TRESORS a BARCELONA

dissabte, 5 de febrer del 2022

Antic Espai Escènic Joan Brossa

"A mig camí del saló que conformen els carrers Allada i Vermell, després de l'enderroc de part de les cases, es troba-va- el teatret conegut com a Espai Brossa, coronat per una lletra B gegant, de color vermell, reclinada en forma d'antifaç. És l'últim poema visual de Joan Brossa instal·lat a Barcelona el 7 d'octubre de 1998, dos mesos abans que l'artista morís. Davant del local hi ha una tarima amb una frase del poeta: "Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep.M.Huertas

"Antic Brossa Espai Escènic
Dos amics i col·laboradors habituals de Brossa, el director de teatre Hermann Bonnín i el prestidigitador Hausson, van promoure la creació el desembre de 1997 del Brossa Espai Escènic, un centre de pocs metres quadrats però d’una gran significació perquè des d’allà s’impulsà la representació d’algunes obres de Brossa i la de tots aquells que treballaven en les òrbites de la seva ètica i de la seva estètica. Aquest espai va deixar de funcionar com a teatre l’any 2011 moment en què l’equipament cultural es va traslladar a La Seca, l’antiga fàbrica de la moneda de la Corona d’Aragó."

Font de la informació:Fundaciojoanbrossa.cat

Materials:Tècnica mixta

Més informació:Fundaciojoanbrossa.cat Del Macba a La Seca

Antic Espai Escènic Joan Brossa, font:Wikimedia

Autor

Disseny:Joan Brossa

Més informació:Viquipèdia Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa, font:poemas-del-alma.com
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Les Formigues

"José Manuel Pinillo, antic col·laborador del grup teatral La Fura dels Baus i que havia participat amb el grup plàstic Gegant, va tenir la idea d’incloure en els actes del Fòrum de les Cultures una mena d’homenatge a la poesia amb Mapapoètic, un projecte que consistia en 26 accions corresponents a altres tants poemes en diferents indrets de la ciutat. En general, eren accions destinades a una vida efìmera, llevat d’unes poques amb vocació permanent. Els poemes van ser escollits per un equip conformat pel propi Pinillo, Víctor Nubla com a responsable dels projectes transversals del Fòrum, la crítica literària Dolors Udina i Eduard Escofet, que dirigia el festival Propost, també pel Fòrum. Sense voler que fos una cosa premeditada, tots els autors dels poemes triats eren morts.

La primera instal·lació de Mapapoètic, inaugurada l’1 de juny del 2004 pel tinent d’alcalde Jordi Portabella, va ser un mural al passeig del Born, pintat en la mitgera que donava al carrer del Rec, on es va reproduir el cal·ligrama del poeta Joan Salvat-Papasseit Les formigues, que diu: “Camí del sol / per les rutes amigues / les formigues”. El va realitzar el mateix José Manuel Pinillo.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Mural

Més informació:Viquipèdia Les formigues

Més informació:Viquipèdia Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat Papasseit, font:janeausten.blogia.com

Autor

Disseny:José Manuel Pinillo

José Manuel Pinillo Bun (Barcelona, 1965), ha estado vinculado desde su juventud al mundo de la cultura y el espectáculo. Tras fundar y dirigir Mubimedia y Urano Films, empresas desde las que produjo y realizó múltiples proyectos audiovisuales, entre 2002 y 2007 se estableció como consultor y coordinador audiovisual. Más tarde se incorporó a TVE como director de contenidos en Barcelona para luego ocuparse de la dirección de programación y contenidos de La2 en su transición hacia un canal cultural y social que culminó en 2011. Actualmente se dedica a la consultoría audiovisual y a la producción de proyectos propios.

Font:espacio.fundaciontelefonica.com

José Manuel Pinillo Bun, font:twitter

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 4 de febrer del 2022

Arc de Sant Vicenç Ferrer

"L'Arc de Sant Vicenç dóna accés al carrer del mateix nom travessant un edifici del segle XVII. És un arc carpanell recolzat sobre dos carreus, als brancals, amb sengles esmotxadures. La volta de la casa està formada per bigues de ferro unides per revoltons. A l'altra banda, el carreró enllaça amb el carrer Montcada, també a través d'una volta que travessa una casa del segle XVIII."

Font de la informació:Pobles de Catalunya.cat

"Nom donat per commemorar l'estada a Barcelona de Sant Vicenç Ferrer, canonitzat l'any 1456. El sant va fer una famosa prèdica al barri del Born, reconfortant els ciutadans que no tenien pa com a conseqüència de l'escassetat de blat. La proximitat del carrer al lloc on va fer el sermó fa pensar que li va ser dedicada en senyal de gratitud i veneració."

Font de la informació:Oldbcn.com Arc de Sant Vicenç

Materials:Pedra

Més informació:Sapiens.cat Sant Vicent Ferrer

Més informació:Viquipèdia Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer (Políptico
de Sant Vicent Ferrer, de Giovanni Bellini), font:biografiasyvidas.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimecres, 2 de febrer del 2022

Monument als morts en el setge de 1714

"La plaça del Fossar de les Moreres es va crear al final de la dècada de 1980. Per obtenir un espai buit en el lloc del cementiri de Santa Maria del Mar, on la tradició estableix que van ser enterrats els morts durant el setge de Barcelona del 1714, es van suprimir els edificis que s'hi havien construït a sobre, un conjunt de casetes de planta baixa supervivents de les moltes que hi havia hagut abans, fins i tot adossades a les parets del temple i de les que Alexandre Cirici Pellicer va escriure, al començament dels anys setanta, que "encara conserven un pintoresc sabor popular, pintades de colors, sota el ràfec de fusta: n'hi ha que encara conserven a l'interior la capelleta del sant patró, amb llànties o ciris encesos".

Es va preferir recuperar l'aspecte simbòlic que, per als patriotes, té el Fossar de les Moreres, més que no pas conservar una relíquia urbana. Es va ampliar el que era una raconada en molt mal estat d'urbanització i, a la vegada, suprimir el pas elevat amb forma de pont que, encreuant-se amb el carrer de Santa Maria, comunicava des del 1700 la tribuna que tenia el capità general a l'església amb el seu palau, ja desaparegut.

La nova plaça, dissenyada per l'arquitecta municipal Carme Fiol, va ser inaugurada l'11 de setembre de 1989. En un petit muret de separació entre la placeta i el carrer s'hi va inscriure, sobre granit vermell, els versos de Pitarra dedicats "als màrtirs de 1714". El paviment, de totxo vermell, símbol de la sang vessada i unes moreres plantades en un angle completaven amb uns elements senzills i suficients el significat del que volia ser, sobretot, un espai buit. Posteriorment, l'Institut del Paisatge Urbà va propiciar la rehabilitació dels habitatges que havien quedat a la vista, un d'ells amb uns magnífics esgrafiats. Un cop acabada aquesta restauració, el president de l'Institut, el tercer tinent d'alcalde Jordi Portabella, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va encarregar a l'arquitecte Albert Viaplana que afegís un nou element simbòlic a la plaça, i aquest va optar per un peveter situat al capdamunt d'una estructura metàl·lica de 15 metres d'alçada, pintada del mateix vermell del terra i plantat al mig del fossar, inclinat cap a Santa Maria del Mar. El novembre del 2001, l'empresa Gas Natural hi va deixar instal·lades les canonades que alimenten la flama i aquesta va començar a cremar sense més cerimònies, segurament a causa que la seva instal·lació havia originat una polèmica amb els veïns, entitats ciutadanes i els altres grups municipals, que es queixaven també que no haguessin estat consultats i que creien que el Fossar ja estava bé tal com l'havia deixat Carme Fiol."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:granit vermell, acer pintat i foc

Als / morts / en / defensa / les / llibertats / i / constitucions / de / Catalunya / en / el / setge / de / Barcelona / (1713 - 1714)

Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Més informació:Viquipèdia El Fossar de les Moreres

Fossar de Les Moreres, font:Viquipèdia

Autor

Disseny:Carme Fiol i Costa

Peveter:Albert i David Viaplana

Més informació:Viquipèdia Carme Fiol i Costa

Més informació:Viquipèdia Albert Viaplana i Veà

Més informació:Viaplana.com

Carme Fiol, font:stylepark.com

Albert Viaplana i Veà, font:Viaplana.com

David Viaplana i Canudas, font:Viaplana.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimarts, 1 de febrer del 2022

Escultura al Doctor Jacint Reventós

"Sobre un solar que l'Ajuntament tenia agençat com a aparcament municipal al carrer de l'Argenteria, a tocar de Santa Maria del Mar, l'arquitecte Lluís Nadal hi va bastir un edifici d'habitatges. La placeta del davant va ser dissenyada per l'arquitecte municipal Rafael García, que havia col·laborat en altres ocasions amb Nadal. Aquesta placeta, oberta l'any 1995, va ser batejada amb el nom de qui fou codirector, des de 1907, del dispensari antituberculós, Jacint Reventós i Bordoy. La inauguració oficial es va fer el 28 de desembre del 1995, en presència de l'aleshores tinent d'alcalde, Joan Clos, del fill del doctor Reventós, Jacint Reventós i Conti, i del seu nebot, el diputat Joan Reventós. En el mateix moment d'inaugurar-la, i sense que l'arquitecte que havia dissenyat la plaça hi tingués res a veure, s'hi va posar un monument finançat per la Fundació Uriach, gràcies a la bona relació existent entre aquesta i la Fundació Picasso-Reventós i l'amistat entre els presidents de les dues, Joan Uriach Marsal i Jacint Reventós Conti, fill de l'homenatjat.

El monument és un cas únic de dues peces separades, d'estils molt diferents. Una és una làpida adossada a la paret d'un edifici de la plaça en què hi ha un relleu amb la cara de Reventós, còpia del bronze que Pau Gargallo li dedicà el 1923. Pau Gargallo n'havia fet el 1907 un altre de Ramon Reventós, germà de Jacint, que és una de les quatre caràtules (les altres són de Picasso, Nonell i el mateix Gargallo) que des del 1917 decoren la façana del teatre del Bosc de la Rambla de Prat, al barri de Gràcia, ara cinema. Sota la còpia de la cara de Reventós, s'hi ha afegit la inscripció "Jacint Reventós i Bordoy, 1883-1968, metge; regidor; medalla de la ciutat; amic dels artistes". L'altra peça del monument és una obra de l'escultor Manuel Álvarez. Jacint Reventós Bordoy, molt vinculat durant la seva joventut als cercles artístics barcelonins d'avantguarda -hi ha un retrat seu, obra de Picasso, al museu del carrer Montcada-, va passar la Guerra Civil en el costat franquista com a director de l'hospital militar de Salamanca.

L'obra inicialment es va situar seguint la línia d'alineació del carrer i permetia observar el contrast entre aquesta i la torre de Santa Maria del Mar; arran d'un accident on un camió la va tirar a terra i la va destrossar, es va traslladar al lloc actual on abans hi havia una bellaombra."