dimecres, 21 de juliol del 2021

Monumento a los gais, lesbianas y transexuales

 

"El monumento en memoria de los gais, lesbianas y personas transexuales represaliadas (monument en memòria dels gais, lesbianes i persones transsexuals represaliades) es un monumento erigido el 21 de marzo de 2011 en el Parque de la Ciudadela por el Ayuntamiento de Barcelona.

El diseño corrió a cargo del Instituto Municipal de Parques y Jardines. Consiste en un triángulo invertido realizado con piedra de la montaña de Montjuïc, colocado horizontalmente sobre un parterre de los Jardines Fontseré i Mestre, junto a una de las entradas del Parque de la Ciudadela. Una franja metálica rosa rodea a modo de ribete el triángulo, cuya base mide cuatro metros y los dos lados restantes tres metros. ​Lleva también una inscripción grabada:

En memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història. Barcelona 2011

El diseño del monumento, como otros realizados en Europa, evoca el triángulo con que eran marcados los prisioneros del colectivo homosexual en los campos de exterminio nazis, adoptado con el tiempo por el movimiento LGBT como símbolo reivindicativo.​ En la ciudad de Sitges, en la misma provincia de Barcelona, se encuentra la escultura al colectivo homosexual, el primer monumento conmemorativo de su tipo en España, colocado en 2006..."

Font de la informació: Viquipèdia Monumento en memoria de los gais, lesbianas y personas transexuales represaliadas

Materiales:Piedra de la montaña de Montjüic, acer corten

 



 

Monumento contra la homofobia en Sitges, font:andrejkoymasky.com

Más información:Andrejkoymasky.com Memorials of the Gay Holocaust

Inauguración del monumento en Barcelona, font:Andrejkoymasky.com

 

Más información:felgtb.org/

 

Autor

Disseny: Ajuntament de Barcelona.cat Institut municipal de parcs i jardins


 

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 


Placa 1a fotografia feta a Espanya

10 DE NOVEMBRE DE 1989 / 150 ANIVERSARI / DE / LA PRIMERA FOTOGRAFIA FETA A ESPANYA / AJUNTAMENT DE BARCELONA / INSTITUT D'ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA / FEDERACIÓ CATALANA DE FOTOGRAFIA / GREMI FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA
 

"El 10 de novembre de l'any 1839, Ramon Alabern va fer a Barcelona la primera demostració pública de la realització d'una fotografia. Feia 23 anys que Nicephore Niepce havia impressionat la primera fotografia de la història, no conservada, i només tretze de la primera fotografia que es conserva, la Vista des de la finestra que Niepce va aconseguir amb 8 hores d'exposició. Niepce va morir el 1833, i Louis Jacques Daguerre, continuador de les seves recerques, va aconseguir el 1837 una imatge quasi perfecta d'una natura morta, sobre coure. Aquesta imatge també es conserva.

Dos anys més tard, el 1839, l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, presidida per Pere Felip Monlau, va encarregar al gravador Ramon Alabern, que havia treballat a París amb Daguerre, que realitzés el que seria la primera fotografia feta a la península Ibèrica. Alabern la va realitzar en daguerreotip als pòrtics d'en Xifré del Pla de Palau. Va necessitar vint minuts d'exposició i va costar 1.946 rals de billó. Dissortadament, la fotografia no es conserva. Just 75 anys més tard, el 1914, Oscar Barnack va fabricar la primera Leica, no comercialitzada fins a la dècada següent.

Per commemorar aquell moment històric protagonitzat per Ramon Alabern, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya va promoure la col·locació d'una placa a l'indret on es va portar a terme l'experiment, en un parterre del Pla de Palau. La inauguració va tenir lloc el dia que s'acomplia exactament el 150 aniversari, el 10 de novembre del 1989. El 1994 algú la va robar i va caldre reposar-la.

Existeix també una placa que recorda al mateix fet a la paret de la casa de General Castaños, 2, que dóna al Plau de Palau, posada el 14 de desembre de 1975."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Pedra calcària sobre bastidor d'acer

 


 

 

Placa commemorativa carrer General Castaños

Més informació:Viquipèdia Ramon Alabern i Moles

Comparació del 1r daguererotip (conservat) fet a Espanya (1848) amb la mateixa vista (perspectiva diferent) de l'any 2011
 

Autor

Disseny:Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya

Més informació:iefc.cat


 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 

dilluns, 19 de juliol del 2021

Fanals del Pla de Palau

 

"Els dos fanals que ara trobem davant de l’edifici de la Duana Vella responen a una versió simplificada dels fanals de sis braços que Gaudí va dissenyar per a la plaça Reial. Inicialment n’hi havia dos més a la part baixa de la plaça, aproximadament on ara hi ha la Facultat de Nàutica, i marcaven l'entrada” al barri de la Barceloneta, creant un nou “portal” que substituïa l’enderrocat del Portal de Mar de la muralla.

En la “memòria” que acompanya el projecte dels fanals de la plaça Reial, Gaudí ja fa constar la seva intenció que aquests s’ubiquin també davant d’edificis significatius de la ciutat, entre els quals cita precisament, el Govern Civil, ús que va tenir fins fa no gaire la Duana Vella. Amb això es volia singularitzar les construccions més notables de la ciutat, però, a més a més, en el cas que ens ocupa, els fanals gaudinians contribueixen a solucionar la manca de simetria de la part baixa del pla del Palau; la Duana Vella, construïda quan aquesta part encara estava ocupada per un tram de la muralla de mar, quedant uns metres endarrerida respecte a l'alineació dels altres edificis. Els fanals contribueixen a omplir aquest buit que hi ha davant de la Duana, organitzant un espai que s’escapa de l’ordenació general de la plaça, i ennoblint el que havia estat construït com a façana lateral d’aquell edifici.

Els fanals responen al mateix model que els instal.lats a la plaça Reial, però amb la meitat de braços, tres en lloc de sis, i sense els atributs, casc alat i caduceu, del déu Mercuri. La decisió de l'Ajuntament d'eliminar aquests ornaments, que eren els que culminaven els fanals originals, va obligar a Gaudí a introduir un nou element de remat, que consisteix en una mena de corona capgirada d'on sorgeixen dos caps de serp. Així, d'alguna manera s'intenta mantenir l'esquema compositiu originari, i els caps de rèptil, són un record de les dues serps enroscades que formen el caduceu del déu del comerç. Tot  i els esforços de l'arquitecte, el resultat d'aquestes simplificacions és més aviat pobre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Molet

Materials:Ferro forjat









 

 

Més informació:Viquipèdia Fanals Gaudí

Fanal de Gaudí a Pla de Palau, font:Viquipèdia

 

Autor

Arquitecte:Antoni Gaudí

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí i Cornet

Més informació:Portalgaudi.cat

Antoní Gaudí, font:Viquipèdia
 

 
 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 

Monument al General Moragues

 

"El monument al general Moragues, situat entre l'Escola de Nàutica i el Museu d'Història de Catalunya, és un dels d'història més accidentada dels que hi ha a la ciutat. La idea de retre homenatge al militar Josep Moragues prové dels primers anys de la fi del franquisme. Aquest militar, que va fer la seva carrera en l'exèrcit austriacista que va lluitar contra Felip V, fou executat quan la ciutat de Barcelona va caure en poder dels Borbons i el seu cap va ser exposat al Portal de Mar, que era aproximadament al lloc on ara s'alça el monument. La història donava tota mena de motius als patriotes per recordar-ne el simbolisme. Un primer projecte, obra de Rosa Martínez Brau, representava un cap dintre d'una gàbia, tal com va estar el del general Moragues al Portal de Mar, però no va arribar a portar-se a la pràctica perquè l'obra resultava antiestètica i desagradable. A més, no hi ha documentació gràfica de com era el General. La idea era impulsada per l'associació Memorial 1714, creada per recordar els fets succeïts a Barcelona aquell any.

L'associació va aconseguir que la vila de Sort, on el general havia viscut, li dediqués el monument de Rosa Martínez Brau el desembre de 1981. Una còpia d'aquest mateix monument, un bust de l'homenatjat, es va posar el diumenge 8 de juliol de 1984 al matí al Pla de Palau, davant de l'Escola de Nàutica, al final d'un acte cívic d'exaltació nacionalista que havia començat amb una desfilada des de la plaça Sant Jaume amb la bandera de santa Eulàlia. Però aquest monument no durà gaire, ja que l'Ajuntament, que donava suport a la comissió promotora, va preferir una obra original. Des de l'Ajuntament es va apostar per una versió més contemporània i es va optar per una obra de l'artista terrassenc Francesc Abad, formada per sis blocs de marbre de Carrara que agafen com una falca una bardissa de llorer. Sobre el marbre, hi figura un fragment d'un poema de Paul Celan titulat Sols de fil. Com que als promotors de l'associació Memorial 1714 no els va convèncer massa el monument amb els versos de Celan, es va afegir un pal de bandera amb uns altres versos, aquests d'Àngel Guimerà, dedicats a la figura de Moragues. Tot plegat va ser inaugurat com a monument al general Moragues el dijous 22 d'abril de 1999 al migdia, en presència de l'alcalde Joan Clos."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:marbre blanc de Carrara, fusta amb bronze

 

"La peça escultòrica que Francesc Abad va realitzar en record del general Moragues reuneix tres conceptes clau en la seva trajectòria artística: la memòria, la natura i la paraula. La seva insistència a recórrer a pensadors i poetes, que amb les seves paraules han estat instigadors de consciències adormides, l'ha portat en aquesta ocasió a escollir un vers del poeta d'origen romanès Paul Celan (1920-1970), l'obra poètica del qual esdevé, com diu el mateix artista, un mitjà idoni i renovat per recordar-nos les injustícies sorgides quan el poder dels vencedors s'imposa sobre els vençuts. Regirar en la memòria històrica per tal que la societat no oblidi aquells passatges més foscos de la seva història ha estat una constant del seu treball, i per aquest motiu li agrada treballar amb el que anomena les "runes del saber". Pensaments provinents de tot tipus d'intel·lectuals, però bàsicament d'aquells que foren perseguits per les seves idees, han estat el suport intel·lectual dels seus projectes artístics, com en aquest cas ho ha estat el poema de Paul Celan. El pes de la memòria representat pels blocs de marbre amb el poema gravat en català i alemany, que esdevé alhora símbol del poder opressor, la repressió i l'abús, contrasta amb un altre aspecte recurrent en el seu treball: la presència de la natura. Abad observa la natura, és conscient de la seva fragilitat i de la constant degradació que pateix i, des d'una posició respectuosa, ens ve a dir que el llorer, situat entre els blocs de marbre i el cerclis plantat al costat, s'anirà imposant sobre la presència aclaparadora del marbre amb el seu progressiu creixement. Les lletres grogues del poema en català són una al·lusió al groc del llorer, mentre que les vermelles del text en alemany ho són a l'arbre de l'amor o de Judas florit. Més enllà de la figura aquí homenatjada, Abad ens recorda que cal defensar-se de l'opressió que el poder exerceix sobre els pobles, i en aquest sentit, instigar la memòria històrica és per a ell la millor manera d'estar sempre alerta."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Glòria Picazo

SOLS DE FIL / DAMUNT L'ERM GRIS NEGRÓS / ARBRANT- / SE AMUNT, UN PENSAMENT / POLSA EL SO DE LA LLUM: ENCARA / QUEDEN CANTS PER A SER CANTATS MÉS ENLLÀ / DELS HOMES   PAUL CELAN





FADENSONNEN / ÜBER DER GRAUSCHWARZEN ÖDNIS. / EIN BAUM- / HOHER GEDANKE / GREIFT SICH DEN LICHTTON: ES SIND / NOCH LIEDER ZU SINEN JENSEITS / DER MENSCHEN  PAUL CELAN

 

Més informació:Viquipèdia Josep Moragues i Mas

General Moragues, font:Sàpiens

 

Monument al General Moragues a Sant Hilari Sacalm

Autor

Escultor:Francesc Abad

Més informació:Viquipèdia Francesc Abad i Gómez

Més informació:https://francescabad.com/

Francesc Abad, font:Viquipèdia
 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 


dimecres, 14 de juliol del 2021

Bust del General Moragues

 

"Un bust del general Moragues ha tornat l'octubre del 2013 al Pla de Palau, prop d'on hi hagué el Portal de Mar, on el cap del general fou exposat durant dotze anys dintre d'una gàbia de ferro, des de la seva execució el març del 1715 fins al març del 1727. El general Moragues va ser mort, esquarterat i decapitat després de la rendició de Barcelona per haver lluitat contra les tropes borbòniques defensant la fortalesa de Cardona i les terres del Pallars. Aquest bust fa companyia a un altre monument ben proper dedicat al mateix personatge que s'hi havia posat el 1999.

La història dels monuments barcelonins al general Moragues comença el 1984. Un primer projecte, impulsat per una comissió cívica, proposava una obra de Rosa Martínez Brau que representava un cap dintre d'una gàbia, tal com va estar el del general al Portal de Mar, però no va arribar a portar-se a la pràctica. Finalment va optar-se per una reproducció del bust del general fet en bronze, que s'havia posat sobre un pedestal prop de la plaça major de Sort, el 1981, per iniciativa de la mateixa comissió cívica que proposava el monument de Barcelona. Es va triar Sort com a primer lloc on posar un monument al general perquè, encara que no hi va néixer, se'l considera fill adoptiu de la vila a causa del seu casament, en segones noces, el 1707, amb Magdalena Giralt, nascuda a Sort, on tenia propietats, i on el general va residir des d'aleshores sempre que no tenia que actuar en altres llocs per raó del seu càrrec. Davant del monument de Sort se celebra cada any, l'Onze de Setembre, un homenatge a la seva memòria.

El bust de Sort, i la seva reproducció de Barcelona, eren obra de l'escultora Rosa Martínez a partir del que l'historiador Lluís Pujal havia lliurat anteriorment a l’Ajuntament de Sort i que es conserva a la biblioteca municipal d'aquella vila. La còpia d'aquest bust es va posar el diumenge 8 de juliol de 1984 al matí al Pla de Palau, davant l'Escola de Nàutica, al final d'un acte cívic d'exaltació nacionalista que havia començat amb una desfilada des de la plaça de Sant Jaume amb la bandera de santa Eulàlia. La Comissió cívica pro Homenatge al General Moragues va editar aleshores un DVD de la inauguració i un parell d'anys més tard una biografia del personatge. Aquest monument va durar quinze anys. L'Ajuntament, tot i haver donat suport el 1984 a la idea de la comissió promotora, sempre s'havia declarat partidari d'una obra original. Per això, finalment, es va optar per substituir el bust per un monument de disseny més actual. Fou triada una obra de l'artista terrassenc Francesc Abad, formada per uns blocs de marbre amb unes inscripcions i un pal de bandera. L'alcalde Joan Clos el va inaugurar l'abril de 1999.

Però la comissió cívica mai va estar satisfeta amb aquesta solució. Per això, davant la proximitat de les celebracions del tricentenari del 1714, es va proposar la recuperació del bust posat el 1984. Es considerava que el monument de 1999 era molt poc visible, en quedar tapat en part pels arbres, perquè les inscripcions no es veuen gaire bé en quedar situades en una zona obaga, i perquè les seves característiques no fan fàcil que el vianant n'identifiqui la dedicació. Creien, en canvi que el bust el feia més fàcilment identificable. A la comissió, nascuda d'Òmnium Cultural, s'hi van adherir posteriorment el Centre Comarcal. L'Ajuntament de Barcelona va donar suport a la iniciativa.

Inicialment es proposava un pedestal de pedra semblant al de l’estàtua de Rafael Casanova a la ronda de Sant Pere, però finalment es va optar per una fórmula més senzilla i semblant a la del monument de Sort. Sobre d'ell hi ha un bon pedestal sobre el que hi ha el bust realitzat per l'escultora Rosa Martínez Brau... A Sort, a part del monument, també hi ha dues plaques commemoratives de ceràmica a la façana de la casa del carrer Major on residí.

El general Moragues té des del 1991 un altre monument de grans dimensions a la plaça que porta el seu nom a Sant Hilari Sacalm, la vila on va néixer el 1672. Aquest últim és obra de l'escultor gironí Domènec Fita i representa, aquest sí, el cap del general dintre una gàbia de vidre penjada d'unes muralles que al·ludeixen al Portal de Mar barceloní..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Bronze






Més informació:Viquipèdia Josep Moragues i Mas

General Moragues, font:Sàpiens
  

Autor

Disseny:Rosa Martínez Brau

Més informació:Fundaciovilacasas.com Rosa Martinez Brau

Rosa Martínez Brau, font:Historiaiestat.cat

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est