTERIOR DE ESPAÑA / BANCO HISPANO AMERICANO / BANCO DE PROGRESO / BANCO SANTANDER / BARNICES VALENTINE / BASI / CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA "LA CAIXA" / CAIXA DE CATALUNYA / CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE BARCELONA / CAMPSA / CATALANA DE GAS / CATALANA OCCIDENTE / CEPSA COMPAÑÍ ESPAÑOLA DE PETRÓLEOS / COBEGA / COMPAÑÍA ROCA RADIADORES / COMPAÑÍA TELEFÓNICA DE ESPAÑA / COMSA / CONTROL Y APLICACIONES / CUBIERTAS Y MZOV / DAMM / DANONE / DRAGADOS Y CONSTRUCCIONES / EDS-BEDAUX / EL PAÍS / EL CORTE INGLÉS / ENHER / EMPRESAS CASTILLO DE PERELADA / EMTE / ENTRECANALES Y TAVORA / FAMILIA GASPART / FERRER INTERNACIONAL / FERROVIAL / FICHET / FIRA DE BARCELONA / FMC-FORET / FOMENTO DE OBRAS Y CONSTRUCCIONES / FRANCISCO QUINTANA YLZARBE / FREIXENET / FUERZAS ELÉCTRICAS DE CATALUÑA / GALERÍAS / GRUPO CAMUNSA / GRUPO TORRAS / GRUPO "Z" / GRUPO RAMEL / HENRY COLOMER / HIDROELÉCTRICA DE CATALUÑA / HOOSA-HISPANO OLIVETTI / HUARTE / IBERIA, L.A.E. / I.B.M. / I.N.D.I.C.E.S.A. / INDUSTRIAS BURÉS / ISOLUX / J. BELLOCH ESCUTE / J. URIACH & CIA. / JOAQUIM BOIXAREU GIMO / LA VANGUARDIA / LABORATORIOS DR. ESTEVE / LECHE PASCUAL / MAQUIMPRES / MAQUINISTA TERRESTRE Y MARÍTIMA / MATERIAL CONSTRUCCIONES (MACOSA) / MED PLAYA HOTELS / MEYBA MESTRE & BALLBÉ / MIGUEL TORRES / NISSAN MOTOR IBÉRICA / NÚÑEZ Y NAVARRO / NUTREXPA / OCISA / PEGASO / PHILIPS / RANK XEROX / SANYO / SIEMENS / SINTEL / NESTLÉ / TORRES HERRERIA Y CONSTRUCCIONES / TRANSPORTES DE BARCELONA Y FF. METROPOLITÀ DE BARCELONA / UNILAND

Autor

Escultor:Arístide Maillol

Foneria:E. Godard París

Arquitectes:Enric Steegmann i Beth Galí

Més informació:Viquipèdia Aristides Maillol

Aristides Maillol, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Enric Steegman i Garcia

Enric Steegman i Garcia, font:Arquitecturacatalana.cat

Més informacío:Viquipèdia Elisabeth Galí i Camprubí

Més informació http://www.bethgali.com/

Beth Galí, font:scalae.net

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dijous, 7 de juliol del 2022

Monument a Francesc Ferrer i Guàrdia

"Durant la Segona República l'avui desaparegut grup de Cases Barates Eduardo Aunós va passar a dir-se Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1854 - Barcelona, 1909), en record del mestre fundador de l'Escola Moderna que havia estat afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, injustament acusat de ser un dels promotors de la Setmana Tràgica. L'Ajuntament de Barcelona havia aprovat el 9 de setembre de 1931, per 26 vots a favor i 8 en contra, fer un monument en record de Ferrer i Guàrdia. El 27 de juny de 1934, en compliment d'aquest acord, se'n va posar la primera pedra a una plaça de les Cases Barates que duien el seu nom, però ja no n'hi va haver de segona. Posteriorment, durant la Guerra Civil, la plaça d'Urquinaona va canviar de nom i va esdevenir plaça Ferrer i Guàrdia. Tot, però, va tornar a l'ordre l'any 1939 i el silenci va caure sobre la figura del mestre.

Va haver de passar mig segle perquè es tornés a tractar el tema en un ple municipal. Tanmateix, la idea de donar per bona la votació de setembre del 1931 va ensopegar amb l'oposició de Convergència i Unió i del Partit Popular. La Fundació Ferrer i Guàrdia va saber donar la volta al tema i el 13 d'octubre de 1989, quan es complien exactament 80 anys de l'afusellament de Ferrer, hi va haver un acte d'homenatge a Ferrer i Guàrdia al Saló de Cent no exempt d'una intervenció crítica, la del regidor de CiU i historiador Josep M. Ainaud de Lasarte que, tanmateix, va dir que el seu grup acceptaria la iniciativa de la fundació que duia el nom de l'homenatjat de posar una còpia del monument que Ferrer tenia a Brussel·les en algun indret de Barcelona. Així va prosperar la idea de fer una còpia de l'escultura d'August Puttemans, inaugurada el 1911 a Brussel·les com a senyal de protesta per l'execució de Ferrer. Va ser realitzada pel belga Robert Ghysels i va costar tot plegat set milions de pessetes. El lloc triat va ser una plaça propera al Palau Nacional de Montjuïc i la inauguració va tenir lloc, en presència de l'alcalde Maragall, de la regidora Maria Aurèlia Capmany, que va redactar la inscripció que figura al peu del monument, i de Joan Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia un plujós matí, el 13 d'octubre de 1990, el mateix dia que, 81 anys enrere, havia estat afusellat el mestre que havia creat l'Escola Moderna."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"August Puttemans va néixer a Brussel·les el dia 8 d'abril del 1866 i va morir a Ixelles el 28 de gener del 1922. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i a París. Sembla que durant els anys de formació també fa ver estades a Alemanya i Anglaterra. Va destacar com a bronzista, realitzant peces menors de caràcter decoratiu, bustos i alguns treballs d'escultura monumental. N'hi ha testimonis als museus de Brussel·les i d'Ixelles.

El monument brusel·lès a Ferrer i Guàrdia (1911) és probablement una de les creacions més notables de Puttemans. També és força coneguda una estàtua de la deessa egípcia Isis que va ser oferta pel govern belga a Herbert Hoover (1922) com a testimoni d'agraïment per l'ajut que aquest va prestar als belgues durant la Primera Guerra Mundial, abans d'esdevenir president dels Estats Units.

En el monument a Ferrer i Guàrdia s'endevina la influència de l'art decó i més concretament de la petita escultura decorativa d'estil decó, que Puttemans va conrear. Cossos àgils i en tensió, elegants i estilitzats, com aquesta figura masculina nua i atlètica que es posa de puntetes i tensa al límit tota la seva musculatura per alçar amb les dues mans, talment com una ofrena, una torxa encesa.

Malgrat que l'escultura és dedicada a Ferrer i Guàrdia no conté cap al·lusió directa al fundador de l'Escola Moderna. Hom es pregunta si pot contenir algun simbolisme relacionat amb la francmaçoneria tenint en compte que Ferrer i Guàrdia hi pertanyia. Allò que la majoria de la gent percep és tanmateix l'esforç del cos atlètic per portar la torxa més amunt i més lluny, tal com prescrivia el lema olímpic: altius, citius, fortius.

Així interpretada, aquesta peça escultòrica, còpia de l'original, va ser posada en un emplaçament idoni, en una de les rutes d'accés a l'estadi olímpic, a la mateixa muntanya de Montjuïc on Ferrer i Guàrdia va ser executat.

Per les seves característiques, constitueix una peça singular enmig de l'escultura pública barcelonina. D'una banda, aquest atleta estilitzat representa un contrapunt a l'hegemonia de les robustes matrones d'inspiració classicista i noucentista que són majoritàries en el paisatge monumental de la ciutat. D'una altra banda, el simbolisme expressionista que caracteritza aquesta obra contrasta amb les al·legories de caràcter naturalista que són predominants en la tradició escultòrica de Barcelona.

Per fer evident això que s'acaba de dir val la pena comparar la figura de Puttemans amb dues obres amb què presenta certa analogia argumental, degudes a dos dels escultors catalans amb més presència als carrers de la ciutat: Frederic Marès i Josep Clarà. Em refereixo, concretament, al monument a Francesc Layret, de Marès, protagonitzat per una matrona que alça una torxa, i al monument als voluntaris catalans morts a la Primera Guerra Mundial, de Clarà, protagonitzat per una figura atlètica que pugna per arribar més amunt i més lluny. Aquestes dues obres reflecteixen llur caràcter mediterrani mitjançant la sensualitat dels nusos, característica que contrasta obertament amb les arrels nòrdiques i la tensió expressionista latent en l'escultura de Puttemans."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep Bracons i Clapés

Materials: Bronze sobre pedestal de pedra

Estàtua a la plaça de Santa Caterina de Brusel.les (1911), font:Fundació Ferrer Guàrdia

Més informació:Viquipèdia Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Auguste Puttemans

Més informació:Wikipedia Auguste Puttemans

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dimarts, 5 de juliol del 2022

Peveter Olímpic

"Els dies que van precedir a la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992 van ser viscuts amb un ritme frenètic. El peveter va ser posat en un angle de l'estadi el 18 de juny de 1992. Havia estat construït en una nau industrial de Mataró per Ramon Bigas, que esdevindria president del Foment d'Arts Decoratives, a través de la seva empresa Associate Designers, que dirigia amb Pep Sant. El seu pes és de vuit tones i fa 18 metres d'alçada. La torxa olímpica amb la flama que l'havia d'encendre va ser dissenyada per André Ricard."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Acer inoxidable

Més informació:Lavanguardia.com/truco-pebetero-barcelona-92.html

Estadi Olímpic, font:La Vanguardia

Més informació:Eurosport.es/juegos-olimpicos/barcelona-1992-asi-fue-el-encendido-del-pebetero-mas-famoso-de-la-historia.shtml

Antonio Rebollo, l'arquer paralímpic encarregat d'encendre el peveter, font:deportesparalimpicos.com

Autor

Disseny:Ramon Bigas, Pep Sant, Associate Designers

Més informació:Viquipèdia Ramon Bigas i Balcells

Ramon Bigas, font:interioresminimalistas.com

Més informació:Viquipèdia Pep Sant Pont

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dilluns, 4 de juliol del 2022

Passeig de la Fama

"El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch queda situat al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, just a l’altre costat del passeig Olímpic i sota les pistes d’aeromodelisme. Repassa la història de les diferents disciplines esportives, des de l’antiga Grècia fins als nostres dies i exhibeix documents i materials relacionats amb les màximes figures internacionals que ha donat el món de l’esport. L’edifici, projectat pels arquitectes Toni Camps i Xavier Basiana, ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats.

Per atraure-hi alguns del milió de visitants forasters que cada any pugen fins a l’estadi, es va pensar en crear un Passeig de la Fama, a l’estil dels existents en altres ciutats, però aquest centrat en figures esportives. Es va encarregar al dissenyador Enric Satué que donés forma a la idea i ell va proposar de posar tot de medallons circulars de bronze encastats a terra en el curt espai que separa l’estadi i el museu. En els medallons hi ha la marca de la sola de la sabatilla i el nom d’un esportista cèlebre.

El passeig va anar prenent forma al llarg de l’any 2006, mentre s’acabava de fer el Museu Olímpic. En el moment de la inauguració només hi havia una desena de petjades, però des d’aleshores s’hi ha anat afegint petjades i noms nous. En total hi ha trenta medallons, dels quals a començaments del 2009 en queden encara sis de buits. Els altres vint-i-quatre porten els noms següents: Daley Thompson; Seve Ballesteros; Edwin Moses; Roger Federer; Lance Armstrong (actualment no està); Alberto Tomba; Rafael Nadal; Pau Gassol; Sebastian Coe; Sergey Bubka; Manuel Estiarte; Michael Johnson; Arantxa Sanchez Vicario; Mónica Seles; Steve Redgrave; Angel Nieto; Vitaly Scherb; Martina Navratilova; Pete Sampras; Nadia Comaneci; Michael Jordan; Jack Nicklaus; Miguel Indurain, i Mark Spitz.

Els quatre primers són a la vorera davant l’estadi, els quatre següents en el pas de vianants entre calçades i els següents al tros de vorera davant del museu.

Contràriament al que pot pensar un visitant, les petjades no s’imprimeixen sobre guix, fang o ciment fresc ni es fa servir aquest motllo per fondre el medalló de bronze. El sistema utilitzat consisteix en demanar als esportistes que facin arribar una sabatilla seva i mitjançant un escàner es pren la forma i els relleus que després són passats directament al bronze. Això ha facilitat obtenir-ne més, ja que aconseguir la seva presència hauria estat difícil.

Tal com explica Enric Satué, el nombre de medallons del passeig pot créixer tant com es vulgui, però sempre dintre del tros entre l’estadi i el museu. Es pot augmentar la densitat (ara estan força espaiats) o fins i tot es pot fer que segueixin a l’interior del museu. En aquest sentit és una obra oberta, sense límit prefixat ni previsible.

Satué va completar el passeig amb una placa de bronze posada al costat de la porta del museu en la que es recorda l’històric circuit de Montjuïc, amb una relació dels quatre grans premis d'Espanya de Fórmula l que s’hi van fer els anys 1969, 1971, 1973 i 1975, i de les 24 hores motociclistes que es van fer entre 1955 i 1986, amb el nom del guanyador i el vehicle que portava, cada any. Enric Satué és també l’autor del logo del museu, posat sobre la porta d’entrada.