Escultura Saviesa

"Els germans Oslé són inseparables fins i tot pel que fa a la seva producció escultòrica. Els dos es preocupen per aquells més desfavorits, que no tenen una vida fàcil, i ho expressen a través de les seves obres. Sovint trobem representats personatges que transmeten la misèria que viuen, el patiment. També tracten els temes amb contingut social a través d'homenatges a certs conceptes. Saviesa, de Miquel Oslé, representa una al·legoria a la saviesa, un concepte que lliga amb el tema dels treballadors, en el fet que és un tret imprescindible per a l'home treballador, cal saviesa per a desenvolupar cada feina, i per suposat per a tots els aspectes de la vida.

Miquel Oslé només és un any més gran que el seu germà Llucià. S'inicià com a aprenent al taller d'escultura industrial de Josep Bofill i va passar a treballar a la Foneria Masriera i Campins, on va tractar els principals escultors del moment i un jove Manolo Hugué amb qui segur devien compartir projectes i experiències.

L'estàtua de la plaça de Catalunya és un bon exemple de la dificultat d'atribució a un o un altre dels germans, queda clar però que mancats d'estudis monogràfics especialitzats potser seria prou adequat d'atribuir les dues obres a ambdós escultors."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze

 

Autor

Escultor:Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Més informació:Viquipèdia Mique Oslé i Sáenz de Medrano

Miquel Oslé, font:ddd.uab.cat

 

Veure més Art Públic Eixample

 

Escultura La Navegació

 

"Eusebi Arnau, que havia estat un dels escultors més prolífics en els anys del modernisme, va participar amb diverses obres a la promoció d’embelliment de la ciutat encetada per l’Ajuntament amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Com d’altres escultors de la seva generació, el coneixement profund de la professió l’hi va permetre amb facilitat adaptar-se als gustos monumentals del noucentisme. Com deia Felíu Elíes, el 1926, a la seva Escultura catalana moderna, “l’art d’Arnau té noblesa, una gran dignitat que el fa perenne, invulnerable, a les crisis de moda o escola”.

L’escultura que comentem representa una dona, vestida com una matrona romana amb una túnica cenyida sota els pits coberta parcialment amb un mantell i tocada amb una còfia. Amb el braç esquerra mena el timó d’una nau que té les característiques dels llaguts catalans que navegaven amb vela llatina. És, sens cap dubte, una al·legoria de la navegació, representació que té molta lògica dins el context de la plaça de Catalunya. És una de les setze estàtues en pedra que, en el projecte de maig del 1927 havien d’ornamentar el templet de la part superior de la plaça i que ha mantingut la mateixa ubicació. Una segona obra d’Arnau, La marina, va ser de una de les peces traslladades a l’avinguda Diagonal enfront dels jardins del Palau de Pedralbes. Isabel Marín ha donat a conèixer documentació que aclareix les condicions d’elaboració de l’estàtua. Arnau signa el contracte per a la realització el primer dia de setembre del 1927 i el 24 de novembre signa un nou contracte amb el taller de Gabriel Bechini per traslladar l’obra a pedra de Montjuïc. En aquelles dates, Arnau ja havia fet el model que ha estat publicat també per Isabel Marín a la seva monografia sobre l’artista (2006). La Navegació està disposada a la terrassa superior orientada cap al passeig de Gràcia. Per atzar del destí, l’escultura d’Arnau que comentem ha quedat arranjada just davant d’El pastor del flabiol de Pau Gargallo, dos escultors que pertanyen a móns molt distants. El primer arrelat a la tradició modernista i Gargallo, que malgrat la seva formació amb el mateix Arnau, en aquells anys ja havia pres partit per l’art d’avantguarda. Havien tingut una trajectòria molt diferent però coincideixen en un utòpic retorn al classicisme a l’integrar-se en el projecte, clarament noucentista, de bellesa pública que impera a la plaça de Catalunya."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Pedra de Montjuïc

 

Autor

Escultor:Eusebi Arnau i Mascort

Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort, font:viquipèdia

 

 Veure més Art Públic Eixample

 

Caçar bolets

 

font:festesmajorsdecatalunya.cat

La tradició boletaire és molt forta a Catalunya. Aquesta tradició porta centenars de persones als boscos de Catalunya per gaudir d'una jornada a l'aire lliure caçant bolets. Els bolets se'n troben a cotes altes i mitjanes del Pirineu i Prepirineu, i també en zones humides del nord-est, com la Garrotxa o el Ripollès. Les pluges i el fred de la tardor fan que els bolets creixin als boscos, però, hi ha algunes qüestions a tenir en compte abans d'anar d'excursió per la muntanya:

El primer que s'ha de tenir en compte és que hi ha algunes espècies de bolets que són tòxiques o molt perilloses, que poden ser fins i tot mortals. Els experts recomanen només caçar aquells que identifiquem plenament i dels que estem totalment segurs que són comestibles.

Amanita muscaria (tòxic), font:boletsiexcursions.blogspot.com

 

La millor manera de collir els bolets és fent palanca amb un ganivet, així trèiem tot el bolet i protegim el miceli. També es recomana no remoure la fullaraca amb rasclets, ja que els micelis es troben a les capes superficials i si es malmeten pot ser que en aquest lloc no tornin a créixer bolets.

font:catalunyamagrada.cat

 

Recorda que no has de trepitjar, xafar, agafar o esclafar cap bolet que no coneguis. Si els bolets són molt petits, no els agafis, és millor deixar-los créixer i madurar, així alliberen espores i es reprodueixen.

Porta els bolets que recullis en una cistella de vímet, no en una bossa de plàstic. D'aquesta manera, els bolets aniran alliberant espores i el bosc les recupera perquè creixin més bolets.

A Catalunya, els bolets comestibles més freqüents són la llenega negra, el camagroc, el rovelló, el pinetell, el rossinyol, el fredolic, el carlet i la trompeta.

Fredolics, font:plantas.facilisimo.com

 

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d'aquests organismes. 

Estructura d'un bolet, font:viquipèdia

 

Ús culinari

De bolets n'hi ha de molts tipus, textures i gustos. On se n'acostuma a servir més és als entrants, en plats com sopes (sopa de fredolics) amanides (de vegades de xampinyons crus, amanida de mògules) arrossos (especialment els risotti italians, però darrerament també en paella amb cargols i conill) pasta (per exemple espaguetis a la crema de tòfones, gnocchi de ceps), truites (especialment remenats d'ou) i guisats (per exemple amb llengua de bou).

Els pinetells i rovellons es fan principalment a la planxa amb all i julivert i acompanyats amb carn com la botifarra.

font:cookmonkeys.com

 

La Llenega negra es fa sobretot guisada, per exemple en fricandó.

El ceps es poden fer de moltes maneres i en els darrers anys ha proliferat el carpaccio (làmines crues) de ceps.

Els canelons de bolets es poden fer farcits de diverses espècies essent molt corrents els de xampinyons o ceps.

Pebrots farcits de bolets.

Truita de camagrocs altrament dits groguets.

 

Truita de camagrocs, font:receptesdestarpercasa.blogspot.com

Segons l'FAO, al voltant d'un miler d'espècies i varietats formen part dels costums culinaris de la humanitat.

Dins la cuina europea

Bola-de-neu

Camperol dels carrers

Xampinyó de París

Xampinyó silvestre

Ou de reig

Amanita rubescent

Sureny fosc

Certs Boletus

Cep d'estiu

Cep de Bordeus

Rossinyol

Bolets Rossinyol, font:debolets.blogspot.com

Camagroc

Fals camagroc

Trompeta de la mort

Bolets Trompeta de la mort, font:debolets.blogspot.com

Bec de perdiu

Bolet de tinta

Llengua de bou

Llenega negra

Bolets Llenega negre, font:caçadorsdebolets.com

Pinetell

Rovelló

Pebrassa vellutada

Paloma

Gírgola de panical

Auriana

Cualbra morada

Llora blanca

Tòfona negra

Tòfona d'hivern

Bolet de la palla

 

Més informació de bolets comestibles amb valor culinari que es troben a les nostres muntanyes amb receptes per cuinar-los.

Bolets.info llistat bolets bons

 

 

Hi ha nombroses aplicacions per a mòbils que ens ajuden a identificar les espècies de bolets.

Malalts de bolets  És l’aplicació oficial del mític programa de TV3 Caçadors de bolets. S’estructura en dos eixos: d’una banda, té un cercador on podem introduir l’època de l’any i el tipus de bosc que visitarem i ens ofereix una llista de possibles bolets que hi creixen. De l’altra, s’ofereix un catàleg de bolets, ordenats alfabèticament. Seleccionant el bolet, s’obre una fitxa amb una descripció del bolet, on s’inclou si és comestible. Gratuïta.

Bolets.info Es tracta d’una guia senzilla per a mòbils i web amb una sola interfície on es mostra una guia dels principals bolets, on, en un sol cop d’ull, s’informa del nom del fong, si és comestible i s’ adjunta una foto. Si es clica sobre el bolet, ens redirigeix a una selecció d’imatges de Google. La versió web n’incorpora una descripció. El web també incorpora una botiga en línia per adquirir accessoris per anar a caçar bolets, així com motxilles i cistells, això sí, buits. Gratuïta.

Font de la informació:catalunyamagrada.cat, catelpais.com, lleida.com i viquipedia.org     

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

 

Escultura Maternitat

 

"Com el seu nom indica aquesta escultura és un homenatge a la maternitat, un tema que lliga molt amb l'esperit de l'època. Era un moment en què dominava una mentalitat conservadora en tots els àmbits, inclòs l'art i més encara tractant-se en aquest cas d'un encàrrec oficial. Com es pot comprovar molt fàcilment els temes tractats en les escultures realitzades per a l'Exposició Internacional de 1929 són molt limitats i segueixen una norma estricta. La maternitat és un tema que és tractat sovint en l'art noucentista; els conceptes de la bona mare, la bona educació, la protecció de la mare cap al fill, l'amor familiar que envolten aquest tema de la maternitat són els que es volen transmetre a la societat. Des del poder polític, per tant els qui van encarregar totes aquestes obres, propugnaven un ideari estrictament conservador, això havia de transmetre's i l'art és una via de transmissió de les idees, havia de tenir un contingut moralitzador per tal d'inculcar-lo a la societat. L'art, com en tots els temps, en aquests moments també es va convertir en una forma de propaganda del poder polític."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Pedra de Montjuïc

 

Autor

Escultor:Vicenç Navarro i Romero

Més informació:Viquipèdia Vicenç Navarro Romero

Més informació:Real Academia de la Historia -Vicente Navarro Romero

 

Veure més Art Públic Eixample

Escultura Noia La Benvinguda

 

"L’obra que comentem és una de les escultures de pedra disposades a la terrassa entre els dos estanys de la part superior de la plaça de Catalunya, mirant cap a muntanya, cantó Llobregat. Està situada en un segon rengle, darrera la Maternitat de Vicenç Navarro, fent pendant amb la Navegació d’Arnau i el Pastor del Flabiol de Gargallo que es troben a l’altre cantó de l’escalinata. Però aquesta disposició ha de ser circumstancial, no podem pensar en una lògica que hagi emplaçat de costat la imatge de la mare i la de la joventut de la mateixa manera que no podem trobar vincles entre una al·legoria de navegació i un bucòlic pastor de l’Arcàdia clàssica.

En el projecte de urbanització de la plaça de Catalunya de maig del 1927 es preveia disposar-hi dues peces d’aquest escultor en el templet que havia d’anar a la part superior però només se n’hi va ubicar una i, l’altra, la Deessa,es va instal·lar, finalment, al Parc de la Ciutadella, entre el llac i la plaça d’Armes. Ambdues escultures, de gran atractiu i rigor tècnic, tenen dimensions monumentals, més de 2 metres i mig d’alçada i estan realitzades en pedra de Montjuïc. De fet, la intitulada Deessa, una dona nua amb un mantell sobre l’espatlla esquerra i una petxina a la mà podria ser una imatge de Venus sortint de les aigües mentre la Noia que comentem no te cap significat al·legòric. Quina fou la raó per la que la senzilla noia es va quedar a la plaça de Catalunya desplaçant la Venus? Podem pensar que possiblement per calmar la campanya a favor de la moral que es va desencadenar aquells anys.

Josep Dunyach havia residit molts anys a París on treballà, sobretot, la petita escultura de tipus decoratiu. I es va iniciar en el tractament de l’escultura monumental seguint el model que havia imposat Arístides Mailloll, escultor molt influent entre els artistes procedents de la Mediterrània que, a més permetia enllaçar amb el creixent interès per embellir i monumentalitzar la ciutat que havia imposat el noucentisme. L’escultura que analitzem representa una noia jove vestida amb una túnica lligada sota el pit, amb el cabell recollit, peus nus i en actitud de caminar, tot avançant la cama esquerra mentre equilibra amb el joc de la mà dreta. El moviment fa que s’obri la túnica i quedi a la vista una cama robusta pròpia de les figures femenines noucentistes que prodiguen per la ciutat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Pedra de Montjuïc

 

Autor

Escultor:Josep Dunyach

Més informació:Viquipèdia Josep Dunyach i Sala

Josep Dunyach i Sala, font:nuvol.com

 

 Veure més Art Públic Eixample